Archive for the ‘Fraus i estafes’ Category

Aúdio: Xavier Sala i Martin magnífic

Dijous, desembre 22nd, 2011

En Xavier Sala i Martin imparteix una magistral classe sobre economia.

Us enllaço al bloc versió de RAC 1 “2.000 milions d’ineressos”, del proppassat dia 20/12/2011, des d’on podeu escoltar-lo o descarregar-lo.

Com tinc costum, deixo una còpia local al meu servidor.

Carrier IQ – rememorem la por a la policia política

Dilluns, desembre 5th, 2011

Fa uns dies un estudiant de vint-i-cinc anys va descobrir que el seu mòbil estava enviant informació privada sense permís, a la operadora.

Va fer un vídeo denunciant-ho on va catalogar aquest programari com un “rootkit” (programari espia que guanya el control del teu equip) i a canvi va rebre amenaces de demandes milionàries per part del fabricant del programari.

La companyia va emetre un comunicat on va negar la major part de les acusacions.

Aquest jove enginyer no es va arronsar i va publicar un altre vídeo, més complet, on demostrava tots els punts i com la companyia estava fent aquelles coses que negava.

Aquest programari maliciós, carrier iq, guarda totes les tecles que premem i les envia a la operadora telefònica, també ho fa amb les adreces Internet que cerquem amb el móbil, fins i tot si cerquem a google amb protocol segur (https), així com amb els missatges sms que enviem i que rebem.

És a dir, una total violació de la intimitat.

Tampoc està clar que carrier iq no hagi revenut la nostra informació privada a d’altres empreses.

L’escandol no només ha esquitxat a les operadores, que proporcionen els mòbils amb el programari maligne instal·lat, si no també als fabricants, ja que s’està investigant si que actuaven en connivència. Telèfon com Google Nexus One, Nexus S, Galaxy Nexus i la tableta Xoom de Motorola no contaven amb aquest software espia, pel que és possible que hagi estat una iniciativa de les operadores telefòniques i d’alguns fabricants.

Fabricants com Samsung ja han rebut denúncies.

Segons diferents notícies molts dels models de telèfons Android, BlackBerry, i Apple (iPhone) estaven afectats.

Sembla ser que ni els Nokia ni els windows phone duien aquest programari maligne.

He llegit sobre companyies americanes i angleses esquitxades per l’afer, però no sobre telefònica. Tampoc espero sentir-ho ja que a l’estat espanyol la transparència de la premsa brilla per la seva absència i la premsa treballa per a interessos econòmics sinistres.

Els reguladors europeus sí estan investigant carrier iq.

 

duran lleida lamentable

Divendres, novembre 11th, 2011

No comprenc com convergencia (ho escric deliberadament en castellà perquè pel seu comportament són cyu) ha presentat a un personatge com duran.

He arribat a la conclusió que és una estratègia per a presentar a un ranci espanyolista en la línia de la caspa dels colons del pp.

Jo penso que és un personatge lamentable: mal educat, prepotent, masclista, homòfon, espanyolista, retrògrad, histèric… he vist molts comportaments menyspreables d’aquest home, ara afegeixo aquesta entrevista en que es comporta d’una manera lamentable amb la periodista Ariadna Oltra.

He vist actuacions molt lamentables amb la premsa en membres del psc, iniciativa i esquerra que en països seriosos com Anglaterra haguessin provocat la dimissió del polític i un sever càstig a les urnes a més d’una sentida disculpa del partit polític.

Si els Catalans som exigents, hem de fer pagar mitjançant els ressorts democràtics que tenim, a la casta de ninis que ens xuclen la sang i ens avergonyeixen, autèntics paràsits i okupes de la política. No voteu a ninis botiflers, masclistes, mal educats, etc..

http://comunicacio.e-noticies.cat/mal-rotllo-de-duran-a-tv3-58925.html

 

Complement Captcha

Dissabte, novembre 5th, 2011

He afegit un complement Captcha per a evitar els molestos robots que fan servir els spammers per a tractar d’abusar del servidor.

He escollit la extensió Captcha de BestWebSoft.

Així si us enregistreu al bloc, us apareixerà un camp nou que us proposarà resoldre una endevinalla matemàtica. Els robots preprogramats no saben com reaccionar davant les coses per a les que no estan programades així si veuen seven * 2 no saben que han de respondre 14, mentre que un humà sí ho sap.

