Archive for the ‘Estalvi de costos’ Category

Canviar el disc dur del portàtil

dissabte, juliol 28th, 2012

Us mostro aquí, per passes, el necessari per a canviar el disc dur de l’ordinador portàtil.

Necessitarem:

– Un tornavís petit d’estrella (que no sigui de punta imantada)

– El disc dur que vulguem instal·lar

– Dur roba que no acumuli electricitat estàtica

– Un USB per a fer les còpies de seguretat prèvies

– Un USB o CD per a instal·lar el sistema operatiu quan haurem canviat el disc

Prèviament ens haurem informat de quin tipus de disc suporta el nostre portàtil.

Si és relativament modern, uns quatre anys o cinc,  portarà un disc dur de 2,5 polzades SATA-2 (de vegades anomenat SATA 3 Gbps o SATA II)

Si és antic portarà un ATA.

Si és molt molt modern portarà un disc dis SATA-3 (anomenat també SATA 6 Gbps o SATA III) però encara no és gens habitual.

El primer que farem serà fer una còpia de seguretat de les nostres dades.

Normalment emprarem un dispositiu extern USB, com un disc dur, o un llapis o clau de memòria USB.

Un cop fet això apaguem l’ordinador i li desconnectem tot.

Ens assegurem que estigui apagat, no pas suspès i desconnectem tots els cables.

 

Els portàtils lleugers només tenen dues badies, una per a la memòria i potser tarja wifi, i l’altra per al disc dur.

Acostumen a dur un petit logo per a identificar què conté cada ranura.

Així doncs quan tenim identificat quina tapeta guarda el disc dur, la obrim.

I retirem la tapa.

La petita llengua de plàstic que queda al descobert està pensada per a estirar d’ella i així retirar el portàtil amb més facilitat.

La manera com està col·locat el disc pot variar d’un model d’ordinador a un altre, així com els suports que utilitza.

Encara que avui en dia tendeixen a la simplicitat i la lleugeresa.

Arribats a aquest punt tocarem el terra amb la punta dels dits. Aquest és un petit truc per a descarregar l’electricitat estàtica que puguem portar.

Els pc són molt modulars i utilitzen components estàndard, així que aquí ens trobem un disc dur SATA-2 estàndard i un connector.

Removem amb compte el connector. No és fàcil trencar-lo però no es pot fer el bèstia.

Podem veure una làmina adhesiva protectora negra.

Primer la desenganxarem del disc dur, altrament serà impossible desconnectar el connector adaptador SATA-2.

Veiem el connector sata 2 del nou disc dur (de fet és sata 3 però és compatible amb ordinadors sata 2)

El connectem, adherim la làmina negra protectora, i el col·loquem al seu lloc.

Tanquem la tapa, i hi posem els cargols altra vegada.

I ara finalment ja hem acabat.

Ara haurem d’instal·lar el sistema operatiu.

En el meu cas he instal·lat un flamant Ubuntu 12.04 de 64 bits. :)

La feina ben feta no té peatges

divendres, juny 15th, 2012

Acabo de concebre aquesta piulada, us convido a compartir-la. :-)

Catalunya perd rating, Barcelona sense espanya tindria el màxim

dissabte, maig 5th, 2012

Llegeixo al Nació Digital que Standard and Poor’s acaba de rebaixar el deute Català a la categoria de quasi inversió porqueria, i la d’espanya també (però una mica menys), però ha tingut la gentilesa d’indicar que si Barcelona no formés part d’espanya, la seva qualificació seria la més alta possible.

Barcelona té una qualificació de BBB+ i l’agència de qualificació de risc ha indicat que la tindria AA, la màxima, si no formés part d’espanya.

M’ha agradat la notícia, perquè encara hi ha Catalans traïdors que per afinitat espanyolista menteixen descaradament i deliberada sempre que poden per tractar de fer creure als ingenus que espanya sosté Catalunya i no a l’inrevés.

