Archive for the ‘Formació’ Category

Un bri d’esperança

dijous, febrer 7th, 2013

Fa dies que li dono voltes a aquest article i no sé com plantejar-lo, però sé que ho haig de fer.

És el correcte, i vull fer-ho, així que aquí va.

Jo m’he espavilat sempre, molt, per a ser “empleable” i no he tingut problemes mai per a trobar feina.

Sí que m’he trobat que em deien que estava sobrequalificat per a algunes feines, i he hagut de treballar per sota de la meva capacitat, diversos rangs per sota. Si era cap d’arquitectes, com a manobra, per a entendre’ns.

Sempre he treballat molt, he estudiat molt, he estat seriós amb la meva feina, i he tingut una fe inquebrantable en la meva capacitat de superació.

M’he esforçat en aprendre coses difícils, he apartat la mandra, la por, m’he arremangat i he après coses que altres no aprenien per mandra.

Així que sempre he anat endavant i sé que sempre sortiré endavant, perquè m’esforçaré el que calgui per a avançar.

A la vida he vist molta gent que es queixava. Es queixaven molt, durant 10 anys es queixaven de que a la feina els explotaven perquè els pagaven poc, però no feien res. No feien res per a canviar la seva situació.

Si tu ets d’aquests para de llegir.

Fa un temps vaig decidir ajudar a persones que em semblaven bones persones, intel·ligents, voluntarioses, però que la vida havia portat a situacions en que eren presoners o presoneres.

Per exemple, la noia que no podia suportar que els pares es barallesin i va marxar de casa amb 18 anys, amb una feina de cambrera. I en té 30 i segueix fent de cambrera i amb l’ai al cor sempre per si la faran fora, i difícilment arribant a fi de mes.

A aquestes persones he tractat d’orientar-les i ajudar-les a que trobessin una ocupació que els permetessin guanyar-se la vida dignament, i on progressar depengués de les seves possibilitats.

He ajudat a algunes persones i tinc l’orgull de veure com han sortit endavant.

He vist com altres deien sempre que volien sortir del pou, però alhora de la veritat no venien a classe, o no trucaven per començar.

Algunes persones no es volen enfrontar a les seves pors, o tenen por de no ser intel·ligents, o el fa mandra. I una cosa és queixar-se de que el món és molt dolent i dir que no pots fer res, que és fàcil, i una altra tenir una oportunitat de sortir endavant, però que només depengui del teu esforç, que implica òbviament el propi esforç.

Amb la meva empresa vaig muntar classes, on sempre hi havia algunes persones a les que “becava”. Les becava com si fos un inversor que inverteix en una Start up, però invertint en persones: Els deia: El curs val xxxx, pots fer el curs sense pagar-me res, i t’ajudaré a buscar feina en acabat.

Si trobes feina abans d’un any m’ho aniràs tornant poc a poc, mes a mes. I si en un any no has trobat feina, cosa que dubto perquè jo et preparé bé i t’ajudaré, no m’hauràs de pagar res.

Òbviament corria el risc de que m’enganyessin. Vull dir, que els puc formar, i que passi un any i em diguin que no han trobat res.

Això és molt difícil perquè les persones que jo formava en primer lloc són bones persones, o m’ho semblaven. I tinc bon criteri amb la gent.

En segon, perquè si una persona de veritat vol sortir del pou, i tu li brindes una mà, desinteressadament, ho normal és que sigui agraïda, i sigui la primera que si pot t’ho torni.

Si una persona fotuda fotuda a qui ajudes no t’ho agraeix, se’n pot anar a prendre vents. I al final, ella sortirà perdent, perquè es quedarà sola, i es veurà privada del suport que li aportes en xarxa.

Els cursos que jo donava són de programació en Web en PHP.

També he donat classes particulars en casos excepcionals.

Són molts anys de professió a les TI, conec el sector, m’apassiona la tecnologia i sé explicar molt bé.

Però això no és la meva forma de guanyar-me el pa.

Jo sóc emprenedor i empresari i em guanyo el pa treballant per a altres empreses, en coses molt molt difícils, tant que tenen dificultats per a trobar gent que els ho pugui fer. Si em contacten a mi, que són més car, és perquè no troben cap barat que els ho pugui fer o volen coses d’una gran qualitat i no xapuses. I si jo puc els ho faig, i si no en sé abans d’acceptar els dic que ho sento però no en sé, o que no en sé però en puc aprendre i els puc dir si ho podré fer o no en tres dies, quan m’hagi estudiat el tema.

Llavors, tot aquest llarg post que he escrit és per a dir, que si tu ets una d’aquestes persones que et trobes en una situació difícil, amb una feina de la que no saps com escapar mentre veus que envellegeixes, o et trobes a l’atur o per més que busques no trobes feina… si ets una d’aquestes persones que creus en la teva voluntat i en la teva capacitat d’insistir i esforçar-te per a sortir endavant, i estàs disposada a esforçar-te i a estudiar, encara que els conceptes et facin venir mal de cap. Si realment vols millorar la teva vida obrint-te camí en una professió on el sostre és molt molt amunt, i només depen de la teva capacitat.

