|
CODI ÇBlog de tecnologia en Català
|
|
|
||||||||||||||||||||||||
Entrevista a Salvador Cardús que li van fer al programa els matins de tv3 amb motiu de la presentació del seu llibre “els camins de la independència”.
Amb algunes coses no hi estic d’acord, però amb d’altres molt, així doncs recomano la visualització.
No m’agraden els fanàtics que intenten imposar la seva visió.
No m’agraden els fanàtics radicals que no tenen arguments més que la violència.
I no m’agrada el fanatisme en el que respecta a atacar Israel.
Veig un odi visceral, i una manipulació a base de repetir mentides i amagar veritats.
No em va agradar la cobertura informativa que va donar tv3 que va fer que molts l’anomenéssim tele-hamàs, per la seva parcialitat, manipulació i defensa d’un grup terrorista islamista que massacra als palestins i palestines que no pensen com ells.
La informació al periodisme ha de ser imparcial i transparent.
No tothom ha de pensar igual, però els periodistes han d’explicar la veritat, que la gent ja té les seves idees.
D’Israel s’ha d’explicar (no ocultar):
- Que és la única democràcia de la zona
- Que la dona i l’home tenen els mateixos drets
- Que la població àrab té els mateixos drets que la jueva
- Que l’àrab és idioma oficial juntament amb l’Hebreu
- Que als hospitals d’Israel s’atenen per igual als ferits dels dos bàndols, fins al punt que sovint àrabs ferits es deixen detenir per a ser guarits en hospitals jueus on saben que els tractaran correctament enlloc d’en hospitals palestins on podrien patir amputacions
- Que hamàs dispara 5.000 míssils l’any sobre la població d’Israel (no contra objectius militars sinó contra la població)
- Que els míssils de hamàs no són “casolans” com diu tv3, sinó míssils d’exèrcit modern totalment mortífer
- Que hamàs utilitza famílies, contra la seva voluntat, com escuts humans
- Que hamàs recluta nens de 15 i 16 anys com a carn de canó
- Que assessina palestins per no seguir preceptes musulmans (per exemple per posar música en una boda)
- Que entra dins edificis de la onu i dispara míssils des d’allí contra els israelians, així quan s’hi tornen la onu pot dir que han destruït un edifici seu (i el pitjor és que la onu ho sap)
En aquest article al diari el punt joan roure, periodista de tv3 que ocupa el càrrec de sots-cap de premsa internacional, justifica els atacs de hamàs i diu obertament que no creu en la objectivitat.
Mercè Escarrà, protesta amb raó, al seu article al Matí digital.
No penso callar mentre es diuen mentides sobre Israel, i mentre els socialistes i els comunistes utilitzen tv3 per a fer la seva propaganda.
Cosa que toquen els socialistes del psoe-c i els comunistes d’iniciativa cosa que manipulen i trenquen i tracten de fer servir als seus interessos partidistes.
No penso callar mentre es diuen mentides, s’insulta i s’ataca de manera sectària Israel i es fa propaganda socialista.
La transparència informativa és bàsica al món civilitzat i obligatòria en la televisió nacional d’un país com Catalunya on estimem la Llibertat.
No tolero ni que es menteixi sobre els actes d’un, ni sobre els dels altres.
Per a fer mentir descaradament i per a servir a interessos partidistes ja hi ha televisions com telemadrid, intereconomia, canal 9 a País Valencià, etc… que causen vergonya aliena.
Avui per avui, tv3 i molts “periodistes” també me’n causen.
La premsa a Catalunya està manipuladíssima i no diu la veritat.
No van parlar de samaranch com corresponia a un franquista que va tancar les portes a l’esport Català amb la seva reforma des del comité olímpic internacional el 1996, sinó que van amagar la seva obscura trajectòria, i tampoc van parlar de com la premsa internacional estava informant de la nul·la qualitat i manca de rigor/llibertat d’expressió de la premsa a Catalunya i a espanya.
Us recomano aquests article de vilaweb:
I aquest bloc.
Actualització: Enquesta de la vanguardia:
Fa uns dies us avisí d’ho terríblement fàcil que és falsificar una base de dades emmagatzemada en un ordinador, i sobre perquè el vot no pot ser electrònic i ha de ser en paper en democràcia.
