Archive for the ‘Esport’ Category

L’Estelada gegant al Nou Camp

diumenge, octubre 7th, 2012

 

Lamentable les televisions espanyoles amagant les Estelades.

Santiago Espot contesta a esperanza aguirre

dimecres, maig 23rd, 2012

El vídeo és en castellà, però Santiago Espot fa unes magnífiques declaracions sobre la presidenta de madrid.

Vídeo: Mònica Oltra plantant cara, i dient les coses com són. Genial

dimecres, febrer 8th, 2012

Absolutament genial la seva intervenció, i lamentable les continues interrupcions dels “democráticos” membres del pp.

Aquest vídeo va ser censurat a canal 9, per a no variar.

 

 

Vist a Cathalonia: http://cathalonia.wordpress.com/2012/02/06/video-censurat-a-canal-9-3/

Mala praxis empresarial: el gimnàs que feu fora les dones

divendres, gener 27th, 2012

M’ha agradat molt llegir l’article de la periodista i escriptora Eva Piquer – “història d’un despropòsit” en que explica la seva història amb un gimnàs, que la va fer fora, juntament amb 700 sòcies més, totes les sòcies de sexe femení, perquè passava a ser només d’homes, i com li van enviar una carta poc temps després convidant-la a tornar doncs passava a ser mixt de nou.

Us en recomano la lectura.

A l’article no diu el nom del gimnàs però investigant una mica he trobat que el gimnàs que va fer aquesta operació és el club arsenal de Via Augusta.

Un bon exemple de mala praxis empresarial: carregar-te 700 clientes, més els homes que devien esborrar-se per tan lletja pràctica.

Deixo una còpia local de l’article en PDF.

Vídeo: seguidor del madrid desitjant la mort dels jugadors del Barça

divendres, gener 20th, 2012

Veient aquest vídeo comprens que alguns seguidors del madrid donen suport incondicional a les agressions de mou i de pepe.

English: A real madrid suporter praying for the dead of the Football club Barcelona Barça’s players in an airplane accident.

Vist a: YTQLS

Humor: El mou petit quan brama…

divendres, agost 19th, 2011

El mou petit quan juguen…. brama brama brama !
El mou petit quan brama… brama amb el dit,
amb el dit dit dit… amb el dit dit dit… amb traïdoria i amb el dit.

pepe petit quan juguen… pega pega pega!
El pepe petit quan pega, pega amb el peu,
amb el peu peu peu… amb el genoll genoll genoll… amb el colze colze colze… així pega pepe-fight.

marcelo petit quan juga… pega pega pega!
marcelo petit quan salta, pega una de kick,
kickboxing xing xing… karate te te… a la panxa o lligaments.

Karate te te, kick boxing xing xing,
amb el colze colze colze,
amb el genoll genoll genoll,
amb el peu peu peu,
amb el dit dit dit,
així perd l’equip petit.

Cançó: En Joan petit quan balla (cançó popular Catalana)

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1RR

Mentir i dir-se un diari

Dimarts, febrer 1st, 2011

S’ha de ser molt matusser i menystenir completament el teu públic per a fer una cosa tan maldestre, mancada de transparència i cutre com ha fet el “diari” gol.

La ràbia contra Laporta és tan intensa, i l’interès per amagar la seva carismàtica figura tan exagerat, que han manipulat una fotografia, molt barroerament per cert, per tal de fer-lo desaparèixer.

Aquí us deixo el trist muntatge de la maldestre publicació. Un nyap com una catedral, i un fet indigne d’una democràcia i de l’exercici d’uns suposats periodistes. Llur codi deontològic deu valdre menys que un compromís de pagament de la Generalitat o el futur de jordi hereu.

Amb tot, la premsa i televisió espanyola ens té acostumats a aquesta gasòfia. El que no entenc és que els espanyols no es rebel·lin.

El diari Ara se’n fa ressò.

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1KA

Trencant Catalunya

diumenge, octubre 17th, 2010

Vull fer un clam per a que qui dorm, desperti, i s’adoni de com el sandro rossel està utilitzant el Barça per a perseguir l’Independentisme i el Catalanisme i per a lucrar-se personalment. És la meva opinió i l’argumento.

Les acusacions, sense presentar les proves, contra Joan Laporta -cap de Solidaritat Catalana- i amb tota probabilitat nova força política al Parlament de Catalunya a les properes eleccions, formen part del seu vassallatge a espanya i a les forces unionistes que l’han propulsat. Entre elles diversos grups mediàtics com el grupo godó.

