Subscriure's per RSS/AtomFotos de la Manifestació de qui no n’he pogut saber l’autoria (excepte una del diari el punt)
Archive for the ‘Drets Humans / Human Rights’ Category
Fotos de la Manifestació
diumenge, juliol 18th, 2010
Catalunya is not spain. 10 de Juliol de 2010. Democràcia i Independència
dissabte, juliol 10th, 2010
Us ofereixo la meva crònica de la manifestació del 10 de Juliol de 2010 a Barcelona amb el lema “Som una Nació. Nosaltres decidim”.
Remarco el lema, perquè per molt que els socialistes s’afartin de repetir que era una manifestació en defensa de l’estatut, no ho era.
Era una manifestació per dir que som una Nació, un poble, un país, i que nosaltres tenim la sobirania sobre el nostre futur.
Ja els agradaria a la delegació espanyola del psoe a Catalunya i als comunistes espanyolistes d’icv que la nostra màxima aspiració fos que a les espanyes ens acceptessin de tenir un estatutet amb tantes mancances i que perpetua l’espoli fiscal, sense igual al món, que patim els Catalans.
Vaig arribar a Barcelona als volts de les 12.
Em vaig calçar la barretina i vaig començar la meva recerca.
Volia comprar una Estelada perquè les meves s’han perdut en el darrer viatge a Ginebra, però no va haver manera de trobar-ne. Els quiosquers de les Rambles, que sempre en venen em van dir que s’havien exhaurit ahir!. Bon senyal.
Text en anglès, castellà, italià i francès però no en Català d'una botiga
Vaig caminar fins la plaça Sant Jaume preguntant a indis, pakistanesos i a qualsevol local que vengués banderes sense èxit.
Per sortir del pas provisionalment vaig comprar una Senyera de bona qualitat de les que es poden penjar com a bandera i me la vaig posar a l’esquena com una capa.
Equipat així, amb barretina i senyera vaig informar els turistes que em preguntaven sobre que som Catalans i no pas espanyols, em vaig deixar fotografiar: Un grup de Rumania, a qui va sorprendre molt positivament que fos capaç de dir-los dos paraules en la seva llengua, un grup d’Irlandesos a qui va ser fàcil d’entendre que no anem amb la selecció espanyola quan els vaig preguntar si ells animarien a la selecció anglesa, i que em van abraçar quan els vaig desitjar que ben aviat s’unifiqués Irlanda del tot, i diversos grups de diferents nacionalitats.
Afortunadament a la tarda, trobaria una paradeta, als volts de dos quarts de cinc on compraria una Estelada, la d’en Macià.
Al matí em vaig trobar amb una cosa curiosa. Caminava amb un amic i una senyora ens va fer sons amb el clàxon del cotxe, com ja ens havia passat per part de Catalans, però no va ser el cas ja que la senyora ens cridava en castellà “capullos” i d’altres insults i ens va aixecar el dit del mig.
Tant d’odi espanyolista no pot ser bo.
El meu amic em va dur a un restaurant xinés que li agrada on un cuiner ens volia convèncer de que no som Catalans sinó espanyols i que havíem d’animar la selecció imperial de futbol. Es va acabar ràpid el tema, li vam dir amb rotunditat que no, i va notar que si ens molestava aquella actitud tindria conseqüències.
Amb gran delir, els cambrers es van endur l’agradable sorpresa que després de demanar-los en Català els digués gràcies en la seva llengua.
Vaig contar una trentena de banderes espanyoles a balcons en el meu recorregut des de l’entrada de Barcelona.
A les cinc ja tot era ple a besar.
La guàrdia urbana no estava fent la seva feina, doncs era ple de gent però encara hi havia circulació de vehicles, que havien d’anar esquivant la gentada que cada cop més abandonava els saturats laterals i espai central i anava ocupant parts de la via dels automòbils.
Al final, avançant el que seria la manifestació, la gent va fer el que havien de fer les autoritats i va prendre definitivament Passeig de Gràcia.
Vaig anar trobant amics d’arreu:
amics que havia conegut a Brussel·les, amics de Catalunya Nord, i també vaig coincidir amb grups de Mallorca, Menorca i País Valencià.
Vaig veure-hi gent amb crosses i en cadira de rodes.
De tots els punts del país s’havien aplegat a defensar junts el dret a viure en Llibertat dels Catalans.
També vaig veure banderes de Galícia i de País Basc.
Un exemple de manual d’esquizofrènia el vaig trobar en ciu i en erc.
Mentre els primer regalaven globus de “Som una Nació″ i “Catalonia is not spain”, una gent que només ha treballat pel peix al cove i per a que seguim essent una autonomia i que porta a la manifestació a un miserable, a una mòmia impresentable com en duran i lleida que té els collons de proclamar que el tribunal constitucional espanyol està per sobre de la voluntat dels Catalans.
