Archive for the ‘Economia’ Category

Vídeo: Mònica Oltra plantant cara, i dient les coses com són. Genial

dimecres, febrer 8th, 2012

Absolutament genial la seva intervenció, i lamentable les continues interrupcions dels “democráticos” membres del pp.

Aquest vídeo va ser censurat a canal 9, per a no variar.

 

 

Vist a Cathalonia: http://cathalonia.wordpress.com/2012/02/06/video-censurat-a-canal-9-3/

Jaume Clotet: Qui vol ser empresari?

divendres, febrer 3rd, 2012

Us recomano la lectura de l’article Qui vol ser empresari? de Jaume Clotet a el Singular Digital.

Jo també he conegut empresaris que s’ha arruïnat per haver de tancar una empresa, i els acomiadaments els han arrossegat a la misèria més absoluta i ho han perdut tot i s’han quedat en una situació penosa de per vida.

Si les coses et van malament i per tant no tens diners, acomiadar un treballador que porta deu anys, el que et suposa un cost de 30.000 €, fa que no puguis acomiadar i que l’empresa tanqui arrossegant l’empresari/a a la desgràcia.

He afegit aquests hashtags a la piulada al Twitter:

#economiafail
#empresarisherois
#elsempresarisnosóneldiable

Deixo aquí una còpia local de l’article en PDF.

Mala praxis empresarial: el gimnàs que feu fora les dones

divendres, gener 27th, 2012

M’ha agradat molt llegir l’article de la periodista i escriptora Eva Piquer – “història d’un despropòsit” en que explica la seva història amb un gimnàs, que la va fer fora, juntament amb 700 sòcies més, totes les sòcies de sexe femení, perquè passava a ser només d’homes, i com li van enviar una carta poc temps després convidant-la a tornar doncs passava a ser mixt de nou.

Us en recomano la lectura.

A l’article no diu el nom del gimnàs però investigant una mica he trobat que el gimnàs que va fer aquesta operació és el club arsenal de Via Augusta.

Un bon exemple de mala praxis empresarial: carregar-te 700 clientes, més els homes que devien esborrar-se per tan lletja pràctica.

Deixo una còpia local de l’article en PDF.

Imatge: Què és Davos?

dimecres, gener 25th, 2012

Dilluns vaig quedar corprès per la ignorància, demagògia i la violenta insistència a tenir raó a qualsevol preu bo i posant de manifest que no sabia de que parlava de gemma calvet, al programa de RAC1 de Jordi Basté.

Fins i tot li vaig enviar un Tweet a en Basté unes hores més tard, expressant-li com em sentia respecte d’aquesta tertuliana.

Em sembla gravíssim, com diria el clon del núñez del Crackòvia, que una persona que explícitament diu que no coneix d’un tema vulgui imposar la seva opinió en cada tertúlia.

És d’una inconsciència criminal, tenint en compte els efectes que provoquen aquestes opinions sense fonament, dogmàtiques i basades en premisses errònies, poca informació i directament en mentides.

Com una de les coses que en Xavier Sala i Martin li va dir a la calvet és que a Davos no es prenien decisions, com deia ella, m’ha semblat pertinent penjar aquesta imatge que ha pujat el catedràtic al Twitter amb la seva frase: “Davos, el lloc on diferents cultures es troben”.

L’adreça original és: https://twitter.com/#!/XSalaimartin/status/162180147145998337/photo/1

Actualitzo, penjo la foto que ha afegit avui 2012-01-29 Xavier Sala i Martin des de Davos:

https://twitter.com/#!/XSalaimartin/status/163719844909424641/photo/1

Sobre SOPAS, sindes, drm’s, sgaes i la mare que els va parir a tots

dilluns, gener 23rd, 2012

El model d’indústria de discs de música i pel·lícules de cinema ha mort.

Vagi per davant això, perquè és la mare dels ous, i és el motiu pel que de manera mafiosa i violant les lleis de la ciutadania es graven canons en disc durs, memòries usb, impressores, fax…

Al principi, els llibres eren molt cars. Eren copiats per monjos, que en ocasions dedicaven tota una vida a aquesta tasca.

Amb l’arribada de l’impremta el coneixement es va fer molt més assequible i la humanitat va viure una època de progrés.