Després de saltar-se qualsevol mena de garantia, el psoe-c capitanejat per l’inefable jordi hereu boher, han muntat una vergonyosa i esperpèntica maniobra anti-democràtica per a fer el que sempre fan: el que els dóna la gana , passant de la democràcia i utilitzar els diners públics per als seus interessos.
Ja sigui tenir un bloc de 315.000 €/any (un altre enllaç) que és propaganda de l’hereu a càrrec de la nostra butxaca i de bloc no en té res, com fer propaganda del seu partit de mil maneres amb els diners de les institucions o colar-se a tv3 a fer discursos de pa sucat amb oli on no diuen res… els socialistes ens prenen a tots per imbècils. Pels seus esclaus particulars.
Però aquest cop s’ha acabat.
El seu tarannà absolutista i antidemocràtic ha quedat completament al descobert.
hereu ha d’aturar aquesta farsa calamitosa i dimitir.
Us resumeixo els punts més importants de perquè són uns impresentables, i perquè aquesta votació s’ha d’anul·lar i no pot ser feta amb ordinadors:
- hereu va mentir dient que havia votat i no ho havia fet.
Experts en lectura de llavis han fet pública la conversa amb l’informàtic:
“No, no funciona. Potser, llavors, diguem-los que vostè ja ha votat…” “Sí, sí, exacte” – va dir segons publica la vanguardia. Veieu el vídeo a la vanguardia o aquest de youtube.
Va mentir dient que no hi havia problemes tècnics.
Va tornar a mentir quan va dir que la consulta havia costat menys de 3 milions d’euros i ha costat més.
- hereu amaga la opció C.
La ‘junta electoral’ de la consulta recuerda al gobierno municipal que está obligado a explicar las tres opciones de voto”
Als caixers de Caixa Catalunya només es podia vota les opcions A o B, la C no hi era. (directe.cat)
Aporto el meu vídeo enregistat avui al carrer de Sants on es veu un plafó sencer per a la opció A i un altre per a la B ben grans i de la C no hi és, només hi ha una minúscula línia dient que existeix una “opció 3” en un plafó ple de text.
- la opció C ja no és “deixar-la com està” sinó ni la A ni la B
D’aquesta manera es reserven el dret de fer el que els doni la gana.
Els negocis ja els tenen preparats d’antuvi, només busquen la manera de fer-ho sense que es noti. Exactament com el pp amb el Cabanyal.
- No hi ha garanties per als ciutadans que no es falsifiquen les eleccions
Tant si diuen que han votat 100.000 com dos milions, el ciutadà no pot verificar-ho. No hi ha paperetes que comptar.
I un cop s’ha votat canviar el resultat de 100.000 vots per a la C, 2 per a la A i un per a la B, per 100.000 per a la A, 50.000 per a la B, 7.000 per a la C, és tan fàcil com executar una instrucció d’una línia i esperar 1 segons i ningú se n’adonarà.
Amb això el PSOE s’ha posat a l’alçada de la dictadura bananera més cutre.
- És possible un control polític
El vot ja no és secret. Resulta que aquests personatges mediocres guarden el DNI i el vot, de manera que es pot tenir clar qui ha votat cada cosa.
Perfecte per a exercir la repressió, violar dret civils, privacitat, etc…
Estan enregistrant el DNI i el vot emès com ho demostra el fet que han retrocedit el vot fals d’algú que va suplantar la identitat del pepero alberto fernández díez. I si l’han retrocedit, sabien què havia votat.
- El vot es pot falsificar.
La gota que vesa el vas en un referèndum vinculant.
Nombrosos diaris han confirmat que han pogut votar per una altra persona.
La Vanguardia: La Vanguardia demuestra que es posible la suplantación de voto en la consulta de la Diagonal
Directe.cat ens deia que amb el DNI i la data de naixement n’hi ha prou, i són dades que tenen moltes empreses de marketing, telefonia, elèctriques, el videoclub si té una fotocòpia del dni… i que estan disponibles en molts casos a Internet, fins i tot en publicacions del propi ajuntament.
