Archive for the ‘Fraus i estafes’ Category

M’han robat el cotxe

divendres, abril 4th, 2014

El meu cotxe és un cotxe petit, vell del 1991.

Va venir una grua a la una del migdia i se’l va endur.

Els pirates vestien similar a la guàrdia urbana. La grua era blanca, sense distintius, similar a una de les que fa servir l’ajuntament, i els lladres anaven vestits de manera similar a la policia, amb armilles reflectants. Jo no els he vist però diversos veïns m’han assegurat que creien que eren policies (no duien plaques ni enlloc deia que fossin policies, però anaven vestits molt similar i amb l’actitut típica de prepotència)

El fet que ho fessin a la una del migdia indica amb quina impunitat actuen.

Una veina que ho va veure va pensar que era la grua oficial, però no va ser així.

Quan vaig arribar a casa realment pensava que havia estat la guàrdia urbana, i com són tan sapastres vaig creure que el fet que no hi hagués enganxina a terra es debia deure a que no els n’hi debien quedar.

Després de trucar a tots els números possibles i que m’asseguressin que només ells podien retirar un vehicle, i que ells no havien estat, vaig prendre consciència de la realitat.

La policia local em va explicar que saben que hi ha grues pirates que s’enduen cotxes vells per a desguaçar-los i vendre’n les peces.

Jo recordo quan vaig tenir un cop i es va trencar el vidre de darrera, que el mecànic em va dir que el seu preu de cost era de 600 €. Sembla ser que les peces de cotxes antincs són força cares.

Vaig posar la denúncia als mossos.

Em van explicar els veïns que s’anaven a endur un BMW gran, força nou, però que tenia les rodes desinflades i estava brut per fora, però que el propietari, un marroquí que treballava a la construcció -abans- i que era a casa, ho va veure des de la terrasa, i va baixar i els va dir que no se l’enduguessin. Realment es pensava que eren policies.

Llavors es van endur el meu. Jo era treballant.

Havia passat molt bons moments amb aquell cotxe, havíem rigut molt amb els amics, i m’havia portat cap amunt i cap avall quan ho necessitava i la situació econòmica era més que precària.

També va ser l’últim lloc on va ser la meva gossa abans de morir, i li tenia molt d’afecte i no volia desempallegar-me’n.

A sobre al maleter hi tenia objectes personals: fotos meves de joventut, un dietari personal, documentació com nòmines, i Cd’s de música que ja no es troben…

Article recomanat: Què vol ara juan carlos?

dissabte, setembre 29th, 2012

M’ha agradat molt, com quasi tot el que escriu, la lectura de la carta d’opinió de Vicent Partal, director de vilaweb: Què vol ara juan carlos?.

Us el recomano.

Article recomanat: Silicon Valley is stupid which is why it works

diumenge, setembre 23rd, 2012

Us recomano aquest article sobre Empreneduria i com ho fa USA amb Silicon Valley.

http://gigaom.com/2012/09/22/silicon-valley-is-stupid-which-is-why-it-works/

L’autor indica, entre moltes d’altres coses, que no és que el govern ajudi, és que no es fot pel mig i és molt fàcil crear una empresa.

Podeu llegir-lo en Català amb la traducció automàtica de google (que no és perfecta però si no sabeu anglès ajuda):

http://translate.google.cat/translate?sl=en&tl=ca&js=n&prev=_t&hl=ca&ie=UTF-8&layout=2&eotf=1&u=http%3A%2F%2Fgigaom.com%2F2012%2F09%2F22%2Fsilicon-valley-is-stupid-which-is-why-it-works%2F

Nova estafa dels rumans

dimecres, agost 29th, 2012

Un senyor ben vestit entra a la fleca quan és plena de gent i tenen molta feina.

Espera el seu torn, compra un croissant, i paga amb un bitllet de 50 €.

Li tornen el canvi i marxen.

Al cap d’una estona amb molta cua a la fleca, entra una gitana rumana amb un nen en braços.

Demana un pa i paga amb un bitllet de 5 €.

Li tornen el canvi i diu que ha donat un bitllet de 50 €.