La barrera per a poder distribuir els llibres eren els elevats costos de muntar una impremta:

– Aconseguir el paper

– adquirir la cara maquinària

– Tenir els operaris formats per a fer-la funcionar

– Distribuir i vendre els llibres

El cost de la tecnologia era el fre natural.

Però què hagués passat si muntar una impremta i els costos d’editar llibres haguessin estat infinitament més baixos?.

No hagués la cultura arribat molt més lluny, molt més ràpid?.

No hagués estat un crim oposar-s’hi?.

I de ben segur que haguessin aparegut sangoneres que amb l’excusa de defensar els autors, s’haguessin folrat a costa d’impedir el progrés i que la cultura arribés als més pobres.

Ara tenim impremtes digitals, és a dir Internet, que permeten fer arribar la informació a qualsevol lloc.

Però la qüestió no és que els autors hagin de guanyar-se la vida, que crec que la majoria de persones estan d’acord en això.

La qüestió és que les discogràfiques i les empreses de gestió de drets d’autor es comporten com autèntiques mafioses i reclamen als govern (que no són uns angelets) que imposin una tassa sobre el preu dels CD, DVD, disc durs, mp3, impressores, faxos, fotocopiadores!!!. És a dir, t’estan robant, imposant-te un canon en suports que tu fas servir per a guardar les teves fotografies, etc…

És tan criminal com gravar un canon sobre llapiços i paper, argüint que copiaràs obres d’altres.

Impedint el progrés.

I és que per més que diuen defensar els drets dels artistes, aquests cobren una misèria.

Tinc un amic que toca en un grup i la discogràfica els dóna un 5% dels primers mil discos.

Això vol dir que si venen 1000 discos, a 15 €, la discogràfica facturarà 15.000 €, però el grup percebrà 750 €. 750 € a repartir entre els 5 components del grup.

I no és culpa de la pirateria que la gent no vagi al cinema.

Ara la gent treballa, treballen els dos membres de la parella i arriben a casa cansats. I ningú té ganes d’anar al cinema a l’hora que diu la sala, fer cua, ser en un seient incòmode , aguantar el veí menjant butaques o fent comentaris sorollosos…

Les pel·lícules pirates d’estrena “screener” tenen una pèssima qualitat, i les persones que les veuen tampoc no valoren la obra prou com per a anar a veure-la, per tant tampoc no anirien al cinema si no existissin les pel·lícules pirates.

La gent que consumeix les pel·lícules pirates d’estrena són com els que veien les pel·lícules porno del canal plus codificades. Veien les ratlletes i amb allò en tenien prou. No pagarien per a tenir el canal perquè aquella pèssima qualitat els era suficient, i si no hi hagués hagut canal plus codificat doncs haguessin viscut sense tranquil·lament.

El model de les discogràfiques i de la indústria del cinema està obsolet, i enlloc d’acceptar-ho i adaptar-se promouen imposts obscens, roben diners a la ciutadania consumeixis productes descarregats o no. Funcionen com un monopoli inútil però dictatorial.

És com si en el moment en que van deixar de veure’s carruatges de cavall, per la implantació de l’automòbil, els fabricants de tires de cuir de carruatges haguessin decidit imposar un canon.

Vinga home! La seva indústria estava morta. El que havien de fer era reconvertir-se amb alguna cosa necessària.

Jo fa anys que no vaig al cinema i no tinc intenció de tornar-hi, primer perquè no hi ha pel·lícules en Català, i segon perquè els cinemes a Catalunya es van oposar a la llei del Català i es van comportar com autèntics seguidors de franco. De fet ho segueixen fent. No els perdonaré mai que posessin curts polítics abans de començar la pel·lícula en que deien que la llei del Català els faria perdre llocs de feina, tancar, etc…

Si ja em costava anar pels motius que us he comentat, aquests dos darrers són absolutament decisoris.

Respecte als Cd, a quina ment se li acut?. Aquests que prenen les decisions són juràssics.

La gent va amb iPods, iPhones, Androids, MP3, la ràdio al cotxe té USB, amb spotify…

Algú ha vist en els darrers cinc anys algú amb un walkman escoltant un Cd de música?. No, i no serveixen per a anar a còrrer. Un desastre.