La vanguardia va votar en nom de dos habitants de Barcelona, amb el seu permís, per a demostrar com no hi ha seguretat al sistema.
Vilaweb entrevista a un dels tres membres del comitè auditor de la consulta que diu: Miquel Soriano: ‘El vot per internet de la Diagonal no seria vàlid en unes eleccions’
El que volen és fer el mateix amb les eleccions a Catalunya per tal de poder governar fraudulentament i que no ens independitzem.
Relacionades:
Racó Català: La consulta de la Diagonal deixa en evidència l’Ajuntament de Barcelona
Bloc mai 9: L’Hereu és imbècil, part XCV: Votar C
Ferran Requejo catedràtic de Ciència Política de la UPF
‘Hi ha més garanties del vot a les consultes sobre la independència que a la de la Diagonal’
El Punt 13/10/2010: La consulta de la Diagonal fa aigües
Adreça curta d’aquest article: http://wp.me/pzeab-1m7
La credibilitat de la consulta, en qüestió
La vanguardia 21/04/2010: votad con libertad lo que yo os diga
17/05/2010 e-notícies penja uns instants de l’entrevista de josep cuní a l’alcalde mentider
19/05/2010 directe.cat Hereu torna a mentir per rebaixar el cost de la consulta sobre la Diagonal (em ve al cap alcalde pinotxo)
Racó Català: Adéu hereu
22/05/2010 lavanguardia em dóna la raó al seu article: Va ser de debò secret el vot de l’Avinguda Diagonal? (traduït al Català per google, veure l’enllaç original en castellà ¿Fue de verdad secreto el voto de la Avenida Diagonal?)
Llegeixo via el bloc del Marc Belzunces que google és capaç de llegir en Català des de google translate.
Són molt bones notícies.
google sap del nostre potencial i que tindrà la nostra fidelitat, i beneficis, si cuida la nostra llengua.
Després de traduir un text al Català, premeu el botonet amb l’altaveu i sentireu el text en Català. Tot i que la pronúncia no sigui perfecta és un bon què.
Tal i com ens indica google al seu bloc, s’han afegit aquestes llengües:
Afrikaans, Albanian, Català, Chinese (Mandarin), Croatian, Czech, Danish, Dutch, Finnish, Greek, Hungarian, Icelandic, Indonesian, Latvian, Macedonian, Norwegian, Polish, Portuguese, Romanian, Russian, Serbian, Slovak, Swahili, Swedish, Turkish, Vietnamese i Welsh.
Us faig un breu resum de la meva experiència amb 10.000 a les Nacions Unides (ONU), Ginebra 08/05/2010.
Aquesta cita era molt important de cara a internacionalitzar el conflicte, i dir alt i clar a la seu de les Nacions Unides, que els Catalans volem un Estat propi i reclamem exercir el nostre Dret a la Autodeterminació.
Jo era voluntari de la organització en diferents àrees.
Després de molt deliberar vaig decidir anar-hi en un dels autobusos organitzats per deumil.
El vol costava uns 300 € i es perllongava per una hora i mitja, mentre que el viatge en autobús costava 80 €, però el viatge suposava entre 12 i 13 hores.
Vaig optar per l’autobús per dos motius, pel núvol de cendra que amenaçava amb fer-me tirar els diners i no permetre’m de viatjar (us imagineu com en aquesta situació si Catalunya tingués un TGV Barcelona-Perpinyà seria la porta d’Europa i la de milions que ingressaríem. La no Independència ens fa perdre molt), i el segon motiu era la crisi, que m’afectava com a moltes persones que m’havien manifestat que volien venir però no s’ho podien pagar.
Per al viatge em vaig fer amb una càmera Toshiba Camileo S10 que si bé és una càmera força dolenta, en condicions òptimes de llum ofereix una resolució de 1440×1080 (HD 1080P, no és full hd) i permet fer fotografies a 5 megapíxels.
Pel seu preu, 88 €, permet d’enregistrar a 1440×1080 amb una compressió que fa que la imatge no sigui tan nítida com amb càmeres millors, però destacable per a Internet i sobretot, em permetrà d’enregistrar moltes hores amb una tarja de 32 GB SDHC (40 €).
