Archive for the ‘Comerç Electrònic’ Category

Alliberat VirtueMart 2.0.8

dissabte, juny 30th, 2012

Ahir van alliberar la vesió 2.0.8 d’aquest complement de Joomla per a comerç electrònic.

 

Drupal Developer Days 2012 Barcelona

dissabte, juny 16th, 2012

Sóc a la Drupal Dev Conf, al Citilab de Cornellà, Barcelona.

Els nois de drupal.cat i també de l’associació de drupal espanyola s’ho han treballat molt bé i tot rutlla a la perfecció.

Hi ha un bon grapat de professionals de primer ordre, vinguts de tot el món, que vénen aquests dies.

De fet, fa una setmana que corren per aquí, escrivint el futur Drupal 8 i treballant conjuntament en mòduls.

Deixo opinions, comentaris i fotografies.

Fins ara el programa ha estat força interessant, amb sales atapeïdes segons la sessió.

Disposem d’espais de treballs oberts, amb endolls, encara que no gaire abundants, i Wifi obert (que falla de tant en tant), però en general força satisfactori.

També hi ha espais de treball per a unir-se als grups que estan contribuint a Drupal 8.

Hem tingut croissants, cafè, aigües gratis, i productes de promoció de part dels espònsors, com una companyia del nord d’Europa que ens regada un motlle metàl·lic per a fer galetes amb el logo de drupal.

He conegut una empresa Start up de Barcelona que busca Desenvolupadors Drupal.
Aviseu-me si esteu interessats.

Podeu seguir el hashtag de Twitter #drupaldevdays

Diumenge

A la Drupal eCommerce Kickstart v2.
Es tracta d’un producte comercial per a fer botigues de comerç electrònic amb drupal.

Un dels nois que feia la presentació m’ha semblat una mica pagat de si mateix, per això m’ha fet gràcia que els petés en directe una funcionalitat de la demo.

A la presentació de Llocs Multillengua (Multilingual Websites with a clik).

Darrera actualització Diumenge 17 a les 11:20

La meva opinió sobre el casino de Newt Gingrich

dissabte, febrer 4th, 2012

Mireu, sóc Català.

Estic orgullós de guanyar-me el pa amb el meu esforç, i aplico la intel·ligència, el seny, per a millor el món on som.

Estic orgullós de que el Barça de Laporta lluís UNICEF a la samarreta, i m’horroritza que rossell hagi tacat la samarreta amb el nom d’una dictadura com és qatar.

Som Catalans.

Ens volem sentir orgullosos del que fem, del nostre país.

I el casino del sr. Newst Gingrich, per molt que hagi de suposar molts llocs de feina, també suposarà molta misèria per a molta gent.

Em refereixo a les dones que faran de prostitutes a dins. Em refereixo als babaus que ho perdran tot dins el casino.

Comprenc que hi ha gent desesperada per tenir una feina, però aquesta no és la manera.

Si una persona necessita diners mai no li recomanaria la solució fàcil que l’enfonsarà: que vengui drogues.

Li recomanaria que estudiï i se sacrifiqui. Cal estar cinc anys treballant a un bar per pocs diners mentre es treu una carrera (amb futur)?. Doncs fes-ho. És el que et permetrà ser una persona de profit i tenir sempre present el que t’ha costat aconseguir-ho.

Tots heu sentit la frase “el que passa a les Vegas es queda a les Vegas” i sabeu que als deserts annexes hi ha molts cadàvers de gent que feia trampes i probablement persones innocents assassinades per les màfies d’allà.

Jo no vull que Catalunya sigui un país més. M’agradaria que Catalunya fos un país únic al món, d’acord amb la nostra personalitat.

Que quan al món es parlés de Catalunya hom tingués clar que som: uns pencaires, els del seny i la rauxa, honestos.

Un estel per a la humanitat, una guia, un exemple d’amor per la Llibertat i de Valentia, com vam ser en la heroica resistència el 1714, o durant la guerra civil espanyola quan tots els feixistes del món ens bombardejaven i provaven les màquines de matar i l’estratègia de crear el terror entre la població civil, que emprarien a la segona guerra mundial.

El camí fàcil sempre té un car peatge. Us proposo un model de país en que siguem rics fent el bé, igual que el Barça guanyava totes les copes jugant bonic i amb un joc esportiu, sense marranades.

Aquesta és la Catalunya que vull. I per això la vull Independent. I per això dic NO al casino!.

És el mateix motiu pel que he rebutjat treballar per a companyies d’apostes i de casinos per Internet tot i que m’oferien un 150% del meu sou. No vull col·laborar a fer un món pitjor.

Recomano la lectura dels articles:

ara plana 19 – Piti Espanyol – Opinió

ara plana 19 – Núria FerragutCasas – La fitxa d’or de Newt Gingrich

 

Sobre SOPAS, sindes, drm’s, sgaes i la mare que els va parir a tots

dilluns, gener 23rd, 2012

El model d’indústria de discs de música i pel·lícules de cinema ha mort.

Vagi per davant això, perquè és la mare dels ous, i és el motiu pel que de manera mafiosa i violant les lleis de la ciutadania es graven canons en disc durs, memòries usb, impressores, fax…

Al principi, els llibres eren molt cars. Eren copiats per monjos, que en ocasions dedicaven tota una vida a aquesta tasca.

Amb l’arribada de l’impremta el coneixement es va fer molt més assequible i la humanitat va viure una època de progrés.

La barrera per a poder distribuir els llibres eren els elevats costos de muntar una impremta:

– Aconseguir el paper

– adquirir la cara maquinària

– Tenir els operaris formats per a fer-la funcionar

– Distribuir i vendre els llibres

El cost de la tecnologia era el fre natural.

Però què hagués passat si muntar una impremta i els costos d’editar llibres haguessin estat infinitament més baixos?.

No hagués la cultura arribat molt més lluny, molt més ràpid?.

No hagués estat un crim oposar-s’hi?.

I de ben segur que haguessin aparegut sangoneres que amb l’excusa de defensar els autors, s’haguessin folrat a costa d’impedir el progrés i que la cultura arribés als més pobres.

Ara tenim impremtes digitals, és a dir Internet, que permeten fer arribar la informació a qualsevol lloc.

Però la qüestió no és que els autors hagin de guanyar-se la vida, que crec que la majoria de persones estan d’acord en això.

La qüestió és que les discogràfiques i les empreses de gestió de drets d’autor es comporten com autèntiques mafioses i reclamen als govern (que no són uns angelets) que imposin una tassa sobre el preu dels CD, DVD, disc durs, mp3, impressores, faxos, fotocopiadores!!!. És a dir, t’estan robant, imposant-te un canon en suports que tu fas servir per a guardar les teves fotografies, etc…

És tan criminal com gravar un canon sobre llapiços i paper, argüint que copiaràs obres d’altres.

Impedint el progrés.

I és que per més que diuen defensar els drets dels artistes, aquests cobren una misèria.

Tinc un amic que toca en un grup i la discogràfica els dóna un 5% dels primers mil discos.