I la gent vol immediatesa. No vol anar a la botiga, ni tan sols comprar-ho a un e-Commerce i que li trigui tres dies en arribar.

Han aparegut serveis com Spotify, Youtubue ja lloga pel·lícules, i apple està preparant el mateix.

És qüestió de temps que s’acabi la indústria tal i com la coneixem.

I és clar, quina mena de lleis es poden esperar dels polítics Catalans i espanyols?.

Polítics que són uns autèntics analfabets digitals quan no analfabets a tots els nivells.

Els ciutadans no podem permetre aquest xantatge i coacció a les nostres llibertats.

Hi ha model de negoci, el que passa és que els senyorets no es volen posar a pensar. Fa anys vaig escriure a una gran discogràfica multinacional per a ajudar-los a trobar el model, ni em van contestar.

Ja els està bé anar xuclant, però ho bo del capitalisme és que els models que no funcionen cauen.

Ara anem una mica més enllà. Suposem el següent pas: la tecnologia ens ha permès tenir telepatia poder compartir experiències viscudes, com concerts, cançons, llibres llegits… I aquesta gent amants de prohibir, controlar-ho tot i gravar-ho, es dediquen a tractar de promoure una llei per la qual s’instal·lin dispositius al nostre cervell que ens impedeixen de compartir música amb drm, concerts, pel·lícules, o viatges….

Va home va!.

Que se’n vagin a cagar.

S’ha de protegir els autors, hi estic d’acord. Al final enregistrar un disc o escriure un llibre pot comportar un any o més, i si ningú no paga no es podrà viure d’aquesta feina.

Però el que han de fer és repensar el model de negoci.

Per exemple, els llibres digitals podrien ser gratis incorporant publicitat.

Si la pròpia editorial oferís el llibre així gratuïtament, podria saber quantes còpies es descarreguen i per tant cobrar més cara la publicitat.

Internet permet que un llibre es pugui descarregar 100 milions de vegades.

No seria magnífic poder descarregar el llibre gratis, i no pagaria coca cola per a que la seva publicitat fos vista per 100 milions de persones? A més és una publicitat segmentada, és a dir, que pots controlar la franja d’edat, sexe del lector, etc… és molt més efectiva que no pas un anunci a tv que no saps qui el veu.

I una sèrie com The Walking Dead, no podria baixar-se gratis de la web de la productora, i no pagaria mercedes o bmw o ferrari perquè el cotxe que permet escapar als protagonistes fos el seu, i ho veiessin 400 milions d’espectadors?.

A cas no van pagar autèntiques fortunes les empreses que sortien a l’inici de Blade Runner?.

Són només uns exemples, que pensin ells que és la seva feina. A veure si els hauré de solucionar la vida jo a aquests lladregots piranyes que ens imposen cànons i persegueixen llibertats, es colen a bodes i roben de les aportacions benèfiques!.

I els músics també s’ho podrien muntar per la seva pròpia banda. No cal lligar-se a una discogràfica que et xucla la sang. Tinc algunes idees al respecte.

Un últim detall, si les pel·lícules Catalanes estan subvencionades i les espanyoles també, amb diners públics, amb els diners dels nostres imposts, no les hauríem de poder veure gratis?. I si ja paguem cànon per Cd’s, Dvd’s verges, disc durs, etc… perquè parlen de les descàrregues com si fossin il·legals, si ja s’ho estan cobrant amb els cànons?.

Lladres.

Vídeo: Xavier Sala i Martin sobre la pujada d’imposts del pp

diumenge, gener 22nd, 2012

Magnífica exposició del catedràtic a tv3 al programa avui divendres de TV3 el 12/01/2012.

O si teniu problemes http://www.tv3.cat/videos/3898811/Classe-deconomia-amb-XSala-i-Martin-part-1

La segona part:

 

Vídeo: Pressupost de la Independència (SI)

dilluns, gener 16th, 2012

Magnífic vídeo de SI que resumeix en un minut el que significa estar sota espanya.

 

WTF: decathlon busca llicenciat en telecomunicacions per a descarregar camions

divendres, gener 6th, 2012

Impressionant, decathlon té una oferta de feina destinada a llicenciats en telecomunicacions, coneguts com telecos, per a descarregar camions.