No senyora, ha donat un bitllet de 5 €.

L’estafadora insisteix, diu que ha donat un bitllet de 50 € i que ho revisi perquè el seu fill havia fet un dibuixet al bitllet.

Li descriu la figura, i quan la venedora revisa la caixa troba un bitllet de 50 € amb el dibuixet descrit dibuixat. S’excusa i li torna el canvi.

Però el bitllet de 50 € no li ha donat pas la rumana, si no el seu còmplice ben vestit que ha entrat abans.

 

No us enfieu mai dels captaires rumans, perquè no són captaires, roben al descuit i ho fan molt bé. L’exemple típic són les rumanes que es fan passar per sordmudes i et demanen que els signis un full, que és fals, i si poden et roben al descuit. Per cert que de sordmudes res, que després les sents parlant perfectament entre elles. Ni tant sols disimulen.

 

Prepotència espanyola

dilluns, juny 11th, 2012

Aquí la demostració pràctica de com la prepotència, mentides, xuleria, caspa i manca de preparació dels polítics espanyols són el pitjor enemic per a sortir de la crisi.

El Financial Times explica com rajoy ven el rescat com si fos una victòria. Ahir també se’n feia ressò la publicació Time.

El govern espanyol ha laminat qualsevol credibilitat davant la ciutadania Catalana i la espanyola, i cara a l’estranger, i això és el que fa que els mercats no hi confiïn.

Tu li deixaries els teus diners a un mentider sistemàtic?. Doncs els inversors tampoc.

Per molt que la seva premsa rància i casposa, finançada a cop de talonari amb els impostos de la gent, menteixi i tergiversi, ja no poden tancar espanya en una bombolla com feien els seus enyorats temps de la dictadura criminal franquista.

L’Ara se’n fa ressò: http://www.ara.cat/mon/critiques-premsa-internacional-Mariano-Rajoy_0_716928376.html

Catalunya perd rating, Barcelona sense espanya tindria el màxim

dissabte, maig 5th, 2012

Llegeixo al Nació Digital que Standard and Poor’s acaba de rebaixar el deute Català a la categoria de quasi inversió porqueria, i la d’espanya també (però una mica menys), però ha tingut la gentilesa d’indicar que si Barcelona no formés part d’espanya, la seva qualificació seria la més alta possible.

Barcelona té una qualificació de BBB+ i l’agència de qualificació de risc ha indicat que la tindria AA, la màxima, si no formés part d’espanya.

M’ha agradat la notícia, perquè encara hi ha Catalans traïdors que per afinitat espanyolista menteixen descaradament i deliberada sempre que poden per tractar de fer creure als ingenus que espanya sosté Catalunya i no a l’inrevés.

Per això m’agrada que diguin les coses les entitats potents del món, per a netejar tantes mentides interessades.

El Wall Street Journal al seu magnífic article del proppassat 26 d’Abril “Why Spain Won’t Reform” de RAYMOND ZHONG ho deixa ben clar quan diu que a Catalunya li prenen el 9% del seu PIB anualment, i que no hi ha cap zona a Europa o als Estats Units on es produeixi res de semblant.

Si voleu podeu llegir un bon resum que fa vilaweb.

Tal i com comenta el Col·lectiu Emma hi ha un canvi de tendència de la premsa internacional que ara dóna la raó a Catalunya sobre l’asfíxia a la que ens sotmet espanya.

Articles recents: The Huffington PostThe Financial TimesThe Wall Street Journal i The Guardian.

Amb més distància el passat 31 de Març de 2011 el New York Times parlava sobre Catalunya en el seu article “Deficits in Regions Compound Fears About Spain” per RAPHAEL MINDER on assenyala un drenatge del 10% anual del PIB Català (GDP en anglès).

Deixo una còpia local en PDF de l’article de Nació Digital.

Deixo una còpia local de l’article del Wall Street Journal “Why Spain Won’t Reform“.

Deixo una còpia local de l’article del New York Times: plana 1 , plana 2.