Si no estiguéssim a Europa, estic segur que feixistes hispànics ens bombardejarien i ens matarien com feien cada 30 anys, com ara no ho poden fer, opten per emprar els mecanismes democràtics en favor de les seves intencions gens democràtiques, és a dir, per a silenciar-nos, bloquejar-nos informatívament, i perseguir-nos econòmicament.

Em faig ressò del missatge de Joan Laporta, publicat compromissaris compromesos o per Xavier Sala i Martin:

No tinc previst assistir demà dissabte, dia 16, a l’Assemblea de Compromissaris del FC Barcelona perquè s’ha vulnerat l’article 50è dels Estatuts del Club, segon el qual “El president o presidenta de la Junta Directiva o de la Comissió Gestora cessant, o qualsevol membre d’aquesta en què aquell o aquella delegui, pot intervenir a la primera assemblea general ordinària que se celebri per a explicar la liquidació de l’exercici econòmic vençut i proposar-ne la seva aprovació”.

Tot i haver sol·licitat per carta al President Rosell el meu dret a explicar els comptes com estableix l’article 50è dels Estatuts, el senyor Rosell va contestar, amb data 14 d’octubre, amb la següent consideració:“… atès que es tracta d’una facultat atribuïda a la figura de l’expresident no et cal cap atorgament ni reconeixement pel seu exercici. Sí que cal precisar, com bé has de saber, que l’esmentat article confereix un dret que exclusivament ha de tenir per objecte l’explicació de l’exercici econòmic vençut sense que l’ús d’aquest dret habiliti per proposar l’aprovació de cap estat de comptes alternatiu ni de suggerir cap altre acord que no sigui demanar la seva aprovació”.

És a dir, que els comptes que es presentaran a l’Assemblea no són els formulats per la meva junta sinó uns de reformulats per la Junta presidida pel senyor Rosell i sobre els quals ni jo ni la Junta que vaig tenir l’honor de presidir no hi tenim cap mena de responsabilitat.

Per tant, no tinc previst assistir a l’Assemblea perquè no ens han donat el dret a explicar la liquidació dels comptes de l’exercici econòmic relatiu a la temporada 2009-10, tancat en data 30 de juny de 2010, lliurat personalment al president entrant, sr. Rosell, en la reunió conjunta de la Junta Directiva sortint i l’entrant en data 1 de juliol de 2010.

Aquests són els comptes anuals del Club que, en virtut de l’article 29è d), estàvem obligats a formular per la seva presentació a l’Assemblea i així va quedar recollit en l’acta de l’esmentada reunió, així com el meu dret a explicar-los a l’Assemblea i proposar-ne l’aprovació.

Joan Laporta.

Barcelona, 15 d’octubre de 2010

Reprodueixo també la nota que va publicar Xavier Sala i Martin al seu Facebook el 29 de Juliol de 2010, que és força aclaridora i que no he vist reflectida a cap mitja informatiu:

Resposta a Javier Faus i Sandro Rosell

He llegit que la nova junta directiva del Barça ha decidit que la lliga 2009-10 s’ha de comptabilitzar com el primer trofeu de l’era Rosell i no pas com el número 69 de l’era Laporta. Per què? Doncs perquè, segons diu el vicepresident Javier Faus, els títols no es comptabilitzen el dia que s’acaba la lliga (com es feia fins ara) sinó el dia que s’entrega el trofeu.

I com que la copa de la lliga no s’entregarà fins a finals d’Agost, un cop Rosell és president, doncs ha decidit (unilateralment) que la lliga s’ha guanyat durant la seva presidència. Fins i tot ha trobat un auditor que justifica aquesta estratègia i diu que com que les copes es poden comptabilitzar el dia que es guanyes… però també el dia que les reps, doncs la nova junta ha decidit “seguint criteris de prudència” apuntar-se la lliga del 2010… i és que un ha de ser prudent, no fos cas que la copa fos robada abans de ser entregada! Jugada mestra si un vol augmentar currículum sense fer res!

Bé. Ho confesso: aquesta notícia és falsa. Però heu de confessar que si fora certa, seria graciosa. Bé, potser no graciosa sinó trista, absurda i patètica. Doncs bé, així de trista, absurda i patètica és la noticia que ahir va protagonitzar Javier Faus quan va dir que uns auditors havien refet els comptes del Barça i que havien “descobert” que el Barça tenia unes pèrdues de 70 milions i no uns guanys d’11 milions tal i com havíem dit nosaltres a la roda de premsa del 30 de Juny.

Com pot ser?, us preguntareu la majoria. De +11 a -77 hi ha una diferència de 88 milions.

Com poden els resultats canviar d’una manera tan flagrant?

