Archive for the ‘Xina / China’ Category

Vídeo: Alfons Lòpez Tena contra cañas

dissabte, octubre 27th, 2012

Magnífic vídeo d’Alfons López Tena de SI (Solidaritat per la Independència) contra j. cañas de ciudadanos.

És de l’abril d’enguany, ja té uns mesos però és una perla que volia compartir amb vosaltres.

És un contrast claríssim entre l’espanyolisme ranci, maleducat, monolíngüe i mentider que protegeix els seus interessos contra l’independenstime educat, informat i delerós de llibertat. Molt aclaridor contra mentides demagògiques. :)

Són 15 minuts molt ben gastats, que us faran riure molts cops. :)

 

La carta de vidal-quadras als Europarlamentaris

dijous, octubre 25th, 2012

Després de llegir la carta que vidal-quadras ha enviat als Europarlamentaris, plena de mentides, negant la nostra existència, història, llibertat, insultant-nos i negant fins el nostre dret d’existir com a nació, no em queda cap mena de dube, de que aquests cavernícoles hereus de franco no pararan fins a exterminar-nos.

Posaran totes les seves forces, i els diners que ens roben, en exterminar Catalans, Illencs, Valenciancs, ciutadans de la Franja, Bascos, Galecs, i qualsevol altre cultura que no sigui la castellana castiza. Ho porten dintre. És un odi fanàtic i malaltís, franquista, assassí.

Us recomano la lectura d’aquest document, perquè només llegint-lo us podeu adonar del nivell de violència extrema, de falta de justícia i plantejaments democràtics, i de manca d’honorabilitat i abús de mentides que prodiguen descaradament i en quantitats industrials a cada pàrraf.

Tant és així, que llegint-la es veu clarament que no pararan fins a exterminar-nos, i que menteixen al món i als Europarlamentaris, en un intent de poder practicar el seu genocidi particular sense interferències.

Catalans, ciutadans dels Països Catalans, i altres cultures presoneres a l’estat espanyol:

No tindrem un moment de pau fins que no sortim d’aquesta merda de monarquia franquista.

Marxem, encara que ens costi diners (que no és el cas)

A la vida sempre hi ha hagut gent bona i dolenta. Perquè els dolents menteixen, roben i peguen és un misteri pels bons, que són incapaços de poden entendre perquè actuen així els dolents. Perquè els bons mai ho faríem.

Deixem d’intentar entendre el comportament dels governs espanyols i tractem-los com el que són: uns lladres i uns mentiders, hereus d’un franquisme que mai han condemnat, i màxims continuadors d’un genocidi cultural al que s’apliquen amb ganes i entusiasme, i no és només per robar.

Catalunya ha de tallar per sempre més amb espanya.

Jo seguiré sent amic i tenint contacte amb els meus amics espanyols que són bones persones, però aquest ens anomenat espanya al servei del mal no podrà tornar a perjudicar els Catalans.

Ja va sent hora d’acabar amb els moviments dictatorials de les xina, les sèrbia, els marroc, les rússia, les espanya… que practiquen la violència contra el Tibetans, els Kosobars, els Saharauis, els Georgians i Txexens, i contra els Catalans, Bascos, etc…

 

Vull donar les gràcies a l’eurodiputat neerlandès Derk J. Eppink, del partit flamenc Lijst-Dedecker, per defensar-nos i dir-li al franquista de vidal-quadras que aquella carta sembla redactada pel mateix franco, que no permetran una amenaça armada contra Catalunya (com deia vidal-quadras a intereconomia, on amenaçava amb enviar la guàrdia civil, cos que pertany al ejército español), i que és indigne de ser el vice-president de l’EuroParlament, i per exigir-li que dimiteixi, i que deixi votar els Catalans.

Es pot veure el vídeo en un perfecte anglès i subtitulat al Català a baix:

També el podeu veure a Vilaweb.
Gràcies Vilaweb per la excel·lent tasca que feu.

 

Problemes per atacs de pirates

divendres, gener 7th, 2011

Ja he localitzat el problema que va originar que s’omplís el disc.

Uns pirates havien aprofitat que vaig afegir una nova ip al servidor per a utilitzar el servidor SMTP per a enviar spam.

Per un error de configuració el port 25 STMP havia restat obert, i van començar a realitzar connexions massives per a enviar correu brossa de manera no autoritzada.

Així van aconseguir omplir el disc dur.

Hi ha diversos delinqüents que es dediquen a escannejar ports, tractant de trobar servidors que puguin utilitzar per a les seves activitats il·lícites.