Això vol dir que si venen 1000 discos, a 15 €, la discogràfica facturarà 15.000 €, però el grup percebrà 750 €. 750 € a repartir entre els 5 components del grup.

I no és culpa de la pirateria que la gent no vagi al cinema.

Ara la gent treballa, treballen els dos membres de la parella i arriben a casa cansats. I ningú té ganes d’anar al cinema a l’hora que diu la sala, fer cua, ser en un seient incòmode , aguantar el veí menjant butaques o fent comentaris sorollosos…

Les pel·lícules pirates d’estrena “screener” tenen una pèssima qualitat, i les persones que les veuen tampoc no valoren la obra prou com per a anar a veure-la, per tant tampoc no anirien al cinema si no existissin les pel·lícules pirates.

La gent que consumeix les pel·lícules pirates d’estrena són com els que veien les pel·lícules porno del canal plus codificades. Veien les ratlletes i amb allò en tenien prou. No pagarien per a tenir el canal perquè aquella pèssima qualitat els era suficient, i si no hi hagués hagut canal plus codificat doncs haguessin viscut sense tranquil·lament.

El model de les discogràfiques i de la indústria del cinema està obsolet, i enlloc d’acceptar-ho i adaptar-se promouen imposts obscens, roben diners a la ciutadania consumeixis productes descarregats o no. Funcionen com un monopoli inútil però dictatorial.

És com si en el moment en que van deixar de veure’s carruatges de cavall, per la implantació de l’automòbil, els fabricants de tires de cuir de carruatges haguessin decidit imposar un canon.

Vinga home! La seva indústria estava morta. El que havien de fer era reconvertir-se amb alguna cosa necessària.

Jo fa anys que no vaig al cinema i no tinc intenció de tornar-hi, primer perquè no hi ha pel·lícules en Català, i segon perquè els cinemes a Catalunya es van oposar a la llei del Català i es van comportar com autèntics seguidors de franco. De fet ho segueixen fent. No els perdonaré mai que posessin curts polítics abans de començar la pel·lícula en que deien que la llei del Català els faria perdre llocs de feina, tancar, etc…

Si ja em costava anar pels motius que us he comentat, aquests dos darrers són absolutament decisoris.

Respecte als Cd, a quina ment se li acut?. Aquests que prenen les decisions són juràssics.

La gent va amb iPods, iPhones, Androids, MP3, la ràdio al cotxe té USB, amb spotify…

Algú ha vist en els darrers cinc anys algú amb un walkman escoltant un Cd de música?. No, i no serveixen per a anar a còrrer. Un desastre.

I la gent vol immediatesa. No vol anar a la botiga, ni tan sols comprar-ho a un e-Commerce i que li trigui tres dies en arribar.

Han aparegut serveis com Spotify, Youtubue ja lloga pel·lícules, i apple està preparant el mateix.

És qüestió de temps que s’acabi la indústria tal i com la coneixem.

I és clar, quina mena de lleis es poden esperar dels polítics Catalans i espanyols?.

Polítics que són uns autèntics analfabets digitals quan no analfabets a tots els nivells.

Els ciutadans no podem permetre aquest xantatge i coacció a les nostres llibertats.

Hi ha model de negoci, el que passa és que els senyorets no es volen posar a pensar. Fa anys vaig escriure a una gran discogràfica multinacional per a ajudar-los a trobar el model, ni em van contestar.

Ja els està bé anar xuclant, però ho bo del capitalisme és que els models que no funcionen cauen.

Ara anem una mica més enllà. Suposem el següent pas: la tecnologia ens ha permès tenir telepatia poder compartir experiències viscudes, com concerts, cançons, llibres llegits… I aquesta gent amants de prohibir, controlar-ho tot i gravar-ho, es dediquen a tractar de promoure una llei per la qual s’instal·lin dispositius al nostre cervell que ens impedeixen de compartir música amb drm, concerts, pel·lícules, o viatges….

Va home va!.

Que se’n vagin a cagar.

S’ha de protegir els autors, hi estic d’acord. Al final enregistrar un disc o escriure un llibre pot comportar un any o més, i si ningú no paga no es podrà viure d’aquesta feina.

Però el que han de fer és repensar el model de negoci.

Per exemple, els llibres digitals podrien ser gratis incorporant publicitat.

Si la pròpia editorial oferís el llibre així gratuïtament, podria saber quantes còpies es descarreguen i per tant cobrar més cara la publicitat.

Internet permet que un llibre es pugui descarregar 100 milions de vegades.

No seria magnífic poder descarregar el llibre gratis, i no pagaria coca cola per a que la seva publicitat fos vista per 100 milions de persones? A més és una publicitat segmentada, és a dir, que pots controlar la franja d’edat, sexe del lector, etc… és molt més efectiva que no pas un anunci a tv que no saps qui el veu.

I una sèrie com The Walking Dead, no podria baixar-se gratis de la web de la productora, i no pagaria mercedes o bmw o ferrari perquè el cotxe que permet escapar als protagonistes fos el seu, i ho veiessin 400 milions d’espectadors?.

A cas no van pagar autèntiques fortunes les empreses que sortien a l’inici de Blade Runner?.

Són només uns exemples, que pensin ells que és la seva feina. A veure si els hauré de solucionar la vida jo a aquests lladregots piranyes que ens imposen cànons i persegueixen llibertats, es colen a bodes i roben de les aportacions benèfiques!.

I els músics també s’ho podrien muntar per la seva pròpia banda. No cal lligar-se a una discogràfica que et xucla la sang. Tinc algunes idees al respecte.

Un últim detall, si les pel·lícules Catalanes estan subvencionades i les espanyoles també, amb diners públics, amb els diners dels nostres imposts, no les hauríem de poder veure gratis?. I si ja paguem cànon per Cd’s, Dvd’s verges, disc durs, etc… perquè parlen de les descàrregues com si fossin il·legals, si ja s’ho estan cobrant amb els cànons?.

Lladres.

Vídeo: Xavier Sala i Martin sobre la inflació

divendres, maig 13th, 2011

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1Pm

Alliberat VirtueMart 1.1.8 (Seguretat)

dissabte, març 26th, 2011

VirtueMart és un programari lliure per a Joomla que converteix el web en un lloc de comerç electrònic (E-Commerce).

S’ha alliberat la versió 1.1.8 degut al descobriment d’un problema de seguretat, per tant es recomana actualitzar tan aviat com sigui possible.

Es pot actualitzar des d’aquí:

http://virtuemart.net/downloads

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1NS

Virus Koobface, del doble accent, que roba al teu compte bancari

dissabte, febrer 27th, 2010

Hi ha un virus que circula per la xarxa conegut tècnicament com Koobface i popular com el virus del facebook o el virus de la tua foto o a tua foto o del doble accent puix que en algunes variants quan accentuem una lletra ens apareixen diversos accents sols (és un error del virus ja que captura tot el que premem, keylogger, i en el país on fou creat probablement no deuen existir els accents de Catalunya).