Amb això pararé la majoria de robots que tracten d’usar el servidor per a enviar spam o per a intentar que publiqui els seus comentaris brossa.

La mala passada

Dissabte, octubre 29th, 2011

No anava a escriure sobre el que m’ha passat però crec que és prou greu com per a que altres de vosaltres en prengueu nota i aneu amb compte.

Portava uns dos anys treballant per a una multinacional. Havia passat de desenvolupar core del negoci a portar els meus propis projectes.

Estava molt mal dirigida, caps intermedis incompetents, que ens feien treballar malament i maltractaments sistemàtics (fer-te treballar caps de setmana sense pagar les hores ni tan sols donar-te un dia a canvi, acomiadaments d’amics, externalització forçada d’altres) així l’ambient s’havia degradat molt.

Llavors va aparèixer una empresa en escena que em prometé un càrrec des d’on podria marcar la diferència, i ajudar-los, i en un futur proper passar a ser el CTO (Director d’Informàtca) i un dels fundadors em va prometre que ho passaríem molt bé. Cobrava una mica més, però vam pactar una revisió al cap de sis mesos.

Vaig fer una prova tècnica de dues hores, que vaig passar satisfactòriament, vàries entrevistes, vaig signar el precontracte i cap a dins.

Però les coses no van anar com havien promès.

Al cap de res em vaig adonar que no em deixaven treballar. La funció de cap per a la que m’havien contractat no me la deixaven exercir. Em van dir que no portés l’equip, es van carregar les reunions d’scrum que havia implantat i em van posar a programar.

Entre tant el CTO s’havia mostrat com una persona extremadament insegura i tímida a qui costava raonar sobre els problemes tècnics, aparentment tenia por que es demostrés que no sabia una cosa, així que acostumava a tallar-me amb exabruptes i a menystenir la meva experiència (molt més gran que la seva).

També emprava paraules poc habituals en el nostre entorn, i que tenen certament definicions diverses (com fes-me un diccionari o un dao), per a dir que fes una tasca, sense més explicació, i si li preguntava per desambigüar amb la mirada em deia: no ens saps.

A més tenia el costum d’arribar a les 10 o 11 del matí, jo arribava a les 08-08:30, i em demanava coses a les 19:00, 20:00 o 21:00.

Una mala experiència realment.

Vaig mirar de parlar amb ell vàries vegades, reconeixia algunes coses, però tot seguia igual.

Llavors els dos fundadors i ell em van cridar a una reunió on em van acomiadar.

El resum de la reunió és que estaven súper-contents amb la meva actitud, que era el que més treballava de l’empresa, però que havien pensat que ara no necessitaven un cap tècnic si no simples programadors, i que pensaven que jo no era un programador prou ràpid. Segons la seva experiència (amb 26 anys i cap feina anterior no gaire) havia de conèixer tot el codi i mecànica de tots els seus processos des del primer dia, sense ni un comentari al codi i sense res documentat.

També em van dir que havien pensat que no estaria satisfet amb aquest canvi no negociat i que per a que marxés al cap de sis mesos preferien fer-me fora ara.

Deixant de banda el fet que els havia ajudat a solucionar problemes molt greus de les bases de dades, i altres com la implantació d’SSL seguint les noves directrius de Facebook que havien ignorat (en cas contrari haguessin quedat sense poder servir planes a un percentatge important dels usuaris) en cap moment es van asseure amb mi per a parlar o redefinir el meu rol, simplement em van acomiadar.

Haig de dir que aquesta startup de Barcelona ha rebut fa poc una injecció de capital de Nauta Capital, així que de sobte es troben amb molts diners per a capricis, i molt poca experiència.

Sempre que una startup m’havia fet una oferta havia preguntat sobre la seva capitalització i havia valorat la possibilitat que poguessin tancar, el que mai havia valorat era la possibilitat que fossin tan inexperts i que valoressin tan poc les persones per a comportar-se així, i amb altres actuacions que he vist després.

Abans que jo entrés en aquella empresa, s’havia incorporat un desenvolupador, que després d’estar un dia els va dir que no tornaria més.