Si ho mirem amb deteniment, el que fa Faus és exactament el què he dit amb l’exemple de la copa: s’apropia dels èxits econòmics de l’anterior junta directiva a base de dir que alguns dels ingressos que vam obtenir nosaltres, en realitat, se’ls han de comptabilitzar ells (i algunes de les despeses seves ens les donen a nosaltres).

Com? Doncs, per exemple, tot dient que la venda d’un terreny no és efectiva el dia que se signa el contracte de compravenda (com s’ha fet sempre fins ara) sinó el dia que es registra a l’ajuntament o que el premi que Mediapro dóna al Barça com a premi per les audiències obtingudes durant aquests dos darrers anys d’èxits esportius no és un premi que es pugui assignar a Laporta sinó que és el pagament d’uns serveis que es produiran durant l’etapa Rosell i, per tant, Rosell decideix apropiar-se’ls. És a dir, a base de canviar la data en que han succeït determinades transaccions, molts dels ingressos de l’era Laporta passen, per art de màgia comptable, a ser ingressos de l’era Rosell i moltes de les despeses de l’era Rosell s’assignen a Laporta. Alihoop!

No entraré a discutir ara cadascuna de les partides qüestionades per Javier Faus. Ho faré més endavant quan tingui l’informe d’auditoria que he demanat al Barça (i que, curiosament, ningú del Barça no m’ha volgut enviar). El que sí faré, de moment, són quatre reflexions.

La primera és que Faus falta a la veritat quan diu que els auditors han reformulat els comptes: els auditors ni formulen ni reformulen comptes. Els auditors donen la seva opinió sobre els comptes formulats pels gestors del club. Els “nous” comptes, per tant, han estat formulats per Javier Faus i no pas per cap auditor. Això ha de quedar molt clar.

La segona reflexió és el que està fent la nova junta directiva dóna molt mala imatge, malmet la seva reputació internacional i perjudica greument els interessos del club. Estic escrivint des de Washington i em va fer pena veure que la notícia amb que la ESPN començava ara que el Barça no era el club exitós que pensàvem sinó un club que perdi “a hundred million dollars”. No és bo donar la sensació de que la situació econòmica del club és caòtica quan això no és cert, tal i com explico a la següent reflexió.

Tercera, fixeu-vos que els canvis que proposa la nova junta directiva només són canvis en la DATA en la que s’han de comptabilitzar ingressos i despeses. És a dir, ni Faus ni Rosell no diuen que nosaltres vam comptabilitzar ingressos que no existeixen. Ni Faus ni Rosell qüestionen la nostra honestedat com a gestors. El que diuen és que pensen que hi ha criteris comptables que diuen que alguns dels ingressos que vam generar i comptabilitzar nosaltres (i fins i tot cobrar), se’ls han de comptabilitzar ells i algunes de les pèrdues que han generat ells (com la “venda” d’Henry a preu per sota del seu valor) ens els hem d’imputar nosaltres encara que la venda l’hagin fet ells.

El que tothom ha de tenir clar és que, des del punt de vista del Barça, no importa gens ni mica si els ingressos de TV o de la venda d’altres coses s’apunten al 2010 o al 2011. El que importa és que el Barça ha obtingut aquests ingressos, i punt. Ara bé, tot i que la conseqüència de que els ingressos se’ls apunti Laporta o Rosell no té efectes sobre el Barça… sí té efectes en Laporta i, sobre tot, en Rosell.

És a dir, si acceptéssim els canvis proposats per Faus (que no els acceptem), el què passaria és que els 70 milions de pèrdues que ara diuen que hi va haver al 2010 es veurien automàticament compensats per uns guanys de 70 milions l’any que ve. La junta de Laporta perdria 70 milions, la de Rosell guanyaria 70 milions i el Barça es quedaria igual. Això és el mateix que si s’intentessin apropiar de la lliga 2010: el palmarès de Laporta perdria una lliga, el de Rosell la guanyaria i el del Barça quedaria igual.

Per tant, el segon missatge és un missatge de tranquil•litat a tots els socis: la salut econòmica del club és magnífica i la “reformulació dels comptes” no altera pas aquesta conclusió. L’únic que la reformulació altera és qui es posa la medalla de la bona gestió econòmica de Laporta: la junta de Laporta o la junta de Rosell.

