Subscriure's per RSS/Atom
Aquest estiu Jordi Bilbeny ha estat entrevistat a TV3:
http://www.tv3.cat/videos/3052910
Gràcies a aquesta entrada d’Amer decideix us puc penjar el vídeo.
i a la vanguardia:
Sóc un ferm admirador del seu treball. :-)
Archive for the ‘Corrupció’ Category
Entrevista a Jordi Bilbeny a La Vanguardia
divendres, setembre 3rd, 2010Un dia al centre de Barcelona
diumenge, agost 29th, 2010Dissabte. Arribo a Barcelona al matí, he quedat amb uns amics i aprofito per a fer vàries coses al centre.
Aparco el cotxe i sorpresa! La zona blava sí que es paga aquí en ple agost.
El parquímetre no funciona, rebutja les monedes. Camino cercant un altre parquímetre que sí que m’ exten el tiquet del darrer sistema d’extorquir els Catalans dels socialistes.
Camino per la plaça universitat on a la tarda veuré uns nois joves amb monopatins saltant sobre els banc de marbre tot fent-los malbé. Hi són sempre, des de fa anys i tant els hi fa si t’asseus al banc, ells hi salten.
Pels carrers laterals una senyora d’uns 60 anys em diu:
- Hola guapo – em diu
- Gràcies – li contesto, mentre continuo caminant
- Gràcies! – exclama, agraint que li hagi contestat i en un to com li si hagués salvat la vida.
Se m’acosta i em diu que és prostituta i si vull anar amb ell – No gràcies – li responc.
- Parles Català? – em pregunta
- Sí, sóc Català.
- Jo també sóc Catalana – i continua en Català.
Em diu que és prostituta, que no m’enganya i que no té diners per a pagar el pis. Normalment no m’hagués aturat però he vist quelcom en aquesta senyora, i el fet que una dona tan gran, Catalana, es prostitueixi per sobreviure em colpeix.
La veig abatuda i necessitada de parlar amb algú. Com no tinc presa, li dic que no m’interessen els seus serveis però que si vol la convido a prendre un cafè.
Accepta tot donant-me les gràcies i em diu que està sola, i que volen fer-la fora del pis, que el carrer està molt difícil perquè la gent no té diners i hi ha molta competència, i que ella sobreviu exercint la prostitució perquè és molt voluntariosa i que hi és des de les 6 del matí, però que porta dos dies sense fer cap client.
Fa anys que denuncio que hi ha Catalans als carrers. No parlo d’immigrants rumans, subsaharians o tronats vinguts d’altres nacions, que també hi són, parlo de gent nascuda a Catalunya que es troba a la misèria.
He parlat amb alguns d’ells, i m’he interessat per com han acabat d’aquella manera.
Amb altres he sabut que eren Catalans perquè quan anaven desorientats caminant, i ens hem trobat, quasi parlant sols m’han dit – perdó- o -disculpi- i han seguit el seu camí.
En altres ocasions he trobat gent gran, correctament vestits, remenant contenidors.
Són coses que passen a diari a Catalunya, de les que no en parla el periódico ni els súper-guais incompetents i mentiders espanyolistes del psc-psoe.
Bo i vigilant la cartera en tot moment, que una cosa és convidar-la a prendre un cafè i escoltar-la i una altra ser un tòtil, em va explicar que està pendent d’una ajuda que li ha de donar serveis socials, i que ara té por de perdre el pis de lloguer on viu.
Després d’insistir-me unes quantes vegades amb oferir-me els seus serveis i dir-li que no gràcies, que només volia donar-li un cop de mà va marxar.
Em va dir que si podia ajudar-la m’ho tornaria quan cobrés, i li vaig dir que no calia que em tornés res -tampoc tinc clar que m’ho hagués pogut tornar encara que parlés de veres-, i li vaig donar uns euros. No m’en sobren, però sé el que és passar privacions.
Em va dir que Déu m’ho pagaria i li vaig contestar que jo no sóc creient, que en tenia prou amb ajudar-la.
Després vaig estar mirant components electrònics a les botigues d’informàtica i allà hi vaig trobar una noia amb qui vàrem conversar mentre fèiem cua.
Ella parlava en castellà, i jo li parlava en Català. Em va explicar que li agradava la fotografia digital i cercava un portàtil i els dubtes que tenia i li vaig donar quatre indicacions per a que no fes una mala tria. Va haver-hi bona sintonia.
Li vaig preguntar a què es dedicava quan no es dedicava al seu hobbie i em contestà que és professora de primària.
Em va sorprendre que una professora de primària no parlés Català i immediatament em va venir al cap el tripartit i el mal que han estat fent al país.
Com en algun moment posava cara de no haver entès del tot el que li deia, li vaig preguntar si entenia el Català i em va dir que sí, però que no el parla perquè no li agrada que li obliguin, i es va quedar tan ample, com si allò fos una resposta normal.
- Vinga! – vaig pensar – una altra de ciudadanos!.
El seu accent castellà era andalús.
Li vaig dir que a mi m’obligaven a parlar en castellà, per exemple els policies espanyols, els jutges, al cinema on no hi havia pel·lícules en Català, als supermercats on no hi havia productes… i que això és una dictadura a la que li en diuen democràcia.
Es va sorprendre de la meva reacció no mesella i contundent, nogensmenys sense cap mena d’agressivitat ni retret, sinó dient-li la cosa com era.
Al cap d’uns segon em va contestar que ella no estava per la política encara que la seva expressió delatava un – ni jo mateixa m’ho crec.
Malaguanyada- vaig pensar. El cas és que semblava una persona agradable però amb aquell tema estava imbuïda pel nacionalisme espanyol més feixista.
Què pot empènyer una persona que ha deixat casa seva per què no hi trobava feina i a qui una altra nació li ha ofert una feina, i l’ha acollit, a ser tan verinós amb qui l’acull?. I què hi fa donant classe a nens petits si no vol parlar la llengua?. Allò no se li hagués acudit de fer-ho a Anglaterra, ni li ho haguessin permès.
Em va donar temps a proposar-li una juguesca:
- jo viuré una setmana el 100% del temps en castellà, només parlant castellà, comprant en castellà, veient cinema en castellà i tu viu una setmana en Català, parlant en Català, veient cinema en Català, comprant productes en Català… qui creus que tindrà més problemes?.
La noia era expressiva i els seus ulls oberts, com globus, em van fer entendre involuntàriament que s’ho estava imaginant i que si intentés viure en Català no ho passaria gaire bé.
Llavors ens va tocar el torn a la cua i vam ser atesos, cadascun per una banda.
Jo acabí abans. Vaig esperar una estona, i quan va acabar d’assessorar-se li vaig dir que si volia podia ajudar-la a aclarir-se. M’ho va agrair i em va fer unes quantes preguntes a les que li vaig respondre. Li vaig comentar sobre l’article en que puntuo el rendiment dels processadors de portàtil i es va apuntar el meu bloc, i li vaig explicar sobre la imminent sortida massiva dels portàtils i netbooks amb USB 3.0.