El fet que m’hagin fet fora d’aquesta manera, i en període de prova, m’ha generat grans problemes i tensions de tresoreria i ara m’haig d’afanyar a trobar una feina perquè els bancs no entenen que la gent fa injustícies.

La meva advocada m’ha comentat que ha vist algunes maniobres d’aquestes, ja que amb a crisi, alguns empresaris creuen que poden fer el que vulguin.

Jo mai m’he quedat en una feina si no es portaven bé o no em deixaven aportar, però aquest article és una advertència per a que no us refieu de les Startup.

Al cap i a la fi una persona de 26 anys, que no ha treballat mai, és una persona que té una manca d’experiència i de visibilitat que no podrà cobrir mai. Si aquests caps no valoren les persones, les consideren instruments, si ignoren el valor del talent i tenen diners per a contractar capriciosament gent amb talent i bons salaris, ja tenim tots els ingredients per al desastre.

El més trist és que abans de fitxar per aquesta empresa, vaig fer els deures, i vaig analitzar la informació que hi havia disponible. Malauradament porten poc temps de vida i en no tenir diners no l’havien començat a cagar com ara.

Un dels fundadors semblava força malcarat, per la foto del linkedin, però no es va mostrar així fins que ja vaig ser dins, i va demostrar que una persona a qui no han ensenyat a tenir educació és terríblement tòxic.

No vaig poder veure fins que era dins que la gent estava sempre en silenci, temorosa de rebre una esbroncada.

Vigileu amb les startup Catalanes i espanyoles. No tenen la cultura ni la seriositat de les americanes.

Tens un problema si vols operar en Català

Dimecres, agost 31st, 2011

Em faig ressò del que comenta el Marc Belzunces al seu bloc.

Va a donar-se de baixa de triodos bank, que es vanten de ser la banca ètica, per no poder operar en Català amb la banca electrònica i perquè la seva web no està en Català i l’alliçonen a l’estil franquista sobre el suposat sense sentit del que demana.

La conversa està enregistrada amb el seu android i la podeu escoltar baixant l’arxiu des del seu web.

Jo deixo una còpia en local aquí (convertida a MP3).

Un banc que no respecta els Drets Humans dels Catalans no crec que respecti cap Dret Humà i molt menys que sigui ètic en res.

Penjo al Twitter la notícia amb la etiqueta #triodosethicfail

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1Sa

 

Lòpez Tena posa al descobert les misèries de l’autonomisme de cyu

Divendres, juny 24th, 2011

Intervenció davant la premsa al Parlament el 21/06/2011 sobre les esmenes parcials de SI als Pressupostos 2011.
Vídeo d’obligat visionat per a veure les misèries que practica cyu per a amagar la realitat als ciutadans.

“Si són incompetents que es rebaixin el sou”

 

 

Col·legis a Barcelona Decideix

Diumenge, abril 10th, 2011

La web de Barcelona Decideix està caiguda, especulo que molt probablement per un atac informàtic de la caverna.

Deixo aquí una còpia dels llocs on pots votar extretes del cache de google. Seguiu l’enllaç i feu clic al mapa, sobre les ombres, per a veure els detalls.

Actualització: insereixo el mapa google més a baix.

http://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:http://www.barcelonadecideix.cat/collegis-electorals-10a

Deixo més captures:

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1Oz

Pujol vota Sí anticipadament a la Consulta d’Independència

Dijous, març 31st, 2011

Vilaweb explicava en aquest article:

http://www.vilaweb.cat/noticia/3867929/20110331/jordi-pujol-vota-independencia-consulta-barcelona.html

que Jordi Pujol ha votat Sí, de manera anticipada, a la Consulta d’Independència de Barcelona.

Jo crec que ho fa perquè veu que s’acaben els seus dies i no vol passar a la història com el gran traïdor, i de pas, manté la franquícia al seu fill.

Encerti o m’equivoqui, celebro que hagi votat Sí a la Independència.

Us animo a totes i a tots a votar. Seria magnífic tenir molts més vots que la consulta que va montar jordi hereu i en la que es va gastar 3 milions d’euros. :-)

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1O6

Vídeo: Alfons López Tena sobre la mentida de joana ortega

Divendres, març 18th, 2011

Alfons López Tena diu algunes veritats a la cara de la falsa llicenciada i li exigeix la dimissió.

És contundent, i amb motiu. Paga la pena de veure’l.