Per això m’agrada que diguin les coses les entitats potents del món, per a netejar tantes mentides interessades.

El Wall Street Journal al seu magnífic article del proppassat 26 d’Abril “Why Spain Won’t Reform” de RAYMOND ZHONG ho deixa ben clar quan diu que a Catalunya li prenen el 9% del seu PIB anualment, i que no hi ha cap zona a Europa o als Estats Units on es produeixi res de semblant.

Si voleu podeu llegir un bon resum que fa vilaweb.

Tal i com comenta el Col·lectiu Emma hi ha un canvi de tendència de la premsa internacional que ara dóna la raó a Catalunya sobre l’asfíxia a la que ens sotmet espanya.

Articles recents: The Huffington PostThe Financial TimesThe Wall Street Journal i The Guardian.

Amb més distància el passat 31 de Març de 2011 el New York Times parlava sobre Catalunya en el seu article “Deficits in Regions Compound Fears About Spain” per RAPHAEL MINDER on assenyala un drenatge del 10% anual del PIB Català (GDP en anglès).

Deixo una còpia local en PDF de l’article de Nació Digital.

Deixo una còpia local de l’article del Wall Street Journal “Why Spain Won’t Reform“.

Deixo una còpia local de l’article del New York Times: plana 1 , plana 2.

 Fins i tot la vanguardia gens sospitosa de pro-Catalana se'n feia ressò

Jaume Clotet: Qui vol ser empresari?

divendres, febrer 3rd, 2012

Us recomano la lectura de l’article Qui vol ser empresari? de Jaume Clotet a el Singular Digital.

Jo també he conegut empresaris que s’ha arruïnat per haver de tancar una empresa, i els acomiadaments els han arrossegat a la misèria més absoluta i ho han perdut tot i s’han quedat en una situació penosa de per vida.

Si les coses et van malament i per tant no tens diners, acomiadar un treballador que porta deu anys, el que et suposa un cost de 30.000 €, fa que no puguis acomiadar i que l’empresa tanqui arrossegant l’empresari/a a la desgràcia.

He afegit aquests hashtags a la piulada al Twitter:

#economiafail
#empresarisherois
#elsempresarisnosóneldiable

Deixo aquí una còpia local de l’article en PDF.

On van els impostos del Catalans?

Dimarts, gener 31st, 2012

Us adjunto aquesta presentació del Cercle Catala de Negocis – CCN:

PDF:  On van els impostos dels catalans

que descriu on van els impostos que es paguen a Catalunya.

Tenen raó en que no hi ha cap país del món on s’apliqui un espoli tan bèstia i fora lloc.

Qui no vegi que Catalunya és greument perjudicada per espanya és perquè políticament li interessa ser espanyol.

Però fins i tot al més espanyolista li convé veure com mor gent per que no hi ha diners per a que les operin? Que els seus fills estan en barracons?.

Ser sota espanya és insostenible i ens porta a la ruïna i a la misèria econòmica i moral més extrema.

Mala praxis empresarial: el gimnàs que feu fora les dones

divendres, gener 27th, 2012

M’ha agradat molt llegir l’article de la periodista i escriptora Eva Piquer – “història d’un despropòsit” en que explica la seva història amb un gimnàs, que la va fer fora, juntament amb 700 sòcies més, totes les sòcies de sexe femení, perquè passava a ser només d’homes, i com li van enviar una carta poc temps després convidant-la a tornar doncs passava a ser mixt de nou.

Us en recomano la lectura.

A l’article no diu el nom del gimnàs però investigant una mica he trobat que el gimnàs que va fer aquesta operació és el club arsenal de Via Augusta.

Un bon exemple de mala praxis empresarial: carregar-te 700 clientes, més els homes que devien esborrar-se per tan lletja pràctica.

Deixo una còpia local de l’article en PDF.

Sobre SOPAS, sindes, drm’s, sgaes i la mare que els va parir a tots

dilluns, gener 23rd, 2012

El model d’indústria de discs de música i pel·lícules de cinema ha mort.

