Archive for the ‘Ciència’ Category

Posem a l’aigua l’Ictineu 3

dimecres, juliol 24th, 2013

Donació a Verkami per a ictineu 3 de codic.catEl submarí va ser un invent Català.

De Narcís Monturiol.

Uns Catalans han desenvolupat un submarí lloat internacionalment, durant deu anys, i els falten molt poquets diners per a poder acabar el projecte.

Jo he fet la meva donació de 50 €.

T’hi apuntes?.

http://www.verkami.com/locale/ca/projects/6203-ara-es-lhora-de-la-veritat-fem-lesforc-final-posem-a-laigua-lictineu-3

 

Folles matemàtiques

dilluns, maig 16th, 2011

Ara fa uns dies em va venir un dubte al cap.

Havia de calcular la intersecció d’uns rectangles, que podien superposar-se o no, i podien trobar-se a qualsevol punt de les coordinades x y z.

Vaig començar a preparar els algoritmes i els càlculs matemàtics i de seguida em vaig adonar que podia tenir coordinades als valors negatius.

I un dubte em va assaltar.

Suposant que el rectangle 1 és parcialment dins del rectangle 2, si calculava el fragment del vòrtex x en comú fent:

$i_espai_comu_eix_x = $i_rectangle1_x_fi - $i_rectangle2_x_inici;

En aquest cas el rectangle 1 és el negre i el rectangle 2 el vermell.

Em vaig adonar que el final de l’eix x del polígon 1 podia acabar a la posició -2 per exemple, i el principi de l’eix x del polígon 2 podia començar a la posició -4, així que em trobaria amb que l’espai comú seria el resultat de fer:

-2 – (-4)

I això em va fer ballar el cap.

Si a tres pomes li en restes una te’n queden dues.

Però com li restes, li sostraus, -4 a -2.

En aquells moments estava una mica espès. Havia treballat moltes hores i dormit poc.

Vaig comentar-li a un amic, i tampoc sabia com enfocar-ho.

Així que us plantejo aquest divertiment matemàtic.

Hi podeu pensar una mica i a continuació us n’explico la solució.

Davant el dubte un ordinador ens dóna el resultat:

<?php
    $i_valor=-2;
    $i_valor2=-4;

    $i_resultat=$i_valor-$i_valor2;$i_resultat2=$i_valor+$i_valor2;

    echo "El resultat del misteri $i_valor - $i_valor2 és: $i_resultat\n";
    echo "El resultat sumant $i_valor + $i_valor2 és: $i_resultat2\n";

Jo he anomenat aquest arxiu follesmatematiques.php així que el podeu executar amb:

php -f follesmatematiques.php

El resultat que us donarà és que -2 – (-4) = 2 o si feu -4 -(-2) = -2

I ara us explico diferents possibilitats per a comprendre la solució.

Si tenim -4 vol dir que tenim 4 vegades el valor -1, així que si li restem -2, és a dir 2 vegades -1, només ens queden 2 -1, o sigui -2.

Una altra possibilitat és descompondre-ho matemàticament:

-4 – (-2) = (-1*4) – (-1*2) = -1 * (4-2) = -2

Una altra possibilitat és pensar en el compte bancari: Si a un compte corrent li han aplicat un càrrec de -2 euros, i el banc l’anul·la per que ha estat un error, és a dir resta o sostreu els -2 euros, vol dir que els hi sumarà. O sigui que si tenim – (-2) és com si tinguéssim +2.

Un divertiment per a qui us agradi fer ballar el cap amb problemes i preguntar-vos sobre l’origen (que no el “PORQUÉ”) de les coses.

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1Pw

Vídeo: ReWalk – Exosquelet que permet caminar, alçar-se i seure a persones paraplègiques

dilluns, gener 25th, 2010

Un inventor Israelí ha creat un giny que permet a persones paraplègiques posar-se dempeus, caminar, pujar i baixa escales, i asseure’s.

El giny, anomenat ReWalk – tornar a caminar, consisteix en un exosquelet que obeeix les comandes que s’estableixen des d’una polsera.

S’estima que costarà uns $20,000 (14.134 €).

M’ha recordat a ‘Hal 3′, un exosquelet concebut a una universitat de Japó que permet a una persona normal aixecar sacs de quaranta kilograms sense esforç.