A més d’enfonsar-te el servidor (el rendiment decau moltíssim), i disposar de menys ample de banda, o pagar l’excés de tràfic que generen si tens contractada aquesta modalitat, sovint has de fer gestions després per a que les teves ip’s, que han estat marcades com emissores d’spam, quedin netes una altra vegada (si no els missatges que s’envien des de les teves ip’s poden ser considerats spam pels servidors de correu i no entregats als usuaris).

El problema dels pirates informàtics és tan greu que molts proveïdors d’Internet configuren els seus servidors per a que no acceptin connexions d’adreces Ip de la xina, rússia, etc…

Actualització 09/Gener/2011: Els pirates han seguit atacant i m’he hagut d’escarrassar de valent per a fume’ls fora i protegir el servidor. Durant unes hores entre les 19:00 i les 22:00 el bloc no ha estat accessible.

XCom Global ofereix tarifa plana de dades roaming amb MiFi per a 21 països (no a Catalunya)

dissabte, maig 29th, 2010

Viatjar i emprar tarifes de dades en diferents països (roaming), amb dispositius 3G, pot ser absolutament caríssim.

Xcom Global ofereix el lloguer diari d’un dispositiu MiFi Novatel 2372, que es connecta a Internet per 3G i proporciona connexió Wifi a fins a 5 dispositius, per $17.95 (14,6 €) diaris.

També tenen una tarifa de $14.95 (12,16 €), però que limita els dispositius que s’hi poden connectar a un.

Tenen altres tarifes per a viatges, però ho realment increïble és que aquesta tarifa és plana, sense límit en la transferència de dades.

Molt important ja que hi ha vídeos de youtube que ja ocupen 150 MB i va haver-hi el cas d’un americà, desconec la seva companyia, que va utilitzar una connexió de dades quan viatjava i li van cobrar $10.000 per descarregar 700 MB.

Podeu veure la oferta a la seva plana web:

http://www.xcomglobal.com/plans/unlimitedaxcess.html

La publicitat de la seva web:

Els països en que opera aquesta oferta són:

Estic convençut que Catalunya hi serà un cop siguem independents.

És realment curiós de veure les diferents velocitats màximes que es poden aconseguir amb l’aparell, en funció de les xarxes desplegades al país:

Country Carrier Network MAX Downlink Speed
Australia OPTUS 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
Brazil Vivo 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 3.6Mbps
Canada Rogers 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
China China Unicom 3G(HSDPA/UMTS) 7.2Mbps
France Orange 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
Germany T-Mobile 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
Hong Kong 3(Three) 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
India Vodafone IND 2G(EDGE/GPRS) 236Kbps
Indonesia TELKOMSEL 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 3.6Mbps
Italy WIND 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
Japan NTT docomo 3G(HSDPA/UMTS) 7.2Mbps
Korea KT WiMAX,3G(HSDPA/UMTS) 18.4Mbps
Malaysia DiGi 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
Mexico Movistar 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 1.8Mbps
Philippines Globe Telecom 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 2.0Mbps
Singapore Mobile One 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
Taiwan Far EasTone 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 3.6Mbps
Thailand True Move 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 2.0Mbps
United Kingdom Vodafone UK 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
United States AT&T 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
Vietnam Mobifone 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 2.0Mbps

El que em fa gràcia d’aquesta notícia és que ja s’endevina una propera connexió Internet global.

Via: jkOnTheRun

La competència

dilluns, febrer 15th, 2010

Fa dies que volia comentar-vos, en relació als projectes i empreses d’Internet, que ja ningú pot estar tranquil. No hi ha un monopoli que tingui la supremacia.

Il·lustraré alguns exemples:

Intel

El fabricant de processadors ha tingut un èxit innegable.

Porta anys i panys produint els processadors 80×86, que són els que s’empren en la majoria d’ordinadors portàtils.

Després d’alguns moments de lluita més o menys acarnissada amb Amd, la competència, i amb Via en l’àmbit dels mini-pc, semblava que Intel havia guanyat la batalla.

Però ai las! Vet-ho aquí que Qualcomm presenta les seves CPU Snapdragon, que funcionen fins a 1 Ghz en telèfons mòbils, i fins a 1,5 Ghz en mini-portàtils.

La diferència en aquest cas, és que no són compatibles amb Intel, i per tant no executaran windows, però sí que executaran Linux.

Ves per on.

També els processador basats en ARM: Nvdia Tegra, són compatibles amb Ubuntu Linux, però no amb els processadors Intel ni amb windows.