Vagi per davant això, perquè és la mare dels ous, i és el motiu pel que de manera mafiosa i violant les lleis de la ciutadania es graven canons en disc durs, memòries usb, impressores, fax…

Al principi, els llibres eren molt cars. Eren copiats per monjos, que en ocasions dedicaven tota una vida a aquesta tasca.

Amb l’arribada de l’impremta el coneixement es va fer molt més assequible i la humanitat va viure una època de progrés.

La barrera per a poder distribuir els llibres eren els elevats costos de muntar una impremta:

– Aconseguir el paper

– adquirir la cara maquinària

– Tenir els operaris formats per a fer-la funcionar

– Distribuir i vendre els llibres

El cost de la tecnologia era el fre natural.

Però què hagués passat si muntar una impremta i els costos d’editar llibres haguessin estat infinitament més baixos?.

No hagués la cultura arribat molt més lluny, molt més ràpid?.

No hagués estat un crim oposar-s’hi?.

I de ben segur que haguessin aparegut sangoneres que amb l’excusa de defensar els autors, s’haguessin folrat a costa d’impedir el progrés i que la cultura arribés als més pobres.

Ara tenim impremtes digitals, és a dir Internet, que permeten fer arribar la informació a qualsevol lloc.

Però la qüestió no és que els autors hagin de guanyar-se la vida, que crec que la majoria de persones estan d’acord en això.

La qüestió és que les discogràfiques i les empreses de gestió de drets d’autor es comporten com autèntiques mafioses i reclamen als govern (que no són uns angelets) que imposin una tassa sobre el preu dels CD, DVD, disc durs, mp3, impressores, faxos, fotocopiadores!!!. És a dir, t’estan robant, imposant-te un canon en suports que tu fas servir per a guardar les teves fotografies, etc…

És tan criminal com gravar un canon sobre llapiços i paper, argüint que copiaràs obres d’altres.

Impedint el progrés.

I és que per més que diuen defensar els drets dels artistes, aquests cobren una misèria.

Tinc un amic que toca en un grup i la discogràfica els dóna un 5% dels primers mil discos.

Això vol dir que si venen 1000 discos, a 15 €, la discogràfica facturarà 15.000 €, però el grup percebrà 750 €. 750 € a repartir entre els 5 components del grup.

I no és culpa de la pirateria que la gent no vagi al cinema.

Ara la gent treballa, treballen els dos membres de la parella i arriben a casa cansats. I ningú té ganes d’anar al cinema a l’hora que diu la sala, fer cua, ser en un seient incòmode , aguantar el veí menjant butaques o fent comentaris sorollosos…

Les pel·lícules pirates d’estrena “screener” tenen una pèssima qualitat, i les persones que les veuen tampoc no valoren la obra prou com per a anar a veure-la, per tant tampoc no anirien al cinema si no existissin les pel·lícules pirates.

La gent que consumeix les pel·lícules pirates d’estrena són com els que veien les pel·lícules porno del canal plus codificades. Veien les ratlletes i amb allò en tenien prou. No pagarien per a tenir el canal perquè aquella pèssima qualitat els era suficient, i si no hi hagués hagut canal plus codificat doncs haguessin viscut sense tranquil·lament.

El model de les discogràfiques i de la indústria del cinema està obsolet, i enlloc d’acceptar-ho i adaptar-se promouen imposts obscens, roben diners a la ciutadania consumeixis productes descarregats o no. Funcionen com un monopoli inútil però dictatorial.

És com si en el moment en que van deixar de veure’s carruatges de cavall, per la implantació de l’automòbil, els fabricants de tires de cuir de carruatges haguessin decidit imposar un canon.

Vinga home! La seva indústria estava morta. El que havien de fer era reconvertir-se amb alguna cosa necessària.