La bateria dura força, però l’avantatja principal és que em permet enregistrar alhora que està endollada al correct elèctric.
Justet, però suficient per a poder enregistrar aquest increïbles moments amb una qualitat acceptable.
Des del punt de vista tècnic us en podeu fer una idea amb les imatges i els vídeos, des del punt de vista de país, espero que gaudiu amb l’article. :-)
Resum en imatges:
Un esmorzar per tal d’agafar forces a un bar a tocar de la frontera amb Suïssa:
Un curt vídeo que mostra com estava el muntatge a les 09:53 i com s’apropen els gegants del mitjà de comunicació la veu digital i l’extra.
Una cosa divertida és una gran quantitat de japonesos que es van parar i van fotografiar i també un petit grup d’indis que copsaran amb les seves càmeres el caminar de la Nació Catalana.
Les pancartes reivindicatives van ser perfectes, sense eufemismes, dient les coses clares i Catalanes:
Catalunya és una Nació,
No volem ser una colònia d’espanya.
Va venir gent de l’Alguer, Ses Illes Balears, País Valencià, Catalunya Nord, el Principat de Catalunya i Catalans residents a diferents països (Alemanya, Holanda…).
També hi va venir gent de diferents Nacions, com Veneti, Quebec, Euskal Herria, Galícia, Occitània, Llombardia..
 Fins i tot hi havia missatges en esperanto… |
Un vídeo de les 09:53, l’acte començava a les 12:00, on es mostra quan arriben els gegants.
La Catalogne
contre le fascisme
espagnol.
En Démocratie
vers l’ Indepéndence.
Sobre les 10:40 aquesta era la vista general:
Aquesta bandera d’Europa que sostenen per l’altra cara té una senyera.
Ja comença a ser-hi la gent:
La gent ja s’esperava durant l’assaig:
Unes fotos de la meva amiga Indiketa, que m’ha autoritzat a reproduir aquí:
El responsable d’organitzar Holanda Decideix també va fer un parlament molt entretingut:
Quan quedava una hora per al començament oficial de l’acte van fer una entrada triomfal els motoristes vinguts d’arreu de Catalunya:
Aquests dos vídeos els vaig fer des de dalt de l’escenari i des de baix respectivament, durant els assajos, abans de l’inici de l’acte i es pot veure l’animació i la gentada que hi havia:
Des del punt on jo col·laborava tenia una vista parcial.
Aquesta és la vista que tenia mentre preparàvem els assajos:
La nació Veneta també lluita per la seva independència i acostuma a venir, i donar suport, a les nostres manifestacions per Europa:
Moltes Estelades:
L’organitzador d’Holanda decideix duia unes sabates tradicionals holandeses on lluia una estelada o una bandera espanyola i ho va emprar per a dir que hem de decidir Catalunya independent o espanya.
De Lombardia:
Veneto is not italy:
I finalment, després de recollir, una mica de relax:
L’indret es diu “Les Brassessiers”, fa un horari de menjars apte per a mediterranis i té una gran quantitat de cerveses artesanes que fan ells mateixos.
És davant de l’estació. A 5 minuts en tramvia de la Plaça de les Nacions.
Molt breu vídeo emès per tv3 ahir 08/05/2010:
També en parlen:
vilaweb.cat: A Ginebra per un Estat propi
crònica.cat: 2.500 catalans reclamen el dret a l’autodeterminació a Ginebra
URL curta d’aquest article: http://wp.me/pzeab-1ky
El vot electrònic suposa un retrocés per a la democràcia.
És extremadament fàcil falsejar una base de dades.
El paper serà lent i necessitarà recompte manual, però es pot fer un recompte, es pot observar el recompte.
Què passa si es falseja una base de dades?. Què passa si on deia 30 vots al partit A i 70 al partit B, es canvia per, 60 vots partit A, 40 partit B?. Quins mecanismes tenim per a certificar que no hi ha hagut falsedat?.
Cap.
Què impedeix que associïn vot i votant, i així tinguin una base de noms hostils al seu partit, per a perseguir la dissidència.
Res.
El vot electrònic no el voldríem al Tibet ocupat per la xina, i no el volem a Catalunya.
Així que si estimeu la democràcia comenceu a movilitzar-vos quan veieu que ens volen colar el vot electrònic.
