Al diari de Girona hi ha un article de la notÃcia que us detallo, podeu anar-hi.
Ha sortit publicada avui en portada.
Jo penjo el text que la Clà udia ha demanat que difonguem ja que el govern espanyol se’n desentén, els ha deixat penjats, i es troben desemparats en un altre continent i no poden pagar el preu del bitllet que ara els demanen per a tornar a Catalunya.
He trigat un dia a publicar-ho fins que he validat, mitjançant una amistat directa d’ella, que es tracta d’un cas real i que el text és verÃdic, i no d’una estafa o emprant els termes americans: un hoax (broma), un fake (fals) o una  cadena d’spam per a captar adreces d’email.
Si voleu enllaçar aquest article al Twitter aquesta és l’adreça breu:
http://wp.me/pzeab-156
L’Ateneu Sobiranista Català ha fet una nota de premsa: Els espanyols ens tracten pitjor que als sud-americans! que el Catedrà tic Enric Canela reprodueix al seu bloc a deumil.cat.
Per qui no em conegui, em dic Clà udia Ballester i Freixas i estudio 2n de Batxillerat a Girona.
Fa 4 anys, amb els meus pares vam decidir viatjar el nadal a Perú, per tal de poder visitar la famÃlia que tenim allÃ. Vam comprar uns bitllets d’avió i 7 dies després ens assabentà rem que la companyia amb la qual havÃem comprat els bitllets, Air Madrid, s’havia proclamat en un concurs de creditors i havia anulat tots els vols.
El nostre primer pensament va anar dirigit a aquelles persones que, essent nadal, s’havien hagut de quedar a Madrid, sense poder passar les vacances amb la famÃlia. Seguidament, ens vam adonar que els bitllets que havÃem comprat ja no servien de res. Actualment, encara no hem vist ni un sol euro dels pagats (per tant, també ens oblidem de la compensació).
Aixó explicat és un breu pròleg del gran problema. A continuació us explico els fets recents.
Després de recaptar diners durant 4 anys, els meus pares i jo và rem fer un cop de cap i vam decidir tornar a intentar de viatjar al paÃs sudamericà . Aquest cop vam decidir fer el viatje durant el nadal. Un cop comprats els bitllets i creades les expectatives, el temps d’espera va ser molt breu, i sense adonar-nos-en ja érem a la capital peruana.
No cal dir que l’experiència és irrepetible: conèixer els cosins petits i els tiets, el clima, la gent, les tradicions, el paÃs…El viatge no podia començar millor.
Però això només era la calma que precedeix la tempesta. Un dia després d’haver arribat, vam rebre la notÃcia que la nostra aerolÃnia, AirComet, també havia proclamat concurs de creditors (aquest eufemisme ja toca una mica els nassos).
Un altre cop, el nostre primer pensament va anar dirigit cap a les pobres persones que treballaven a l’Estat espanyol i que per nadal, després d’haver estat reservant diners durant tot l’any, anaven a casa amb la famÃlia. Però aquest pensament no havia estat res. Una galleda d’aigua freda ens va caure a sobre. Com tornem a casa?
Fa 15 dies que vam arribar a Perú, fa 14 dies que sabem que no tenim mitjà de transport per tornar a casa. Però tot i aixà no ens vam desanimar i vam decidir continuar amb el nostre viatge (prou car ens havia sortit tot i prou lluny ens trobem com per desaprofitar-ho tot).
Fa més de 5 dies que l’ambaixada està tancada. Això s’explica de la següent manera: els afectats d’AirComet volien entrar per demanar ajut i l’ambaixador, veient-se envaït, va tancar l’ambaixada.
Aquest comportament només és pot qualificar d’una manera, VERGONYÓS.
Finalment, l’ambaixador ha acceptat reunir-se amb els afectats (més de 300 persones de diverses nacionalitats) el dia 4 de gener entre les 8h del matà i la 13h del migdia.
No ens garanteix la tornada i no ens garanteix que pugui parlar amb tots.
Nosaltres havÃem de tornar el dia 4 per tal de poder passar el dia de reis amb els petits de casa. Ara ens diuen que per agafar un avió el dia 6 de gener (per tant, arribar el 7 a Barcelona) hem de pagar més que pel bitllet d’avió d’anada i tornada. Perquè us en feu una idea: el bitllet d’anada i tornada amb AirComet costava 1.000euros, i el bitllet de tornada (NOMÉS DE TORNADA) amb qualsevol altre companyia costa al voltant dels 1.500 euros.
DEMANO LA VOSTRA AJUDA, DEMANEM LA VOSTRA AJUDA.
NO HEU D’ENVIAR DINERS, NI TANT SOLS US HEU DE MOURE DE DAVANT L’ORDINADOR.
NOMÉS HEU DE REENVIAR AQUEST CORREU A TOTS ELS VOSTRES CONTACTES, ESPECIALMENT A GENT QUE CONEGUEU DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ.
COM MÉS DIFUSIÓ FEM DEL CAS, MÉS PRESSIONAREM L’ESTAT PERQUÈ TROBI UNA SOLUCIÓ.
GRÀCIES, DE TOT COR.
BON NADAL I BON ANY A TOTS
Clà udia Ballester i Freixas