La oferta es titula operari tècnic de caixes i la feina consisteix a:

descàrrega de camions, recepció informàtica, control de qualitat i picking

I la feina exigeix:

microsoft office nivell d’usuari i només el domini del “castellà”

Podeu veure la notícia original a e-noticies:

http://societat.e-noticies.cat/decathlon-ofereix-feina-a-enginyers-de-telecomunicacions–60373.html

Deixo una còpia local en PDF.

Teniu idea del que costa formar un enginyer en telecomunicacions?.

Són un mínim de quatre anys d’estudiar sense parar, assimilar coneixements, matemàtiques, més matemàtiques, electrònica, senyals…

Una persona formada en telecomunicacions pot fer grans coses, des d’invents a operar complicats equips de comunicacions (com enllaços de ràdio direccionals per a donar Internet a zones on no arriba) per això oferir una feina de descarregar camions en que es demana un llicenciat de telecomunicacions és un insult.

Un insult a tot el seu esforç, als diners i temps que han invertit, a la carrera, al coneixement.

Ens ve a dir que la gent brillant no té futur a Catalunya perquè se”ls dedicarà a feines que no requereixen de cap preparació.

Jo fidel al meu plantejament vital de que tothom s’ha d’espavilar només puc dir que si em trobés en la situació de ser un llicenciat en telecomunicacions sense feina, amb aquest panorama, emigraria.

I la gent brillant de Catalunya hi perdem tots. Perquè serem una societat cada cop més pobre i endarrerida, dependent d’importar tot el que faci olor a tecnologia d’Estats Units o d’altres indrets on es produeix, on es crea tecnologia.

La culpa no és de decathlon. Precisament és una empresa que tinc en bastant bona consideració perquè innoven molt i tenen grans productes a preus competitius.

Però els empresaris Catalans tenen un problema molt greu per a valorar el talent. No el valoren. De fet ells mateixos són els primers analfabets digitals.

No els culpo, ja que el que ens ve d’espanya és això: la corrupció triomfa, els “pelotazos”, suborns i comissions sota mà, ser amic d’un polític per a beneficiar-se de contractes infladíssims i passar la comissió sota mà…

Aquest és un altre dels motius pel que vull que Catalunya s’independitzi, per trencar amb tants vicis que ens vénen d’espanya i per a que tinguem lleis que persegueixin la corrupció.

El fet que decathlon exigeixi una llicenciatura en Telecomunicacions per a descarregar camions, però no exigeixi domini del Català, la llengua del país, mostra el món anormal i incoherent en el que viuen instal·lades moltes empreses.

El domini del Català és necessari, no només per a tractar cara al públic, si no per a poder comunicar-se amb els companys, proveïdors, etc..

Jo sóc dels que penso que el Català ha de ser exigit per a treballar a qualsevol feina als Països Catalans, altrament estem marginant els Catalanoparlants i fent que aquestes persones que contractem siguin incapaços de comunicar-se amb la major part de la població o que ho facin generant tensions als Catalanoparlants, o bé generant ineficiències al lloc de treball.

Passar a la ofensiva

dijous, gener 5th, 2012

Sobre el tema de la independència hi ha una cosa de la que no s’ha parlat, i crec que és el moment de fer-ho.

Hem d’anar a la càrrega. Passar a la ofensiva.

Què vol dir això?.

Fa massa anys que ens trobem assetjats,  i resistim atrinxerats, parapetats, a les barricades decidits a no cedir ni un centímetre ni permetre que facin retrocedir ni un centímetre les nostres llibertats ni que reculi la llengua.

Però no està funcionant.

Sí, existim, però estem perdent terreny a un ritme esfereïdor, i sobretot, el nostre esperit està ferit.

Sobrevivim, no vivim, mentre ens van robant mèrits, mentre la nostra economia recula, ens roben, ens trepitgen els drets nacionals i individuals i no hi ha esperança, mentre ens avergonyim de veure com delinqüents d’importació a qui ningú no ha convidat delinqueixen dia sí i dia també i res no els atura per culpa de les lleis espanyoles, que no podem modificar, ens defensem o no dels insults que ens vénen de regions espanyoles que viuen de nosaltres, o d’atacs de les caverna contra la nostra llengua i drets més essencials i els governs de madrid ens roben i ens enganyen, i canvien les lleis sobre la marxa per a fotre’ns la cartera i la dignitat.