És un virus que es transmet quan punxem l’enllaç d’un missatge, suposadament enviat per un amic o amiga, i que rebem al Facebook.

El missatge diu alguna cosa (muta, canvia) com “es esta a tua foto” i proporciona un enllaç.

El missatge no ha estat enviat pel nostre contacte, sinó pel virus que estava instal·lat al seu ordinador.

Segons algunes informacions si punxem a l’enllaç i el nostre navegador és Internet Explorer, el virus se’ns instal·larà i serem una víctima més.

No puc descartar que passi amb altres navegadors com Chrome, Opera, o Firefox, encara que la meva opinió és que només Internet Explorer és capaç de permetre salvatjades com aquesta.

Els casos que he conegut, tots són amb Internet Explorer.

Nogensmenys és possible que el procés no sigui automàtic (amb un sol click) sinó que els usuaris hagin baixat i executat un programa .EXE.

Moltes webs parlen de contagi amb un sol click, però no ho puc verificar perquè les instal·lacions que he detectat i netejat eren d’usuaris no tècnics i no em van saber dir què havien fet després de clicar.

El que sí que sé és que diversos antivirus no el detecten.

En principi només afecta a sistemes Windows.

He confirmat diverses persones amb Mac que no s’hi han vist afectades, i també amb Linux, tot i punxar l’enllaç.

El virus es transmet per Facebook, hi5, Bebo, MySpace, Twitter, Friendster, Yearbook, Tagged, Netlog, Badoo i fubar.

Aquest virus és especialment perillós, perquè es dedica a enregistrar totes les pulsacions que fem del teclat i instal·lar un proxy transparent, de manera que totes les pàgines web que veiem passa per ell.

El virus resta amatent a les pàgines dels bancs, i ens demana que posem tots els codis de la tarja de transferències.

Jo he pogut verificar que sense cap diferència amb la plana web de lacaixa, quan hi anem, ens demana que introduïm els codis necessaris per a fer les transferències.

Si ho fem, ràpidament entraran a la nostra banca electrònica i ens buidaran el compte corrent. És el que es coneix com phishing.

També intenta capturar els números de tarja VISA per tal de poder buidar-les.

Aquest virus porta temps circulant per la xarxa però la darrera variant és bastant més temible.

Els noms tècnics d’aquest virus són:

W32/Koobface.worm

Net-Worm.Win32.Koobface.a

Net-Worm.Win32.Koobface.b

WORM_KOOBFACE.DC

W32/Koobfa-Gen

família: Win32/Winwebsec

La meva recomanació si hem estat infectats és:

1. Apagar l’ordinador immediatament

2. Canviar els mots de pas de Facebook i els llocs web citats anteriorment des d’un ordinador no infectat (que no sigui un ciber que podria estar infectat fins i tot de coses pitjors)

3. Avisar els contactes que no obrin un missatge així

4. Comprar un disc dur nou i instal·lar el sistema des de 0. (Veure aquest article al respecte)

5. Traspassar les dades del disc dur antic al nou ordinador. (els arxius ofimàtics .doc .xls .ppt… imatges, vídeos, etc… no són infectats per aquest virus. En principi només uns quants arxius de sistema a C:\WINDOWS en format .EXE i .DLL són infectats)

Darrerament he rebut informacions que diuen que l’antivirus gratuït de microsoft, windows Malicious Software Removal Tool, el pot netejar, nogensmenys tractant-se de comptes corrents jo no me la jugaria.

Windows Live Safety Scanner també reporta èxit en algunes webs.

Ho comenta:

Sophos stops new version of Koobface social networking worm

http://en.wikipedia.org/wiki/Koobface

http://vil.nai.com/vil/content/v_148955.htm (McAfee)

http://www.theregister.co.uk/2009/03/02/koobface_worm_returns/

ideal.es (castellà)

A Second Rogue Facebook Application in Just a Week? (trend micro antivirus)

Windows Malicious Software Tool a la wikipedia

La competència

dilluns, febrer 15th, 2010

Fa dies que volia comentar-vos, en relació als projectes i empreses d’Internet, que ja ningú pot estar tranquil. No hi ha un monopoli que tingui la supremacia.

Il·lustraré alguns exemples:

Intel

El fabricant de processadors ha tingut un èxit innegable.

Porta anys i panys produint els processadors 80×86, que són els que s’empren en la majoria d’ordinadors portàtils.

Després d’alguns moments de lluita més o menys acarnissada amb Amd, la competència, i amb Via en l’àmbit dels mini-pc, semblava que Intel havia guanyat la batalla.

Però ai las! Vet-ho aquí que Qualcomm presenta les seves CPU Snapdragon, que funcionen fins a 1 Ghz en telèfons mòbils, i fins a 1,5 Ghz en mini-portàtils.

La diferència en aquest cas, és que no són compatibles amb Intel, i per tant no executaran windows, però sí que executaran Linux.

Ves per on.

També els processador basats en ARM: Nvdia Tegra, són compatibles amb Ubuntu Linux, però no amb els processadors Intel ni amb windows.

A la Xina, han decidit fa uns anys, que fabricaran els seus propis processadors (anomenats Loongson, Godson i Dragon chip).

I això què vol dir?.

Que 1.600 milions de persones podran comprar més barat un portàtil fet al seu país, i que la Xina començarà a vendre aquests portàtils més barats a la resta del món.

Intel pot començar a tremolar.

Aquests portàtils xinesos no seran compatibles amb Intel, ni amb windows, però sí amb Linux. (Nota: tenen millores de rendiment per a executar emulació via QEMU)

De fet seran els primers portàtils 100% programari lliure, ja que es preveu que també la BIOS (una memòria d’un xip dels ordinadors Pc) sigui programari lliure.

De sobte Xina exportarà tecnologia i podrà vendre al primer món, potser ordinadors més potents i econòmics.

Això ens porta al següent punt.

Windows

Si tot d’ordinadors incompatibles amb els Pc (Intel) apareixen al mercat, ordinadors que no podran instal·lar windows, és clar que la multinacional que té l’hegemonia dels sistemes operatius se’n ressentirà.

Haurà de fer-ho molt bé per a poder superar aquest atzucac, i si no ho fa serà una altra companyia més que plega o que passa de tità a empresa gran o amb més pena que glòria.

De fet microsoft ja ha vist com li passaven la mà per la cara amb el món dels telèfons mòbils, però d’això en parlaré després.

En el cas de microsoft val a dir que no s’ha fet especialment popular per el seu escàs suport al Català; apple no ha donat pràcticament cap mena de suport al Català tot i els usuaris fidels que té a Catalunya. Ubuntu Linux és gratuït i està traduït 100% al Català.

Adobe

Adobe ha tingut els seus moments de glòria a Internet amb Flash.

Semblava líder indiscutible, han comés moltes errades, però també han innovat.

Ara bé, microsoft ha tret un producte per a competir amb flash: Silverlight.

Certament, flash és el que més carrega el meu ordinador quan navego.