Com li deia l’altre dia a una amiga, una feina de reposador a un supermercat no té més sostre, estaràs sempre omplint les estanteries, i com a molt podràs arribar a encarregat… quan es jubili l’encarregat. Tan hi fa ho bé que reposis el gènere, la posició té un límit de creixement.

Passa el mateix amb cambrer, perruquera, peixetera i tantes feines (en algunes hi ha graus com oficial de 1a, 2a, etc… però no es diferencia molt).

Llavors, si tu vols prosperar, i creus en el teu esforç, i estàs realment disposat/da a esforçar-te estudiant, i intentant fer els exercicis, potser et puc ajudar, ensenyant-te a programar.

Tots els negocis que s’obren a Internet necessiten programadors.

Com deien a Karate kid: Jo ensenyo, tu aprens.

Jo em comprometo a ensenyar-te, i tu et compromets a aprendre.

Entre les persones que m’escriguin, avaluaré la situació, les capacitats, i la voluntat, i n’escolliré a una a qui ajudaré de franc. Només dependrà del seu esforç.

Només cal ser bona persona, tenir una intel·ligència normal, molta voluntat, i estar molt motivat.

Ningú aprèn conceptes difícils escalfant seient. I jo realment trec temps personal per a ajudar a una persona que ho necessita. Així que ho ha de merèixer.

It’s up to you.

http://www.codic.cat/contactar/

Jo contestaré a tots els mails, si no t’he contestat seria perquè hi ha hagut problemes amb le servidor. Torna-hi.

Vídeo: Mònica Oltra plantant cara, i dient les coses com són. Genial

dimecres, febrer 8th, 2012

Absolutament genial la seva intervenció, i lamentable les continues interrupcions dels “democráticos” membres del pp.

Aquest vídeo va ser censurat a canal 9, per a no variar.

 

 

Vist a Cathalonia: http://cathalonia.wordpress.com/2012/02/06/video-censurat-a-canal-9-3/

La meva opinió sobre el casino de Newt Gingrich

dissabte, febrer 4th, 2012

Mireu, sóc Català.

Estic orgullós de guanyar-me el pa amb el meu esforç, i aplico la intel·ligència, el seny, per a millor el món on som.

Estic orgullós de que el Barça de Laporta lluís UNICEF a la samarreta, i m’horroritza que rossell hagi tacat la samarreta amb el nom d’una dictadura com és qatar.

Som Catalans.

Ens volem sentir orgullosos del que fem, del nostre país.

I el casino del sr. Newst Gingrich, per molt que hagi de suposar molts llocs de feina, també suposarà molta misèria per a molta gent.

Em refereixo a les dones que faran de prostitutes a dins. Em refereixo als babaus que ho perdran tot dins el casino.

Comprenc que hi ha gent desesperada per tenir una feina, però aquesta no és la manera.

Si una persona necessita diners mai no li recomanaria la solució fàcil que l’enfonsarà: que vengui drogues.

Li recomanaria que estudiï i se sacrifiqui. Cal estar cinc anys treballant a un bar per pocs diners mentre es treu una carrera (amb futur)?. Doncs fes-ho. És el que et permetrà ser una persona de profit i tenir sempre present el que t’ha costat aconseguir-ho.

Tots heu sentit la frase “el que passa a les Vegas es queda a les Vegas” i sabeu que als deserts annexes hi ha molts cadàvers de gent que feia trampes i probablement persones innocents assassinades per les màfies d’allà.

Jo no vull que Catalunya sigui un país més. M’agradaria que Catalunya fos un país únic al món, d’acord amb la nostra personalitat.

Que quan al món es parlés de Catalunya hom tingués clar que som: uns pencaires, els del seny i la rauxa, honestos.

Un estel per a la humanitat, una guia, un exemple d’amor per la Llibertat i de Valentia, com vam ser en la heroica resistència el 1714, o durant la guerra civil espanyola quan tots els feixistes del món ens bombardejaven i provaven les màquines de matar i l’estratègia de crear el terror entre la població civil, que emprarien a la segona guerra mundial.

El camí fàcil sempre té un car peatge. Us proposo un model de país en que siguem rics fent el bé, igual que el Barça guanyava totes les copes jugant bonic i amb un joc esportiu, sense marranades.

Aquesta és la Catalunya que vull. I per això la vull Independent. I per això dic NO al casino!.

És el mateix motiu pel que he rebutjat treballar per a companyies d’apostes i de casinos per Internet tot i que m’oferien un 150% del meu sou. No vull col·laborar a fer un món pitjor.