Va marxar agraïda.
M’havia caigut bé, però aquell fanatisme anti-Català feia impossible qualsevol entesa més enllà de l’ajuda prestada.
Sort – li vaig desitjar com a comiat.
Paro a recarregar energies a un bar, i a la barra hi veig un noi d’aspecte sud americà. Prim, cabells llargs arrissats.
Em crida l’atenció que es fixi en el meu calçat només entrar. Ho mira tot i a tothom. Fixa una mirada intensa com si li importés un rave o cregués que els altres no el poden veure.
Com a resposta em fixo en el seu calçat: bambes. Malament, les bambes les usen els dolents perquè els permeten de sortir corrents.
Em fixo que clava els ulls en totes les bosses que entren. Hi clava la mirada i les segueix, com si volgués obrir-les amb la mirada.
Veig bastant clara la intenció i trec la càmera i el fotografio.
Se n’adona i marxa veient que allà no hi té res a fer. No paga, havia pagat per endavant, no sé si per poder marxar ràpid quan volgués o bé per exigències dels cambrers que no ho veien clar.
Vaig continuar caminant, i davant de la Ronda Universitat una senyora d’uns cinquanta anys va caure a terra quan travessava, pel mig del carrer (moooolt lluny de qualsevol pas de peatons). Un noi que esperava l’autobús va còrrer a ajudar-la i també un noi prim, molt probablement un drogoaddicte vaig pensar.
Van collir les monedes que li havien caigut i li van donar, i mentre la senyora fou ajudada pel noi de la parada d’autobús a acabar de creuar el carrer, a les seves esquenes el drogoaddicte tot veient que d’esquenes no el guaitaven va collir una moneda i se la guardà a la butxaca.
Quan senyora accidentada i noi de la parada d’autobús foren marxats, el ionky, amb un altre company en el mateix estat cadavèric interromperen la circulació dels cotxes que passaven per mirar si quedaven monedes. Alguna en van trobar.
Després d’això iniciaren un periple cap a Plaça Catalunya, on cada poc metres demanaven diners a un vianant. Alguns li en donaven. No detecto comportaments violents o agressius, amenaçadors cap als vianants.
Continuo el meu periple per Plaça Catalunya fins Rambla Catalunya on sento uns crits.
És un rumà que està pelant uns cables assegut al portal d’una casa, davant la terrassa d’un bar.
El rumà, prim, d’un trenta cinc anys, amb unes tenalles esmolades, pela el cable que llença a terra, per a fer-se amb el coure.
De tant en tant crida com si es cagués en els cambrers, que dedueixo, li duen haver dit que marxés.
La cosa és que aquest individu està espantant els clients del bar amb els seus crits.
Arriba una patrulla de la guàrdia urbana.
A un senyal dels agents obedient com un xaiet s’aixeca, subreptíciament s’amaga unes tenalles esmolades als pantalons.
Vaig a avisar els agents quan un d’ells, que ho ha vist, li diu que la tregui.
Els agents parlen amb ell, explica no sé quina història gesticulant amb els braços, i li diuen que se’n vagi.
El rumà no s’ho pot creure i jo tampoc. Li diuen que se’n vagi i li tornen les eines (dues tenalles molt esmolades).
No miren dins la bossa d’esquena que du i el rumà marxa.
Al·lucino. Amb aquesta merda de lleis no anirem enlloc. Per canviar-les cal la Independència. A madrid fa massa anys que ho fan tot malament i no canviaran.
A la nit veig dos rumans al terra d’un contenidor. Han tret bosses de brossa de dins i les obren al carrer, bo i escampant la merda al seu voltant.
Veig que apilen dos tetrabrics, un de llet i un de suc. Imagino que cerquen menjar.
No m’agrada Barcelona. No m’agrada la Barcelona en que l’ha convertit espanya. I dins d’espanya incloc la gestió dels inefables alcaldes no electes socialistes.
Per redreçar Catalunya cal la Independència. Amb la Independència fer unes lleis com cal, i tornar a apostar pels valors que ens ensenyaren els nostres pares i avis.
Treball dur, honradesa, i també que qui la fa la paga.
M’avergonyeix Barcelona. Em fa vergonya que vinguin estrangers i els robin a les Rambles, al metro, a l’estació.
Em fa vergonya que al tanatori robin al descuit, les pertinences de la gent que està vetllant els morts.
M’avergonyeix i m’indigna que el 90% d’aquests lladres estiguin fitxadíssims i enregistradíssims per les càmeres, i amb les lleis no els tanquin tot i acumular més de 500 detencions i ser detinguts en plena acció, i amb proves de càmeres de seguretat.
Ningú s’atreveix a moure un dit. El papà estat és qui ho ha d’arreglat tot. Però aquest estat és incompetent i inútil.
De fet ho únic que farà serà fer-nos passar més privacions, tenir encara menys funcionaris (el Principat de Catalunya som l’indret d’Europa amb menys funcionaris per cada 1000 habitants) i ofegar-nos en els nostres Drets Nacionals i Drets Civils.
No és època de socialistes covards que només miren de conservar la cadira i els seus súper-sous mentre diuen que són tope-xuli-súper solidaris mentre miren de fer desaparèixer el Català.
Cal un canvi, una renovació. Tampoc no ho arreglarà un ciu, mesells amb les lleis d’espanya.
Cal un trencament, i fer un país del que ens puguem sentir orgullosos.
Independència ara.
Carta de Mercè Escarrà a ciu (magnífica)
divendres, agost 27th, 2010Magnífica la carta oberta que ha escrit Mercè Escarrà a ciu.
Podeu visitar l’entrada original aquí.
A l'article original i a televisió no el van treure cap per vall. Nogensmenys crec que és més apropiat mostrar-lo així, com tots els que volen mal a Catalunya.
Il·lustre senyor diputat,
m’adreço a vostè com a exmilitant de Convergència per fer-li algunes preguntes i compartir unes reflexions arran de les declaracions que ha fet avui a Els Matins de TV3.
Vostè ha dit que abans de parlar de referèndums cal “sortir del sot” i que són necessaris una sèrie de passos previs. No creu que ajudarien a sortir del sot 22.000 milions d’euros anuals, que són els que ens roba cada any l’estat espanyol?
Sembla què vostès basaran la campanya electoral en el concert econòmic. M’agradaria que m’expliqués com s’aconsegueix que aquest estat espoliador et torni el què et pren i que permet viure a la resta amb l’esquena dreta sent inconstitucional. El sistema de finançament de Catalunya és el que marca la LOFCA per no ser comunitat foral; per si això no fos suficient la sentència del TC impedeix qualsevol relació de bilateralitat Catalunya-Espanya per negociar un sistema de finançament. Com és que en aquests vint-i-tres anys no han estat capaços d’aconseguir-ho? Què els fa pensar que ara ho podran fer? Crec sincerament que després de la retallada de l’Estatut, anunciar a l’electorat que la seva prioritat quan estiguin al govern serà demanar el concert econòmic és enganyar.