Per cert, duran i lleida és de la Franja de Ponent. Per si algun cop us diuen que és Català.
Ja que ell no creu en els Països Catalans hauria de dir que és d’Aragó per ser coherent amb al seu pensament.
Mentre preníem una cervesa a un bar va venir un home i ens va començar a dir que tots havíem de votar a ciu, vam aguantar molt, però al final vam esclatar. Una amiga que és de les terres de l’ebre li va dir una per una totes les promeses incomplertes, les mentides, i les males actuacions i jo li vaig dir que com més parlava més odiava a ciu que ja és dir. Em va reconèixer que era militant d’aquell partit abans de marxar.
esquerra una altra que tal.
Regalaven mans de cartró que deien “Adéu espanya” (les minúscules a erc, ciu, espanya i a duran lleida les hi poso expressament perquè no es mereixen dur majúscula) però ells governen amb el psoe-c i amb els comunistes espanyolistes d’iniciativa.
Per cert, el lema “Adéu espanya” li han manllevat al PRC – Partit Republicà Català.
Mai havia estat en una manifestació en que estiguéssim tan enganxats. No ens podíem ni moure.
A ningú li feia gràcia anar darrera montilla, així que m’he alegrat que molta gent es posés davant el lema oficial amb pancartes d’Independència i cridessin “Nosaltres som el Poble” i “nosaltres decidim Independència”.
Tot i que vam haver d’estar moltes hores de peu i no vam arribar a la Plaça Tetuan fins les 22:00 va regnar el bon humor en tot moment.
No podia sentir res del que arribava de megafonia però la veu semblava la d’en montilla i la gent li xiulava.
Entre els lemes que es van corejar va haver-hi “In Inde Independència” però també d’altre com “Holanda! Holanda!” amb el somriure còmplice de molta gent.
Hi havia tanta gent que part de la manifestació es va desviar cap a la Rambla de Catalunya i va transcórrer per allí.
La indignació era molt forta per la sentència del tribunal franquista. El sentiment general era de que ens trobem a una dictadura i que no ho consentirem.
Vaig corejar “a l’escola, en Català” i “Estat Català” acompanyant de les persones del voltant i vaig proclamar la Independència davant el somrís amic de molta gent i aplaudiments.
“Interpretant els anhels del poble, proclamo la Independència de Catalunya”.
Una cosa que em va fer emprenyar molt va ser tot de rètols que té posats l’ajuntament a les faroles de Gran Via entre Plaça Catalunya i Plaça Tetuan en castellà i només en castellà.
No us en puc oferir fotografies perquè havia exhaurit la bateria però el crim hi és.
L’irlandès Sir George Bernard Shaw va escriure aquesta breu frase, plena de saviesa. Shaw és l’única persona que ha guanyat (1925) un Premi Nobel de literatura i també un Òscar al millor guió per My Fair Lady, basada en la seva obra Pigmalió.
“Els polítics i els bolquers s’han de canviar sovint… i pels mateixos motius.”
En aquesta foto podem veure gent descansant abans de la manifestació.
Em va cridar l’atenció el tatuatge d’Shrek, la pel·lícula de la qual acaben d’estrenar una altra part en 3D però no en Català.
Una cosa que em va cridar l’atenció va ser diversos nadons que dormien plàcidament mentre tothom cridava Independència, i un pare i una mare que duien un infant de 6 mesets, i a la seva gorreta hi duia una senyera i un missatge que anunciava “vull créixer lliure”. Colpidor.
Les samarretes també eren molt interessants:
Recordo que quan la calor era insuportable vaig fer broma i vaig exclamar:
- Fa molta calor!- pausa – algú ho havia de dir- i la gent va exclamar en somriures.
És una paròdia del personatge d’en Tardà de Polònia.
Com havia passat una hora i no havíem avançat una sola passa vaig cridar:
- Què, proclameu la Indpendència ja? que tinc gana!- de nou riures i xerinola.
- montilla que hem d’anar endavant no enrera. Decideix-te a avançar!
La manifestació fou un clam diverses vegades “aquests polítics no ens deixen avançar!”.
Un bon home d’uns 60 anys em va dir:
- I la Independència qui la proclamarà? Qui s’atrevirà?- esmaperdut
- Jo mateix si fa falta. Aniré al Parlament, proclamaré la Independència i tornaré a treballar- li vaig contestar i en aquest precís moment m’adoní de dues coses:
1) Que ho deia de debó
2) Que la Independència ja la tenim guanyada.