Ja són massa els polítics mentiders que menteixen sobre la seva formació, des de montilla, chacón, com sospito de saura, patxi lópez

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1Nx

Matant el Barça

Dissabte, març 5th, 2011

Publicat a elperiódico avui dissabte 5 de Març de 2011

 

Ja us vaig dir que rossel era un espanyolista i que destruiria el Barça.

Quan tot el món es revolta contra les dictadures sandro rossel embruta la samarreta del Barça promocionant-ne una.

I ara no content amb això, decideix que el Barça, el club que ha donat veu al Catalans i a la cultura Catalana mentre pateixen repressió, el Club que dóna a conèixer la Catalunya Catalana al món, podria matar tot això i promocionar l’estat que tanca tv3 al País Valencià, i que no respecta el nostre referèndum de l’estatutet.

Simplement inacceptable.

sandro dimissió!.

Com he dit a un amic Valencià:

No es tracta de que no sigui una entrada econòmica.
Es tracta de que el Barça és el Barça perquè és més que un club pels Catalans. Ens representa quan la llibertat se’ns prohibeix.
Embrutar la samarreta promovent una dictadura que empresona els homosexuals i menysté les dones (qatar) o promocionar espanya, una altra dictadura que no respecta ni els nostres referèndums, ni la nostra cultura, ens espolia i tanca tv3 a País Valencià, simplement és inacceptable i converteix el Barça en una cosa que no és el Barça.

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1MQ

Mentir i dir-se un diari

Dimarts, febrer 1st, 2011

S’ha de ser molt matusser i menystenir completament el teu públic per a fer una cosa tan maldestre, mancada de transparència i cutre com ha fet el “diari” gol.

La ràbia contra Laporta és tan intensa, i l’interès per amagar la seva carismàtica figura tan exagerat, que han manipulat una fotografia, molt barroerament per cert, per tal de fer-lo desaparèixer.

Aquí us deixo el trist muntatge de la maldestre publicació. Un nyap com una catedral, i un fet indigne d’una democràcia i de l’exercici d’uns suposats periodistes. Llur codi deontològic deu valdre menys que un compromís de pagament de la Generalitat o el futur de jordi hereu.

Amb tot, la premsa i televisió espanyola ens té acostumats a aquesta gasòfia. El que no entenc és que els espanyols no es rebel·lin.

El diari Ara se’n fa ressò.

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1KA

Una nit a Barcelona sense (massa) violència

Diumenge, gener 30th, 2011

Ahir dissabte vaig anar a can Barça, al miniestadi, a veure el Barça B.

Arribava tard i els meus amics ja eren dins.

Vaig anar a l’accés al qual eren, i vaig preguntar a seguretat on comprava les entrades.

Em van indicar que a la porta número 5.

Jo vaig anar fins la porta número 5 del mini estadi, camina camina, i allò no tenia gaire pinta de que s’hi venguessin entrades. Vaig preguntar a un altre vigilant, que d’això no en mancaven, i em va dir que les havia de comprar a l’estadi del FCB, accès número 5.

Però em va indicar malament i vaig acabar donant la volta a tot l’estadi.

Mentre feia via per la vorera vaig veure molts estrangers. I en aquestes que vaig veure un estranger que demanava orientació, en anglès, a un grup de joves, format per marroquins i una noia i un noi del país, que eren els únics que li contestaven en anglès.

Com no li sabien aclarir l’estranger, negre, per l’accent Americà, d’uns 35 anys i ben vestit va fer via.

Llavors un dels marroquins li va dir en castellà – t’ha caigut això- i assenyala amb el peu un paper qualsevol del terra.

És un parany.

Jo m’havia aturat i contemplava privilegiat des de molt a prop tota l’escena. Era darrera del grup de marroquins.

Jo adonant-me’n, li vaig fer que no amb la mà. I l’Americà, que no era pas ximple, va dir que no era d’ell mentre seguia caminant a pas més viu que el grup de delinqüents.

Després els meus amics em van explicar que és vox populi, que aquella zona és plena de turistes i que els moros fan el seu agost robant-lis la cartera.

Després vaig anar a l’Abacus on vaig veure aquelles guixetes tan comunes d’on roben amb tanta facilitat, i més tard a decathlon on vaig veure atrafegats els vigilants de seguretat, puix que, algú s’havia endut roba sense pagar.