Fins a tal punt és així que em vaig instal·lar un meravellós complement (plugin) per a Chrome (FlashBlock) que desactiva tot el flash (i silverlight) de les planes per les que navego, a no ser que jo indiqui el contrari.

No contents amb l’aparició de Silverlight, el nou estàndard HTML 5 permet visualitzar vídeos sense haver d’instal·lar Flash.

I no oblidem que apple no instal·la Flash als seus telèfons iPhone.

Telèfons mòbils

Va haver un temps en que Nokia era la reina dels telèfons mòbils.

A mi em resultava emprenyador que no suportessin el Català i que els telèfons es desbloquegessin sols (per exemple a la butxaca).

Nokia va seguir amb el seu sistema operatiu tancat, i vet-ho aquí que altres marques com Blackberry, palm, eren molt més àgils per a treballar amb el correu electrònic i Internet.

Windows mobile va guanyar quota per un temps, però la seva lentitud i manca de funcionalitats (al principi la possibilitat d’incorporar molts programes prometia) va fer que hagi quedat relegat a un sistema perdedor.

iPhone va donar un cop dur als telèfons nokia i als telèfons windows mobile.

Els amants de BlackBerry no canvien, però Palm sí que s’està quedant enrere.

iPhone va ser un killer-phone (assassí de telèfons de la competència) i es va imposar per una experiència d’usuari agradable, facilitat d’ús i la possibilitat d’instal·lar una infinitat de programes, tot i que físicament era molt més trasto (és molt gran). Tot i que la càmera era molt dolenta van incorporar un programa que tria la millor de les fotos de manera que l’usuari rep un resultat força positiu.

iPhone té algunes coses emprenyadores, bàsicament de caràcter monopolístic i manca de funcionalitats com ara poder accedir a tots els arxius del telèfon simplement per USB (s’ha d’instal·lar iTunes i només es poden veure arxius concrets com les fotos) i un actitud barroera en no permetre moltes aplicacions a la seva botiga online.

Nogensmenys, quan semblava que iPhone s’ho menjava tot, apareix Google amb el Nexus One.

I aquí Google ha tornat a donar fort, perquè a més de contar amb una interfície gràfica molt agradable, similar a l’iPhone, resulta que és un Linux, és programari lliure, podem fer el que vulguem amb el telèfon sense restriccions monopolístiques i modificar-lo per dins, i també disposen de botiga en línia amb un gran número d’aplicacions.

Operadores timofòniques

Les operadores de telefonia eren un dels monopolis més odiats, i ho segueixen essent.

Però amb l’aparició de programes com Skype van haver de començar a donar tarifes planes de trucades, davant la por que els marxessin els clients.

Nogensmenys han seguit extorquint amb els seus preus.

L’aparició de Google Voice, un programa per trucar a través d’Internet de manera gratuita a qualsevol número d’Estats Units i Canadà, pensat per a fer servir amb el mòbil a través de la connexió de dades, torna a posar contra les cordes a les operadores més afamades i mandroses.

Intenten vetar amb totes les seves forces el progrés, perquè els obliga a treballar, i si no ho fan bé se’ls acaba el monopoli.

Música a 18 €

Les companyies discogràfiques segueixen venent Cd’s de música a 18 €.

Cd’s que si en compres 2, en els quals el single que escoltaves per la ràdio era bo, però la resta del disc és una porqueria et vénen ganes d’engegar el disc i la companyia a dida.

Cd’s que ens havien dit que eren tota la vida i quan hem descobert que es ratllen amb molta facilitat, també hem descobert que no ens els canvien.

I cd’s que algunes companyies com Sony, van carregar sense avisar amb un programa que s’instal·la a l’ordinador sense dir res i que l’alenteix. Era un sistema de seguretat anti-còpia, que s’acabava comportant com un virus.

Apareixen empreses com iTunes que venen cançons a 1 € legalment i guanyen molts diners.

Però els monopolis musicals tracten d’imposar el seu vell model, i culpen a Internet de la baixada de les seves vendes, i donen suport a entitats amb comportaments mafiosos com la sgae o la riaa a Amèrica.

I quan apareixen empreses que pretenen cobrar a les perruqueries o als casals d’avis per posar la ràdio (les ràdios ja paguen l’odiat cànon), o que cobren dels concerts i programes benèfics, el que passa és que la gent els agafa animadversió.

Existeix un tipus de música que es diu Copyleft, en la que els autors la regalen a la humanitat i diuen: feu-ne el que vulgueu.

Trobo més probable que un autor de música Copyleft es faci famós i guanyi més diners (pe: actuacions en directe) si poso la seva música en una pel·lícula meva gratuita a Internet i aquesta té èxit que si ha de passar pel cicle clàssic de les companyies discogràfiques tradicionals.

Estic segur que aviat la música copyleft començarà a desplaçar, legítimament, a les cançons suportades pels monopolis musicals i noves empreses òptimes a nivell de productivitat, inventaran maneres innovadores de guanyar diners donant als consumidors el que volen i sense que aquests se sentin abusats.

Conclusions

Tota aquesta lliure competència genera millores per al consumidor final.

Ara bé, també vol dir que cap companyia es pot adormir i no tractar de millorar contínuament.

I que si una ho fa, pot passar de ser un gran gegant, a ser una anotació als llibres d’història.

Aquest canvi de paradigma és prou interessant i suposa algunes incerteses, com si paga la pena invertir en determinades empreses, o en R+D si no podrem afrontar la competència ferotge.

Com a emprenedor sovint he tingut una idea, la he implementat, l’han vist, me l’han copiat, i m’han passat la mà per la cara per manca de recursos.

Del que no hi ha dubte és que aquesta competitivitat millora la relació qualitat preu per al consumidor final (podem comprar un millor producte més barat).

Com és lògic, i com estableix el liberalisme, aquesta lliure competència ha de ser protegida, i per això als països avançats existeixen les lleis anti-monopoli mentre que a les dictadures socialistes es fan prevaldre els monopolis on els preus sempre són més cars, el servei pitjor, i en tot cas, no es pot escollir ni tampoc canviar de proveïdor.

Crec que aquest article planteja noves preguntes davant la incertesa de no poder-nos afermar a companyies/certeses absolutes.

A mode d’epíleg

Sobre els processadors de la Xina, podríem desconfiar, en el sentit que és raonable pensar que instal·lessin alguna mena de porta del darrera (backdoor) per a poder espiar o hackejar quan els interessi.

Tot i això windows també té fama de tenir moltes portes del darrera, però no és això sobre el que volia parlar.

D’alguna manera sembla que el lliure mercat castiga “el costat fosc”, la mala praxi, i premia a qui fa les coses de manera correcta.

Hom mai perdonarà si Facebook comercia amb les dades personals, o si ho fa google, i si apareix un servei millor que ofereixi més per menys, avançarà als actuals líders indiscutibles.

Potser aquesta és la conclusió, no hi ha líders indiscutibles, els líders ho són mentre són capaços de ser els millors en el seu camp, quan deixen de ser-ho passen a ser ex-líders. I crec que ha de ser així.