També voldria saber a què es deu aquesta afició de CiU de supeditar la política catalana a l’espanyola. Em refereixo a les últimes declaracions d’Artur Mas dient que esperarien a passades les eleccions espanyoles per començar les negociacions. Quina diferència hi ha entre que guanyi el PP o els PSOE? O potser és que sabent que el PP està a punt d’assolir el poder, faran intercanvi de cromos? El PP s’absté en l’investidura d’Artur Mas i a canvi CiU recolza el govern popular a Madrid? Penseu castigar el país amb un Majèstic 2?
No crec que quedi ningú que s’empassi aquest engany. No aconseguirem mai el concert econòmic; Pepiño Blanco ja va advertir Mas l’endemà d’aquestes declaracions. I què dir del PP? El Partit Popular és qui va presentar el recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut, ho recorda senyor Pujol?
Potser el que els passa és que ara que es veuen a punt de tocar poder després de set anys a l’oposició i això els encega i no els deixa sentir el clam de tot un poble: INDEPENDÈNCIA! A la maniferstació del 10-J no se sentia ningú cridant CONCERT ECONÒMIC! O INDEPENDÈNCIA PERÒ ARA NO TOCA!
Allà ja devia comprovar que de problemes d’autoestima els catalans no en tenim. Potser en tindrem si seguim tenint al govern autonomistes, diputats convergents còmodes amb l’estat espanyol i que priven a la ciutadania d’engegar un referèndum d’independència. En definitva, que van sumint la nostra Nació en aquest pou de misèria que és Espanya i en una dolça decadència.
Com a última reflexió voldria indicar-li que tan se val si a Catalunya hi ha un govern fort o no, un tripartit o una sociovergència, o el què sigui. Els espanyols tenen molt clar què cal fer amb Catalunya, i mentre no disposem d’un Estat propi, són ells qui tenen la paella pel mànec en tots els assumptes.
Votem Independència
dissabte, juliol 31st, 2010
Recordo fa un temps, que ara sembla llunyà però només representa uns mesos, en que no vaig entendre molt bé el sentit de Suma independència – SI.
Conec personalment alguns dels promotors de la iniciativa, com el catedràtic i cap visible de deumil: Enric Canela, per qui sento un gran respecte, i sé que és un patriota de pedra picada, així que sabia que havia de ser una cosa bona, de manera que quan el cap informàtic em va dir si els podia ajudar, vaig dir-li que sí en tasques puntuals dins de la meva limitada agenda, tot i comentar-li que en aquells moments no acabava de veure clar el sentit d’aquella iniciativa. I vaig encertar creient en ells perquè la idea d’unitat que promouen va quallar i ara forma part del pensament col·lectiu de tots.
Fins llavors Reagrupament era la única alternativa i Carretero va conquerir molts seguidors dient sense manies que proclamaria la Independència per la via unilateral des del Parlament. Idea que també ha quallat absolutament.
Quan es va constituir Suma Independència molta gent no ho va entendre i els van criticar amb un gran nivell de violència. Que separaven enlloc d’unir, etc…
Ara el discurs violent es repeteix contra Solidaritat Catalana de Joan Laporta.
Jo em sento orgullós de ser societat civil. No m’he implicat amb cap partit, perquè no ho he vist clar, perquè sóc una persona que dic el que penso i prefereixo anar per lliure i no pas encubicar-me amb estretors d’actuació en un partit i seguir la seva disciplina, impensable en allò en que no estic d’acord, però he ajudat a tots. He ajudat a partits, a organitzacions, i a nivell tècnic he reportat problemes de webs, forats de seguretat, he ajudat amb les consultes, he ajudat a eliminar virus i recuperar la conta de MySpace a músics del país, etc… a tots els que m’han semblat honrats i que treballaven a favor de la nostra Llibertat Nacional tot i que no hi coincidís del tot o gaire en pensament econòmic o polític.
Veient aquestes baralles entre independentistes això em fa pensar que s’esbudella a Benach per posar-se una taula al cotxe per treballar, però callem com putes quan a les espanyes amb els nostres diners, no s’en gasten 6 sinó 600 o apareixen casos de corrupció brutal a casa nostra per part dels partits espanyolistes, però sabem que no ens faran ni cas perquè som els seus esclaus.
Passa el mateix amb la guàrdia civil i els mossos.
La guàrdia civil o la policia espanyola et pegava un cop de puny i tothom callava, perquè sabies que no et faria cas cap jutge ni cap autoritat i l’endemà te’n foterien un altre i no els passaria res, i en canvi als mossos a la més mínima incorrecció se’ls critica sense pietat i se’ls diu incompetents.
I potser no ho fan bé de vegades. Potser els podríem puntuar amb un 6 sobre 10 en algun cas hipotètic, però és que amb la policia espanyola els puntuaríem sovint amb un -10 sobre 10 (ironia per a dir que entre el 0 i el 10 estan a menys deu, per sota del mínim valor possible).
On vull anar a parar és que critiquem sense pietat a gent que està treballant per objectius nobles, per la Independència, i no diem res dels que ens insulten, menystenen i ens fan perdre bous i esquelles cada dia.
Conec personalment algunes de les persones involucrades en Suma Independència i sé que són patriotes de primera. Només volen que el país sigui lliure per tornar a la seva feina, que tracten de fer tan bé com poden.
Carretero és un Català que està orgullós de viure a Puigcerdà, que valora casa seva i ho diu ben orgullós, tot demostrant també que estima Barcelona, la capital de Catalunya. Ens va bé gent orgullosa de la Catalunya no metropolitana, perquè Catalunya som tots, i hi ha moltíssima gent genial als pobles de Catalunya tot i que la visió socialista intenti imposar una imatge falsa que tot el que és Català és retrògrad i que si no ets a la ciutat i a més parles un Català pulcre ets un babau. Ens va bé gent ferma.
Laporta ha fet que el Barça més Català sigui el més universal. Ha projectat Catalunya al món i ha demostrat una cosa que també es desprecia des dels cercles espanyolistes: que és Catalanista sense complexes, que diu la veritat, i que té collons. I ressalto els collons perquè per proclamar la Independència a més de ser idealista i voler construir una Catalunya millor pels nostres fills calen collons. Collons per a proclamar la Independència unilateralment des del Parlament. Laporta sap estar, és educat, i pot parlar amb personalitats de tot el món de tu: presidents de països, bancs, etc… és competent.
Un amic meu diu que Catalunya necessita les 3 C: Cor, Cap i Collons. El meu amic diu que ens cal un líder amb cap perquè de Cor i de Collons ens en sobren. :-)
Bé, perquè dic tot això?.