I encara que vivim així, encara que puguem aguantar anys, centenars d’anys, o milers, això està matant el nostre esperit.

Està matant la nostra cura per l’excel·lència, estan matant les nostres ganes d’esforçar-nos i de llevar-nos ben d’hora ben d’hora.

Hem de plantar batalla.

Hem de passar de defendre les nostres posicions estàtiques a iniciar una ofensiva per recuperar el que és nostre: la nostra Llibertat.

Només si recuperem la nostra llibertat podrem mirar amb orgull el futur, i dir amb el cap ben alt que ens hem alçat envers les dificultats i que les hem superades.

La nostra Independència és inevitable. Però hem de conquerir l’espai perdut per a recuperar la confiança en nosaltres mateixos i evitar el declivi moral de la nostra societat i del nostre tarannà.

Els punts per a aconseguir aquest alçament per mi són:

1. Aconseguir mitjans audiovisuals, premsa, clarament independentista i obertament catalanocèntrica. Ja que la premsa a Catalunya bloqueja tota la informació que ens donaria energia i ens faria sentir orgullosos, com quan un diari als Estats Units parla de la Independència de Catalunya, com quan un Català del Nord, a Perpinyà, bat un rècord mundial per a tota Catalunya, quan dos empresaris Catalans es neguen a pagar impostos a espanya… i també per denunciar situacions delictives o presuntament delictives que la premsa comprada a Catalunya no denuncia i que sí que denuncia la premsa d’altres països: per exemple, denúncies al psc per malversació de fons públics, que a Brasil estan acusant a rosell, l’espanyolista president de Barça, de corrupció (article a the economist) o el tema de la revenda d’entrades de via gogo a 2.500 € quan no n’hi havia i amb el problema que sembla ser que aquesta empresa seria, si més no en part de rosell.

També poder parlar obertament i explicar les avantatges de la Independència i acabar amb mentides i falsos mites.

Per tant, el punt número 1 es correspon amb:

Crear una televisió independentista, i transparent per Internet.

Que digui les coses com són.

Incrementar el número de ràdios catalanocèntriques i podcasts.

Jo vaig intentar arrencar una televisió per Internet, independentista, però obstacles econòmics no em van permetre poder culminar el projecte.

Però puc ajudar qualsevol que vulgui seguir amb la tasca o posar-m’hi al capdavant si hi inverteixen.

Mantenint-nos escanyats permanentment els governs espanyols han aconseguit que no ens puguem articular eficaçment. Aquesta estratègia s’ha vist reforçada per la col·locació sistemàtica als llocs clau, i en les posicions de grans salaris i grans capacitats, a virreis afins a ells. D’aquesta manera es garantien que res no canviés mentre el Poble Català creia que es podia avançar.

Fem els nostres mitjans i trenquem el monopoli de mitjans controlat per espanya.

2. Aconseguir uns acords de mínims

És clar que les esquerres consideren diabòlic que el govern no pagui una pensió a qualsevol que no tingui feina, encara que no vulgui treballar, i encara que sigui la persona immigrant número dos milions que arriba a Catalunya sense documents en aquella setmana. (posició que em rebenta i que condueix a la nostra destrucció en la meva opinió)

I està clar que les dretes volen retallar totes les despeses possibles.

Jo sóc liberal (libertarianist en anglès) i crec que cadascú ha de tirar endavant per si mateix i responsabilitzar-se de la seva vida, com fan els nordamericans i si fos per mi pagaríem molt pocs impostos.

Potser el millor model és al mig, potser fins i tot creem un model Català que admirin a tot el món, però deixem estar tot això. Aquestes coses es definiran a les urnes quan siguem independents.

Acordem uns mínims: declaració unilateral d’Independència, perntinença a la unió europa, amistat amb EEUU i Israel.

Que tots sabem per a que lluitem.

Posar la ideologia davant la Independència no té sentit, perquè tant si són d’esquerres com de dretes no podran legislar res sense Independència.