Actualització: ja ha començat. Amb l’esperpent de la diagonal han pretès introduir el vot electrònic i tractaran d’implantar-ho per a les eleccions Catalanes.
S’ha demostrat que es van falsejar votacions a Amèrica, i ara descobreixen que els sistemes de votació electrònic de la Índia són insegurs.
Estic segur que a molts polítics espanyols els encantaria poder falsejar votacions per a guanyar sempre. També a Catalans.
Ens la voldran colar poc a poc. Primer uns quants vots electrònics a la consulta de la Diagonal, i finalment a les eleccions.
A partir de llavors sempre guanyaran totes les votacions.
Amb el vot electrònic es fa impossible garantitzar que els resultats mostrats són els vertaders.
Penseu que el vot és anònim així que no hi ha ningú a qui li puguis preguntar després: vostè va votar A com diu la base de dades o B?.
Aquesta web explica molt bé perquè la democràcia no sobreviurà al vot electrònic:
http://www.electronic-vote.org/
Guardo una còpia local en PDF (anglès).
Al País Basc es van adonar que havien falsejat els vots quan molts vots van ser comptabilitzats a formacions d’extrema dreta espany0listes.
Es van impugnar i es van poder recomptar (algunes).
Va ser un procés molt obscur, brut i antidemocràtic ja que per exemple a en Cesk Freixas el van expulsar d’un recompte públic on tenia tot el dret de ser, i a mi mai em va quadrar el número de vots atribuïts al Partit Republicà Català, que va obtenir milers de vots menys a Barcelona que a les passades eleccions.
Els Catalans hem patit abús rere abús contra els nostres Drets Humans.
No permetem que amb el vot electrònic
Actualització 12/05/2010:
Recomano la lectura de l’article:
22/05/2010 lavanguardia em dóna la raó al seu article: Va ser de debò secret el vot de l’Avinguda Diagonal? (traduït al Català per google, veure l’enllaç original en castellà ¿Fue de verdad secreto el voto de la Avenida Diagonal?)
Estic indignant amb el que he escoltat per tv3 i especialment amb el que no he escoltat, amb els actes de reconeixement per part dels socialistes i altres desvergonyits, amb que li retin homenatge dins d’edificis de la Generalitat.
No estic avergonyit de que els mitjans espanyols menteixin i amaguin la veritat, de que no parlin del que està dient la premsa internacional com ja feien al franquisme, perquè és el que sempre fan, però espanya no és el meu país i Catalunya sí.
Per això l’analfabet espanyolista i mentider de montilla i els seus companys de partit botxins estan fent un mal terrible al meu país.
Que la família de montilla hagués de venir a Catalunya a treballar per no morir-se de gana i que aquest personatge ingrat es dediqui a mentir, manipular, elogiar feixistes i donar creus de Sant Jordi a espanyolistes (desacreditant a tots els que l’han rebuda abans i n’eren dignes), pervertir temples de Catalanitat i convertir Catalunya en un lloc horrible per viure és tristíssim.
Us deixo amb les clares i valentes paraules d’algunes persones (i especialment amb el magnífic recull de Vilaweb del que diu la premsa internacional), que han estat capaces d’expressar molt bé el que hi havia al voltant del personatge falangista que ara afalaguen els socialistes, els del pp, iniciativa i tots els dropos espanyolistes que somien amb no treballar a costa dels esclaus de la colònia de Catalunya.
Desperteu Catalans i Catalanes. Adoneu-vos de com us enganya la premsa i la televisió en la que confieu, tot per a que uns dropos puguin mantenir-se al poder i puguin seguir vivint amb tot de luxe, aprofitant-se del suor del nostre front i del suor i patiment dels nostres fills i filles.
Desperteu i adoneu-vos, de que els que ens enganyen no valen res.
El bloc de Quico Ventalló: Juan Antonio Samaranch, el triomf final de la corrupció moral (còpia local en PDF)
Vicent Partal: samaranch és la prova
Vilaweb ens ofereix aquest resum de la premsa internacional on s’explica allò que els servils mitjans catalans i espanyols callen i amaguen:
The Times: Si vol entendre la corrupció institucionalitzada, un bon lloc per a començar és el palau de Lausana des d’on Samaranch dirigia el CIO
L’Express: Samaranch va canviar la divisa de Coubertain. Amb ell la cosa important era participar en els beneficis.