Recomano la lectura dels articles:

ara plana 19 – Piti Espanyol – Opinió

ara plana 19 – Núria FerragutCasas – La fitxa d’or de Newt Gingrich

 

Vídeo: Xavier Sala i Martin sobre la inflació

divendres, maig 13th, 2011

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1Pm

Vídeo: Alfons López Tena sobre la mentida de joana ortega

divendres, març 18th, 2011

Alfons López Tena diu algunes veritats a la cara de la falsa llicenciada i li exigeix la dimissió.

És contundent, i amb motiu. Paga la pena de veure’l.

Ja són massa els polítics mentiders que menteixen sobre la seva formació, des de montilla, chacón, com sospito de saura, patxi lópez

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1Nx

“Catalunya té funcionaris públics i funcionaris privats” Salvador Sostres

dijous, febrer 4th, 2010

“Catalunya té funcionaris públics i funcionaris privats”

Genial l’article “Els grans farsants” d’en Salvador Sostres. (còpia local en pdf)

Salvador Sostres és, en la meva opinió, una persona que fa unes anàlisis socials molt acurades i diu veritats impactants que ningú més s’atreveix a dir, especialment respecte a la qüestió nacional i cultural Catalana i a baixesa moral, mediocritat i analfabetisme dels socialistes espanyolistes, però retrògrad en la seva homofòbia i catolicisme exacerbat.

Per tant hi ha articles que m’agraden moltíssim, i d’altres en que exposa idees i opinions amb que m’oposaré totalment i frontal.

Aquest és un dels bons.

Què és una xarxa local explicat amb paraules planeres

Dimarts, març 31st, 2009

La xarxa no té problemes és un concepte similar a connectar un lladreo sabata o regleta d’endolls (swith) a la corrent per poder connectar altres aparells.

xarxaet

En realitat la instal·lació elèctrica de la casa prové d’un punt central (switch central) i les tapetes de corrent adalt (altres switch) s’hi connecten, i de les tapetes de dalt surten connexions a endolls (les boques del switch).

Als endolls s’hi pot connectar regletes d’endolls (més switch), i els aparells (dispositius que es connectaran a la xarxa) es connecten als endolls (boques del switch) amb un cable de corrent (cable de xarxa).

seap0405_13_html_m6aaf5bc6

La única diferència és que una xarxa local, és local, és a dir que només es connecten els dispositius localment, o dit d’una altra manera els dispositius que hi ha a la casa o a la oficina. Una xarxa wan (wide area network) seria una xarxa però enlloc de local connectaria dispositius entre sí que estan a kilòmetres de distància.

Això és un switch domèstic o de petita oficina de 16 ports.

3com_switch_16_ports-189319

Els tamanys estàndard són 8, 16, 32, 48 ports (encara que n’hi ha uns realment barats de 4 o 5 ports).

A cada port es pot connectar un ordinador, o si ho soporta, i tots els moderns ho fan, connectar-se a un altre switch.

Els switch petits van bé per a les feines típiques. Per a instal·lacions amb moltes màquines i switchos connectats entre sí, hi ha els switchos professionals, que es monten en rack (armaris especials per muntar ordinadors de format rack o enrackable).  Els millors tenen connexions a 10 Gigabits i es poden connectar per fibra òptica.

3coma un switch professional amb port SFP

Un switch de 8 ports baratet de 10/100 (poden treballar a 10/100 Mbit) pot costar uns 30 € + impostos. I un de 8 ports gigabit 10/100/1000 uns 70 € + impostos.

Sempre que sigui possible recomano un Switch Gigabit o sigui 10/100/1000 enlloc d’un de 100 Mbit 10/100. Per què, oi que per anar en tren prefereixes anar a 100 Km/hora que a 10 Km/hora?. Això és 100 Mbit.

Si poguessis anar a 1.000 Km/hora, voldries anar a 100 Km/hora?.

Gigabit permet, si els dos dispositius són Gigabit, anar a 1 Gigabit (1 Gigabit = 1.000 Mbits)

Per acabar a un switch se li pot connectar un access point Wifi, que no és més que un switch però sense fils. Les ones viatgen per l’aire.

router ADSL: fa de switch i d'Access Point

La majoria de routers ADSL són switch i Access Point. Es poden connectar ordinadors (o altres switch) amb cables de xarxa, i via Wifi sense cables alhora que el router ADSL es connecta amb el proveïdor d’Internet.

Les meves marques preferides són:

3COM per switchos domèstics i professionals fins a 6.000 €

US Robotics per a Access Point (Wifi), Routers ADSL i Bridges Wifi (permet unir dos Access Point com si estiguessin units per cable).

CISCO per a routers professionals (proveïdors d’Internet), Firewalls (tallafocs, per seguretat) i VPN (Virtual Private Network).