3. Programa i previsibilitat

Per a guanyar-nos la confiança de les persones d’origen espanyol, o amb pares d’origen espanyol, i acabar amb falses pors que els imposen des dels mitjans nacionalistes espanyols hem de ser molt clars amb el que comporta la Independència i dir les coses pel seu nom.

A la puta i la ramoneta ja hi jugaran els mas, pujols i duran.

Nosaltres els hem de dir el que hi ha, i que tinguin tranquil·litat al respecte.

Sobre aquest particular, definir la:

Oficialitat del Català

Tothom ha de saber que el Català serà la única llengua oficial a Catalunya, perquè aquesta és la llengua pròpia de Catalunya, la que va néixer aquí i la que  morirà si desapareix de Catalunya. El castellà el parlen 400 milions de persones al món i no té problemes de salut.

Deixar molt clar que aspirem a que el Català sigui la única llengua oficial al país, ara bé, deixar molt clar també que tots els funcionaris tindran la obligació de conèixer el Català, el castellà, l’anglès, i el francès i d’atendre en aquestes llengües qualsevol persona que s’hi dirigeixi.

Anem a crear un país de primera, i necessitem funcionaris formats, que puguin atendre bé als turistes, estrangers, i persones de parla castellana que resideixin a Catalunya, sobretot en el període de transició dels primers anys d’Independència.

I deixar clar que a l’escola, s’hi ensenyarà Català, castellà, anglès, francès i es podrà triar aprendre xinès i indú.

I deixar clar que no es permetrà cap actitud hostil envers nens per parlar castellà. (jo no he conegut mai cap cas i sé que els mestres de les nostres escoles tampoc ho permetrien, però es tracta de donar garanties a les persones que més mites han escoltat i més falses pors tenen).

Que quedi clar que cap persona de parla castellana serà apartada per l’Estat Català, i que tots els funcionaris tindran la obligació d’ajudar els castellanoparlants que no dominin el Català, si bé la única llengua oficial serà el Català i la documentació oficial, impresos, etc… estaran en la nostra llengua.

4. Representació política

Els Catalans han de votar massivament Independència.

Els partits amb representació amb els que jo simpatitzo són SI – Solidaritat Catalana, i Democràcia Catalana – el Partit de Laporta.

Potser apareixeran noves forces. Sigui com sigui, les properes eleccions s’ha de votar en clau d’Independència.

Tenir una important representació de Parlamentaris Independendentistes pro-secessió és indispensable per a aconseguir el respecte internacional

5. Deixar d’esbudellar-nos

He conegut molts independentistes que es passen el dia rajant d’altres independentistes.

Aquesta energia l’hem de dedicar a la ofensiva, no a posar-nos a parir entre nosaltres.

Deixeu la mentalitat de ser a la trinxera resistint i maleint i passem a construir.

Treballeu per la cultura, munteu empreses, feu voluntariat ensenyant el que sabeu a gent per a que es pugui guanyar la vida, creeu quelcom per Internet que sigui admirat al món… però deixeu de cagar-vos en els vostres germans.

Que sí, que no són perfectes, però tampoc són el dimoni. Tenim un estat opressor que no ens deixa parlar en Català a Europa. Deixeu de donar-vos pel sac i concentreu-vos a construir. A fer junts un país collonut. I a plantar cara de manera conjunta per la nostra llibertat.

 

Què us sembla? Creieu que val la pena llevar-se ben d’hora per això?. :)

SI donant canya a la corrupció

divendres, desembre 23rd, 2011

Solidaritat està fent molt bona feina.

Us deixo aquí dos vídeos en que per tv3 informen de la denúncia que ha posat SI contra els sobresous de la diputació, les anomenades “motxilles”, i l’altre d’Alfons Lòpez Tena denunciant al Parlament les pràctiques mafioses que duu a terme la mesa parlamentària i posant de manifestant el desastre que ha provocat cyu amb la llei omnibus.

 

 

Aúdio: Xavier Sala i Martin magnífic

dijous, desembre 22nd, 2011

En Xavier Sala i Martin imparteix una magistral classe sobre economia.

Us enllaço al bloc versió de RAC 1 “2.000 milions d’ineressos”, del proppassat dia 20/12/2011, des d’on podeu escoltar-lo o descarregar-lo.