La tecnologia en aquest cas és diferent, perquè detecta els impulses elèctrics dels músculs, i s’anticipa, de manera que el giny fa quasi tot l’esforç en el moviment o la càrrega de pesos.

També resulta curiós aquest robot “caminador” que és com una cadira que es desplaça amb dues cames hidraúliques:

En la línia del ‘Hal 3′ hi ha un exoesquelet desenvolupat a la universitat de Utah (Estats Units) però per a ús militar:

Per a acabar paga la pena veure el vídeo d’aquest propotip de Toyota, que és alhora cotxe i sistema de desplaçament personal.

Possible cura per a la esclerosi múltiple

dilluns, gener 4th, 2010

El 21 de Novembre va aparèixer aquesta notícia al web de la televisió CTV British Columbia de Canadà.

La va reproduir el 26 gizmag, i comença a escampar-se pel món.

Permeteu-me esplaiar-me uns instants en la història d’aquest investigador italià per a passar després als detalls més tècnics.

El catedràtic de la universitat de Ferrara, al nord d’Itàlia, i anteriorment cirurgià cardíac va començar la seva carrera particular contra la malaltia que estava afectant a la seva dona, la esclerosi múltiple, 10 anys enrere.

En veure el patiment de la seva dona, que tenia problemes de visió, fins i tot ceguesa durant algun temps, fatiga, debilitat muscular, manca d’equilibri… el Dr. Zamboni va començar a estudiar tot el que queia a les seves mans sobre el mal, amb l’objectiu de tractar de curar-la.

Va descobrir que les persones que patien esclerosi múltiple acostumaven a presentar elevades concentracions de ferro al cervell no acords amb la seva edat.

A la fotografia una imatge de ressonància magnètica del cervell (MRI) d’un pacient amb esclerosi múltiple.

El color groc són dipòsits de ferro.

El doctor va descobrir que els dipòsits de ferro seguien un patró únic, que molt sovint es formaven al centre del cervell i s’agrupaven als voltants de les venes que drenen la sang del cap.

Fins aleshores cap investigador havia explicat els motius d’aquesta concentració de ferro i ho atribuïen a un efecte de la malaltia.

El Dr. Zamboni es va començar a preguntar si el ferro provenia de sang incorrectament acumulada al cervell.

Mitjançant ultrasons Doppler va començar a examinar els colls de paciens d’esclerosi múltiple (MS en anglès) i va fer una troballa sorprenent:

Quasi el 100% dels pacients presentaven una reducció, caragolament o un bloqueig absolut de les venes que se suposa que serveixen per a netejar la sang del cervell.

En contrastar les observacions amb persones sanes no hi trobà cap d’aquestes malformacions.

Tampoc les hi va trobar en persones que patien altres malalties neurològiques.

Va decidir investigar-ho amb fermesa.

El que el va deixar corprès va ser comprovar que no tan sols la sang no abandonava el cervell, sinó que fluïa altra volta cap amunt, d’on venia.

Va quedar corglaçat en descobrir que els dipòsits de ferro es trobaven exactament al voltant de les venes i va començar a imaginar que es podia deure a un problema en el drenatge de la sang.

En les seves paraules:

Això és molt important, perquè el ferro és molt perillós, puix que produeix radicals lliures, i els radicals lliures són assassins per a les cèl·lules. Així que necessitem eliminar l’acumulació de ferro.

El Dr. Zamboni va anomenar la malaltia CCSVI o Insuficiència Crònica Cereborespinal Venosa, i va començar a publicar prompte la seva recerca a diaris sobre neurologia.

El següent pas va ser descobrir que la severitat dels símptomes de la esclerosi múltiple era proporcional a la severitat del bloqueig de les venes.

Com més venes bloquejades, més greu era la malaltia.

El catedràtic va localitzar bloqueigs no només a les venes del coll, just sota el cervell, les jugulars, nogensmenys en una vena central del cervell, la acigós (azygos), que buida la sang del cervell al llarg de la columna vertebral.

Els bloquejos en aquesta vena es troben associats a les formes més greus de la malaltia, que deterioren als pacients de forma molt ràpida i en que actualment no hi ha tractament efectiu (llevat de la possible cura esmentada en aquest article).