La seqüència d’alliberament de versions de Software

Dimarts, març 31st, 2009

Per a aclarir els dubtes que algunes persones tenen, aquí va la seqüència amb que s’anomenen els diferents estats en que es troba un programari:

Alpha –> Versió súper purrialla. Primeres probes. (Si no peta és un miracle). Sovint s’allibera una Alpha per oferir la funcionalitat bàsica malgrat que la resta del programari falli. De vegades també s’allibera una Pre-Alpha. No instal·leu una Pre-Alpha a no ser que us agradin les emocions fortes.
Beta –> Versió en que s’està treballant. S’assumeix que té errors que s’aniran corretgint. S’acostuma a alliberar una beta per que les persones colaborin en la localització d’errors i els reportin als desenvolupadors.
Candidate Release –> Creiem que està quasi llesta per sortir al mercat. De vegades apareixen RC-1, RC-2, RC-3. Microsoft és experta en treure Candidate Releases.
Final Candidate –> Creiem que es quedarà així o hi haurà mínims retocs d’escasa importància. És quasi la Final Release.
Final Release –> No hauria de tenir errors. (hehehe) ;-)

foto_de_marieta_insecte_volador_vermell_amb_taques_en_forma_de_boles_negresEls errors en general són coneguts com bugs, que vol dir bitxets, com per exemple una marieta. Aquest nom prové de que els primers ordinadors sovint s’epatllaven per que algun bitxet s’havia posat sobre els circuits i havia fet que fallesin.

Cal destacar, per evitar els equívocs, que un membre alpha d’una comunitat o espècie és el més ben dotat o capacitat o qualificat. El millor o l’espècie més desenvolupada. Al llibre un món feliç es parla d’individus alpha, beta, gamma… Un llibre que us recomano encara que és una mica dur.

Link per veure la sinopsi, ISBN i per comprar un món feliç a la editorial Proa.

He trobat a PcMag una definició en Anglès, més tècnica, que us pot agradar.

2ª Calçotada amb Xavier Sala i Martin

diumenge, març 22nd, 2009

xavier_sala_i_martin-catalunya-calaotada-2009-03-21Fa temps va aparèixer a televisió de Catalunya, el mundialment famós i catedràtic de la Universitat de Colúmbia, el professor Xavier Sala i Martin i va explicar que tenia quasi 5.000 amics al Facebook, en aquell moment vora del límit de fb (Facebook).

El mur del Facebook d’en Xavier Sala i Martin s’ha convertit en un espai en que els seus amics virtuals, estudiants a Amèrica o a Catalunya, empresàries/is, emprenedores/rs, etc… debaten temes d’actualitat econòmica, i els articles/notes que publica en Xavier Sala i Martin.

La dinàmica és creativa i de sumar.

És sorprenent i molt agradable veure que el professor publica els esboranys dels seus futurs articles al diari la vanguàrdia, i que les persones el comenten, hi fan aportacions o correccions que sovint s’incorporen a l’article final. 

En aquest mur hi ha molt bon ambient, i això ens porta a la 2ª Calçotada amb Xavier Sala i Martin que és el que comentaré en aquest article.

La Calçotada tenia com a fet destacat que s’escriuria l’article per a la vanguàrdia entre 5.000 persones. Una característica del professor Sala i Martin és que és un pencaire extraordinari i fins i tot en un sopar amb els amics del Facebook es treballa.

101_4007Això es materialitzava en que hi havia 100 assistens en un entorn de treball tipus universitari, i per altra banda es podia connectar qualsevol a un xat a on es retransmetia l’esdeveniment en directe. De tant en tant es recollien algunes de les opinions del xat, que tothom podia seguir en directe mitjantçant la imatge d’un projector.

L’esdeveniment es forjà a l’hotel Bcn events a Castelldefels.

hotel-bcnevents bcnevents1

Va haber uns problemes tècnics aliens als organitzadors que van provocar que només 35-37 persones poguessin escriure al xat simultàniament, si bé tothom podia veure la vídeo conferència.

Gràcies als organitzadors la vídeo conferència de la primera part de la sessió de treball es pot veure (2 hores). El sopar i posteriors aportacions no es van retransmetre).

També un blocaire especialitzat en economia va publicar un petit resum al seu bloc.

amics_xsim

Retransmeto un resum dels punts més importants del que va ser aquesta sessió de treball:

En Gustav G. es presenta i informa que farà de moderador. Són a la taula principal en Vicenç A.,  en Xavier Sala i Martin, la Ruth H. i Xavier P. que recollirà les opinions del xat i les comentarà en diverses ocassions durant el devat. La organització corre a càrrec del grup “Fem bullir l’olla”.

La Ruth informa que la sessió de treball és com el que es faria a un cafè, però tots junts els parcipants que hi són fisicament i virtual.

També comenta que hi ha una fractura digital, i que no és tant sols en el número de persones que tenen Internet, si no en l’ús que en fan i l’accès.

En Xavier Sala i Martin comenta que es farà l’article entre 5.000 persones (número d’amics del seu perfil al fb).

En Gustav presenta els espònsors, que han aportat diversos premis per als assistents físics i virtuals. Penseu que és una transcripció basada en els meus apunts i memòria i pretenc compartir les idees. Les frases poden ser resums o no literals.

