CODI Ç

L’ajuntament de Barcelona, o més aviat els socialistes que l’ocupen, han fet patent milers de vegades que són anti-democràtics i anti-Catalans.

Per no perdre temps en cito uns quants molt breument: passar-se l’alcaldia a mig mandat: de fet podem parlar d’alcaldes no-electes, amenaces a periodistes, no penjar l’estelada a l’Ajuntament el centenari del seu naixement al·legant que no representa a tothom però no tenir problemes per a penjar la bandera gai, estar contra els referèndums democràtics, emprar el seu poder polític per a vetar a infraestructures públiques als partits rivals, la corrupció (enllaç a vídeo filesa vuelve)…

Però avui no parlo d’això.

Parlo d’una notícia que m’ha deixat corglaçat i m’ha fet reflexionar.

Avui.cat :

Hereu discrimina l’AVUI en publicitat i subscripcions

“No posarem publicitat de les campanyes de l’Ajuntament a l’AVUI perquè és un diari que no ens interessa. I no ens interessa perquè sempre ens va a la contra”. Aquesta és la resposta que dóna obertament Enric Casas, el responsable de la publicitat i les publicacions de l’Ajuntament, quan les agències de publicitat negocien amb ell el repartiment de la propaganda institucional.

També comenta que:

Els regidors de l’equip de govern de l’Ajuntament tenen tiquets per recollir al quiosc els diaris que vulguin menys l’AVUI

I tampoc és que tinguem tants diaris impresos de parla Catalana… a nivell nacional tenim el Punt, i a nivell Principatí l’avui i la traducció barroera de “el periódico”.

Immediatament m’ha vingut el cas d’una empresa a Anglaterra que va deixar d’inserir publicitat en un diari, com a càstig perquè hi havien  comentat aspectes negatius.

La reacció de la societat va ser exemplar, i van fer un boicot contra l’establiment en qüestió.

Aquest no va tardar a reaccionar i va reprendre la contractació de publicitat al mitjà.

Bàsicament el que es defensà és la democràcia.

Perquè si els periodistes, que són uns pilars bàsics en les garanties de la llibertat, són extorquits pels partits polítics i empreses poderoses, que exerceixen pressió amb el xantatge que si publiquen veritats que incomodin aquests personatges, els castigaran: les amenaces a periodistes per part del psoe i vetar-los (enllaç en castellà, PDF local, traduït al Català per google), deixar de donar-los subvencions que necessiten, retirar els milers de subscripcions que tenen contractats, no publicar publicitat, fer el greuge de pagar amb diners públics el diari que es vulgui menys el que ens fa nosa… llavors estem patint el mateix que pateixen a Rússia, a Veneçuela i a d’altres dictadures estrafolàries.

Els senyors de l’ajuntament no es poden comportar com assassins polítics del “partido comunista” que executen als seus enemics polítics valent-se dels mitjans públics.

En el cas del seu anti-Catalanisme simplement estan continuant el genocidi (només el cultural) del dictador franco contra la Cultura i llibertats Catalanes.

Quan l’Ajuntament organitza moltes festes i en elles hi canten cubans, colombians, anglesos… però mai Catalans, això obeeix a un profund odi contra la cultura Catalana i un intent deliberat que retrocedeixi.

Cada cop més tinc la sensació que l’Ajuntament de Barcelona, i ara també la Generalitat estan “okupats” per uns personatges d’escassa formació cultural que menystenen profundament Catalunya, la Cultura Catalana, i tots els valors que representa.

Un cas tan paradoxal com si un declarat anti-semita, racista i xenòfob fos president d’Israel.

I certament, quin mèrit tenen el montilla o l’hereu per ser on són?. Ens els podem imaginar fent una feina ben feta a una empresa privada o serien aturats perpetus?.

Crec que si haguessin presentat a una cabra a les eleccions hagués rebut el mateix número de vots.

És el vot de la immigració espanyola fomentada per franco.

Gent emprada com a carn de canó per a perjudicar-nos.

Gent que passava misèria i fam i volien una vida millor.

Gent que fugia dels “señoritos”, dels “caudillos” locals, dels “caciques”, de l’atur, de la fam, de la incultura…

Gent a qui Catalunya va acollir, els va donar feina (sovint la burgesia que tant menyspreen els socialistes és qui els va posar el plat a taula), hospitals gratuïts per a quan estiguessin malalts, escoles gratuïtes per als seus fills, una vivenda en molts casos…

I ves per on amb el seu vot, els socialistes estan convertint Catalunya, en una terra erma, amb molt d’atur, espoli fiscal, pobres nascuts aquí pidolant pels carrers o cercant als contenidors un àpat, nens estudiant en barracons, arraconant el Català, marginant els estudiants Catalans en beques, perseguint com fanàtics fonamentalistes el que ells anomenen la “crosta” nacionalista… i on els polítics espanyolistes són els “señoritos”, “caudillos”, “caciques”, que s’omplen les butxaques a cabassos mentre continuen destruint la nostra Nació.

A País Valencià, a Ses Illes passa exactament el mateix però de mans dels franquistes del pp.

I a Catalunya Nord es va fer exactament el mateix: prohibir el Català i no ensenyar-lo enlloc, afavorir la immigració estrangera al territori a assimilar i expulsar a la pròpia, ja sigui amb violència, amb lleis d’expropiació o fent que es morin de gana.

Pense’m-hi si us plau.

Barcelona és una ciutat freda, que oculta la seva personalitat, que conserva el seu llegat arquitectònic sense que ningú sàpiga l’Ànima que l’ha posat allí, i que ret homenatge als herois i màrtirs de Catalunya d’una manera miserable (com la merda de pal amb una plaqueta ben petita i rovellada que li dedicaren a l’heroi i màrtir Josep Moragues i Mas).

Gairebé no es veu la nostra bandera enlloc, la Cultura Catalana és deliberadament no present, fins i tot o especialment als punts d’informació, i fa vergonya per incultes i falsos escoltar els parlaments que fan als turistes sobre la (segons ells minsa i eclipsada per la cultura veïna) Cultura Catalana als edificis oficials.

Sabeu quantes coses bones es podria fer des de l’Ajuntament o des de la Generalitat?.

Només que exigissin que tot el material que es comprés fos etiquetat, com a mínim, en llengua Catalana, us en feu a la idea de quants productes apareixerien al mercat que ara es troben en castellà, anglès, francès, alemany, portuguès, xinès, àrab.. però no en Català?.

Apareixerien refrescs, aigües, cafè, llet, bolígrafs, blocs de notes, fluorescents, productes d’higiene personal i de salut, ordinadors amb instruccions en Català i sistema operatiu en Català (segur que dell, acer, hp, o ensambladors clònics no voldrien perdre les vendes i menys durant la crisi), telèfons mòbils, càmeres de vídeo, de fotografia, manuals d’instruccions als cotxes, tasses, vasos, culleretes, productes de neteja.

Què podem fer com a societat per a que la democràcia, clara i Catalana, torni als nostres governs?.