 Fins i tot la vanguardia gens sospitosa de pro-Catalana se'n feia ressò

Imatge: Robatori Autopistes

dimecres, maig 2nd, 2012

abertis viola la llei

Dimarts, maig 1st, 2012

Aquesta jornada de #novullpagar ha estat intensa. Molt intensa.

Una autèntica revolta Catalana cívica i pacífica s’ha enfrontat a l’espoli continuat amb el tema dels peatges, contra abertis, i contra cyu, que havia amenaçat amb multes il·legals.

També hem pogut veure policia espanyola amb escopetes, que si “háblame en castellano” i mossos armats de la mateixa manera també, al més pur estil de dictadura monàrquica bananera.

tv3 sense informar, rac1 tampoc, les càmeres web de trànsit desconnectades expressament per a que no es veiés l’èxit de la convocatòria.

I a duran i lleida dient als Catalans que paguem al peatge… (et felicito fill)

Però el que més gràcia m’ha fet de la jornada és descobrir, via vilaweb, que segons denuncien assistents al #novullpagar abertis s’ha dedicat a cobrar, a la visa, aquesta tarda, hores més tard que passessin, l’import que han volgut.

Això em fa moltíssima gràcia perquè constitueix fer-se un froilán en tot el peu enorme:

1) Han cobrat associant la matrícula que han escrit a un paper, amb el número de VISA que tenien guardat d’altres vegades

Les implicacions que té això són fenomenals, perquè vol dir que:

a) Es guarden la VISA sense avisar-ho a l’usuari, violació de protecció de dades com a mínim

b) Han fet un cobrament il·legal sense el consentiment de l’usuari, és a dir robar

c) Han cobrat imports que no coincidien amb el trajecte realitzat, ja que el desconeixien

d) Han cobrat sense el suport físic amb la incertesa jurídica que comporta de patir altres cobraments futurs il·legals, i sense cap garantia jurídica ja que hi ha casos constats en que s’han equivocat en apuntar el número

Tot això suposa un cas interessantíssim per als advocats. Sé que la justícia de l’estat espanyol fa riure, però potser la justícia de la unió europea els pot fúmer un bon pal.

Espero les properes notícies de denúncies contra aquests delinqüents mafiosos.

01-05-2012 20:59 Actualització:

He tornat a consultar l’article de vilaweb i el text ha estat canviat. Ara diu que abertis ho nega i que el càrrec seria d’altres dies. Caldrà esperar què ha passat realment, però si han actuat il·legalment espero que els caigui el pel i els quedi com a en duran.

Em van intentar robar el gos

diumenge, març 4th, 2012

El meu pare havia anat a baixar el gos, així que quan la meva mare, des de el cotxe, el va veure va pensar que darrera venia ell.

Va aturar el cotxe per a saludar l’animal, que es va apropar alegre, i la sorpresa va ser majúscula en veure que qui duia el gos no era el meu pare si no un moro (marroquí).

La meva mare va començar a cridar -que hace con mi perro!!! devuélvamelo ahora mismo.

I el tio va respondre – es mío- amb el convenciment que posen tots els lladres quan els enxampen robant, que sempre ho neguen.

Ma mare va començar a demanar auxili, però eren les 20:00 i en aquells moments no passava ningú pel carrer així que va agafar la directa i s’encarà al moro.

– Que me devuelva a mi perra!!!- i sense esperar va alliberar l’animal de la corretja i li va dir que pugés al cotxe.

Llavors el moro es va desemmascarar amb un – ah! es hembra?- per algun motiu pensava que robava un gos i no una gossa.

Ma mare va tancar la porta del cotxe i va tornar i cridant li va dir – devuélveme eso!- la corretja que encara duia el moro a la mà, i va anar cap a ell i li va arrabassar de les mans.

Llavors es va ficar al cotxe i va començar a trucar tothom.

El moro se’n va anar caminant tan tranquil.

Per a tensar més la situació quan ma mare trucava el meu pare penjava el telèfon.

Llavors va trucar a un bar que li agrada, i va preguntar si era allà, i resulta que el meu pare s’estava prenent una cervesa i havia deixat la gossa lligada fora del bar i com conversava amb un amic penjava el telèfon.