El Doctor Zamboni es va apropar a diversos neuròlegs, i en la seva majoria el van menystenir.

Però un especialista a l’hospital Bellaria, a Bolonya, el Dr. F. Salvi, va quedar intrigat pels descobriments del Dr. Zamboni i va començar a enviar-li pacients d’esclerosi múltiple per a que pogués comprovar si les seves observacions eren correctes a nivell general.

Les imatges de venes estretes, bloquejades, o amb restriccions en el flux sanguini eren irrefutables per al doctor F. Salvi.

Però el protagonista d’aquesta història no en tenia prou amb descobrir un possible origen de la malaltia.

Volia solucionar-la.

Si les venes bloquejades eren el causant del patiment, podien ser desbloquejades?.

Prenent una pàgina de l’angiografia estàndard, en què els metges fan servir globus per obrir les artèries bloquejades, que s’alimenten de la sang del cor, va aconseguir per a la seva investigació l’ajut del cirurgià vascular Dr. R. Galeotti, també a la Universitat de Ferrara i l’Hospital de Santa Anna.

Fa tres anys, l’equip va començar un estudi en el que van tractar 65 pacients amb EM per veure si la cirurgia endovascular podia restablir el flux en aquests vasos i disminuir els símptomes de l’EM.

Els resultats van ser publicats el 24 de Novembre de 2009 a “Journal of Vascular Surgery” però els resultats preliminars ja mostraven una disminució en el nombre de nous atacs d’esclerosi múltiple, una gran reducció en el nombre de lesions al cervell, i una millor qualitat de vida.

L’única vegada que els símptomes van tornar als pacients van ser quan les venes es reduïen.

– Atès que la EM és una malaltia progressiva i afecta a persones joves, si perdem el temps, hi ha un munt de joves en que es desenvoluparà sense possibilitat de recuperar-se. Això és molt dur per a mi- va declarar.

El nom amb el que han batejat el tractament per a desbloquejar les venes, ja sigui per mitjà d’un globus, o de la implantació d’una minúscula malla metàl·lica que manté les venes obertes és tractament d’Alliberament.

El Dr. Zamboni també ha estat estudiant la prevalença de CCSVI amb un equip de la Universitat de Buffalo a Nova York, en col·laboració amb el Dr. Robert Zivadinov.

Aquest estudi, que es publicarà aquest gener, ha analitzat 16 pacients amb EM, entre ells vuit dels Estats Units d’Amèrica i vuit d’Itàlia.

En tots s’han trobat que les venes estaven bloquejades, tal com descrivia Zamboni, i finalment tots es van sotmetre al tractament d’Alliberament.

Un dels pacients va ser de resident de Buffalo Kevin Lipp. Lipp tenia esclerosi múltiple des de fa més d’una dècada, i com a part de l’estudi, va descobrir que tenia cinc venes bloquejades al coll. Després de sotmetre’s al tractament, 10 mesos enrere, diu que no ha tingut cap nou atac d’esclerosi múltiple.

Zamboni posa l’accent en que el tractament de l’Alliberament no fa que les persones en cadires de rodes tornin a caminar.

Més aviat, sembla que deixa el desenvolupament de nous atacs de MS, i en alguns casos, millora la circulació i disminueix la fatiga debilitant, que són les característiques de l’EM.

La fundació que ha patrocinat la investigació Zamboni, la Fundació Hilarescere, també insta a la prudència i a la moderació en l’eufòria fins a tenir més evidències:

“No podem donar la il.lusió als pacients que es tracta d’un tractament garantit i és fàcil. Això no està bé. I mai no hem fet això”, diu el president Hilarescere Fabio Roversi-Monaco. “No diem que aquesta és una cura per l’EM Només dir que la investigació avança, i hi ha dades encoratjadores, però estem a l’espera per obtenir més conclusions.”

El Dr. Zivadinov a Buffalo està iniciant un nou estudi, amb 1.600 adults i 100 nens voluntaris, la meitat d’aquests, pacients d’EM.

Barrina usar ultrasons i ressonància magnètica per a confirmar si les persones amb EM també pateixen les obstruccions a les venes indicades pel CCSVI i si els membres de la seva família tenen les mateixes anomalies.

El catedràtic Dr. Mark Haake, un neuro-científic d’imatges de la Universitat McMaster i la Universitat Estatal de Wayne a Detroit, també està intrigat pels resultats de Zamboni.