Doncs com en el cas de la policia espanyola, ens trobem que tenim 3 forces polítiques dirigides per persones molt valuoses, amb carrera, amb prestigi, i ens dediquem a esbudellar-los, criticar-los, insultar-los i esquinçar-nos les vestidures perquè no hi ha unitat.
Jo no sé quin panorama hi haurà a les eleccions, espero i desitjo, que com m’explicaven a Suma Independència fa mesos, i molt abans a Catalunya Acció (partit Força Catalunya) hi hagi una candidatura unitària que reculli tots els vots independentistes i no es dissipin per la regla d’Hondt.
Ho espero de veritat perquè necessitem urgentment la Independència i ens la mereixem.
Però al marge del que pugui passar el que sí que vull dir és:
Aquests tres grups no són l’enemic.
Aquests tres grups volen millorar les coses.
Tenim uns enemics despietats, que com en el cas del policia al que si denunciaves se’t riurien i et pegarien més, la fan cada dia grossa.
Els socialistes s’esforcen per destruir Catalunya des de dins i desviar tots els diners cap a espanya i que romanguem dormits mentre el vaixell s’enfonsa, mentre menteixen a tort i a dret sense escrúpols.
Els del pp, són un partit que es val de la democràcia per promoure el seu feixisme. Juntament i de bracet amb els socialistes utilitzaran totes les eines i trucs que tinguin per a negar i trepitjar la sobirania a nivell Català i a nivell individual.
Els ciudadanos són una caricatura, una ganyota desfigurada del feixisme més ranci, uns personatges patètics que odien la cultura Catalana i menteixen cada cop que parlen.
I lamentant-ho molt ciu i esquerra i iniciativa també són l’enemic, perquè treballen per a espanya amb tal de conservar la cadira, la nòmina, i altres prevendes que si s’instaura la renovació política i la transparència de la que parla Reagrupament, sortiran a la llum. La ILP sobre independència que han tombat n’és una prova sobre per a qui treballen.
I us vull dir una cosa: El govern no és una ONG.
Els Catalans no som uns babaus que els paguem una bona vida a un exèrcit d’inútils.
El govern no és per a allotjar tot un grapat de gent incompetent que no trobaria feina a l’empresa privada i que puguin jugar a ser importants. Hem de ser rigorosos i exigir qualitat.
Tenen la responsabilitat de liderar el país cap endavant o com a mínim no obstaculitzar la gran energia i ganes que té aquest poble de progressar.
I hem de ser implacables exigint responsabilitats en cas d’incompetència i desídia. Això només ho podrem aconseguir amb les nostres lleis i el nostre Estat.
Si un polític diu que no vol la independència que expliqui perquè. Perquè prefereix que els Catalans paguem més que ningú i rebem menys que ningú, i que siguem tractats d’una manera que cap ciutadà Europeu no aguantaria ni cinc minuts.
Perquè ens condemnen a l’atur i als nostres fills a la pobresa?. Perquè?. Que responguin perquè i que indiquin alguna avantatja objectiva per als Catalans, si és que són capaços de trobar-la, de que Catalunya estigui sota espanya.
Per tant, el que vull demanar-vos és que reflexioneu sobre tot això i que quan hi hagi eleccions aneu a votar.
Potser els partits que volen la Independència per via unilateral no ho hauran fet bé i aniran per separat, o potser sí, o potser que vagin separats aglutina diferents sensibilitats i no és una opció tan dolenta com molta gent creu, ho veurem en els propers tres mesos, però estic segur que ho hauran fet infinitament millor que el psoe, que ens ha dut a una ruïna absoluta, i que li posaran bona voluntat.
I com els he dit a algunes amigues i amics que m’han dit que si ens independitzem els polítics d’aquí també robaran, amb el govern de l’estat a Catalunya des d’aquí podrem canviar les coses. Tindrem la nostra constitució i la canviarem quan calgui, i les lleis les modificarem si ho necessitem. Com fa qualsevol país democràtic.
Fins i tot el més unionista reconeix que és més fàcil canviar les lleis des d’aquí si som independents, que no pas mirar que les canviïn a madrid, on sempre som i serem minoria i sempre ens imposaran el que vulguin amb la seva òptica mono-nacional i castellanocèntrica.
Fins i tot si votem quelcom sobre el que la Generalitat té competències, es poden treure de la màniga un recurs d’inconstitucionalitat, una esmena al seu senat, o declarar que allò és d’interès nacional (espanyol) i atribuir-se’n les plenes competències com volen fer amb la prohibició de la tortura dels braus.
Per tant, enrecordeu-vos de la metàfora de la policia espanyola que et pega i no et pots queixar perquè és una dictadura i la policia Catalana de la que et pots queixar fins i tot de ximpleries i mirem de valorar el que tenim.
Ja sabeu que el discurs del psoe i del periódico serà intentar desacreditar, tal i com han fet barroerament i salvatge amb Laporta, els qui defensin la Independència i la Democràcia, quan resulta que els socialistes estan amb la merda fins el coll per temes de corrupció.
No fem cas de l’odi que miren d’injectar-nos i pensem com volem que sigui el demà. Siguem generosos.
Mirem de construir una Catalunya millor, òptima, on doni gust viure ara i al futur.
Voteu. És igual a qui, però voteu Independència.
I ara us deixo un poti poti de coses relacionades:
“Fa pocs dies vam fer un acte acadèmic en què Edward Hugh va ser molt clar: hem de decidir si volem ser Argentina o volem ser Finlàndia. Espanya, per tota una sèrie de factors polítics, econòmics i socials, s’encamina cap a Argentina. En canvi, Catalunya té moltes possibilitats d’anar cap a Finlàndia. Pensi que la nostra història està absolutament lligada a la modernitat i a la innovació!”
Discurs del Doctor Joan Carretero on diu algunes veritats:
Per cert, heu observat el contrast entre la preparació de tots els que volen la Independència (catedràtics, advocats, economistes… tots amb feines de nivell a l’empresa privada o bé amb una reputació a la universitat) en contrast amb la indigència intel·lectual i la manca d’experiència laboral fora de “el partido” dels socialistes?.
Una argumentació que pot entendre tothom:
La no-Independència ens surt molt cara en tots els sentits, de manera gràfica i fàcil d’entendre: en no tenir un aeroport hub intercontinental, un port connectat amb TGVs (Trens d’Alta Velocitat) amb Europa que reculli totes les mercaderies d’Àsia i Àfrica i les porti a Europa, en no permetre’ns que hi hagi una empresa Catalana súper-poderosa (recordeu les reaccions per fecsa-endesa quan Gas Natural volia comprar-la; abans italiana o alemanya que Catalana)… perdem molts milions, el que significa molta gent que podria treballar a l’atur, i que el nostre nivell de vida és baix quan podria ser magnífic, la tercera renda per càpita de la unió europea.