Jo fa anys que no vaig al cinema i no tinc intenció de tornar-hi, primer perquè no hi ha pel·lícules en Català, i segon perquè els cinemes a Catalunya es van oposar a la llei del Català i es van comportar com autèntics seguidors de franco. De fet ho segueixen fent. No els perdonaré mai que posessin curts polítics abans de començar la pel·lícula en que deien que la llei del Català els faria perdre llocs de feina, tancar, etc…

Si ja em costava anar pels motius que us he comentat, aquests dos darrers són absolutament decisoris.

Respecte als Cd, a quina ment se li acut?. Aquests que prenen les decisions són juràssics.

La gent va amb iPods, iPhones, Androids, MP3, la ràdio al cotxe té USB, amb spotify…

Algú ha vist en els darrers cinc anys algú amb un walkman escoltant un Cd de música?. No, i no serveixen per a anar a còrrer. Un desastre.

I la gent vol immediatesa. No vol anar a la botiga, ni tan sols comprar-ho a un e-Commerce i que li trigui tres dies en arribar.

Han aparegut serveis com Spotify, Youtubue ja lloga pel·lícules, i apple està preparant el mateix.

És qüestió de temps que s’acabi la indústria tal i com la coneixem.

I és clar, quina mena de lleis es poden esperar dels polítics Catalans i espanyols?.

Polítics que són uns autèntics analfabets digitals quan no analfabets a tots els nivells.

Els ciutadans no podem permetre aquest xantatge i coacció a les nostres llibertats.

Hi ha model de negoci, el que passa és que els senyorets no es volen posar a pensar. Fa anys vaig escriure a una gran discogràfica multinacional per a ajudar-los a trobar el model, ni em van contestar.

Ja els està bé anar xuclant, però ho bo del capitalisme és que els models que no funcionen cauen.

Ara anem una mica més enllà. Suposem el següent pas: la tecnologia ens ha permès tenir telepatia poder compartir experiències viscudes, com concerts, cançons, llibres llegits… I aquesta gent amants de prohibir, controlar-ho tot i gravar-ho, es dediquen a tractar de promoure una llei per la qual s’instal·lin dispositius al nostre cervell que ens impedeixen de compartir música amb drm, concerts, pel·lícules, o viatges….

Va home va!.

Que se’n vagin a cagar.

S’ha de protegir els autors, hi estic d’acord. Al final enregistrar un disc o escriure un llibre pot comportar un any o més, i si ningú no paga no es podrà viure d’aquesta feina.

Però el que han de fer és repensar el model de negoci.

Per exemple, els llibres digitals podrien ser gratis incorporant publicitat.

Si la pròpia editorial oferís el llibre així gratuïtament, podria saber quantes còpies es descarreguen i per tant cobrar més cara la publicitat.

Internet permet que un llibre es pugui descarregar 100 milions de vegades.

No seria magnífic poder descarregar el llibre gratis, i no pagaria coca cola per a que la seva publicitat fos vista per 100 milions de persones? A més és una publicitat segmentada, és a dir, que pots controlar la franja d’edat, sexe del lector, etc… és molt més efectiva que no pas un anunci a tv que no saps qui el veu.

I una sèrie com The Walking Dead, no podria baixar-se gratis de la web de la productora, i no pagaria mercedes o bmw o ferrari perquè el cotxe que permet escapar als protagonistes fos el seu, i ho veiessin 400 milions d’espectadors?.

A cas no van pagar autèntiques fortunes les empreses que sortien a l’inici de Blade Runner?.

Són només uns exemples, que pensin ells que és la seva feina. A veure si els hauré de solucionar la vida jo a aquests lladregots piranyes que ens imposen cànons i persegueixen llibertats, es colen a bodes i roben de les aportacions benèfiques!.

I els músics també s’ho podrien muntar per la seva pròpia banda. No cal lligar-se a una discogràfica que et xucla la sang. Tinc algunes idees al respecte.