Ell ha estat observant durant molt de temps els dipòsits de ferro en el cervell dels pacients amb EM mitjançant una anàlisi de ressonància magnètica especialitzada anomenada SWI – imatge ponderada específica.

Quan va veure les publicacions inicial Zamboni, immediatament es posà en contacte amb el metge italià i va començar a col.laborar.

Les societats d’EM de Canadà i els EUA són reticents a donar suport a les teories Zamboni.

Ells sostenen que: “En base als resultats publicats sobre aquests resultats a la data, no hi ha proves suficients per dir que l’obstrucció de les venes causa l’EM… Encara no està clar si alleujar l’obstrucció venosa seria beneficiós”.

A l’enllaç que us proporciono s’exposen alguns casos de recuperacions miraculoses, especialment en l’aspecte de l’energia, la fatiga que patien.

La cirereta més dolça és el cas de la dona del Dr. Zamboni, que va ser una de les primeres pacients a sotmetre’s a la operació, tenia completament obturada la vena azigos, i des de llavors es troba lliure dels símptomes.

Article CTV British Columbia (Canadà) (anglès, traducció al Català).

Article a gizmag (anglès, traducció al Català).

Un metge italià ha estat aconseguint resultats espectaculars amb un nou tipus de tractament per l’esclerosi múltiple, que afecta 2,5 milions de persones a tot el món.

En un estudi inicial, el Dr Paolo Zamboni va prendre 65 pacients amb EM remitent-recidivant, feu una senzilla operació per desbloquejar les venes de sortida del flux sanguini al cervell- i dos anys després de la cirurgia, el 73% dels pacients no tenien símptomes.

Sembla ser que aquest mètode pot oferir a moltes víctimes una curació completa.

Lents de contacte per a diabètics

dilluns, gener 4th, 2010

El catedràtic de Química i Enginyeria Bioquímica Jin Zhang, de la universitat de l’Oest d’Ontario a Canadà (University of Western Ontario) ha desenvolupat unes lents de contacte que permeten mesurar el nivell de sucre : canvien de color en funció de la quantitat de sucre present a les llàgrimes.

El giny es basa en unes nanopartícules dins les lents d’hidrogel.

Aquestes nanopartícules reaccionen amb la molècula de glucosa que hi ha a les llàgrimes.

Quan els nivells de sucre varien (amunt o avall) una reacció química fa que les lents canviïn de color.

El 16 de Desembre l’investigador revé $216,342.00 (150.300 €) de la fundació per a la innovació del Canadà (Canada Foundation for Innovation – CFI) per a continuar la seva investigació amb nanocomposts multifuncionals.

Font: gizmag | jkOnTheRun

Al 2005 la companyia Israelí Glucon va aconseguir la patent d’un rellotge que monitoritzava els nivells de glucosa a la sang mitjançant ones foto acústiques als vasos sanguinis però sembla que no s’ha arribat a comercialitzar.

Segons l’article de globes.co.il el 13 de Juny de 2006 una altra empresa, OrSense, també treballava en aquesta tecnologia.

Via: Medgadget | jkOnTheRun

Científics Israelians fabriquen mostres falses d’ADN a la carta (proves judicials)

divendres, agost 21st, 2009

mini_dnaEns n’informa el New York Times, científics Israelians han aconseguit fabricar proves falses d’ADN de saliva i de sang de manera que podrien ser emprades en un judici per a incriminar algú.

Aquests científics han estat capaços de generar ADN a la carta, simplement tenint accés a la base de dades on s’emmagatzema el perfil genètic de la persona que es voldria incriminar.

Això ens condueix a una inseguretat jurídica.

Via: l’home dibuixat

Honda i Shimazu Corporation creen una interfície per a controlar robots amb la ment

dissabte, abril 4th, 2009

Honda i Shimazu Corporation han creat una interfície per a llegir l’activitat cerebral i controlar robots.

La BMI (Brain Machine Interface – Interfície de Cervell Humà¡) permet controlar a un robot com l’Asimo de Sony amb la ment.

asimo-ment-3403600936_08745264e6

Aquest sistema innova en emprar electroencefalografia per tal d’analizar l’activitat cerebral, que és el mecanisme habitual, nogensmenys simultàniament utilitzen espectroscòpies properes a l’infraroig “near-infrared spectroscopy”. És el primer sistema que combina ambdues tècniques. El percentatge d’encert supera el 90%.