Penseu quan hi va haver el núvol de cendre i no hi havia vols a mitja Europa, si Barcelona hagués estat connectada amb Perpinyà per TGV, hauríem estat la porta d’Europa.
Tota la gent que hagués volgut anar cap a Europa o baixar cap abaix, hagués pogut fer-ho amb el TGV i Catalunya hagués ingressat una fortuna, que ha perdut per no tenir les infraestructures que fa dècades que es reclamen i l’estat espanyol no fa.
Discurs de Santiago Espot:
Enllaç curt per a Twitter: http://wp.me/szeab-votem
Catalunya is not spain. 10 de Juliol de 2010. Democràcia i Independència
dissabte, juliol 10th, 2010
Us ofereixo la meva crònica de la manifestació del 10 de Juliol de 2010 a Barcelona amb el lema “Som una Nació. Nosaltres decidim”.
Remarco el lema, perquè per molt que els socialistes s’afartin de repetir que era una manifestació en defensa de l’estatut, no ho era.
Era una manifestació per dir que som una Nació, un poble, un país, i que nosaltres tenim la sobirania sobre el nostre futur.
Ja els agradaria a la delegació espanyola del psoe a Catalunya i als comunistes espanyolistes d’icv que la nostra màxima aspiració fos que a les espanyes ens acceptessin de tenir un estatutet amb tantes mancances i que perpetua l’espoli fiscal, sense igual al món, que patim els Catalans.
Vaig arribar a Barcelona als volts de les 12.
Em vaig calçar la barretina i vaig començar la meva recerca.
Volia comprar una Estelada perquè les meves s’han perdut en el darrer viatge a Ginebra, però no va haver manera de trobar-ne. Els quiosquers de les Rambles, que sempre en venen em van dir que s’havien exhaurit ahir!. Bon senyal.
Text en anglès, castellà, italià i francès però no en Català d'una botiga
Vaig caminar fins la plaça Sant Jaume preguntant a indis, pakistanesos i a qualsevol local que vengués banderes sense èxit.
Per sortir del pas provisionalment vaig comprar una Senyera de bona qualitat de les que es poden penjar com a bandera i me la vaig posar a l’esquena com una capa.
Equipat així, amb barretina i senyera vaig informar els turistes que em preguntaven sobre que som Catalans i no pas espanyols, em vaig deixar fotografiar: Un grup de Rumania, a qui va sorprendre molt positivament que fos capaç de dir-los dos paraules en la seva llengua, un grup d’Irlandesos a qui va ser fàcil d’entendre que no anem amb la selecció espanyola quan els vaig preguntar si ells animarien a la selecció anglesa, i que em van abraçar quan els vaig desitjar que ben aviat s’unifiqués Irlanda del tot, i diversos grups de diferents nacionalitats.
Afortunadament a la tarda, trobaria una paradeta, als volts de dos quarts de cinc on compraria una Estelada, la d’en Macià.
Al matí em vaig trobar amb una cosa curiosa. Caminava amb un amic i una senyora ens va fer sons amb el clàxon del cotxe, com ja ens havia passat per part de Catalans, però no va ser el cas ja que la senyora ens cridava en castellà “capullos” i d’altres insults i ens va aixecar el dit del mig.
Tant d’odi espanyolista no pot ser bo.
El meu amic em va dur a un restaurant xinés que li agrada on un cuiner ens volia convèncer de que no som Catalans sinó espanyols i que havíem d’animar la selecció imperial de futbol. Es va acabar ràpid el tema, li vam dir amb rotunditat que no, i va notar que si ens molestava aquella actitud tindria conseqüències.
Amb gran delir, els cambrers es van endur l’agradable sorpresa que després de demanar-los en Català els digués gràcies en la seva llengua.
Vaig contar una trentena de banderes espanyoles a balcons en el meu recorregut des de l’entrada de Barcelona.
A les cinc ja tot era ple a besar.
La guàrdia urbana no estava fent la seva feina, doncs era ple de gent però encara hi havia circulació de vehicles, que havien d’anar esquivant la gentada que cada cop més abandonava els saturats laterals i espai central i anava ocupant parts de la via dels automòbils.
Al final, avançant el que seria la manifestació, la gent va fer el que havien de fer les autoritats i va prendre definitivament Passeig de Gràcia.
Vaig anar trobant amics d’arreu:
amics que havia conegut a Brussel·les, amics de Catalunya Nord, i també vaig coincidir amb grups de Mallorca, Menorca i País Valencià.
Vaig veure-hi gent amb crosses i en cadira de rodes.
De tots els punts del país s’havien aplegat a defensar junts el dret a viure en Llibertat dels Catalans.
També vaig veure banderes de Galícia i de País Basc.
Un exemple de manual d’esquizofrènia el vaig trobar en ciu i en erc.
Mentre els primer regalaven globus de “Som una Nació″ i “Catalonia is not spain”, una gent que només ha treballat pel peix al cove i per a que seguim essent una autonomia i que porta a la manifestació a un miserable, a una mòmia impresentable com en duran i lleida que té els collons de proclamar que el tribunal constitucional espanyol està per sobre de la voluntat dels Catalans.
Per cert, duran i lleida és de la Franja de Ponent. Per si algun cop us diuen que és Català.
Ja que ell no creu en els Països Catalans hauria de dir que és d’Aragó per ser coherent amb al seu pensament.
Mentre preníem una cervesa a un bar va venir un home i ens va començar a dir que tots havíem de votar a ciu, vam aguantar molt, però al final vam esclatar. Una amiga que és de les terres de l’ebre li va dir una per una totes les promeses incomplertes, les mentides, i les males actuacions i jo li vaig dir que com més parlava més odiava a ciu que ja és dir. Em va reconèixer que era militant d’aquell partit abans de marxar.
esquerra una altra que tal.
Regalaven mans de cartró que deien “Adéu espanya” (les minúscules a erc, ciu, espanya i a duran lleida les hi poso expressament perquè no es mereixen dur majúscula) però ells governen amb el psoe-c i amb els comunistes espanyolistes d’iniciativa.
Per cert, el lema “Adéu espanya” li han manllevat al PRC – Partit Republicà Català.
Mai havia estat en una manifestació en que estiguéssim tan enganxats. No ens podíem ni moure.
A ningú li feia gràcia anar darrera montilla, així que m’he alegrat que molta gent es posés davant el lema oficial amb pancartes d’Independència i cridessin “Nosaltres som el Poble” i “nosaltres decidim Independència”.
Tot i que vam haver d’estar moltes hores de peu i no vam arribar a la Plaça Tetuan fins les 22:00 va regnar el bon humor en tot moment.
No podia sentir res del que arribava de megafonia però la veu semblava la d’en montilla i la gent li xiulava.
Entre els lemes que es van corejar va haver-hi “In Inde Independència” però també d’altre com “Holanda! Holanda!” amb el somriure còmplice de molta gent.