I aquest és l’esperit. No importa qui la proclami. Proclamem-la, i després escollim qui governarà, però alliberem-nos d’un cop d’aquesta llosa que ens arrossega a una vida de patiment, discriminació, misèria i violació dels nostres Drets Humans.
Com va dir el savi Toni Strubell, cap ciutadà d’Europa aguantaria ni cinc minuts el que nosaltres suportem cada dia.
Prou!.
Aquesta foto és d’una amiga:
Un vídeo de les 17:30 aproximadament a Passeig de Gràcia amb el carrer València.
Deixo alguns enllaços a diaris internacionals:
Xile: La tercera
USA: FoxNews
Anglaterra: BBC
Itàlia: Giornaletissimo
frança: france24
frança: le figaro
Alemanya: Deutsche Welle
Al Jazeera
Bèlgica: Le Soir
Quebec: La Presse
Quebec: Le Journal de Montréal
Quebec: Radio Canada
Argentina: El Clarín
A la televisió pública alemanya, l’ARD, la manifestació ha ocupat uns minuts de l’informatiu del vespre
Relacionats:
http://news.scotsman.com/news/Catalonia-39is-not-a-nation39.6412380.jp
http://www.google.com/hostednews/canadianpress/article/ALeqM5ibbZAbH0hMFJRuIByxeeo7XA-zYA
El Quebec té clara que espanya haurà de reconèixer les nacions
Un diputat gal·lès del parlament britànic presenta una moció de suport a Catalunya
La manifestació del 10J va ser la notícia més llegida al web de la BBC
Nou diputats del Parlament britànic presenten una moció de suport a la independència de Catalunya
Kosovo independence not illegal, says UN court
Enllaç curt a aquest article:
Cataluña espanya
diumenge, juliol 4th, 2010
Avui amb el diari “el periódico” per 1,95€ es pot adquirir el dvd “Cataluña-espanya”.
Aquest magnífic reportatge ofereix informacions molt interessants i acaba amb dubtes i falsos mites.
Acompanyant aquestes línies una captura de l’instant 08:54 en que es mostra un establiment retolat en Català i en àrab que s’exhibeix en aclarir que cap llengua està prohibida, sinó que la llei estableix que com a mínim s’ha de retolar en Català.
A espanya tenen lleis que garanteixen que els comerços i els productes es retolin en castellà, però mai s’ho plantegen això. El que practiquen els espanyols ens està prohibit als Catalans.
Vídeos actuals sobre el procés d’Independència
dijous, juliol 1st, 2010En aquesta magnífic vídeo de Vilaweb debaten Salvador Cardús, Alfons López Tena i Ferran Requejo, les conseqüències del tribunal espanyol sobre l’estatutet i el comportament d’alguns dels polítics poca-penes.
És molt interessant, especialment per les reflexions al voltant de les properes passes dels dirigents espanyols en el seu desig de fer desaparèixer la nostra llengua i cultura i sobre l’escanyament que representa espanya roba als Catalans, en el sentit liberal (és a dir prendre recursos i capacitat als ciutadans), un 40% del PIB mentre que amb el dictador franco era un 10% del PIB Català el que s’emportava espanya.
Crec que un espoli fiscal com el que patim a Catalunya no es dóna a cap indret amb democràcia del món (la solidaritat acostuma a ser un 3%).
En Salvador Cardús té unes paraules molt encertades sobre la transversalitat de l’independentisme i em colpeix i li dono tota la raó quan alerta sobre la gent que diu que no vol la Independència si no mana un govern d’esquerres.
Afegeixo aquest altre, preciós, de Reus, en que el poble espontàniament comença a cridar Independència.
Crec que la Independència ja és aquí. La tenim a tocar. Vivim moments històrics que explicarem a les properes generacions, que ja naixeran lliures.
Vídeo: Les dues cares de la Independència
diumenge, juny 6th, 2010
Magnífic vídeo de Vilaweb on persones d’origen espanyol que viuen a Sabadell defensen la Independència el dia de la Consulta.
Quasi tots parlen en castellà, però és refrescant comprovar que hi ha persones agraïdes amb el país i la societat que els ha obert els braços i que defensen Catalunya contra la injustícia flagrant que patim tots els que hi vivim.
Per altra banda, si no vau veure el documental Adéu espanya?, podeu veure’l des d’aquesta adreça de la web de tv3.
Catalunya mai tindrà concert econòmic
diumenge, maig 30th, 2010
Destaco aquesta entrevista que li han fet a la vanguàrdia a mariano rajoy perquè afirma que mai acceptarà que Catalunya tingui el concert econòmic doncs seria desastrós econòmicament per a l’estat espanyol.
És a dir, reconeix que la quantitat de diners que prenen a Catalunya és tan gran que sense Catalunya mai podrien funcionar.