Un últim detall, si les pel·lícules Catalanes estan subvencionades i les espanyoles també, amb diners públics, amb els diners dels nostres imposts, no les hauríem de poder veure gratis?. I si ja paguem cànon per Cd’s, Dvd’s verges, disc durs, etc… perquè parlen de les descàrregues com si fossin il·legals, si ja s’ho estan cobrant amb els cànons?.

Lladres.

Imatge: espanya ens roba

diumenge, desembre 18th, 2011

espanya ens roba en 15 hores (27 milions d'euros) el triple del que recapta la Marató (8 milions d'euros)

Em sembla que espanya ens roba 60 milions d’euros cada dia, així que podríem dir que ens roba en 24 hores 8 vegades el que recapta la Marató.

Imagineu quantes vides es podrien salvar amb els diners estalviats només amb un mes de ser Independents.

Vídeo: Xavier Sala i Martin sobre la inflació

divendres, maig 13th, 2011

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1Pm

Crisi, competitivitat i millora de productivitat

diumenge, febrer 27th, 2011

Un aspecte magnífic de la crisi, és que ha forçat a moltes empreses a modernitzar-se i a optimitzar-se.

Per exemple, ha proliferat el número d’indrets on tenen Wifi.

Dençà un temps també he vist que alguns restaurants han començat a fer menús el cap de setmana, dissabte i diumenges, que inclouen calçots i fins i tot menús de nit a un preu de 14 euros.

Els més espavilats en el millor sentit del terme, els més hàbils, que han sabut seguir donant servei de qualitat a preus populars se’n surten, i treballant més, mantenen el nivell d’ingressos precrisi.

Recordo bars on el servei era pèssim. En aquests casos el que feia era no tornar-hi. Com a mesura higiènica: no alimentar el mal servei per a que no creixi i es reprodueixi. Enlloc d’això sempre he anat a locals on el tracte és òptim, i és on els premio amb bones propines.

El que està clar és que vendre fum no té futur i que condueix a la ruïna de les empreses on es practica.

El que no sigui construir, aportar i aportar valor afegit ja no té lloc a les empreses, si és que volen ser competitives.

Una petita reflexió com a pretext per a penjar una foto del meu esmorzar. ;-)

Enllaç curt Twitter: http://wp.me/pzeab-1Mw

Catalunya mai tindrà concert econòmic

diumenge, maig 30th, 2010

Destaco aquesta entrevista que li han fet a la vanguàrdia a mariano rajoy perquè afirma que mai acceptarà que Catalunya tingui el concert econòmic doncs seria desastrós econòmicament per a l’estat espanyol.

És a dir, reconeix que la quantitat de diners que prenen a Catalunya és tan gran que sense Catalunya mai podrien funcionar.

Ens donen tractament d’esclaus però la diferència és que aquest cop enlloc d’insultar-nos dient-nos insolidaris reconeixen que viuen de nosaltres i ens diuen que mai pensen deixar de fer-ho.

Les cartes es van posant sobre la taula i queden al descobert.

Pot algú donar un sol avantatge per a Catalunya de romandre sota l’estat espanyol?.

9 de Juny de 2010 directe.cat: L’Estat reclama a Catalunya 6.000 milions d’euros

Corresponen als avançaments superiors a la recaptació final d’impostos dels anys 2008 i 2009 · Caldrà retornar-los els propers 5 anys

Actualitat tablets

divendres, maig 28th, 2010

Intel i microsoft treballen en la seva línia de tablets (wintel), Nvidia està creant unes altes expectatives amb els seus tablets Tegra accionats per processadors ARM, que no són compatibles amb windows però sí amb Linux, i apple té el seu iPad que com sabeu no permet instal·lar res que no hagi estat aprovat per apple a la seva botiga apple store.

Nogensmenys també existeixen solucions basades en Intel i Linux al meu parer, les millors.

També Amd va incorporant-se al sector dels tablets, i va guanyant terreny Via.