Google Voice disponible per a iPhone, Palm, Nokia S60, Windows Mobile…

dilluns, febrer 1st, 2010

Google Voice, el sistema de google per a fer i rebre trucades de veu ip a través de mòbils i pda ja és disponible per a iPhone (OS 3.0 i superior), Palm WebOS, Nokia S60, windows mobile i d’altres sistemes gràcies a la versió en HTML 5.

Google Voice és un sistema de google, que permet als usuaris d’Estats Units i Canadà, trucar gratuïtament a qualsevol número d’Estats Units i Canadà, i fer trucades internacionals amb un preu més baix.

El bloc de google mobile ens explica com a més de les versions natives per a Android i BlackBerry, tots els terminals amb els sistemes indicats poden emprar google voice gràcies al desenvolupament que ha fet la companyia en HTML 5.

Per a emprar l’aplicació només s’ha d’anar a http://m.google.com/voice.

Un vídeo on google fa una demo del sistema amb iPhone:

Les operadores escanyapobres d’estats que estimen els monopolis dictatorials estan nervioses puix que si Google Voice s’estè arreu se’ls acaba viure sense fer res al cost de retardar l’avançament tecnològic i la competitivitat, com fins ara.

He llegit que si el destinatari és un número dels USA podeu fer servir Google Voice encara que sigueu a Catalunya. Nogensmenys no ho he pogut confirmar.

Els diaris enganyen sobre les seves estadístiques de visites per poder cobrar més als anunciants

dissabte, setembre 19th, 2009

newspapers_gransVia el bloc Reflections of a Newsosaur d’Alan D. Mutter , llegeixo que un estudi de Greg Harmon, de l’empresa Belden Interactive, on s’analitzaren els resultats de 118 diaris americans, de diferents mides, va adonar-se que la mitja de visitants únics a les seves webs era 1,3 vegades més gran que la població de les seves àrees, i 10 vegades més gran que la seva tirada d’exemplars en paper.

Aquests números, ens indica D. Mutter, no són moderadament erronis, sinó enormement inflats segons indicà Greg Harmon en una conferència a principis d’aquesta setmana. La conferència estava esponsoritzada per l’American Press Institute.

Les estadístiques que proporcionen els diaris no estan essent auditades per ningú.

Des de Catalunya puc dir que he vist uns quants diaris espanyolistes, que al cap de pocs segons refresquen automàticament la plana, és a dir, la tornen a carregar cada 20 segons per exemple, sense demanar permís, clarament per a poder dir que tenen més visites de les que tenen. A part de que és molt emprenyador estar llegint una plana i que es torni a carregar, i haver de tornar a abaixar i cercar el lloc, és simplement deshonest i robar mentir per tal de carregar més per la publicitat.

Com analitza Alan D. Mutter, és verossímil pensar que el 100% de la població d’una ciutat: nens, adults, gent gran, es connectin a la versió en línia del diari de la ciutat?. I que ho faci el 100% dels habitants de la ciutat i un 30%  que són de fóra?. És senzillament fals.

Al nostre país tenim grandíssims/es periodistes que diuen les coses com són. Valent/es, honrats/des, professionals. Destaco Vilaweb, el Punt i el programa Polònia.

Lamentable en canvi els diaris i “periodistes” mercenaris, sempre al servei de la seva causa, sigui quina sigui la mentida que calgui dir. No al servei de la transparència, la veritat i amb rigor, sinó al servei del seu amo. Una eina de propaganda del partit que els subvenciona. Com durant el feixisme, com durant els foscs núvols del franquisme, que encara no s’han esvaït.

Les persones volen la veritat, volen transparència. Per això molt blocs tenen més èxit que diaris manipulats. La gent confia més en aquelles persones rigoroses, que no pas en mitjans clarament partidistes.

Internet ens apropa a la democràcia, per això a la xina controlen, limiten i censuren la xarxa.

Tv3, clarament espanyolitzada des de l’entrada dels socialistes a la Generalitat, tampoc s’escapa de ser clarament anti-semita i anti-americana, fins al punt de ser anomenada tele-hamas per molts.

Greu actuació d’amazon amb el kindle

diumenge, juliol 19th, 2009

kindleAquesta notícia és realment interessant, perquè ha obert una polèmica vèrament important sobre el DRM, sobre els drets d’autor, i sobre els aparells i formats propietaris.

Resulta que Amazon va vendre per Internet el llibre 1984, de George Orwell, en format e-book, per al seu aparell Kindle. Després d’uns dies venent aquest llibre, i un número indeterminat de vendes, no només va retirar de la botiga en línia el títol, si no que va accedir remotament a tots els lectors e-book Kindle, i va esborrar el llibre.

Amazon ha sortit al pas indicant que el llibre va ser posat a la venda per una empresa de manera fraudulenta, és a dir, no tenia els drets per a distribuir-lo. Però el fet, és que a les persones que van comprar un kindle, i que van comprar el llibre, els han accedit remotament al seu aparell sense demanar-los permís, i els han esborrat la obra.

Compensa comprar un aparell propietari, i comprar llibres propietaris que no poden ser llegits en altres aparells i sobre els que no es pot fer una còpia de seguretat amb tots els inconvenients que això supossa?.

Tenint formats oberts, qui vol una porqueria de kindle en el qual sabran què llegeixes i podran esborrar-ho?. No vull ni pensar que algú l’empri per a escriure el seu diari, i que remotament li puguin visualitzar sense permís…

A nivell de DRM, hi ha una botiga de música que venia cançons amb DRM, i el sistema era tant dolent que per a escoltar la cançó havia de validar contra el servidor que l’haguessis comprat. Doncs bé, aquesta botiga tancà, i tots els qui havien comprat la música legalment van deixar de poder escoltar-la.

Els formats lliures són una garantia, sens dubte.

Via: Download Squad

Al Principat de Catalunya el 45% de les llars van comprar per Internet al 2008

divendres, abril 3rd, 2009

Segons l’Agència Catalana del Consum (ACC) de la Generalitat de Catalunya, el 45% de les llars amb connexió a Internet del Principat de Catalunya van comprar per Internet l’any 2008.

Al 2001 el nombre de llars que compraren era del 16%.

Destacar que l’any 2001, segons l’informe, hi havia un 27% de llars Catalanes connectades, i al 2008 un 34%.

El comerç electrònic hauria augmentat un 39% durant el 2008.

El comerç electrònic a Estats Europeus se situaria, de mitja, entre el 6% i el 7% l’any 2008.

Via: Noticiesdot.com

Google crea Google Ventures per a finançar empreses amb projecte prometedors

dimecres, abril 1st, 2009

google_venturesGoogle ha creat Google Ventures per tal d’invertir en empreses que tinguin projectes prometedors.
Ventures conta amb un equip multidisciplinar a on hi ha professionals experimentats de diverses disciplines: informàtics, economistes, marketing…
Via: Noticiesdot.com

2ª Calçotada amb Xavier Sala i Martin

diumenge, març 22nd, 2009

xavier_sala_i_martin-catalunya-calaotada-2009-03-21Fa temps va aparèixer a televisió de Catalunya, el mundialment famós i catedràtic de la Universitat de Colúmbia, el professor Xavier Sala i Martin i va explicar que tenia quasi 5.000 amics al Facebook, en aquell moment vora del límit de fb (Facebook).