Al centre de Barcelona, la Plaça Catalunya, entre immigrants de diferents races que esperaven qui sap què (en realitat no semblava que esperessin a ningú si no que simplement eren allà), gent alcoholitzada crònica asseguda a terra, venedors d’articles diversos dels que corren quan veuen la policia, i brutícia, feia bastant mala pinta, i al metro vaig veure un grup d’uns 20 nois negres aparentment sense cap ocupació.

Vaig sopar sense incidents, però vigilant la cartera doncs la comanda es feia en una qua i dues persones s’apropaven innecessàriament massa i vaig fer camí cap a un bar. Entre crits de gent, i joves alterats fent xivarri o bevent al carrer, però no hi va haver cap episodi violent.

A mida que m’apropava al bar vaig veure dos nois joves asseguts a terra.

No em va agradar perquè se’n fotien de la gent a la seva cara i els deien bajanades.

Seien fora del bar al que jo anava, així que en passar també em van dir alguna impertinència a la que vaig respondre amb un – què passa “enanos”- mentre entrava al bar.

Darrera meu van dir – eh no somos enanos. Mira mira si somos enanos- i es van alçar mentre reien del que havien interpretat una fugida.

A mi no em va donar la gana que pensessin que defugia el combat i em vaig girar i vaig sortir per a la seva sorpresa i els vaig etzibar un directe – sou enanos d’edat-, -18 anys- em va contestar un, – doncs això- vaig continuar i els vaig increpar que estaven fumant porros i ficant-se amb la gent i que això no estava bé.

Van quedar bocabadats.

Per sortir per Barcelona s’ha de ser un Guerrer Català, un Catalan Warrior o Warrior Català tirant d’anglicismes. Doncs la ciutat és plena de perills, i els ciutadans som els criminals a qui l’ajuntament desploma i que podem anar a presó per defensar-nos dels lladres, mentre els lladres campen a plaer com els Uruk Hai (orcs) del Senyor dels Anells que sembren la destrucció i la mort arreu de Terra Mitja.

Va seguir una conversa de besucs en que un deia que no fumaven porros, només tabac, i m’ensenyà les cigarretes. Per allí feia flaire a petard.

L’altre em va preguntar -perquè?- (perquè és dolent). I jo els vaig dir que enriure’s de la gent i molestar està malament així com autodestruir-se.

Un dels nois em va donar la raó i l’altre va començar a fer-me preguntes i va dur la conversa al camp de la religió.

Em va explicar que l’havien educat en una escola de l’opus.

Tota l’estona em parlaven en castellà, però comprenien el Català.

Totes les persones que he conegut de l’opus a Catalunya, han rebut l’educació en castellà. Aquest és un tema que tothom esquiva, però perquè a les escoles de l’opus day a Catalunya no s’aplica la immersió lingüística, i a sobre reben subvencions de la Generalitat?.

No només han rebut educació en castellà si no que són nacionalment castellans, i ignoren tota la nostra cultura popular i fins i tot cançons com l’Estaca!.

Bé, el noi parlava, i feia preguntes. Exposava el que pensava i jo li contestava amb sinceritat.

Que si la realitat és una i només una, que si un cotxe és blanc és blanc… que és el que ell pensava.

Li vaig dir que creia que repetia el que li havien ensenyat els religiosos. I que hi ha ionkis de la droga i ionkis de la religió.

I que la realitat no era només una si ens ateníem a la física quàntica.

Com considerava que els éssers humans eren la perfecció de la creació, els més intel·ligents, i que els animals només útils a nosaltres, li vaig dir que no teníem proves que les balenes o els dofins, que es comuniquen entre ells, no siguin més intel·ligents que nosaltres.

Aquelles idees el revoltaven i no s’ho podia creure.

Ell s’aferrava a la religió per a fer front a la incertesa de la vida. Cosa que he vist també en tots els de l’opus.

Li vaig dir que en la meva opinió moríem i s’acabava tot. I com havia citat a Descartes (l’error de Descartes deia) i Sant Tomàs d’Aquino jo li vaig citar les paraules de la Mare Teresa de Calcuta (Agnes Gonxhe Bojaxhiu) – mai a la vida m’havia pogut imaginar que fos possible sentir tant de dolor- referint-se a l’insuportable dolor que li provocava la seva malaltia a les darreries de la seva vida.