Com tinc costum, deixo una còpia local al meu servidor.

Imatge: espanya ens roba

diumenge, desembre 18th, 2011

espanya ens roba en 15 hores (27 milions d'euros) el triple del que recapta la Marató (8 milions d'euros)

Em sembla que espanya ens roba 60 milions d’euros cada dia, així que podríem dir que ens roba en 24 hores 8 vegades el que recapta la Marató.

Imagineu quantes vides es podrien salvar amb els diners estalviats només amb un mes de ser Independents.

Migració al cloud

dissabte, octubre 29th, 2011

Després de barrinar-ho un temps he decidit migrar el bloc als serveis cloud d’amazon.

Aquests serveis es diuen amazon ec2 (elastic cloud) i tenen alguns avantatges:

– El primer any no pago res per la màquina virtual més bàsica, amb CentOS, 10 GB d’espai i 620 MB de RAM

– La velocitat de servir les planes pot arribar fins a 250 Mbit/segon amb la màquina més senzilla

Fins ara disposava de vàries màquines virtuals VmWare dins d’un servidor físic de la meva propietat amb dos processadors Xeon de dos nuclis amb 12 GB de RAM.

La màquina virtual del bloc era Windows 2003 Server de 32 bit, amb 3 GB de RAM on hi tenia projectes que anava desenvolupant.

El bloc corria amb Apache, MySQL i PHP.

Tenia capacitat per a enviar 10 Mbit/segon i un tràfic mensual base contractat de 10 GB (Gigabytes) i pagava per excés de tràfic.

Tenia diverses adreces Ip i per tot pagava 150 € al mes.

Ara passaré a pagar 0 € al mes durant el primer any.

Feia temps que pensava a fer aquesta migració però m’agradava tenir un servidor connectat a Internet, per a poder fer proves de rendiment i optimització, experimentar i descobrir més coses en detall. Amb la mala passada que m’han fet a la feina, he decidit fer el pas definitiu.

La migració ha anat bé, vaig instal·lar Apache i MySQL + PHP + pear a la màquina base, he migrat les dades del servidor antic (el tràfic entrant a amazon no es paga): base de dades i arxius, i he configurat l’apache amb diferents directives i he activat els rewrites i he corregit un problema amb uns arxius amb extensió en majúscula que es veien en windows però en Linux no (windows no distingeix entre majúscules i minúscules a nivell de noms d’arxiu però unix sí).

Finalment, una cosa que molta gent no sap com solucionar, s’ha de modificar la configuració des del tauler de wordpress per a indicar-li on deixarà les imatges que pugem.

Si trobeu problemes si us plau feu-m’ho saber.

La mala passada

dissabte, octubre 29th, 2011

No anava a escriure sobre el que m’ha passat però crec que és prou greu com per a que altres de vosaltres en prengueu nota i aneu amb compte.

Portava uns dos anys treballant per a una multinacional. Havia passat de desenvolupar core del negoci a portar els meus propis projectes.

Estava molt mal dirigida, caps intermedis incompetents, que ens feien treballar malament i maltractaments sistemàtics (fer-te treballar caps de setmana sense pagar les hores ni tan sols donar-te un dia a canvi, acomiadaments d’amics, externalització forçada d’altres) així l’ambient s’havia degradat molt.

Llavors va aparèixer una empresa en escena que em prometé un càrrec des d’on podria marcar la diferència, i ajudar-los, i en un futur proper passar a ser el CTO (Director d’Informàtca) i un dels fundadors em va prometre que ho passaríem molt bé. Cobrava una mica més, però vam pactar una revisió al cap de sis mesos.

Vaig fer una prova tècnica de dues hores, que vaig passar satisfactòriament, vàries entrevistes, vaig signar el precontracte i cap a dins.

Però les coses no van anar com havien promès.

Al cap de res em vaig adonar que no em deixaven treballar. La funció de cap per a la que m’havien contractat no me la deixaven exercir. Em van dir que no portés l’equip, es van carregar les reunions d’scrum que havia implantat i em van posar a programar.