El mur del Facebook d’en Xavier Sala i Martin s’ha convertit en un espai en que els seus amics virtuals, estudiants a Amèrica o a Catalunya, empresàries/is, emprenedores/rs, etc… debaten temes d’actualitat econòmica, i els articles/notes que publica en Xavier Sala i Martin.

La dinàmica és creativa i de sumar.

És sorprenent i molt agradable veure que el professor publica els esboranys dels seus futurs articles al diari la vanguàrdia, i que les persones el comenten, hi fan aportacions o correccions que sovint s’incorporen a l’article final. 

En aquest mur hi ha molt bon ambient, i això ens porta a la 2ª Calçotada amb Xavier Sala i Martin que és el que comentaré en aquest article.

La Calçotada tenia com a fet destacat que s’escriuria l’article per a la vanguàrdia entre 5.000 persones. Una característica del professor Sala i Martin és que és un pencaire extraordinari i fins i tot en un sopar amb els amics del Facebook es treballa.

101_4007Això es materialitzava en que hi havia 100 assistens en un entorn de treball tipus universitari, i per altra banda es podia connectar qualsevol a un xat a on es retransmetia l’esdeveniment en directe. De tant en tant es recollien algunes de les opinions del xat, que tothom podia seguir en directe mitjantçant la imatge d’un projector.

L’esdeveniment es forjà a l’hotel Bcn events a Castelldefels.

hotel-bcnevents bcnevents1

Va haber uns problemes tècnics aliens als organitzadors que van provocar que només 35-37 persones poguessin escriure al xat simultàniament, si bé tothom podia veure la vídeo conferència.

Gràcies als organitzadors la vídeo conferència de la primera part de la sessió de treball es pot veure (2 hores). El sopar i posteriors aportacions no es van retransmetre).

També un blocaire especialitzat en economia va publicar un petit resum al seu bloc.

amics_xsim

Retransmeto un resum dels punts més importants del que va ser aquesta sessió de treball:

En Gustav G. es presenta i informa que farà de moderador. Són a la taula principal en Vicenç A.,  en Xavier Sala i Martin, la Ruth H. i Xavier P. que recollirà les opinions del xat i les comentarà en diverses ocassions durant el devat. La organització corre a càrrec del grup “Fem bullir l’olla”.

La Ruth informa que la sessió de treball és com el que es faria a un cafè, però tots junts els parcipants que hi són fisicament i virtual.

També comenta que hi ha una fractura digital, i que no és tant sols en el número de persones que tenen Internet, si no en l’ús que en fan i l’accès.

En Xavier Sala i Martin comenta que es farà l’article entre 5.000 persones (número d’amics del seu perfil al fb).

En Gustav presenta els espònsors, que han aportat diversos premis per als assistents físics i virtuals. Penseu que és una transcripció basada en els meus apunts i memòria i pretenc compartir les idees. Les frases poden ser resums o no literals.

Aquests són:

Conserves Ferrer: tres lots de productes diversos ben farcidets.
Mesless: 2 lots de carregadors universals que carreguen tota mena de dispositius de manera simultània. Són emprenedors Catalans. Enllaç al grup fb I love my Mesless.
Hotel bcn-events: que regala una nit d’hotel per a dues persones entre la millor aportació al xat.

Comença la sessió de treball en que es debaten 10 punts per a ressoldre la crisi. I es comença pel punt 1:

1.- Crisis financera. Mesures a curt termini.

 a) Bad banks. Fons destinats a adquirir els derivats tòxics de les entitats financera per rendibilitar aquesta inversió a llarg termini i netejar el balanç de les entitats. Titularitat pública o privada? Com es valoren els actius?

b) Compra d’actius tòxics per part de l’estat. Com es valoren els actius? Si es tracta d’una adquisició per sobre el valor de mercat, problema d’incentius perversos a les entitats financeres: premi al risc.

c) Intervenció limitada al subjacent: préstecs amb garantia hipotecària. Incentivar la renegociació dels crèdits, avals de l’estat, cessió dels crèdits amb risc d’insolvència l’estat. Problema d’incentius perversos a les famílies: premi al risc i al palanquejament.

d) No intervenir: el més eficient sobreviu. Problema: inconsistència temporal.

Intervencions:

Carles M. – creu que el més lògic és no intervindre. Regalar diners públics a una empresa privada que ha tingut grans beneficis i que si té problemes és per que ha apalancat (demanat prestat per a invertir) i ho han fet malament és de bojos. S’ha de deixar que s’arreglin sols igual que passa amb totes les empreses privades. Proposa crear un Good Bank. Enlloc de que els governs regalin diners als bancs per a que no petin, i que aquests diners no arribaran a les empreses per que els banc estan malament i potser petaran igual, amb aquests diners crear un Good Bank, que comenci des de 0 i pugui donar liquiditat a les empreses que es vegin factibles. Matitsa que la idea d’un Good Bank ja s’havia comentat al Mur de XSiM.

Algú comenta que un banc creat amb capital públic pot fer la competència als bancs privats. Una competència deslleial. I que ningú diu que l’estat sàpiga fer de banquer. I que la gent pot treure els dipòsits dels seus bancs per a ingressar-los al nou banc que saben que està bé, i d’aquesta manera enfonsarien els bancs privats.

Vicenç A. – respon que el banc no té per que ser públic, que també es pot incentivar un banc privat. Incideix sobre possibles pànics.

XSiM- Responent a Vicenç A. que ningú sap que pot passar si es crea un nou banc i si peten alguns dels bancs actuals. Comenta que podria haber, exemple hipotètic, dos anys sense crèdits, però que ja portem un any sense crèdit. Explica què és un credit crunch, que consisteix en que una manca de crèdit es carrega/fa cruixir tota la economia.

Miquel C. – comenta que la seva empresa fa instal·lacions a bancs de cablejat, etc… i que afortunadament fa un any van diversificar els clients i serveis (van deixar de treballar només per a bancs) per que ara haurien hagut de tancar puig els bancs no els donen feina practicament.

XSiM- comenta que les persones que han estat acomiadades ara deixaran de cobrar l’atur i per tant no podran pagar la hipoteca i d’aquí a 5 mesos els vancs tindran una muntanya d’impagats. Diu que espanya serà el país que més patirà del món doncs el 19% del seu PIB depen de la construcció. Diu que a un país (del primer món) normal, el PIB de la construcció és un 4%. També comenta que a USA se segueix innovant i creant productes tipus facebook, google (diu facebooks, googles…).

Algú comenta que els bancs estan tallant les pòlisses a les empreses, i hi ha un assentiment general.