Vam sortir a buscar el moro cabró però no el vam trobar.

Amb aquesta merda de lleis si l’haguessin trobat i hagués tret un ganivet i tot i això l’haguéssim estomacat, ens haguessin condemnat a nosaltres.

Així que em cago en cyu, en el pp i les putes esquerres filles de papà que van de bons salva-pobres i en tots els polítics que viuen protegits per guardaespatlles a les zones altes mentre a nostres ens deixen rodejats de púrria, que no només no va a presó si no que té més drets que nosaltres, i es dediquen a fer el mal tot el dia. I no sóc tan ingenu de pensar que ho fan per inoperància, si no perquè els interessa que visquem amb por. Així quan els seus policies ens estomaquin per reclamar la independència o qualsevol dret, no se’ls podrà odiar del tot perquè són qui ens protegeix dels delinqüents que mai entren a presó, ja que les lleis ens condemnen si ens auto-defensem.

Si un ciutadà treballador i honrat es defensa d’un delinqüent, i és fàcil determinar qui és cada cosa perquè els delinqüents estan fitxats i són multireincidents i els ciutadans no estan fitxats i tenen un medi de subsistència demostrable, les regles de mesurar no poder ser les mateixes.

I les regles no poden ser les mateixes per a gent que ha nascut a Catalunya que per a gent que ha vingut aquí sense contracte de treball, sense que el país li hagi demanat que vingui, i sense jurar que complirà les nostres lleis, entre elles el respecte a la dona.

Una amiga brasilera va viure 10 anys al barri del raval i no s’explica com la nostra societat tolera les barrabassades que fan els moros a les seves esposes a Catalunya.

I sé de què parlo perquè he evitat uns quants robatoris fins la data sempre per part de moros i rumans.

En canvi he vist tota la vida com els pakistanesos carregaven ampolles de butà per un sou míser, com els indis venien roses, eren botiguers o buscaven la manera de guanyar-se la vida honradament, estalviaven, i després d’anys muntaven negocis.

Això ho he vist jo que he crescut veient com es deteriorava la meva ciutat Barcelona, i el meu país: Catalunya. I he vist el que passa a d’altres països d’Europa on la tensió social és a punt d’esclatar, i he parlat amb amics d’aquests països i m’han explicat que són els que els roben i els problemes que causen.

La situació amb els marroquins és insostenible. Vénen de manera il·legal i no s’adapten, delinqueixen i els polítics no els tanquen. La propera vegada potser és al president de la generalitat a qui roben quan vagi al metro a fer el paperina inaugurant una estació a l’any i dient que no ens va tan malament sense la Independència.

Si no juren complir les nostres lleis, i això serveix per a tota Europa, i no se’ls contracta en orígen, no poden venir aquí en massa i quedar-se.

El que vingui a treballar, i cumpleixi les lleis, cap problema, però tenim un problema colossal i no podem mirar cap a un altre costat.

I què volia fer-li el puto moro a la meva gossa?.

Aquí van algunes hipòtesis:

– vendre-la als rumanesos que perpetren baralles de gossos a mort. Aquesta gent utilitzen gossos domèstics per a que els seus gossos assassins els destrossin i mantenir desperta així la seva agressivitat.

– matar-la. Hi ha una yihad del món musulmà contra els gossos, animals que consideren impurs.

– vendre-la a algun conegut per als seus fills

No m’explico com la meva gossa se’n va anar amb un desconegut, normalment borda. Potser van preparats i els donen algun premi.

Hi ha molta mala gent. Tingueu molta precaució de no deixar els vostres animals de companyia sols lligats.

Deixo alguns enllaços:

Vatican insider: ¿una yihad contra los perros? (en castellà, còpia local en PDF)

Atenció: si busqueu yihad contra gossos us podeu trobar amb articles que mostres fotos de gossos assassinats molt crues.