I això ens porta a la quarta reflexió: si l’únic que es qüestiona és l’exercici al que s’assignen determinats ingressos o despeses, per què està disposada la nova junta a malmetre la reputació internacional del Barça i perjudicar econòmicament al club? Doncs, la veritat, no ho sé. Però apunto dues possibilitats. La primera és que, com acabo d’explicar, quan pitjor es digui que és la situació actual, millor serà la de l’any que ve: si s’assignen 70 milions de pèrdues a la darrera temporada de Joan Laporta, la primera de Rosell tindrà 70 milions de guanys i d’aquesta manera la nova junta podrà aparèixer com la gran salvadora de la situació econòmica quan, en realitat, tot haurà estat un simple truc de màgia comptable. Jugada mestra si un vol augmentar currículum sense fer res!

La segona possible explicació és de caire monetari: si la junta de Rosell mostra uns beneficis de 70 milions el primer any, podrà recuperar la totalitat de l’aval de 60 milions que acaba de dipositar a la LFP. Deixeu-me que expliqui com funciona el tema avals: la LFP obliga a les noves juntes directives dels clubs com el Barça a dipositar un aval per valor del 15% de les despeses del club a l’any anterior (com que les despeses van ser de 400 milions, Rosell va haver de fer un aval de 60 milions). La regla de la LFP és que si a l’any següent el Club té uns beneficis de, per exemple, 15 milions, la quantitat que ha de quedar en aval serà de 60-15=45. Si l’any següent té uns altres beneficis de 10 milions, l’aval passarà ser de 45-10=35. I així successivament fins que s’arriba a zero. A partir d’aquí l’aval sempre serà zero. Doncs bé, si a base d’apropiar-se comptablement una part dels ingressos de l’era Laporta, Rosell generés uns beneficis miraculosos de 70 milions el primer any, l’aval passaria a ser zero immediatament. D’aquesta manera, Rosell i la seva junta s’estalviarien els costos d’avalar 60 milions cada any durant els propers 5 anys. Recordeu que el cost d’un aval està al voltant d’un 1% de la quantitat avalada de manera que, gracies a aquesta argúcia comptable Rosell s’estalviaria 600.000 euros de la seva pròpia butxaca… cada any! Aquesta podria ser la intenció real de la junta tot i que els tribunals faran que el truco els surti malament.

Durant la campanya electoral, Javier Faus va dir que seria un honor per a ell i per a la nova junta directiva que jo fóra ambaixador del Barça a Nova York. Agraeixo la confiança a ell i a tota la junta. Com a potencial ambaixador, però, deixeu-me que els faci la següent pregunta: val la pena embrutar la imatge nacional i internacional del Barça simplement per obtenir uns beneficis personals (repeteixo, personals) de 600.000 euros? Jo tinc clara la resposta. La pregunta és: la tenen ells?

——

Jo d’en sandro rossell penso que és un mentider entre moltes d’altres coses, i ho penso entre d’altres, perquè va dir a Catalunya ràdio que no havia anat a un sopar del que hi ha una foto:

Compromissaris Compromesos denuncia que la decisió de dur a Laporta als tribunals és il·legal (còpia local en PDF).

Cito un fragment:

La possibilitat de presentar una acció social de responsabilitat està recollida en les disposicions transitòries cinquena i addicional setena de la Llei de l’esport (Llei 10/1990), així com en la disposició addicional tercera del Reial Decret 1.251/1999 que regula el règim jurídic de les Societats Anònimes Esportives. Segons la llei, cal que la majoria simple DELS ASSISTENTS a l’assemblea de compromissaris votin a favor de l’acció social de responsabilitat. Segons la llei, per tant, la MAJORIA SIMPLE HA D’ÉSSER QUALIFICADA. Això es desprén jurídicament del fet d’incorporar “dels assistents” a la redacció del text legal. Sense aquesta qualificació estaríem parlant d’una majoria simple ordinària tripolar.

Jo ho tinc clar: per acabar amb la indecència votaré Independència.

Relacionat: Laporta veu CiU, el PP, el Grupo Godó i dirigents d’ERC com a actors interessats en barrar-li el pas al Parlament

Interessant article de Víctor Alexandre sobre l’esport

diumenge, febrer 14th, 2010

A propòsit de la pel·lícula Invictus, l’escriptor Víctor Alexandre analitza la importància de l’esport per a les nacions del món, i l’estreta relació política amb l’auto-estima del poble al seu article “Esport i .

Amb alguns interessants exemples, deixa clar, com si la selecció Catalana guanyés una final del món, l’orgull i el sentiment de pertinença a Catalunya, i l’independentisme, s’incrementarien moltíssim i ens recorda algunes de les porcades que ens ha fet espanya i la federació espanyola, com prohibir la selecció Catalana de rugbi, fundada molt abans que no pas l’espanyola.

Aquí l’article:

http://blogs.e-noticies.com/victor-alexandre/nelson_mandela_esport_i_politica_nacional.html

Còpia local en PDF.