Carles M. – comenta que respecte a la possibilitat que hi hagi pànic a la ciutadania (i per tant retirin diners del banc) i les accions a emprendre per sortir de la crisi és ben difícil determinar-les per que no hi ha transparència i per tant és difícil saber com actuar. Si ningú sap com està cada banc per que hi ha un hermetisme per part dels bancs i dels goberns.

Ruth H. – diu que la gent aquí “a espanya” no és emprenedora. I que hi ha un problema de mentalitat.

La fòrmula “aquí a espanya” serà utilitzada diverses vegades per diferents oradors/es i diverses persones diferenciaran Catalunya i espanya, i la majoria parlaran de “el país” per a referir-se a Catalunya. Totes les intervencions d’aquesta reunió d’alt nivell són en Català fins i tot el xat. (la directiva de la reunió va ser que cadascú parlés la llengua que volgués)

Ruth (una altra) – diu que sí que s’innova a Catalunya, però que no hi ha financiació de capital risc. Diu que per al seu projecte que es va consolidar, van anar a demanar finançament directament a l’estranger.

Gustav G. – Explica que va presentar un projecte a la generalitat i aquests li van dir que era molt maco i que mirarien a veure si algú dins de la generalitat els podria ajudar. També el van remetre a provar sort a empreses privades.

(Jo també em vaig reunir al seu moment amb el subsecretàri d’indústria, ramaderia i pesca per un invent que permetia estalviar milions de litres d’aigua i em va dir “està bé” per que no proves a la roca, o a agbar… li vaig dir que si s’adonava que tinc una idea que ajudaria a tothom i que es pot exportar i que em deia que fos jo que mirés a veure si algú em feia cas i només va aixecar les espatlles com dient “sí, però i jo què hi puc fer”. Aquest funcionari per cert va arribar tard, i jo el vaig veure quan vaig arribar 5 minuts abans de l’hora, xerrant amb companys de vanalitats. No vaig poder explicar això per que érem molts i el temps molt limitat i havíem de repartir el temps).

XSiM- la innovació no pot existir sense un sistema d’inversió. Els projectes d’innovació van 99 malament i 1 té un èxit espectacular (posar Google d’exemple). Indica que la seguretat va renyida amb la innovació. Diu que espanya és un país segur, per als estalvis de la tieta o de la Iàia, però que això no permet innovar. Proposa compaginar la Seguretat amb la finançar altíssim risc per a la Innovació: ultraregulant la inversió segura (el que es pot fet i el que no), i un sistema de “llibertat total” per a l’altra inversió.

n8154002653_9756Jordi V. – del grup fb We love Xavier Sala i Martin jackets comenta que “en aquest país” no la tindrem mai la mentalitat d’innovar.

Em sembla que en general majoritàriament no hi estem d’acord, és la meva percepció.

(la foto és de la primera trobada Facebook)

XSiM- l’estat del benestar ha matat els incentius. La socialització, no, la socialistalització ha matat els incentius. Els nens creixen veient que tot és gratis i no suporten el fracàs. 

Per a ser Bill Gates, continua, has d’ensopegar i tornar-te a aixecar, has d’ensopegar i tornar-te a aixecar i veu que hi ha una diferència extraordinària entre els seus estudiants de Nova York i els de Barcelona. Els de Nova York tots volen montar empreses, els de Barcelona volen ser funcionaris.

Comenta que la socialdemocràcia ha anestesiat a la societat.

Josep M.P. – Sóc pintor no subvencionat, i exporto les meves obres a fora.

XSiM responent a les propostes que van en la línia de no intervenir als bancs doncs han causat els seus propis problemes- Per primer cop a la història estem escribint un article molt més liberal del que seria jo sense vosaltres. :-)

El riure i el bon humor van ser els acompanyants d’aquesta vetllada.

En algun moment XSiM fa un comentri molt bo, però no el tinc enregistrat en ordre cronològic així que el poso aquí.

XSiM – Que es pot esperar de la mentalitat d’un país on el referent, l’heroi de la societat de la obra més reconeguda de la seva literatura, és un nen que roba a un cec?. Això és impregnat a la societat.

(Jo vaig pensar en Torrente com a referent actual).

Xavier A. – en 3 generacions hem tingut 3 models diferents d’ensenyament. La classe política de Catalunya o espanya és molt mediocre. Les mesures són pedaços populistes per a que els tornin a votar.

Hi ha quòrum a la sala en que els polítics treballen per a la reelecció amb mesures populistes.

Xavier A. – S’ha de diferenciar a la classe segons el Talent. I Catalunya està dins d’espanya per molt que no ens agradi.

XSiM- No tornem a començar – riures.  Això va per que s’ha discutit força últimament sobre la Independència de Catalunya al Mur.

Gustav G. – Diu que és emprenedor i que estem aconseguint proximitat amb aquesta sessió i que això és molt positiu per que incrementa les relacions profitoses entre els participants (Networking, que significa treballar en xarxa, per exemple que jo presenti a dos clients que tenen negocis complementaris i que poden treballar junts i beneficiar-se d’aquesta coneixensa).

Maria D. – és directora d’un institut públic, és funcionària i denuncia que els funcionaris que volen innovar no poden. Reitera que els polítics sembla que pensin de 4 en 4 anys. Diu que quan actuar algú ha de ternir els pebrots de prendre aquesta decissió. Diu que si algú pren una decissió valenta se li tira tothom al damunt.

Una persona de qui no aconsegueixo anotar el nom – de vegades es fa un esforç en la direcció equivocada. Recomana el bloc de Òscar Sànchez.

Estem parlant sobre la incidència de la religió en la societat. Si la fa passiva per les pors, per la obediència cega sense creativitat, etc… 

XSiM- diu que els sociòlegs acostumen a justificar el nivell econòmic d’una societat per la seva religió, però que això no explica com un país pobre com Irlanda, experimenta un creixement econòmic que la fa avançar Anglaterra, sense canviar de religió. Comenta que llavors els sociòlegs comenten que és la religió el que fa que experimentin el creixement econòmic. :-) 

Posa en evidència que si s’acusava a Xina de que la seva religió feia que no progressessin econòmicament, no es pot indicar que el que fa que ara prosperin és la religió, ja que aquesta no ha canviat.

Carles O. des del xat – Fixeu-vos que el capitalisme es desenvolupa inicialment als països protestants.

XSiM: incideix sobre la religió que condemnava als rics i a la riquesa, cita: és més fàcil que un camell passi pel fil d’una agulla que un ric entri al cel.

Sara C. fa un comentari molt divertit- S’ha d’obrir la ment. El meu somni és ser funcionària. Jo vull continuar estudiant i l’horari de funcionària m’ho permet. Creu que s’hauria d’acabar amb el bipartidisme.

XSiM sobre els canvis estructurals necessaris – Qui ho pot fer no té ganes de fer-ho. No pots comprar una vacuna contra la manca de cultura de l’esforç.

Vicenç A. pregunta – quins són els incentius per a que la gent actui d’aquesta manera. 