Hi havia tanta gent que part de la manifestació es va desviar cap a la Rambla de Catalunya i va transcórrer per allí.
La indignació era molt forta per la sentència del tribunal franquista. El sentiment general era de que ens trobem a una dictadura i que no ho consentirem.
Vaig corejar “a l’escola, en Català” i “Estat Català” acompanyant de les persones del voltant i vaig proclamar la Independència davant el somrís amic de molta gent i aplaudiments.
“Interpretant els anhels del poble, proclamo la Independència de Catalunya”.
Una cosa que em va fer emprenyar molt va ser tot de rètols que té posats l’ajuntament a les faroles de Gran Via entre Plaça Catalunya i Plaça Tetuan en castellà i només en castellà.
No us en puc oferir fotografies perquè havia exhaurit la bateria però el crim hi és.
L’irlandès Sir George Bernard Shaw va escriure aquesta breu frase, plena de saviesa. Shaw és l’única persona que ha guanyat (1925) un Premi Nobel de literatura i també un Òscar al millor guió per My Fair Lady, basada en la seva obra Pigmalió.
“Els polítics i els bolquers s’han de canviar sovint… i pels mateixos motius.”
En aquesta foto podem veure gent descansant abans de la manifestació.
Em va cridar l’atenció el tatuatge d’Shrek, la pel·lícula de la qual acaben d’estrenar una altra part en 3D però no en Català.
Una cosa que em va cridar l’atenció va ser diversos nadons que dormien plàcidament mentre tothom cridava Independència, i un pare i una mare que duien un infant de 6 mesets, i a la seva gorreta hi duia una senyera i un missatge que anunciava “vull créixer lliure”. Colpidor.
Les samarretes també eren molt interessants:
Recordo que quan la calor era insuportable vaig fer broma i vaig exclamar:
- Fa molta calor!- pausa – algú ho havia de dir- i la gent va exclamar en somriures.
És una paròdia del personatge d’en Tardà de Polònia.
Com havia passat una hora i no havíem avançat una sola passa vaig cridar:
- Què, proclameu la Indpendència ja? que tinc gana!- de nou riures i xerinola.
- montilla que hem d’anar endavant no enrera. Decideix-te a avançar!
La manifestació fou un clam diverses vegades “aquests polítics no ens deixen avançar!”.
Un bon home d’uns 60 anys em va dir:
- I la Independència qui la proclamarà? Qui s’atrevirà?- esmaperdut
- Jo mateix si fa falta. Aniré al Parlament, proclamaré la Independència i tornaré a treballar- li vaig contestar i en aquest precís moment m’adoní de dues coses:
1) Que ho deia de debó
2) Que la Independència ja la tenim guanyada.
I aquest és l’esperit. No importa qui la proclami. Proclamem-la, i després escollim qui governarà, però alliberem-nos d’un cop d’aquesta llosa que ens arrossega a una vida de patiment, discriminació, misèria i violació dels nostres Drets Humans.
Com va dir el savi Toni Strubell, cap ciutadà d’Europa aguantaria ni cinc minuts el que nosaltres suportem cada dia.
Prou!.
Aquesta foto és d’una amiga:
Un vídeo de les 17:30 aproximadament a Passeig de Gràcia amb el carrer València.
Entre els Catalans alguns duien banderes europees amb les Estelades:
La gent expressava la seva indignació amb els polítics anti-demòcrates que impedeixen la Independència de Catalunya (i això inclou ciu i esquerra)
Estàvem mooooolt apretats, però amb mooooooolt civisme i educació:
Hi havia WiFi gratuït a tota la manifestació gràcies a l’esforç de Guifi-Net:
Deixo alguns enllaços a diaris internacionals:
Xile: La tercera
USA: FoxNews
Anglaterra: BBC
Itàlia: Giornaletissimo
frança: france24
frança: le figaro
Alemanya: Deutsche Welle
Al Jazeera
Bèlgica: Le Soir
Quebec: La Presse
Quebec: Le Journal de Montréal
Quebec: Radio Canada
Argentina: El Clarín
A la televisió pública alemanya, l’ARD, la manifestació ha ocupat uns minuts de l’informatiu del vespre
Relacionats:
http://news.scotsman.com/news/Catalonia-39is-not-a-nation39.6412380.jp
http://www.google.com/hostednews/canadianpress/article/ALeqM5ibbZAbH0hMFJRuIByxeeo7XA-zYA
El Quebec té clara que espanya haurà de reconèixer les nacions
Un diputat gal·lès del parlament britànic presenta una moció de suport a Catalunya
La manifestació del 10J va ser la notícia més llegida al web de la BBC
Nou diputats del Parlament britànic presenten una moció de suport a la independència de Catalunya
Kosovo independence not illegal, says UN court
Enllaç curt a aquest article:
Catalunya mai tindrà concert econòmic
diumenge, maig 30th, 2010
Destaco aquesta entrevista que li han fet a la vanguàrdia a mariano rajoy perquè afirma que mai acceptarà que Catalunya tingui el concert econòmic doncs seria desastrós econòmicament per a l’estat espanyol.
És a dir, reconeix que la quantitat de diners que prenen a Catalunya és tan gran que sense Catalunya mai podrien funcionar.
Ens donen tractament d’esclaus però la diferència és que aquest cop enlloc d’insultar-nos dient-nos insolidaris reconeixen que viuen de nosaltres i ens diuen que mai pensen deixar de fer-ho.
Les cartes es van posant sobre la taula i queden al descobert.
Pot algú donar un sol avantatge per a Catalunya de romandre sota l’estat espanyol?.
9 de Juny de 2010 directe.cat: L’Estat reclama a Catalunya 6.000 milions d’euros
Corresponen als avançaments superiors a la recaptació final d’impostos dels anys 2008 i 2009 · Caldrà retornar-los els propers 5 anys
Europa malgasta més de 400.000 € regalant un ipad als europarlamentaris
dijous, maig 27th, 2010
D’incompetents, lladres i/o mafiosos catalogo als que han pres la decisió d’adquirir 736 iPads, un per a cada europarlamentari.
Un aparell que no imprimeix, que no té càmera, que no permet connectar-li de sèrie targes SD ni dispositius USB o memòries per a compartir informació, que no permet instal·lar més programes que els que apple decideixi via apple store i que no té prestacions específiques de seguretat guvernamental (comunicacions encriptades, vpn, disc dur encriptat per si es perd o roben…) no és d’utilitat per a la tasca dels parlamentaris.
A més l’ipad no utilitza programari lliure.
I em fa tota la sensació de que ha estat un caprici d’alguns il·luminats que volien tenir-lo gratis.
La unió europea em sembla una ruïna. Híperregulen, híperburocratitzen, i viuen a cos de rei a costa dels contribuents (sous superior a 12.000 €) que no sabem que coi fan ni per a que serveixen.