Així mitjantçant les dades encefalogràfiques calculen la diferència de potencial elèctric a la superfície del crani mentre que amb “near-infrared spectroscopy” coneixen dades sobre el flux de sang dins del cervell. Combinant les dues dades s’obtenen els resultats encertats tan elevats esmentats.

asimo-ment-3402790419_5f8cd6c505

D’aquí a uns anys les feines de manobre probablement seran realitzades per robots controlats per humans a distància segura. Si cau una bastida, no hi haurà víctimes (humanes).

Via: KiraiNet

La cafeïna podria reduïr un 65% el risc de patir Alzheimer

dijous, abril 2nd, 2009

Segons l’estudi Caide dut a terme per la universitat Kuopio (Finlàndia), l’Institut Karolinska d’Estocolm i la universitat de Hèlsinki.

 

La investigació, duta a terme amb una mostra de 1.409 individus, que prèviament va formar part del North Karolia Project i d’un altre estudi, va estar en observació una mitjana de 21 anys.

 

La investigació constata que els consumidors habituals de cafeïna, entre tres i cinc tasses de cafè al dia, tenen menys risc de patir Alzheimer o una altra demència respecte als no consumidors de cafeïna.

La cafeïna redueix un 65% les possibilitats de tenir Alzheimer i altres demències, segons l’estudi Caide, fet per neuròlegs de la universitat de Kuopio (Finlàndia), l’Institut Karolinska d’Estocolm i la universitat de Hèlsinki.

Fa poc l’Universitat de Barcelona (UB) feu públic un estudi conjunt amb l’Institut d’Investigacions Biomèdiques Pi i Sunyer (Idibaps) de l’Hospital Clínic de Barcelona en què va destacar que la cafeïna estimula el sistema nerviós central i millora el temps de resposta i rendiment en tasques de memòria a curt termini.

Via: Noticiesdot.com

Homenatge a Ada Lovelace, la primera programadora

Dimarts, març 31st, 2009

adalovelacedayAda Lovelace, va ser la primera programadora, abans que existís el primer ordinador.

Em sumo a l’homenatge que van fer més d’un miler de blocs a l’Ada Lovelace i a totes les dones que han destacat al món de la tecnologia en particular el passat 24 de Març de 2009.

 

Ada Lovelace va ser la primera programadora de tota la història de la informàtica. Nascuda el 1815, filla del poeta anglès Lord Byron, va conèixer en plena adolescència a Charles Babbage i va quedar enlluernada per la màquina de diferències finites, que era un ordinador mecànic de propòsit general. 

Així doncs va escriure els programes per a una màquina que encara no existia i que no es va construir fins molts anys després de la seva mort.

En el seu honor es va crear ADA, el primer llenguatge de programació definit per un estàndard ISO.

Blocs que han donat suport ordenats per llengua.

Via: SomGNU

Més informació: L’home dibuixant

Invent: Un xiquet de 12 anys inventa una casa per a indigents

dijous, febrer 26th, 2009

Un xiquet de 12 anys, Max Wallack, ha inventat una casa per a indigents que es pot fabricar amb deixalles.

homedome

Va guanyar el concurs “Trash to Treasure” i va rebre 10.000 dòlars, un portàtil Dell i un viatge a Boston.

L’invent s’anomena “HomeDome” i és basat en un tipus de tenda de Mongòlia.

Via: http://i.gizmodo.com/5160648/12+year+old-builds-homeless-shelter-yurt-from-trash

Científics de la universitat d’UCLA aconsegueixen generara neurones a partir de cèl·lules pluritotens

dimecres, febrer 25th, 2009

Investigador de la Universitat d’UCLA han aconsguit les primeres neurones actives elèctricament a partir de cèl·lules pluripotents (stem (iPS) cells). 

És un gran salt endavant ja que es podran emprar aquestes noves neurones en l’estudi de les malalties degeneratives.

phpaw2aiaam

Via: http://www.examiner.com/x-1242-Science-News-Examiner~y2009m2d25-UCLA-team-creates-functional-neurons-from-adult-somatic-cells