Em va preguntar com em podia llevar cada dia pensant que moriria i que no hi hauria res. I li vaig contestar que això és així per a molta gent. Que et lleves per complir les teves obligacions, i que hi ha coses bones també.

Li vaig dir que si creia que hi havia un Déu bo que ho havia creat tot perquè permetia que nens petits morissin de fam a l’Àfrica, o perquè hi havia gent dolenta. Com els violadors va afegir ell.

L’amic que hi era al principi va dir que això era el que no li quadrava de tota la història que li venien, que hi hagués tant de patiment.

La veritat és que amb una família amb molts diners, que et puguin pagar un any sabàtic sense fer res, i que et doni tots els capricis, és molt difícil pensar algunes coses, fer-te el teu propi criteri i tenir la satisfacció de les coses que has aconseguit tot i els obstacles. Aquests nois són presa del seu buit existencial perquè no han passat carestia i no han hagut de lluitar per res.

Vam estar una bona estona departint, de vegades s’ajuntaven amics seus a la conversa, i em va demanar el telèfon.

Estava molt content de poder parlar amb algú “normal”, del carrer, fora del seu cercle d’amics de l’opus, dels temes que li preocupaven.

No li vaig donar, però li vaig dir que em donés l’email i que li escriuria, i així ho faré.

Bàsicament per si li pot servir d’ajuda parlar sobre algunes coses i potser deixar de ser un ionki de la religió.

Però sense cap interès de convèncer-lo.

El que jo penso és fruit de la meva reflexió i no vull convèncer a ningú de res. Però sí que puc compartir amb ell els meus pensaments si en té ganes i si crec que es comporta com un fanàtic perquè no coneix res més però vol meditar i arribar a les seves pròpies conclusions.

espanya colonitza – assassinant el Català

Dimecres, desembre 22nd, 2010

espanya ha tornat a demostrar el que és: un estat que deplora qualsevol cultura que no sigui la castellana, i que tracta de colonitzar a la força tots aquells a qui la llibertat els va ser privada per la força de les armes.

espanya tracta, com feu anglaterra amb Índia, de colonitzar i assimilar els nadius Catalans, i ara ens priva de la nostra llengua a casa nostra.

Ara espanya ha decidit que la llengua vehicular a Catalunya no pot ser el Català, que ha de ser també el castellà.

<ironia>I com són tan democràtics i hi ha separació de poders han esperat a que acabessin les eleccions al Parlament de Catalunya</ironia> per a fer-ho.

Als meus amics que vau votar cyu: ja us ho vaig dir. espanya no pararà fins a fer-nos desaparèixer i cap partit autonomista no podrà arreglar res ni aturar els cops de les continues violacions dels nostres Drets Humans que perpetren des de madrid.

Als que no vau pensar a votar un partit independentista, només hi ha una manera de viure amb dignitat. I és amb llibertat i que ningú trepitgi els nostres Drets Humans. Això només ho aconseguirem amb la Independència. En tenir un Estat Català, farem les nostres lleis i ningú no ens les podrà discutir.

Als que vau votar un partit que odia els Catalans i que promou la nostra destrucció: feu-vos ho mirar. Quina classe de persones sou?. Us mireu al mirall?.

S’està veient que al món hi ha tres tipus de països:

– Els que respecten els Drets Humans i viuen en democràcia. Correcte.

– Els que no respecten els Drets Humans i tracten d’aixafar els altres.

– Les víctimes.

Dels que no respecten els Drets Humans i tracten d’aixafar els altres en tenim diversos exemples: la xina contra el Tibet, el marroc contra el Sahara, espanya contra Catalunya, espanya contra el País Basc, qattar contra els homosexuals i les dones, països islàmics on es mata per no dur vel, per tenir un amant, per ser homosexual o per posar música…

A la segona guerra mundial franco, hitler i mussolini foren d’aquesta mena, dels que trepitgen els Drets Humans i tracten d’annexionar, conquerir, esclavitzar i assimilar.

La rèmora franquista no va ser jutjada i condemnada i ara segueix campant a plaer.

espanya és una vergonya per a la humanitat i els Catalans estem cridats un cop més a rebel·lar-nos.