Fins ara parlo del sector dels tablets sense teclat, estil iPad.

En canvi el Tablet Gigabyte M1125 ens mostra el camí del que pot ser un tablet amb els millors avantatges:

– Equipat amb processadors  Intel Core ix (no s’ha comentat si i3,i5 o i7) de baix consum

– Operació en mode tablet amb pantalla tàctil o bé com a netbook corrent amb teclat

– USB 3.0

– Pantalla tàctil de 11,6 polzades (resolució de 1366×768 molt probablement)

Aquest model és molt nou, es presentarà en breu a la fira Computex d’enguany, i no hi ha més característiques disponibles. No veig cap port HDMI, però sí que s’ha anunciat que hi haurà una base d’expansió i no puc considerar que no equipi un d’aquests ports d’imatge digital.

Sembla que la idea és oferir la funcionalitat justa per a que sigui molt lleuger, i ampliar el rendiment amb la base d’expansió acoblable.

Una de les característiques que s’estan començant a veure són bases d’expansió que proporcionen una tarja gràfica Nvidia o ATI d’alt rendiment.

Òbviament només es poden fer servir quan el netbook està connectat a la base d’expansió, mentre que quan funciona de manera autònoma utilitza una tarja integrada al netbook que consumeix molt poca energia.

Ja us vaig esmentar el canvi de tendència vers incorporar processadors Core i més potents.

Paral·lelament el fabricant de processadors,plaques base, i mini-pcs: Via, ha anunciat avui que comercialitzarà tablets amb el sistema operatiu de Google Android a un preu d’entre $100 i $150, actualment entre 81€ i 120 €.

Podeu veure moltes fotos que han penjat a via gallery.

Taiji també ha mostrat un tablet equipat amb un processador Snapdragon i un teclat extern per bluetooth.

Molts processadors diferents poden entrar en escena, i molt econòmics, la gràcia és que poden fer servir Linux. I si poden fer servir Linux, poden fer servir les aplicacions Linux, i Flash, cosa que els converteix en serioses opcions.

Els sistemes propietaris i tancats com els d’apple i microsoft poden quedar obsolets en un tres i no res.

Relacionat:

SlashGear: VIA reveal sub-$150 Android tablets: prepare to be underwhelmed?

Taiji tablet hides stowaway Bluetooth keyboard [Video]

Ubuntu Light: boot in 7 secons

espanya ens enfonsa

diumenge, maig 23rd, 2010

Segueixo citant articles interessants que he trobat sobre com les decisions polítiques electoralistes i nacionalistes espanyoles enfonsen Catalunya (i també espanya) en la misèria.

En aquest cas els dos articles d’avui sobre els tgv (trens de gran velocitat), comparant la despesa que comporten, i com Estats Units, Alemanya o frança han descartat, per inviable, connexions amb molts més viatgers, mostren la corglaçadora realitat. I com en l’article d’ahir, ja sabem qui voldran que pagui la factura.

Un anomenat Xarop de bastó, de la catedràtica Elisenda Paluzié.

En temps de crisi adquireixen proporcions més grotesques les inversions de nou-ric fetes en temps de bonança. La inversió faraònica de l’AVE a l’Estat espanyol, amb una estructura radial al voltant de Madrid i connexions amb punts de baixíssima activitat econòmica, ha estat una de les decisions econòmiques més ineficients preses els darrers anys. Quina diferència amb una via de mercaderies que connectés l’eix mediterrani (que acumula el 40% de les exportacions de l’Estat) amb Europa, inversió molt més barata i rendible.

L’altre anomenat: L’ave: la ruïna de l’estat.

L’Estat ha gastat 50.000 milions en projectes que no tindran prou viatgers per pagar el manteniment de les línies.

[…]

L’economista Germà Bel ho té clar: “l’AVE ha estat el prototip dels anys meravellosos d’Espanya. És una inversió política, sense cap sentit des del punt de vista econòmic”.