Entre tant el CTO s’havia mostrat com una persona extremadament insegura i tímida a qui costava raonar sobre els problemes tècnics, aparentment tenia por que es demostrés que no sabia una cosa, així que acostumava a tallar-me amb exabruptes i a menystenir la meva experiència (molt més gran que la seva).

També emprava paraules poc habituals en el nostre entorn, i que tenen certament definicions diverses (com fes-me un diccionari o un dao), per a dir que fes una tasca, sense més explicació, i si li preguntava per desambigüar amb la mirada em deia: no ens saps.

A més tenia el costum d’arribar a les 10 o 11 del matí, jo arribava a les 08-08:30, i em demanava coses a les 19:00, 20:00 o 21:00.

Una mala experiència realment.

Vaig mirar de parlar amb ell vàries vegades, reconeixia algunes coses, però tot seguia igual.

Llavors els dos fundadors i ell em van cridar a una reunió on em van acomiadar.

El resum de la reunió és que estaven súper-contents amb la meva actitud, que era el que més treballava de l’empresa, però que havien pensat que ara no necessitaven un cap tècnic si no simples programadors, i que pensaven que jo no era un programador prou ràpid. Segons la seva experiència (amb 26 anys i cap feina anterior no gaire) havia de conèixer tot el codi i mecànica de tots els seus processos des del primer dia, sense ni un comentari al codi i sense res documentat.

També em van dir que havien pensat que no estaria satisfet amb aquest canvi no negociat i que per a que marxés al cap de sis mesos preferien fer-me fora ara.

Deixant de banda el fet que els havia ajudat a solucionar problemes molt greus de les bases de dades, i altres com la implantació d’SSL seguint les noves directrius de Facebook que havien ignorat (en cas contrari haguessin quedat sense poder servir planes a un percentatge important dels usuaris) en cap moment es van asseure amb mi per a parlar o redefinir el meu rol, simplement em van acomiadar.

Haig de dir que aquesta startup de Barcelona ha rebut fa poc una injecció de capital de Nauta Capital, així que de sobte es troben amb molts diners per a capricis, i molt poca experiència.

Sempre que una startup m’havia fet una oferta havia preguntat sobre la seva capitalització i havia valorat la possibilitat que poguessin tancar, el que mai havia valorat era la possibilitat que fossin tan inexperts i que valoressin tan poc les persones per a comportar-se així, i amb altres actuacions que he vist després.

Abans que jo entrés en aquella empresa, s’havia incorporat un desenvolupador, que després d’estar un dia els va dir que no tornaria més.

El fet que m’hagin fet fora d’aquesta manera, i en període de prova, m’ha generat grans problemes i tensions de tresoreria i ara m’haig d’afanyar a trobar una feina perquè els bancs no entenen que la gent fa injustícies.

La meva advocada m’ha comentat que ha vist algunes maniobres d’aquestes, ja que amb a crisi, alguns empresaris creuen que poden fer el que vulguin.

Jo mai m’he quedat en una feina si no es portaven bé o no em deixaven aportar, però aquest article és una advertència per a que no us refieu de les Startup.

Al cap i a la fi una persona de 26 anys, que no ha treballat mai, és una persona que té una manca d’experiència i de visibilitat que no podrà cobrir mai. Si aquests caps no valoren les persones, les consideren instruments, si ignoren el valor del talent i tenen diners per a contractar capriciosament gent amb talent i bons salaris, ja tenim tots els ingredients per al desastre.

El més trist és que abans de fitxar per aquesta empresa, vaig fer els deures, i vaig analitzar la informació que hi havia disponible. Malauradament porten poc temps de vida i en no tenir diners no l’havien començat a cagar com ara.

Un dels fundadors semblava força malcarat, per la foto del linkedin, però no es va mostrar així fins que ja vaig ser dins, i va demostrar que una persona a qui no han ensenyat a tenir educació és terríblement tòxic.

No vaig poder veure fins que era dins que la gent estava sempre en silenci, temorosa de rebre una esbroncada.

Vigileu amb les startup Catalanes i espanyoles. No tenen la cultura ni la seriositat de les americanes.

Vídeo: Xavier Sala i Martin

Dimarts, juliol 12th, 2011

Programa emés el dia 11 de Juliol de 2011 per TV3.

Adreça curta d’aquest article: http://wp.me/pzeab-1QT