A la Xina, han decidit fa uns anys, que fabricaran els seus propis processadors (anomenats Loongson, Godson i Dragon chip).

I això què vol dir?.

Que 1.600 milions de persones podran comprar més barat un portàtil fet al seu país, i que la Xina començarà a vendre aquests portàtils més barats a la resta del món.

Intel pot començar a tremolar.

Aquests portàtils xinesos no seran compatibles amb Intel, ni amb windows, però sí amb Linux. (Nota: tenen millores de rendiment per a executar emulació via QEMU)

De fet seran els primers portàtils 100% programari lliure, ja que es preveu que també la BIOS (una memòria d’un xip dels ordinadors Pc) sigui programari lliure.

De sobte Xina exportarà tecnologia i podrà vendre al primer món, potser ordinadors més potents i econòmics.

Això ens porta al següent punt.

Windows

Si tot d’ordinadors incompatibles amb els Pc (Intel) apareixen al mercat, ordinadors que no podran instal·lar windows, és clar que la multinacional que té l’hegemonia dels sistemes operatius se’n ressentirà.

Haurà de fer-ho molt bé per a poder superar aquest atzucac, i si no ho fa serà una altra companyia més que plega o que passa de tità a empresa gran o amb més pena que glòria.

De fet microsoft ja ha vist com li passaven la mà per la cara amb el món dels telèfons mòbils, però d’això en parlaré després.

En el cas de microsoft val a dir que no s’ha fet especialment popular per el seu escàs suport al Català; apple no ha donat pràcticament cap mena de suport al Català tot i els usuaris fidels que té a Catalunya. Ubuntu Linux és gratuït i està traduït 100% al Català.

Adobe

Adobe ha tingut els seus moments de glòria a Internet amb Flash.

Semblava líder indiscutible, han comés moltes errades, però també han innovat.

Ara bé, microsoft ha tret un producte per a competir amb flash: Silverlight.

Certament, flash és el que més carrega el meu ordinador quan navego.

Fins a tal punt és així que em vaig instal·lar un meravellós complement (plugin) per a Chrome (FlashBlock) que desactiva tot el flash (i silverlight) de les planes per les que navego, a no ser que jo indiqui el contrari.

No contents amb l’aparició de Silverlight, el nou estàndard HTML 5 permet visualitzar vídeos sense haver d’instal·lar Flash.

I no oblidem que apple no instal·la Flash als seus telèfons iPhone.

Telèfons mòbils

Va haver un temps en que Nokia era la reina dels telèfons mòbils.

A mi em resultava emprenyador que no suportessin el Català i que els telèfons es desbloquegessin sols (per exemple a la butxaca).

Nokia va seguir amb el seu sistema operatiu tancat, i vet-ho aquí que altres marques com Blackberry, palm, eren molt més àgils per a treballar amb el correu electrònic i Internet.

Windows mobile va guanyar quota per un temps, però la seva lentitud i manca de funcionalitats (al principi la possibilitat d’incorporar molts programes prometia) va fer que hagi quedat relegat a un sistema perdedor.

iPhone va donar un cop dur als telèfons nokia i als telèfons windows mobile.

Els amants de BlackBerry no canvien, però Palm sí que s’està quedant enrere.

iPhone va ser un killer-phone (assassí de telèfons de la competència) i es va imposar per una experiència d’usuari agradable, facilitat d’ús i la possibilitat d’instal·lar una infinitat de programes, tot i que físicament era molt més trasto (és molt gran). Tot i que la càmera era molt dolenta van incorporar un programa que tria la millor de les fotos de manera que l’usuari rep un resultat força positiu.

iPhone té algunes coses emprenyadores, bàsicament de caràcter monopolístic i manca de funcionalitats com ara poder accedir a tots els arxius del telèfon simplement per USB (s’ha d’instal·lar iTunes i només es poden veure arxius concrets com les fotos) i un actitud barroera en no permetre moltes aplicacions a la seva botiga online.

Nogensmenys, quan semblava que iPhone s’ho menjava tot, apareix Google amb el Nexus One.

I aquí Google ha tornat a donar fort, perquè a més de contar amb una interfície gràfica molt agradable, similar a l’iPhone, resulta que és un Linux, és programari lliure, podem fer el que vulguem amb el telèfon sense restriccions monopolístiques i modificar-lo per dins, i també disposen de botiga en línia amb un gran número d’aplicacions.

Operadores timofòniques

Les operadores de telefonia eren un dels monopolis més odiats, i ho segueixen essent.

Però amb l’aparició de programes com Skype van haver de començar a donar tarifes planes de trucades, davant la por que els marxessin els clients.