[…]

En aquest sentit, les comparacions són sagnants. Potser la dada que més bé il·lustra el perquè l’AVE pot acabar sent una inversió ruïnosa és el nombre de passatgers per quilòmetres de línia. Les últimes dades oficials de la UIC –l’òrganització mundial de les companyies de ferrocarril– il·lustren la diferència entre els models d’Espanya i França. Mentre la ràtio de passatgers per quilòmetre és de 2,8, a França arriba a 41,5.

L’article del Doctor i professor universitari Francesc Canosa “que trabajen ellos” al singular digital, bo i que diferent dels dos anteriors, més informal i un xic histriònic conté una gran càrrega de veritat.

24/05/2010 indirecte.cat ZP malgasta i carrega el deute als Ajuntaments

La independència arribarà abans que la sentència (avui.cat)

dissabte, maig 15th, 2010

Llegeixo una genial entrevista a Ramon Carner, president del Cercle Català de Negocis al diari avui:

La independència arribarà abans que la sentència

La recomano absolutament.

Cito tres paràgrafs de l’aspecte econòmic.

I com convencem els europeus i els espanyols?
Hem de guanyar-nos els alemanys. Ells necessiten un Estat econòmicament fort al sud d’Europa, que no n’hi ha cap, i Catalunya ha de fer aquest paper. Hem de convèncer Alemanya perquè allargui els fons socials europeus deu anys més a Espanya. Així tothom hi sortirà guanyant: Catalunya serà independent, Espanya tindrà els diners que no li aportarà Catalunya i Europa tindrà un Estat fort al sud.

[…]

Com a empresari, creu que el poder econòmic donarà suport a la declaració d’independència que proposa?
El pes de Catalunya en el món ha baixat, l’economia catalana està molt tocada i ens està arrossegant la mala política econòmica d’Espanya. Estar dins d’Espanya és una pèrdua per a tots els empresaris.

Per què?
En un món global, en el qual hem de competir amb empreses franceses amb l’Estat francès al darrere, amb empreses alemanyes amb l’Estat alemany al darrere, amb empreses italianes amb l’Estat italià al darrere, les empreses catalanes, si no tenim també un Estat al darrere, no serem competitives. El món global és el món dels comerciants catalans des de sempre.

Ho lligo amb la notícia que llegí ahir avui:

“S&P rebaixa la qualificació creditícia de Catalunya” a el país.

Llegir traducció en Català per google, veure article original en castellà.

Standard & Poor’s ha rebaixat la qualificació creditícia a llarg termini de Catalunya del nivell “AA-” al nivell “A +” i va reiterar que la perspectiva econòmica de la comunitat és “negativa”. En un comunicat, en què l’agència resumeix l’informe realitzat pels seus analistes, l’agència de qualificació de risc (que posa nota a productes financers amb vista a orientar els inversors sobre la salut i la perspectiva dels mateixos) va informar que la rebaixa del deute de Catalunya és conseqüència d’una revisió dels pronòstics econòmics per a aquesta regió i de la constatació que el dèficit dels comptes catalanes ha empitjorat.La nota actual del deute a llarg termini (“A +”) és la cinquena en un rànquing que comença amb “AAA” i acaba amb “CCC”.

Lamentablement si no ens independitzem aviat ens podríem trobar, no tan sols que espanya ens enfonsi econòmicament d’una manera total i absoluta, sinó que anem fora de l’euro en la moneda, empesos per una espanya que només sap apujar imposts, marginar-nos en inversions, i saquejar les arques per tal de comprar vots dels espanyols amb prestacions i subsidis.

Entrevista a Xavier Sala i Martin a tv3 (els matins) 16/04/2010

diumenge, abril 25th, 2010

Al programa els matins de tv3 entrevisten al catedràtic Xavier Sala i Martin sobre l’economia.

En josep cuní, clarament socialista i sense coneixements d’economia, pixa fora de test, però el que diu Xavier Sala i Martin és molt interessant.