Ens donen tractament d’esclaus però la diferència és que aquest cop enlloc d’insultar-nos dient-nos insolidaris reconeixen que viuen de nosaltres i ens diuen que mai pensen deixar de fer-ho.
Les cartes es van posant sobre la taula i queden al descobert.
Pot algú donar un sol avantatge per a Catalunya de romandre sota l’estat espanyol?.
9 de Juny de 2010 directe.cat: L’Estat reclama a Catalunya 6.000 milions d’euros
Corresponen als avançaments superiors a la recaptació final d’impostos dels anys 2008 i 2009 · Caldrà retornar-los els propers 5 anys
Entrevista a un militar que votaria sí a les consultes d’Independència
divendres, maig 28th, 2010Entrevista a Salvador Cardús als Matins de TV3
dissabte, maig 22nd, 2010Entrevista a Salvador Cardús que li van fer al programa els matins de tv3 amb motiu de la presentació del seu llibre “els camins de la independència”.
Amb algunes coses no hi estic d’acord, però amb d’altres molt, així doncs recomano la visualització.
No penso callar
divendres, maig 21st, 2010No m’agraden els fanàtics que intenten imposar la seva visió.
No m’agraden els fanàtics radicals que no tenen arguments més que la violència.
I no m’agrada el fanatisme en el que respecta a atacar Israel.
Veig un odi visceral, i una manipulació a base de repetir mentides i amagar veritats.
No em va agradar la cobertura informativa que va donar tv3 que va fer que molts l’anomenéssim tele-hamàs, per la seva parcialitat, manipulació i defensa d’un grup terrorista islamista que massacra als palestins i palestines que no pensen com ells.
La informació al periodisme ha de ser imparcial i transparent.
No tothom ha de pensar igual, però els periodistes han d’explicar la veritat, que la gent ja té les seves idees.
D’Israel s’ha d’explicar (no ocultar):
- Que és la única democràcia de la zona
- Que la dona i l’home tenen els mateixos drets
- Que la població àrab té els mateixos drets que la jueva
- Que l’àrab és idioma oficial juntament amb l’Hebreu
- Que als hospitals d’Israel s’atenen per igual als ferits dels dos bàndols, fins al punt que sovint àrabs ferits es deixen detenir per a ser guarits en hospitals jueus on saben que els tractaran correctament enlloc d’en hospitals palestins on podrien patir amputacions
- Que hamàs dispara 5.000 míssils l’any sobre la població d’Israel (no contra objectius militars sinó contra la població)
- Que els míssils de hamàs no són “casolans” com diu tv3, sinó míssils d’exèrcit modern totalment mortífer
- Que hamàs utilitza famílies, contra la seva voluntat, com escuts humans
- Que hamàs recluta nens de 15 i 16 anys com a carn de canó
- Que assessina palestins per no seguir preceptes musulmans (per exemple per posar música en una boda)
- Que entra dins edificis de la onu i dispara míssils des d’allí contra els israelians, així quan s’hi tornen la onu pot dir que han destruït un edifici seu (i el pitjor és que la onu ho sap)
En aquest article al diari el punt joan roure, periodista de tv3 que ocupa el càrrec de sots-cap de premsa internacional, justifica els atacs de hamàs i diu obertament que no creu en la objectivitat.
Mercè Escarrà, protesta amb raó, al seu article al Matí digital.
No penso callar mentre es diuen mentides sobre Israel, i mentre els socialistes i els comunistes utilitzen tv3 per a fer la seva propaganda.
Cosa que toquen els socialistes del psoe-c i els comunistes d’iniciativa cosa que manipulen i trenquen i tracten de fer servir als seus interessos partidistes.
No penso callar mentre es diuen mentides, s’insulta i s’ataca de manera sectària Israel i es fa propaganda socialista.
La transparència informativa és bàsica al món civilitzat i obligatòria en la televisió nacional d’un país com Catalunya on estimem la Llibertat.
No tolero ni que es menteixi sobre els actes d’un, ni sobre els dels altres.
Per a fer mentir descaradament i per a servir a interessos partidistes ja hi ha televisions com telemadrid, intereconomia, canal 9 a País Valencià, etc… que causen vergonya aliena.
Avui per avui, tv3 i molts “periodistes” també me’n causen.
La premsa a Catalunya està manipuladíssima i no diu la veritat.
No van parlar de samaranch com corresponia a un franquista que va tancar les portes a l’esport Català amb la seva reforma des del comité olímpic internacional el 1996, sinó que van amagar la seva obscura trajectòria, i tampoc van parlar de com la premsa internacional estava informant de la nul·la qualitat i manca de rigor/llibertat d’expressió de la premsa a Catalunya i a espanya.
Us recomano aquests article de vilaweb:
I aquest bloc.
Loading ...