En aquesta era tenim la sort que no ens poden matar ni bombardejar cada trenta anys com solien, però no dubteu que ho farien si poguessin.

espanya ataca per tots els fronts. A País Valencià es veu clarament, com també es veu a Catalunya Nord la ofensiva que feu l’estat francès i les seves devastadores conseqüències sobre els Catalananoparlants.

No en tingueu el dubte. Som els bons.

Nosaltres no pretenem reprimir ni assimilar un altre poble, ni obligar que a les espanyes parlin la nostra llengua.

ells sí que ho fan a casa nostra. No respecten les votacions del nostre Parlament, ni els nostres referendums.

Aneu-vos fent a la idea que cal enfrontament.

No podem seguir defugint l’enfrontament.

Ens hem d’enfrontar a espanya, que és l’abusananos de classe.

Pacíficament, però amb tots els mitjans al nostre abast.

Tot val: no acatament de sentències, resistència passiva, ignorar l’ocupant (com feien alguns països davant l’ocupació nazi), plantar-nos des del govern i no fer cas a les imposicions feixistes…

Però una cosa tinc clara: artur mas i cyu són uns xaiets. És un partit que no vol l’enfrontament, només governar les engrunes. Només mantenir adormits els Catalans.

Orgullosos com són els espanyols ni tan sols li donaran la oportunitat a cyu, escenificant una planejada obra de teatre, de presentar-se com els salvadors de la situació per garantir-se un govern autonomista amic a Catalunya durant anys.

Al govern de les espanyes són orgullosos. Es creuen que són superiors. Creuen que la seva llengua i la seva cultura s’ha d’imposar als aborígens, tan si els plau com si no.

No en tenen prou de tenir sotmesos els colonitzats si no que els han d’humiliar. I quina nova humiliació podia arribar per a Catalunya?. Sense diners, amb un gran deute, amb una quantitat d’immigració en un brevíssim temps que sobrepassa el que han absorbit a Europa… carregar-se la immersió lingüística.

Evidentment no és el darrer dels atacs, només és un més dins l’estratègia d’acabar amb la nostra cultura mil·lenària.

Alhora atacaran Ses Illes, País Valencià, la Franja, seguiran tancant repetidors de TV3 a País Valencià, es carregaran les lleis que obliguen a retolar, com a mínim, en Català… i no us estranyi que imposin quotes de castellà obligatori a les televisions.

Tot s’hi val en aquests atacs feixistes pro la “supremacía espanñola”.

Resistim, però fins quan?. És evident que no podem resistir per sempre i és evident que un a un aniran multant, i destrossant la vida a qui ofereixi resistència a les seves imposicions colonials: professors que es rebel·len, polítics que es neguen a acatar, batlles, regidors, Acció Cultural del País Valencià…

Ens enfrontem a un estat depredador que ens roba i ens vol destruir.

Només hi ha un camí: tallar d’un cop i per sempre amb l’estat espanyol.

I això es fa votant Independència massivament i proclamant la Independència per via unilateral.

I punt.

Catalans de sempre, de poques generacions, o de nova arribada, només podrem viure com persones si som lliures i decidim el nostre destí.

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1I3

Salveu els vostres animals de companyia

Dilluns, desembre 6th, 2010

Totes les persones que tenen animals de companyia i els alimenten amb pinso del supermercat haurien de trucar al seu veterinari ara mateix i preguntar-li:

– Què en penses del pinso del supermercat?

La resposta, si és un bon professional, us deixarà garratibats, esfereïts, esporuguits, corglaçat, corpresos, compungit, irats i enfurismats.

I és que el pinso que venen als supermercats és verí per a les mascotes.

No és que sigui verí en el sentit literal, sinó que conté enormes quantitats de magnesi i altres minerals, que a efectes pràctics taponen els conductes urinaris dels animals de companyia, gats i gossos, i en el pitjor dels casos provoquen la mort, o l’amputació del penis en els gats.

És un tema del que no se’n fa publicitat. Totes les empreses volen vendre pinso barat. Doncs és molt lucratiu.

En venen a supermercats, a benzineres, a botigues de tot a un euro, etc…

No us heu demanat mai perquè el pinso del veterinari costa 20 € i el del supermercat 1,5 €, o 70 € el del veterinari i 5 € el del supermercat?.

Salveu les vostres mascotes!.

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1FY