Aquests són:

Conserves Ferrer: tres lots de productes diversos ben farcidets.
Mesless: 2 lots de carregadors universals que carreguen tota mena de dispositius de manera simultània. Són emprenedors Catalans. Enllaç al grup fb I love my Mesless.
Hotel bcn-events: que regala una nit d’hotel per a dues persones entre la millor aportació al xat.

Comença la sessió de treball en que es debaten 10 punts per a ressoldre la crisi. I es comença pel punt 1:

1.- Crisis financera. Mesures a curt termini.

 a) Bad banks. Fons destinats a adquirir els derivats tòxics de les entitats financera per rendibilitar aquesta inversió a llarg termini i netejar el balanç de les entitats. Titularitat pública o privada? Com es valoren els actius?

b) Compra d’actius tòxics per part de l’estat. Com es valoren els actius? Si es tracta d’una adquisició per sobre el valor de mercat, problema d’incentius perversos a les entitats financeres: premi al risc.

c) Intervenció limitada al subjacent: préstecs amb garantia hipotecària. Incentivar la renegociació dels crèdits, avals de l’estat, cessió dels crèdits amb risc d’insolvència l’estat. Problema d’incentius perversos a les famílies: premi al risc i al palanquejament.

d) No intervenir: el més eficient sobreviu. Problema: inconsistència temporal.

Intervencions:

Carles M. – creu que el més lògic és no intervindre. Regalar diners públics a una empresa privada que ha tingut grans beneficis i que si té problemes és per que ha apalancat (demanat prestat per a invertir) i ho han fet malament és de bojos. S’ha de deixar que s’arreglin sols igual que passa amb totes les empreses privades. Proposa crear un Good Bank. Enlloc de que els governs regalin diners als bancs per a que no petin, i que aquests diners no arribaran a les empreses per que els banc estan malament i potser petaran igual, amb aquests diners crear un Good Bank, que comenci des de 0 i pugui donar liquiditat a les empreses que es vegin factibles. Matitsa que la idea d’un Good Bank ja s’havia comentat al Mur de XSiM.

Algú comenta que un banc creat amb capital públic pot fer la competència als bancs privats. Una competència deslleial. I que ningú diu que l’estat sàpiga fer de banquer. I que la gent pot treure els dipòsits dels seus bancs per a ingressar-los al nou banc que saben que està bé, i d’aquesta manera enfonsarien els bancs privats.

Vicenç A. – respon que el banc no té per que ser públic, que també es pot incentivar un banc privat. Incideix sobre possibles pànics.

XSiM- Responent a Vicenç A. que ningú sap que pot passar si es crea un nou banc i si peten alguns dels bancs actuals. Comenta que podria haber, exemple hipotètic, dos anys sense crèdits, però que ja portem un any sense crèdit. Explica què és un credit crunch, que consisteix en que una manca de crèdit es carrega/fa cruixir tota la economia.

Miquel C. – comenta que la seva empresa fa instal·lacions a bancs de cablejat, etc… i que afortunadament fa un any van diversificar els clients i serveis (van deixar de treballar només per a bancs) per que ara haurien hagut de tancar puig els bancs no els donen feina practicament.

XSiM- comenta que les persones que han estat acomiadades ara deixaran de cobrar l’atur i per tant no podran pagar la hipoteca i d’aquí a 5 mesos els vancs tindran una muntanya d’impagats. Diu que espanya serà el país que més patirà del món doncs el 19% del seu PIB depen de la construcció. Diu que a un país (del primer món) normal, el PIB de la construcció és un 4%. També comenta que a USA se segueix innovant i creant productes tipus facebook, google (diu facebooks, googles…).

Algú comenta que els bancs estan tallant les pòlisses a les empreses, i hi ha un assentiment general.

Carles M. – comenta que respecte a la possibilitat que hi hagi pànic a la ciutadania (i per tant retirin diners del banc) i les accions a emprendre per sortir de la crisi és ben difícil determinar-les per que no hi ha transparència i per tant és difícil saber com actuar. Si ningú sap com està cada banc per que hi ha un hermetisme per part dels bancs i dels goberns.

Ruth H. – diu que la gent aquí “a espanya” no és emprenedora. I que hi ha un problema de mentalitat.

La fòrmula “aquí a espanya” serà utilitzada diverses vegades per diferents oradors/es i diverses persones diferenciaran Catalunya i espanya, i la majoria parlaran de “el país” per a referir-se a Catalunya. Totes les intervencions d’aquesta reunió d’alt nivell són en Català fins i tot el xat. (la directiva de la reunió va ser que cadascú parlés la llengua que volgués)

Ruth (una altra) – diu que sí que s’innova a Catalunya, però que no hi ha financiació de capital risc. Diu que per al seu projecte que es va consolidar, van anar a demanar finançament directament a l’estranger.

Gustav G. – Explica que va presentar un projecte a la generalitat i aquests li van dir que era molt maco i que mirarien a veure si algú dins de la generalitat els podria ajudar. També el van remetre a provar sort a empreses privades.