Nogensmenys han seguit extorquint amb els seus preus.

L’aparició de Google Voice, un programa per trucar a través d’Internet de manera gratuita a qualsevol número d’Estats Units i Canadà, pensat per a fer servir amb el mòbil a través de la connexió de dades, torna a posar contra les cordes a les operadores més afamades i mandroses.

Intenten vetar amb totes les seves forces el progrés, perquè els obliga a treballar, i si no ho fan bé se’ls acaba el monopoli.

Música a 18 €

Les companyies discogràfiques segueixen venent Cd’s de música a 18 €.

Cd’s que si en compres 2, en els quals el single que escoltaves per la ràdio era bo, però la resta del disc és una porqueria et vénen ganes d’engegar el disc i la companyia a dida.

Cd’s que ens havien dit que eren tota la vida i quan hem descobert que es ratllen amb molta facilitat, també hem descobert que no ens els canvien.

I cd’s que algunes companyies com Sony, van carregar sense avisar amb un programa que s’instal·la a l’ordinador sense dir res i que l’alenteix. Era un sistema de seguretat anti-còpia, que s’acabava comportant com un virus.

Apareixen empreses com iTunes que venen cançons a 1 € legalment i guanyen molts diners.

Però els monopolis musicals tracten d’imposar el seu vell model, i culpen a Internet de la baixada de les seves vendes, i donen suport a entitats amb comportaments mafiosos com la sgae o la riaa a Amèrica.

I quan apareixen empreses que pretenen cobrar a les perruqueries o als casals d’avis per posar la ràdio (les ràdios ja paguen l’odiat cànon), o que cobren dels concerts i programes benèfics, el que passa és que la gent els agafa animadversió.

Existeix un tipus de música que es diu Copyleft, en la que els autors la regalen a la humanitat i diuen: feu-ne el que vulgueu.

Trobo més probable que un autor de música Copyleft es faci famós i guanyi més diners (pe: actuacions en directe) si poso la seva música en una pel·lícula meva gratuita a Internet i aquesta té èxit que si ha de passar pel cicle clàssic de les companyies discogràfiques tradicionals.

Estic segur que aviat la música copyleft començarà a desplaçar, legítimament, a les cançons suportades pels monopolis musicals i noves empreses òptimes a nivell de productivitat, inventaran maneres innovadores de guanyar diners donant als consumidors el que volen i sense que aquests se sentin abusats.

Conclusions

Tota aquesta lliure competència genera millores per al consumidor final.

Ara bé, també vol dir que cap companyia es pot adormir i no tractar de millorar contínuament.

I que si una ho fa, pot passar de ser un gran gegant, a ser una anotació als llibres d’història.

Aquest canvi de paradigma és prou interessant i suposa algunes incerteses, com si paga la pena invertir en determinades empreses, o en R+D si no podrem afrontar la competència ferotge.

Com a emprenedor sovint he tingut una idea, la he implementat, l’han vist, me l’han copiat, i m’han passat la mà per la cara per manca de recursos.

Del que no hi ha dubte és que aquesta competitivitat millora la relació qualitat preu per al consumidor final (podem comprar un millor producte més barat).

Com és lògic, i com estableix el liberalisme, aquesta lliure competència ha de ser protegida, i per això als països avançats existeixen les lleis anti-monopoli mentre que a les dictadures socialistes es fan prevaldre els monopolis on els preus sempre són més cars, el servei pitjor, i en tot cas, no es pot escollir ni tampoc canviar de proveïdor.

Crec que aquest article planteja noves preguntes davant la incertesa de no poder-nos afermar a companyies/certeses absolutes.

A mode d’epíleg

Sobre els processadors de la Xina, podríem desconfiar, en el sentit que és raonable pensar que instal·lessin alguna mena de porta del darrera (backdoor) per a poder espiar o hackejar quan els interessi.

Tot i això windows també té fama de tenir moltes portes del darrera, però no és això sobre el que volia parlar.

D’alguna manera sembla que el lliure mercat castiga “el costat fosc”, la mala praxi, i premia a qui fa les coses de manera correcta.

Hom mai perdonarà si Facebook comercia amb les dades personals, o si ho fa google, i si apareix un servei millor que ofereixi més per menys, avançarà als actuals líders indiscutibles.

Potser aquesta és la conclusió, no hi ha líders indiscutibles, els líders ho són mentre són capaços de ser els millors en el seu camp, quan deixen de ser-ho passen a ser ex-líders. I crec que ha de ser així.