En parlen:
Quan la censura afecta a la xarxa (Alba Prat)
dilluns, maig 24th, 2010Reprodueixo aquí el text d’una bona amiga i patriota a qui Facebook li va cancel·lar el compte:
QUAN LA CENSURA AFECTA A LA XARXA
El dia 6 de maig vaig penjar en el meu perfil les fotos oficials del Príncipe Felipe de Borbón, en les que, com ja és sabut, apareix amb diferents uniformes, però amb el mateix cap. Un clar exemple de photoshop cutre. El títol que li vaig posar al peu de foto va ser: “Al Príncipe Felipe li han tallat el cap !!”
Unes hores després els “senyors” del facebook m’envien una nota advertint-me que havia comès una irregularitat al haver penjat fotos que podien “incitar al racisme, atemptar contra la moralitat o amb un contingut explícitament sexual”.
Unes hores després em tallen el compte del facebook sense ni tan sols donar-me l’opció de defensar-me.
Al dia següent, aconsellada per molts de vosaltres, vaig crear un nou mail i un nou compte al facebook, tenint la precaució de no penjar cap foto meva i canviant-me el nom d’usuari.
Dotze hores després la “bona gent” del facebook m’eliminen del seu clan per segona vegada, aquest cop sense donar-me cap explicació.
La llògica conclusió que en vaig treure de tot això és que tenien l’IP del meu ordinador en la seva “llista negra”, juntament, m’imagino, amb la dels terroristes islàmics, pederastres i aberzales radicals. Ah…això sí, als grups feixistes espanyols ni tocar-los !!!
Ara tinc aquest nou perfil. Per a poder crear-lo he hagut d’actuar com en l’època més fosca de la clandestinitat franquista. Aviat em coneixeré tots els locutoris i centres d’internet de Valparaiso !! Tot això per evitar d’usar el meu ordinador personal.
És trist, oi? Estem en el segle XXI, en l’era de la informació i del coneixement…però també en l’era del control que exerceix el “sistema” sobre als qui no pensem com ells, als qui anem contra corrent, als qui ens atrevim a qüestionar pilars tan sagrats com la monarquia, l’unitat d’Espanya o el capitalisme neo-liberal.
No sóc cap heroína. Sóc una persona més de les moltes que lluitem per a canviar les coses. Aquest cop m’ha tocat a mi, potser perquè visc a 12.000 Km del meu país i l’única forma que tenen de fer-me callar és clausurant-me les xarxes socials que són l’únic mitjà que tinc d’arribar a vosaltres.
Però hi ha molta més gent afectada per la “dictadura” que controla la xarxa. Gent com en Josep Calvet, El Silenci dels Ciutadans, en Jab Cat, la Miliciana Maria José, etc…han vist com les seves pàgines i tot el seu contingut (dotzenes d’escrits, reflexions, opinions, protestes, inquietuts…) desapareixien de cop i sense deixar rastre. ALGÚ va donar l’ordre als “senyors” del facebook, i jo no en tinc cap dubte de que varen ser els meus “estimats” amics de la Brigada de Información Tecnológica de la Policia Nacional.
Voldria donar les gràcies a tota la gent que s’ha solidaritzat amb mi. Centenars de persones que us heu adherit a la meva pàgina de suport o que m’heu enviat mails personals. Em sap greu no haver pogut contestar-vos a tots, però no dubteu pas de que us porto molt a dins del meu cor. Gràcies Anna T, David C, Xavier T, Oriol P, Isaac A, Carles D, Anna M….etc….etc…etc…. No podria anomenar-vos a tots !!
No tingueu por….la lluita continúa !! Si ens tanquen els comptes, n’obrirem d’altres !! No podran amb nosaltres !! NO ENS FARAN CALLAR !!
VISCA LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ !! VISCA CATALUNYA LLIURE !!
Relacionats:
A Facebook, a la censura li diuen deshabilitació
Adreça curta d’aquest article, per a Twitter: http://wp.me/pzeab-1o9
No penso callar
divendres, maig 21st, 2010No m’agraden els fanàtics que intenten imposar la seva visió.
No m’agraden els fanàtics radicals que no tenen arguments més que la violència.
I no m’agrada el fanatisme en el que respecta a atacar Israel.
Veig un odi visceral, i una manipulació a base de repetir mentides i amagar veritats.
No em va agradar la cobertura informativa que va donar tv3 que va fer que molts l’anomenéssim tele-hamàs, per la seva parcialitat, manipulació i defensa d’un grup terrorista islamista que massacra als palestins i palestines que no pensen com ells.
La informació al periodisme ha de ser imparcial i transparent.
No tothom ha de pensar igual, però els periodistes han d’explicar la veritat, que la gent ja té les seves idees.
D’Israel s’ha d’explicar (no ocultar):
- Que és la única democràcia de la zona
- Que la dona i l’home tenen els mateixos drets
- Que la població àrab té els mateixos drets que la jueva
- Que l’àrab és idioma oficial juntament amb l’Hebreu
- Que als hospitals d’Israel s’atenen per igual als ferits dels dos bàndols, fins al punt que sovint àrabs ferits es deixen detenir per a ser guarits en hospitals jueus on saben que els tractaran correctament enlloc d’en hospitals palestins on podrien patir amputacions
- Que hamàs dispara 5.000 míssils l’any sobre la població d’Israel (no contra objectius militars sinó contra la població)
- Que els míssils de hamàs no són “casolans” com diu tv3, sinó míssils d’exèrcit modern totalment mortífer
- Que hamàs utilitza famílies, contra la seva voluntat, com escuts humans
- Que hamàs recluta nens de 15 i 16 anys com a carn de canó
- Que assessina palestins per no seguir preceptes musulmans (per exemple per posar música en una boda)
- Que entra dins edificis de la onu i dispara míssils des d’allí contra els israelians, així quan s’hi tornen la onu pot dir que han destruït un edifici seu (i el pitjor és que la onu ho sap)
En aquest article al diari el punt joan roure, periodista de tv3 que ocupa el càrrec de sots-cap de premsa internacional, justifica els atacs de hamàs i diu obertament que no creu en la objectivitat.
Mercè Escarrà, protesta amb raó, al seu article al Matí digital.
No penso callar mentre es diuen mentides sobre Israel, i mentre els socialistes i els comunistes utilitzen tv3 per a fer la seva propaganda.
Cosa que toquen els socialistes del psoe-c i els comunistes d’iniciativa cosa que manipulen i trenquen i tracten de fer servir als seus interessos partidistes.
No penso callar mentre es diuen mentides, s’insulta i s’ataca de manera sectària Israel i es fa propaganda socialista.
La transparència informativa és bàsica al món civilitzat i obligatòria en la televisió nacional d’un país com Catalunya on estimem la Llibertat.
No tolero ni que es menteixi sobre els actes d’un, ni sobre els dels altres.