(Jo també em vaig reunir al seu moment amb el subsecretàri d’indústria, ramaderia i pesca per un invent que permetia estalviar milions de litres d’aigua i em va dir “està bé” per que no proves a la roca, o a agbar… li vaig dir que si s’adonava que tinc una idea que ajudaria a tothom i que es pot exportar i que em deia que fos jo que mirés a veure si algú em feia cas i només va aixecar les espatlles com dient “sí, però i jo què hi puc fer”. Aquest funcionari per cert va arribar tard, i jo el vaig veure quan vaig arribar 5 minuts abans de l’hora, xerrant amb companys de vanalitats. No vaig poder explicar això per que érem molts i el temps molt limitat i havíem de repartir el temps).

XSiM- la innovació no pot existir sense un sistema d’inversió. Els projectes d’innovació van 99 malament i 1 té un èxit espectacular (posar Google d’exemple). Indica que la seguretat va renyida amb la innovació. Diu que espanya és un país segur, per als estalvis de la tieta o de la Iàia, però que això no permet innovar. Proposa compaginar la Seguretat amb la finançar altíssim risc per a la Innovació: ultraregulant la inversió segura (el que es pot fet i el que no), i un sistema de “llibertat total” per a l’altra inversió.

n8154002653_9756Jordi V. – del grup fb We love Xavier Sala i Martin jackets comenta que “en aquest país” no la tindrem mai la mentalitat d’innovar.

Em sembla que en general majoritàriament no hi estem d’acord, és la meva percepció.

(la foto és de la primera trobada Facebook)

XSiM- l’estat del benestar ha matat els incentius. La socialització, no, la socialistalització ha matat els incentius. Els nens creixen veient que tot és gratis i no suporten el fracàs. 

Per a ser Bill Gates, continua, has d’ensopegar i tornar-te a aixecar, has d’ensopegar i tornar-te a aixecar i veu que hi ha una diferència extraordinària entre els seus estudiants de Nova York i els de Barcelona. Els de Nova York tots volen montar empreses, els de Barcelona volen ser funcionaris.

Comenta que la socialdemocràcia ha anestesiat a la societat.

Josep M.P. – Sóc pintor no subvencionat, i exporto les meves obres a fora.

XSiM responent a les propostes que van en la línia de no intervenir als bancs doncs han causat els seus propis problemes- Per primer cop a la història estem escribint un article molt més liberal del que seria jo sense vosaltres. :-)

El riure i el bon humor van ser els acompanyants d’aquesta vetllada.

En algun moment XSiM fa un comentri molt bo, però no el tinc enregistrat en ordre cronològic així que el poso aquí.

XSiM – Que es pot esperar de la mentalitat d’un país on el referent, l’heroi de la societat de la obra més reconeguda de la seva literatura, és un nen que roba a un cec?. Això és impregnat a la societat.

(Jo vaig pensar en Torrente com a referent actual).

Xavier A. – en 3 generacions hem tingut 3 models diferents d’ensenyament. La classe política de Catalunya o espanya és molt mediocre. Les mesures són pedaços populistes per a que els tornin a votar.

Hi ha quòrum a la sala en que els polítics treballen per a la reelecció amb mesures populistes.

Xavier A. – S’ha de diferenciar a la classe segons el Talent. I Catalunya està dins d’espanya per molt que no ens agradi.

XSiM- No tornem a començar – riures.  Això va per que s’ha discutit força últimament sobre la Independència de Catalunya al Mur.

Gustav G. – Diu que és emprenedor i que estem aconseguint proximitat amb aquesta sessió i que això és molt positiu per que incrementa les relacions profitoses entre els participants (Networking, que significa treballar en xarxa, per exemple que jo presenti a dos clients que tenen negocis complementaris i que poden treballar junts i beneficiar-se d’aquesta coneixensa).

Maria D. – és directora d’un institut públic, és funcionària i denuncia que els funcionaris que volen innovar no poden. Reitera que els polítics sembla que pensin de 4 en 4 anys. Diu que quan actuar algú ha de ternir els pebrots de prendre aquesta decissió. Diu que si algú pren una decissió valenta se li tira tothom al damunt.

Una persona de qui no aconsegueixo anotar el nom – de vegades es fa un esforç en la direcció equivocada. Recomana el bloc de Òscar Sànchez.

Estem parlant sobre la incidència de la religió en la societat. Si la fa passiva per les pors, per la obediència cega sense creativitat, etc… 

XSiM- diu que els sociòlegs acostumen a justificar el nivell econòmic d’una societat per la seva religió, però que això no explica com un país pobre com Irlanda, experimenta un creixement econòmic que la fa avançar Anglaterra, sense canviar de religió. Comenta que llavors els sociòlegs comenten que és la religió el que fa que experimentin el creixement econòmic. :-) 

Posa en evidència que si s’acusava a Xina de que la seva religió feia que no progressessin econòmicament, no es pot indicar que el que fa que ara prosperin és la religió, ja que aquesta no ha canviat.