Un noi anomenat Xavi – la crisi pot ser la vacuna per a canviar la mentalitat i proporcionar els incentius per a innovar i ser més productiu.

Algú comenta que com era possible que a Andalussia es contractessin immigrants per a fer la recollida als camps amb la taxa d’atur tant gran que hi havia, i parlava de la picaresca de treballa el mínim imprescindible per a tenir el PER.

XSiM- Finlàndia era pitjor que espanya (en productivitat i ganes de treballar) però al 1992 van tenir una crisi molt forta i van fer les reformes que calia.

XSiM- Algú es va inventar el dolor per algun motiu, Déu o Darwin- riures. (és un tema que se n’ha parlat força també amb motiu de l’any Darwin)- quan algú es crema, li fa mal, i això li obliga a treure la mà. La crisi ens pot ajudar a solucionar els problemes estructurals.

David C.- Solucionar la crisi de Catalunya passa per la Independència.

Lluís – La independència no és una utopia i jo també hi crec. La lacra d’Europa és l’estat del benestar. Els sindicats defensen als treballadors, però qui defensa els aturats?.

Algú fa un comentari que no vaig poder recollir i en XSiM respon:

XSiM- Això és com dir que la principal causa del divorci és el matrimoni – riures generals.

Gustav G. – Comenta l’article de Vicenç Partal del que es va parlar al Mur i del que ens volen fer als independentistes. 

Poso un extracte:

“Ja tenim ací la trampa

El Consell d’Estat espanyol, a petició del govern del senyor Zapatero ha redactat un informe sobre una possible modificació de la llei electoral espanyola amb l’objectiu principal de reduir el pes dels partits nacionalistes no espanyols. Consisteix a aplicar la via basca al conjunt de l’estat canviant les regles del joc a mig partit. Una trampa en la qual col·laboren, de bell nou, PSOE i PP. 

…”

Carlota – comenta que ha creat un mapa conceptual amb tot el que s’ha dit, que només l’entendria ella. :-) – pregunta- Som tots iguals?. L’educació i la religió ens vol convertir a tots iguals. La religió es basa en la por.

Xavier P. – s’hauria de subvencionar la materia gris que hi ha a l’estranger per que torni.

XSiM – Portant aquí la matèria gris els mataries. 

Mas Culells, catedràtic de la universitat de Harvard va tornar, i un Català que ha escrit el millor llibre de micro-economia del món també.

Però tots els que han tornat i s’han quedat no han avançat gens.

El que fa que et sentis a gust i que progressis és estar rodejat d’un entorn creatiu. Comenta com a Colúmbia, si ell té una idea a les tres del matí, i no se’n surt, pot picar a la porta del costat a la dreta hi ha un Nobel que també està treballant a les tres del matí, i si no se’n surten, a l’esquerra, una miqueta més enllà n’h iha un altre, també treballant o estudiant un tema.

Comenta de diferents Catalans d’èxit visquent a l’estranger, com un Olotí que està dirigint una multinacional a Shangai (el van anar a buscar per a que la dirigís). Diu que aquesta gent, quan diuen aquí el que guanyen, se’n riuen. Per que és una quantitat a la que ni remotament s’apropen aquí per a pagar als/a les millors.

A tot això les reporteres de tv3 entraven i sortien i enregistraven quan els semblava.

En XSiM reprodueix la definició de Reagan de la social democràcia:

A tot el que es mou, li fots un impost.

Si es torna a moure, li fots un altre impost.

Si no es mou, li dones un subsidi.

 

:-) Aquí els riures van tornar a ser generals.

Es va riure molt i a gust. No un riure de maliciós, contra ningú, si no un riure compartit, positiu, i de tocar la realitat i el sentit comú amb sentit de l’humor.

XSiM insisteix en la importància del incentius com a manera que es vulguin fer les coses.

Objectius que portin als emprenedors a expressar el seu Talent.

Ramon B. cita la frase de no recordo qui: subvencionar un ¿catedràtic? és convertir-lo en un funcionari.

101_4011 101_4012 101_4021 Dos Pantalles 2ª Calçotada Xavier Sala i Martin XSiM

Com a curiossitat final, el USB Peple, ninot USB del Xavier Sala i Martin va ser encarregat dilluns a la Xina, i era a Barcelona dimecres. 100 unitats.

101_4050La Alícia va fer salsa de calçots per a 100 persones. Jo no vaig tastar la que ens va obsequiar a tots Ferrer, però la de l’Alícia era molt bona i molt millor que la de l’hotel (que per cert ens van posar un potet igual que el que ens va fer l’Alícia individualment per a cada taula).

A la foto és veu el Xavier Sala i Martin amb la jaqueta del xandall que li van regalar que té les fotos de les 200 persones que van indicar que hi anirien. El xandall igual que l’americana que li van regalar a la primera trobada és realitzada per uns emprenedors Catalans.

Em quedo amb una frase de les moltes bones que es van dir aquesta nit:

XSiM (en el context de la despesa pública):

Els metges diuen que un got de vi al dia és bo per la salut amb una excepció…

Els alcoholics.

I els polítics són alcohòlics.

(riure general, així que matisa)

Els polítics són addictes gastar.


embotits-catalunya-calaotada-2009-03-21-xavier-sala-i-martin

Els embotits que veieu van ser cortesia d’un dels assistents (per a 100 persones!!!).

Estaven boníssims. No us ho puc descriure. Però la botifarra d’ou, estava increible. 

Els embotits els va portar Embotits Consul.

El potet de salsa individual és la salsa de calçots que va fer l’Alícia.

Sobre el plat es pot veure el USB people del XSiM amb l’americana rosa. :-)

Hi havia persones vingudes de tot arreu, des de Catalunya, Lituània, frança… una noia que estudiava a frança va comentar que els estudiants portaven mesos amb totes les universitats de frança tancades contra el plà bolonya , i que aquí es notava la manipulació de la premsa quan ningú en parla o els polítics diuen que fem el ridícul i que tota europa l’accepta.

També va comentar que va proposar fer votacions secretes, amb papereta, doncs allà les fan a mà alçada, i va guanyar el no movilitzar-se, però que els partidaris de movilitzar-se van ignorar la majoria i van blocar les universitats.

Les compres per Internet a Europa

dilluns, març 16th, 2009

La comissió europea va presentar un informe indicant les dades d’usuaris que han comprar a través d’Internet durant el darrer any.

Aquestes són les dades en percentatges respecte als internautes:

Alemanya, Regne Unit, frança: 57%
Mitjana europea: 32 %
Catalunya: no indicat
espanya: 20%
Bulgària, Xipre, Grècia, Letònia, Portugal, Rumania: 10% 

Altres dades més generals són:

El 42% dels internautes europeus enquestats organitza i adquireix els seus viatges mitjantçant Internet.
El 41% compraria roba i material d’esports. (roba???)
El 39%  compra llibres i revistes.

Però majoritariament el que fan és consultar i comparar preus abans d’apropar-se a una botiga física a per l’article.

Via: associació d’internautes (castellà)