BBC: Samaranch va deixar créixer un càncer de corrupció i de luxe al CIO
Le Monde: No va amagar mai la seva admiració pel dictador Francisco Franco
The New York Times: Samaranch, un antic dirigent esportiu franquista, va tolerar un cert nivell de corrupció al Comitè Olímpic.
La Stampa: S’ha emportat a la tomba el seu fosc passat amb la camisa blava de la Falange
Sidney Morning Herald: Amb Samaranch el Comitè Olímpic va esdevenir sinònim de nepotisme, clientelisme, escàndols, secrets i elitisme.
Kurier: L’espanyol estava al servei dels feixistes
New Zealand Herald: Samaranch era autocràtic i intolerant
Wall Street Journal: Samaranch insistia a ser tractat d’excel·lentíssim i a envoltar-se de luxe
Bloc Catalans reaccionem: Estadi Samaranch ??? comorrrrrrrrrr???
La memòria és curta, selectiva i, sobretot, políticament proselitista. Aquesta certesa gairebé atàvica queda de nou demostrada després de l’indecent proposta formulada pel PP i C’s. Els dos partits unionistes espanyols demanen que l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona passi a portar el nom de Joan Antoni Samaranch, finat aquest dimecres.
Vicent Partal recupera un article de Josep Maria Huertas Clavería: L’article sobre Samaranch que van censurar a Josep Maria Huertas
Amb els seus amics Juan Vilà Reyes i Federico Gallo tenia tres coses en comú: parlaven sempre en castellà, volien fer carrera dins el règim franquista i eren de l’Espanyol.Samaranch tenia a més fama de faldiller. El 1955 va ser anomenat regidor de l’ajuntament de Barcelona, però en prendre possessió el governador civil del moment, Felipe Acedo, li va dir: “Joven, a mí los concejales me gustan casados” i, sempre obedient amb el poder, es va casar l’1 de desembre d’aquell any amb María Teresa Salisachs a la catedral de Barcelona.[...]Esport i política sempre han estat una bona combinació en la vida de Samaranch.[...]El 1973 Samaranch va esdevenir president de la Diputació de Barcelona, càrrec que va ocupar quatre anys, en el qual el va sorprendre la mort de Franco (“soy franquista ciento por ciento“, va dir en aquell moment). Llest com la fam, va veure que un futur polític no era possible, i va anar a la URSS a llaurar-se un futur paraesportiu aconseguint els imprescindibles vots dels països aleshores comunistes per ser anomenat president del COI.[...]Quatre mesos abans, l’Ajuntament de Lausana, la ciutat del COI, es va oposar a una petició per que fos declarat ciutadà d’honor pel seu passat franquista. L’Ajuntament de Barcelona li havia donar, en canvi, la medalla d’or de la ciutat uns anys abans.
El Punt: El primer secretari del PSC a les Corts titlla de «nazi» Samaranch al seu bloc i al Facebook«En preguntar-li per què la duia, el Samaranch li va dir que allò (el nazisme) era el futur i que sempre s’havia d’estar amb els guanyadors…», detalla el càrrec local del PSC.
En honor a les Consultes d’Independència de diumenge deixo aquest vídeo musical que trobo molt ben realitzat.
Aquest vídeo es va passar el dia 7 d’abril durant la presentació oficial ‘Cap a l’ONU per l’Estat propi’. Aquest 8 de maig toca anar a Ginebra a fer sentir la veu dels catalans i per ensenyar a la Seu de les Nacions Unides què està passant amb les consultes. En aquest vídeo podreu veure diferents suports de la societat civil catalana: Matthew Tree, Montserrat Carulla, Enric Calpena, Oriol Junqueras, Gerard Sesé, Vicent Sanchis, Màrius Serra, Mingo Ràfols, Toni Strubell, Titot i Martí Boada.
T'agrada que els articles es puguin llegir sencers a la pàgina principal del bloc?
Total votants: 6
Loading ...
Subscriure's per RSS/Atom