Carles O. des del xat – Fixeu-vos que el capitalisme es desenvolupa inicialment als països protestants.

XSiM: incideix sobre la religió que condemnava als rics i a la riquesa, cita: és més fàcil que un camell passi pel fil d’una agulla que un ric entri al cel.

Sara C. fa un comentari molt divertit- S’ha d’obrir la ment. El meu somni és ser funcionària. Jo vull continuar estudiant i l’horari de funcionària m’ho permet. Creu que s’hauria d’acabar amb el bipartidisme.

XSiM sobre els canvis estructurals necessaris – Qui ho pot fer no té ganes de fer-ho. No pots comprar una vacuna contra la manca de cultura de l’esforç.

Vicenç A. pregunta – quins són els incentius per a que la gent actui d’aquesta manera. 

Un noi anomenat Xavi – la crisi pot ser la vacuna per a canviar la mentalitat i proporcionar els incentius per a innovar i ser més productiu.

Algú comenta que com era possible que a Andalussia es contractessin immigrants per a fer la recollida als camps amb la taxa d’atur tant gran que hi havia, i parlava de la picaresca de treballa el mínim imprescindible per a tenir el PER.

XSiM- Finlàndia era pitjor que espanya (en productivitat i ganes de treballar) però al 1992 van tenir una crisi molt forta i van fer les reformes que calia.

XSiM- Algú es va inventar el dolor per algun motiu, Déu o Darwin- riures. (és un tema que se n’ha parlat força també amb motiu de l’any Darwin)- quan algú es crema, li fa mal, i això li obliga a treure la mà. La crisi ens pot ajudar a solucionar els problemes estructurals.

David C.- Solucionar la crisi de Catalunya passa per la Independència.

Lluís – La independència no és una utopia i jo també hi crec. La lacra d’Europa és l’estat del benestar. Els sindicats defensen als treballadors, però qui defensa els aturats?.

Algú fa un comentari que no vaig poder recollir i en XSiM respon:

XSiM- Això és com dir que la principal causa del divorci és el matrimoni – riures generals.

Gustav G. – Comenta l’article de Vicenç Partal del que es va parlar al Mur i del que ens volen fer als independentistes. 

Poso un extracte:

“Ja tenim ací la trampa

El Consell d’Estat espanyol, a petició del govern del senyor Zapatero ha redactat un informe sobre una possible modificació de la llei electoral espanyola amb l’objectiu principal de reduir el pes dels partits nacionalistes no espanyols. Consisteix a aplicar la via basca al conjunt de l’estat canviant les regles del joc a mig partit. Una trampa en la qual col·laboren, de bell nou, PSOE i PP. 

…”

Carlota – comenta que ha creat un mapa conceptual amb tot el que s’ha dit, que només l’entendria ella. :-) – pregunta- Som tots iguals?. L’educació i la religió ens vol convertir a tots iguals. La religió es basa en la por.

Xavier P. – s’hauria de subvencionar la materia gris que hi ha a l’estranger per que torni.

XSiM – Portant aquí la matèria gris els mataries. 

Mas Culells, catedràtic de la universitat de Harvard va tornar, i un Català que ha escrit el millor llibre de micro-economia del món també.

Però tots els que han tornat i s’han quedat no han avançat gens.

El que fa que et sentis a gust i que progressis és estar rodejat d’un entorn creatiu. Comenta com a Colúmbia, si ell té una idea a les tres del matí, i no se’n surt, pot picar a la porta del costat a la dreta hi ha un Nobel que també està treballant a les tres del matí, i si no se’n surten, a l’esquerra, una miqueta més enllà n’h iha un altre, també treballant o estudiant un tema.

Comenta de diferents Catalans d’èxit visquent a l’estranger, com un Olotí que està dirigint una multinacional a Shangai (el van anar a buscar per a que la dirigís). Diu que aquesta gent, quan diuen aquí el que guanyen, se’n riuen. Per que és una quantitat a la que ni remotament s’apropen aquí per a pagar als/a les millors.

A tot això les reporteres de tv3 entraven i sortien i enregistraven quan els semblava.

En XSiM reprodueix la definició de Reagan de la social democràcia:

A tot el que es mou, li fots un impost.

Si es torna a moure, li fots un altre impost.

Si no es mou, li dones un subsidi.

 

:-) Aquí els riures van tornar a ser generals.

Es va riure molt i a gust. No un riure de maliciós, contra ningú, si no un riure compartit, positiu, i de tocar la realitat i el sentit comú amb sentit de l’humor.

XSiM insisteix en la importància del incentius com a manera que es vulguin fer les coses.

Objectius que portin als emprenedors a expressar el seu Talent.

Ramon B. cita la frase de no recordo qui: subvencionar un ¿catedràtic? és convertir-lo en un funcionari.