També trobareu que a Lleida s’han assassinat molts gossos i que els musulmans del sector del transport reclamen que no puguin pujar gossos als autobusos, taxis, etc…

Us deixo enllaços que parlen del tema però sense imatges de la brutalitat.

http://www.jihadwatch.org/2011/10/spain-jihad-against-dogs.html

http://www.hudson-ny.org/2480/spain-dog-poisoning

The blaze: are spanish muslims wagins an anti-dog yihad by poisoning them?

 

 

Vídeo: Mònica Oltra plantant cara, i dient les coses com són. Genial

dimecres, febrer 8th, 2012

Absolutament genial la seva intervenció, i lamentable les continues interrupcions dels “democráticos” membres del pp.

Aquest vídeo va ser censurat a canal 9, per a no variar.

 

 

Vist a Cathalonia: http://cathalonia.wordpress.com/2012/02/06/video-censurat-a-canal-9-3/

La meva opinió sobre el casino de Newt Gingrich

dissabte, febrer 4th, 2012

Mireu, sóc Català.

Estic orgullós de guanyar-me el pa amb el meu esforç, i aplico la intel·ligència, el seny, per a millor el món on som.

Estic orgullós de que el Barça de Laporta lluís UNICEF a la samarreta, i m’horroritza que rossell hagi tacat la samarreta amb el nom d’una dictadura com és qatar.

Som Catalans.

Ens volem sentir orgullosos del que fem, del nostre país.

I el casino del sr. Newst Gingrich, per molt que hagi de suposar molts llocs de feina, també suposarà molta misèria per a molta gent.

Em refereixo a les dones que faran de prostitutes a dins. Em refereixo als babaus que ho perdran tot dins el casino.

Comprenc que hi ha gent desesperada per tenir una feina, però aquesta no és la manera.

Si una persona necessita diners mai no li recomanaria la solució fàcil que l’enfonsarà: que vengui drogues.

Li recomanaria que estudiï i se sacrifiqui. Cal estar cinc anys treballant a un bar per pocs diners mentre es treu una carrera (amb futur)?. Doncs fes-ho. És el que et permetrà ser una persona de profit i tenir sempre present el que t’ha costat aconseguir-ho.

Tots heu sentit la frase “el que passa a les Vegas es queda a les Vegas” i sabeu que als deserts annexes hi ha molts cadàvers de gent que feia trampes i probablement persones innocents assassinades per les màfies d’allà.

Jo no vull que Catalunya sigui un país més. M’agradaria que Catalunya fos un país únic al món, d’acord amb la nostra personalitat.

Que quan al món es parlés de Catalunya hom tingués clar que som: uns pencaires, els del seny i la rauxa, honestos.

Un estel per a la humanitat, una guia, un exemple d’amor per la Llibertat i de Valentia, com vam ser en la heroica resistència el 1714, o durant la guerra civil espanyola quan tots els feixistes del món ens bombardejaven i provaven les màquines de matar i l’estratègia de crear el terror entre la població civil, que emprarien a la segona guerra mundial.

El camí fàcil sempre té un car peatge. Us proposo un model de país en que siguem rics fent el bé, igual que el Barça guanyava totes les copes jugant bonic i amb un joc esportiu, sense marranades.

Aquesta és la Catalunya que vull. I per això la vull Independent. I per això dic NO al casino!.

És el mateix motiu pel que he rebutjat treballar per a companyies d’apostes i de casinos per Internet tot i que m’oferien un 150% del meu sou. No vull col·laborar a fer un món pitjor.

Recomano la lectura dels articles:

ara plana 19 – Piti Espanyol – Opinió

ara plana 19 – Núria FerragutCasas – La fitxa d’or de Newt Gingrich

 

On van els impostos del Catalans?

Dimarts, gener 31st, 2012

Us adjunto aquesta presentació del Cercle Catala de Negocis – CCN:

PDF:  On van els impostos dels catalans

que descriu on van els impostos que es paguen a Catalunya.

Tenen raó en que no hi ha cap país del món on s’apliqui un espoli tan bèstia i fora lloc.

Qui no vegi que Catalunya és greument perjudicada per espanya és perquè políticament li interessa ser espanyol.

Però fins i tot al més espanyolista li convé veure com mor gent per que no hi ha diners per a que les operin? Que els seus fills estan en barracons?.