Per a fer mentir descaradament i per a servir a interessos partidistes ja hi ha televisions com telemadrid, intereconomia, canal 9 a País Valencià, etc… que causen vergonya aliena.
Avui per avui, tv3 i molts “periodistes” també me’n causen.
La premsa a Catalunya està manipuladíssima i no diu la veritat.
No van parlar de samaranch com corresponia a un franquista que va tancar les portes a l’esport Català amb la seva reforma des del comité olímpic internacional el 1996, sinó que van amagar la seva obscura trajectòria, i tampoc van parlar de com la premsa internacional estava informant de la nul·la qualitat i manca de rigor/llibertat d’expressió de la premsa a Catalunya i a espanya.
Us recomano aquests article de vilaweb:
I aquest bloc.
Esperpèntic espectacle antidemocràtic del psc
divendres, maig 14th, 2010Actualització: Enquesta de la vanguardia:
Fa uns dies us avisí d’ho terríblement fàcil que és falsificar una base de dades emmagatzemada en un ordinador, i sobre perquè el vot no pot ser electrònic i ha de ser en paper en democràcia.
Després de saltar-se qualsevol mena de garantia, el psoe-c capitanejat per l’inefable jordi hereu boher, han muntat una vergonyosa i esperpèntica maniobra anti-democràtica per a fer el que sempre fan: el que els dóna la gana , passant de la democràcia i utilitzar els diners públics per als seus interessos.
Ja sigui tenir un bloc de 315.000 €/any (un altre enllaç) que és propaganda de l’hereu a càrrec de la nostra butxaca i de bloc no en té res, com fer propaganda del seu partit de mil maneres amb els diners de les institucions o colar-se a tv3 a fer discursos de pa sucat amb oli on no diuen res… els socialistes ens prenen a tots per imbècils. Pels seus esclaus particulars.
Però aquest cop s’ha acabat.
El seu tarannà absolutista i antidemocràtic ha quedat completament al descobert.
hereu ha d’aturar aquesta farsa calamitosa i dimitir.
Us resumeixo els punts més importants de perquè són uns impresentables, i perquè aquesta votació s’ha d’anul·lar i no pot ser feta amb ordinadors:
- hereu va mentir dient que havia votat i no ho havia fet.
Experts en lectura de llavis han fet pública la conversa amb l’informàtic:
“No, no funciona. Potser, llavors, diguem-los que vostè ja ha votat…” “Sí, sí, exacte” – va dir segons publica la vanguardia. Veieu el vídeo a la vanguardia o aquest de youtube.
Va mentir dient que no hi havia problemes tècnics.
Va tornar a mentir quan va dir que la consulta havia costat menys de 3 milions d’euros i ha costat més.
- hereu amaga la opció C.
La ‘junta electoral’ de la consulta recuerda al gobierno municipal que está obligado a explicar las tres opciones de voto”
Als caixers de Caixa Catalunya només es podia vota les opcions A o B, la C no hi era. (directe.cat)
Aporto el meu vídeo enregistat avui al carrer de Sants on es veu un plafó sencer per a la opció A i un altre per a la B ben grans i de la C no hi és, només hi ha una minúscula línia dient que existeix una “opció 3” en un plafó ple de text.
- la opció C ja no és “deixar-la com està” sinó ni la A ni la B
D’aquesta manera es reserven el dret de fer el que els doni la gana.
Els negocis ja els tenen preparats d’antuvi, només busquen la manera de fer-ho sense que es noti. Exactament com el pp amb el Cabanyal.
- No hi ha garanties per als ciutadans que no es falsifiquen les eleccions
Tant si diuen que han votat 100.000 com dos milions, el ciutadà no pot verificar-ho. No hi ha paperetes que comptar.
I un cop s’ha votat canviar el resultat de 100.000 vots per a la C, 2 per a la A i un per a la B, per 100.000 per a la A, 50.000 per a la B, 7.000 per a la C, és tan fàcil com executar una instrucció d’una línia i esperar 1 segons i ningú se n’adonarà.
Amb això el PSOE s’ha posat a l’alçada de la dictadura bananera més cutre.
- És possible un control polític
El vot ja no és secret. Resulta que aquests personatges mediocres guarden el DNI i el vot, de manera que es pot tenir clar qui ha votat cada cosa.
Perfecte per a exercir la repressió, violar dret civils, privacitat, etc…
Estan enregistrant el DNI i el vot emès com ho demostra el fet que han retrocedit el vot fals d’algú que va suplantar la identitat del pepero alberto fernández díez. I si l’han retrocedit, sabien què havia votat.
- El vot es pot falsificar.
La gota que vesa el vas en un referèndum vinculant.
Nombrosos diaris han confirmat que han pogut votar per una altra persona.
La Vanguardia: La Vanguardia demuestra que es posible la suplantación de voto en la consulta de la Diagonal
Directe.cat ens deia que amb el DNI i la data de naixement n’hi ha prou, i són dades que tenen moltes empreses de marketing, telefonia, elèctriques, el videoclub si té una fotocòpia del dni… i que estan disponibles en molts casos a Internet, fins i tot en publicacions del propi ajuntament.
La vanguardia va votar en nom de dos habitants de Barcelona, amb el seu permís, per a demostrar com no hi ha seguretat al sistema.
Vilaweb entrevista a un dels tres membres del comitè auditor de la consulta que diu: Miquel Soriano: ‘El vot per internet de la Diagonal no seria vàlid en unes eleccions’
El que volen és fer el mateix amb les eleccions a Catalunya per tal de poder governar fraudulentament i que no ens independitzem.
Relacionades:
Racó Català: La consulta de la Diagonal deixa en evidència l’Ajuntament de Barcelona
Bloc mai 9: L’Hereu és imbècil, part XCV: Votar C
Ferran Requejo catedràtic de Ciència Política de la UPF
‘Hi ha més garanties del vot a les consultes sobre la independència que a la de la Diagonal’
Els pixafredes encara defensen que l’abominació que nomenen consulta de la diagonal és segura:
El Punt 13/10/2010: La consulta de la Diagonal fa aigües
Adreça curta d’aquest article: http://wp.me/pzeab-1m7
La credibilitat de la consulta, en qüestió
La vanguardia 21/04/2010: votad con libertad lo que yo os diga
17/05/2010 e-notícies penja uns instants de l’entrevista de josep cuní a l’alcalde mentider
19/05/2010 directe.cat Hereu torna a mentir per rebaixar el cost de la consulta sobre la Diagonal (em ve al cap alcalde pinotxo)
Racó Català: Adéu hereu
22/05/2010 lavanguardia em dóna la raó al seu article: Va ser de debò secret el vot de l’Avinguda Diagonal? (traduït al Català per google, veure l’enllaç original en castellà ¿Fue de verdad secreto el voto de la Avenida Diagonal?)
Loading ...