101_4011 101_4012 101_4021 Dos Pantalles 2ª Calçotada Xavier Sala i Martin XSiM

Com a curiossitat final, el USB Peple, ninot USB del Xavier Sala i Martin va ser encarregat dilluns a la Xina, i era a Barcelona dimecres. 100 unitats.

101_4050La Alícia va fer salsa de calçots per a 100 persones. Jo no vaig tastar la que ens va obsequiar a tots Ferrer, però la de l’Alícia era molt bona i molt millor que la de l’hotel (que per cert ens van posar un potet igual que el que ens va fer l’Alícia individualment per a cada taula).

A la foto és veu el Xavier Sala i Martin amb la jaqueta del xandall que li van regalar que té les fotos de les 200 persones que van indicar que hi anirien. El xandall igual que l’americana que li van regalar a la primera trobada és realitzada per uns emprenedors Catalans.

Em quedo amb una frase de les moltes bones que es van dir aquesta nit:

XSiM (en el context de la despesa pública):

Els metges diuen que un got de vi al dia és bo per la salut amb una excepció…

Els alcoholics.

I els polítics són alcohòlics.

(riure general, així que matisa)

Els polítics són addictes gastar.


embotits-catalunya-calaotada-2009-03-21-xavier-sala-i-martin

Els embotits que veieu van ser cortesia d’un dels assistents (per a 100 persones!!!).

Estaven boníssims. No us ho puc descriure. Però la botifarra d’ou, estava increible. 

Els embotits els va portar Embotits Consul.

El potet de salsa individual és la salsa de calçots que va fer l’Alícia.

Sobre el plat es pot veure el USB people del XSiM amb l’americana rosa. :-)

Hi havia persones vingudes de tot arreu, des de Catalunya, Lituània, frança… una noia que estudiava a frança va comentar que els estudiants portaven mesos amb totes les universitats de frança tancades contra el plà bolonya , i que aquí es notava la manipulació de la premsa quan ningú en parla o els polítics diuen que fem el ridícul i que tota europa l’accepta.

També va comentar que va proposar fer votacions secretes, amb papereta, doncs allà les fan a mà alçada, i va guanyar el no movilitzar-se, però que els partidaris de movilitzar-se van ignorar la majoria i van blocar les universitats.

Portal per aprendre llengua Màia per Internet

divendres, març 13th, 2009

indemayaEl govern de Iucatà ha creat un portal per aprendre la llengua Màia visualment i amb sons.

També hi ha un apartat per descarregar cançons.

La llengua vehicular d’aquest aprenentatge és el castellà. Jo prefereixo la immersió lingüística total, tal vegada recolzada amb subtítols, però és la millor manera d’introduir-se en la fonètica efecientment i ràpida.

Via: ALT1040

Una web per aprendre els sons del Català / A web for learning the Catalan pronunciation

dimecres, març 11th, 2009

sons_catala-3552368_6895La UB ha creat la web ‘Els sons del català’ per professionals i estudiants.

Aquesta web permet conèixer el sons de la nostra llengua.

The UB university created the web ‘Els sons del català’ for professionals and students that want to learn the sounds of the Catalan language.

Via: Vilaweb

Altres links interessants sobre fonètica:

Guia de correcció fonètica

Atles interactiu de l’entonació del català

Egipte i les noves tecnologies

Dimarts, març 3rd, 2009

El Wall Street Journal publica un interessant article sobre com Egipte s’està posicionant com un país molt competitiu per tal d’oferir serveis d’Outsourcing (subcontractació), en noves tecnologies i Call Centers.

Els factors clau serien:

– 30.000 graduats cada any en tecnologies de la informació
– milers d’estudiants en anglès, francès i alemany.
– compatibilitat amb els horaris europeus
– dies festius de la setmana dijous i divendres, el que els permet treballar dissabtes i diumenges sense remuneracions addicionals.

egypt_e_20090227151423L’artífex d’aquesta capacitació, Tarek El-Sadany, hauria treballat 20 anys a Estats Units en el sector tecnològic i el primer ministre d’Egipte va ser abans ministre de Tecnologies de la Informació i abans professor d’Enginyeria.

En la opinió d’El-Sadany, traduida, vindria a ser: quan un país té una crisi militars, els líders venen del sector militar, referint-se a que quan un país vol eixir la seva competència tecnològica, necessita líders experts d’aquest sector.

“When a country is in a military crisis, leaders come from the military”.

El Desembre Intel anuncià que obriria un centre de producció a Egipte.

Font blogs de Wall Street Journal.

La UOC ofereix formació multimèdia

divendres, febrer 27th, 2009

uoc_ca_home

Els apunts de la UOC són disponibles en múltiples formats. Des de paper, texte o PDF fins a format MP3,  videollibre o daisy (per a qui tenen problemes de visió).

 Ampliar informació: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3547547

 Veure un videollibre: http://cv.uoc.edu/daisy/Materials/XX08_93118_01325/karaoke/index.html