Ser sota espanya és insostenible i ens porta a la ruïna i a la misèria econòmica i moral més extrema.

Sobre SOPAS, sindes, drm’s, sgaes i la mare que els va parir a tots

dilluns, gener 23rd, 2012

El model d’indústria de discs de música i pel·lícules de cinema ha mort.

Vagi per davant això, perquè és la mare dels ous, i és el motiu pel que de manera mafiosa i violant les lleis de la ciutadania es graven canons en disc durs, memòries usb, impressores, fax…

Al principi, els llibres eren molt cars. Eren copiats per monjos, que en ocasions dedicaven tota una vida a aquesta tasca.

Amb l’arribada de l’impremta el coneixement es va fer molt més assequible i la humanitat va viure una època de progrés.

La barrera per a poder distribuir els llibres eren els elevats costos de muntar una impremta:

– Aconseguir el paper

– adquirir la cara maquinària

– Tenir els operaris formats per a fer-la funcionar

– Distribuir i vendre els llibres

El cost de la tecnologia era el fre natural.

Però què hagués passat si muntar una impremta i els costos d’editar llibres haguessin estat infinitament més baixos?.

No hagués la cultura arribat molt més lluny, molt més ràpid?.

No hagués estat un crim oposar-s’hi?.

I de ben segur que haguessin aparegut sangoneres que amb l’excusa de defensar els autors, s’haguessin folrat a costa d’impedir el progrés i que la cultura arribés als més pobres.

Ara tenim impremtes digitals, és a dir Internet, que permeten fer arribar la informació a qualsevol lloc.

Però la qüestió no és que els autors hagin de guanyar-se la vida, que crec que la majoria de persones estan d’acord en això.

La qüestió és que les discogràfiques i les empreses de gestió de drets d’autor es comporten com autèntiques mafioses i reclamen als govern (que no són uns angelets) que imposin una tassa sobre el preu dels CD, DVD, disc durs, mp3, impressores, faxos, fotocopiadores!!!. És a dir, t’estan robant, imposant-te un canon en suports que tu fas servir per a guardar les teves fotografies, etc…

És tan criminal com gravar un canon sobre llapiços i paper, argüint que copiaràs obres d’altres.

Impedint el progrés.

I és que per més que diuen defensar els drets dels artistes, aquests cobren una misèria.

Tinc un amic que toca en un grup i la discogràfica els dóna un 5% dels primers mil discos.

Això vol dir que si venen 1000 discos, a 15 €, la discogràfica facturarà 15.000 €, però el grup percebrà 750 €. 750 € a repartir entre els 5 components del grup.

I no és culpa de la pirateria que la gent no vagi al cinema.

Ara la gent treballa, treballen els dos membres de la parella i arriben a casa cansats. I ningú té ganes d’anar al cinema a l’hora que diu la sala, fer cua, ser en un seient incòmode , aguantar el veí menjant butaques o fent comentaris sorollosos…

Les pel·lícules pirates d’estrena “screener” tenen una pèssima qualitat, i les persones que les veuen tampoc no valoren la obra prou com per a anar a veure-la, per tant tampoc no anirien al cinema si no existissin les pel·lícules pirates.

La gent que consumeix les pel·lícules pirates d’estrena són com els que veien les pel·lícules porno del canal plus codificades. Veien les ratlletes i amb allò en tenien prou. No pagarien per a tenir el canal perquè aquella pèssima qualitat els era suficient, i si no hi hagués hagut canal plus codificat doncs haguessin viscut sense tranquil·lament.

El model de les discogràfiques i de la indústria del cinema està obsolet, i enlloc d’acceptar-ho i adaptar-se promouen imposts obscens, roben diners a la ciutadania consumeixis productes descarregats o no. Funcionen com un monopoli inútil però dictatorial.

És com si en el moment en que van deixar de veure’s carruatges de cavall, per la implantació de l’automòbil, els fabricants de tires de cuir de carruatges haguessin decidit imposar un canon.

Vinga home! La seva indústria estava morta. El que havien de fer era reconvertir-se amb alguna cosa necessària.

Jo fa anys que no vaig al cinema i no tinc intenció de tornar-hi, primer perquè no hi ha pel·lícules en Català, i segon perquè els cinemes a Catalunya es van oposar a la llei del Català i es van comportar com autèntics seguidors de franco. De fet ho segueixen fent. No els perdonaré mai que posessin curts polítics abans de començar la pel·lícula en que deien que la llei del Català els faria perdre llocs de feina, tancar, etc…

Si ja em costava anar pels motius que us he comentat, aquests dos darrers són absolutament decisoris.

Respecte als Cd, a quina ment se li acut?. Aquests que prenen les decisions són juràssics.

La gent va amb iPods, iPhones, Androids, MP3, la ràdio al cotxe té USB, amb spotify…

Algú ha vist en els darrers cinc anys algú amb un walkman escoltant un Cd de música?. No, i no serveixen per a anar a còrrer. Un desastre.

I la gent vol immediatesa. No vol anar a la botiga, ni tan sols comprar-ho a un e-Commerce i que li trigui tres dies en arribar.

Han aparegut serveis com Spotify, Youtubue ja lloga pel·lícules, i apple està preparant el mateix.

És qüestió de temps que s’acabi la indústria tal i com la coneixem.

I és clar, quina mena de lleis es poden esperar dels polítics Catalans i espanyols?.

Polítics que són uns autèntics analfabets digitals quan no analfabets a tots els nivells.

Els ciutadans no podem permetre aquest xantatge i coacció a les nostres llibertats.

Hi ha model de negoci, el que passa és que els senyorets no es volen posar a pensar. Fa anys vaig escriure a una gran discogràfica multinacional per a ajudar-los a trobar el model, ni em van contestar.

Ja els està bé anar xuclant, però ho bo del capitalisme és que els models que no funcionen cauen.

Ara anem una mica més enllà. Suposem el següent pas: la tecnologia ens ha permès tenir telepatia poder compartir experiències viscudes, com concerts, cançons, llibres llegits… I aquesta gent amants de prohibir, controlar-ho tot i gravar-ho, es dediquen a tractar de promoure una llei per la qual s’instal·lin dispositius al nostre cervell que ens impedeixen de compartir música amb drm, concerts, pel·lícules, o viatges….

Va home va!.

Que se’n vagin a cagar.

S’ha de protegir els autors, hi estic d’acord. Al final enregistrar un disc o escriure un llibre pot comportar un any o més, i si ningú no paga no es podrà viure d’aquesta feina.

Però el que han de fer és repensar el model de negoci.

Per exemple, els llibres digitals podrien ser gratis incorporant publicitat.

Si la pròpia editorial oferís el llibre així gratuïtament, podria saber quantes còpies es descarreguen i per tant cobrar més cara la publicitat.

Internet permet que un llibre es pugui descarregar 100 milions de vegades.

No seria magnífic poder descarregar el llibre gratis, i no pagaria coca cola per a que la seva publicitat fos vista per 100 milions de persones? A més és una publicitat segmentada, és a dir, que pots controlar la franja d’edat, sexe del lector, etc… és molt més efectiva que no pas un anunci a tv que no saps qui el veu.

I una sèrie com The Walking Dead, no podria baixar-se gratis de la web de la productora, i no pagaria mercedes o bmw o ferrari perquè el cotxe que permet escapar als protagonistes fos el seu, i ho veiessin 400 milions d’espectadors?.

A cas no van pagar autèntiques fortunes les empreses que sortien a l’inici de Blade Runner?.

Són només uns exemples, que pensin ells que és la seva feina. A veure si els hauré de solucionar la vida jo a aquests lladregots piranyes que ens imposen cànons i persegueixen llibertats, es colen a bodes i roben de les aportacions benèfiques!.

I els músics també s’ho podrien muntar per la seva pròpia banda. No cal lligar-se a una discogràfica que et xucla la sang. Tinc algunes idees al respecte.

Un últim detall, si les pel·lícules Catalanes estan subvencionades i les espanyoles també, amb diners públics, amb els diners dels nostres imposts, no les hauríem de poder veure gratis?. I si ja paguem cànon per Cd’s, Dvd’s verges, disc durs, etc… perquè parlen de les descàrregues com si fossin il·legals, si ja s’ho estan cobrant amb els cànons?.

Lladres.

WTF: decathlon busca llicenciat en telecomunicacions per a descarregar camions

divendres, gener 6th, 2012

Impressionant, decathlon té una oferta de feina destinada a llicenciats en telecomunicacions, coneguts com telecos, per a descarregar camions.

La oferta es titula operari tècnic de caixes i la feina consisteix a:

descàrrega de camions, recepció informàtica, control de qualitat i picking

I la feina exigeix:

microsoft office nivell d’usuari i només el domini del “castellà”

Podeu veure la notícia original a e-noticies:

http://societat.e-noticies.cat/decathlon-ofereix-feina-a-enginyers-de-telecomunicacions–60373.html

Deixo una còpia local en PDF.

Teniu idea del que costa formar un enginyer en telecomunicacions?.

Són un mínim de quatre anys d’estudiar sense parar, assimilar coneixements, matemàtiques, més matemàtiques, electrònica, senyals…

Una persona formada en telecomunicacions pot fer grans coses, des d’invents a operar complicats equips de comunicacions (com enllaços de ràdio direccionals per a donar Internet a zones on no arriba) per això oferir una feina de descarregar camions en que es demana un llicenciat de telecomunicacions és un insult.

Un insult a tot el seu esforç, als diners i temps que han invertit, a la carrera, al coneixement.

Ens ve a dir que la gent brillant no té futur a Catalunya perquè se”ls dedicarà a feines que no requereixen de cap preparació.

Jo fidel al meu plantejament vital de que tothom s’ha d’espavilar només puc dir que si em trobés en la situació de ser un llicenciat en telecomunicacions sense feina, amb aquest panorama, emigraria.

I la gent brillant de Catalunya hi perdem tots. Perquè serem una societat cada cop més pobre i endarrerida, dependent d’importar tot el que faci olor a tecnologia d’Estats Units o d’altres indrets on es produeix, on es crea tecnologia.

La culpa no és de decathlon. Precisament és una empresa que tinc en bastant bona consideració perquè innoven molt i tenen grans productes a preus competitius.

Però els empresaris Catalans tenen un problema molt greu per a valorar el talent. No el valoren. De fet ells mateixos són els primers analfabets digitals.

No els culpo, ja que el que ens ve d’espanya és això: la corrupció triomfa, els “pelotazos”, suborns i comissions sota mà, ser amic d’un polític per a beneficiar-se de contractes infladíssims i passar la comissió sota mà…

Aquest és un altre dels motius pel que vull que Catalunya s’independitzi, per trencar amb tants vicis que ens vénen d’espanya i per a que tinguem lleis que persegueixin la corrupció.

El fet que decathlon exigeixi una llicenciatura en Telecomunicacions per a descarregar camions, però no exigeixi domini del Català, la llengua del país, mostra el món anormal i incoherent en el que viuen instal·lades moltes empreses.

El domini del Català és necessari, no només per a tractar cara al públic, si no per a poder comunicar-se amb els companys, proveïdors, etc..

Jo sóc dels que penso que el Català ha de ser exigit per a treballar a qualsevol feina als Països Catalans, altrament estem marginant els Catalanoparlants i fent que aquestes persones que contractem siguin incapaços de comunicar-se amb la major part de la població o que ho facin generant tensions als Catalanoparlants, o bé generant ineficiències al lloc de treball.

SI donant canya a la corrupció

divendres, desembre 23rd, 2011

Solidaritat està fent molt bona feina.

Us deixo aquí dos vídeos en que per tv3 informen de la denúncia que ha posat SI contra els sobresous de la diputació, les anomenades “motxilles”, i l’altre d’Alfons Lòpez Tena denunciant al Parlament les pràctiques mafioses que duu a terme la mesa parlamentària i posant de manifestant el desastre que ha provocat cyu amb la llei omnibus.