Archive for the ‘Etiquetatge en la nostra Llengua’ Category

La història de l’Eric Bertran al cinema

dissabte, juny 25th, 2011

M’he assabentat que Joel Joan està intentant dur al cinema la història de l’Èric Bertran.

L’Èric és un noi que al 2004, quan tenia 14 anys, va ser acusat de terrorista per demanar a una cadena de supermercats l’etiquetatge en Català.

Ha seva història és corprenedora perquè a madrid el volien recloure durant 8 anys, i ell i la seva família enlloc d’acollonir-se van fer públic el que els estava passant.

Realment penso que l’Èric Bertran, a qui conec personalment, és un heroi a més d’una bona persona.

Entre d’altres putades que li van fer van tenir-lo hores sense deixar-lo anar al lavabo, el van tractar de pertorbat i li van ordenar “di que eres español o te encierro”.

Xevi Mató va fer un documental que va tenir diverses primers posicions a youtube en diferents categories durant un cert temps tot i una salvatge campanya de l’espanyolisme ranci per mirar de prohibir el vídeo i fer que tanquessin el perfil i el retiressin de youtube.

Actualment la primera part ha estat vista més d’un milió cent cinquanta mil vegades i l’Èric ha rebut el recolzament públic de personalitats com Noam Chomsky.

Seria molt bo que aquesta pel·lícula es realitzés per a que al món se sàpiga que al sud d’Europa hi ha un estat que amb tesis imperialistes i feixistes i mètodes brutals, continua perseguint salvatgement els ciutadans de la Nació Catalana.

Han iniciat una campanya per a captar donacions.

Des de la plana http://www.fenix1123.cat es pot fer un donatiu, i en fer-lo regalen samarretes, entrades, etc…

Aquí us deixo la primera part del documental del Xevi Mató, que es pot veure íntegre a youtube.

 

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1Qd

Companyies aèries que empren el Català

dimecres, octubre 13th, 2010

La Plataforma per la Llengua ha publicat un estudi en que indica les companyies que utilitzen el Català i les que no.

L’informe analitza diversos aspectes com les companyies que empren  megafonia enregistrada en Català i les que no, les que tenen el web en Català i les que no, les que empren el Català per a comunicar-se entre els empleats durant el vol…

L’estudi només tracta l’actuació al Principat de Catalunya.

Utilitzen la megafonia en Català en algun vol NO utilitzen la megafonia en Català en cap vol
Ryanair (web en Català)

Spanair (web en Català)

Swiss Air Lines

Iberia (web en Català)

American Air Lines (web en Català)

Click Air

Australian Air Lines

vueling (web en Català)

lufthansa

easyjet (web en Català)

air europa (web en Català)

delta air lines

air france

us airways

sas

klm

cimber sterling

brussels air lines

british airways

alitalia

air transat

air norway

aer lingus

turkish air lines

royal air lines

jet4you

avianca

air berlin (web en 15 idiomes i NO en Català)

Informe de la Plataforma per la Llengua: Resum (còpia local en PDF)

Google incorpora a Gmail predicció d’importància dels emails

diumenge, setembre 5th, 2010

Gmail ha incorporat, en beta, una nova funcionalitat.

Es tracta de la predicció de la importància dels correus.

Mitjançant un algoritme que té en compte quins correus obrim i quins no, i quins contestem, prediu quins són els més importants per a nosaltres.

A més a més podem fer arranjaments manuals per treure o afegir importància a un tipus de correu (basat en qui l’envia).

Ho podeu veure resumit en aquest divertit vídeo més avall.

I a més a més, google, ha tingut el bon detall de subtitular-lo al Català.

Aquesta gent saben treballar.

Catalunya is not spain. 10 de Juliol de 2010. Democràcia i Independència

dissabte, juliol 10th, 2010

Us ofereixo la meva crònica de la manifestació del 10 de Juliol de 2010 a Barcelona amb el lema “Som una Nació. Nosaltres decidim”.

Remarco el lema, perquè per molt que els socialistes s’afartin de repetir que era una manifestació en defensa de l’estatut, no ho era.

Era una manifestació per dir que som una Nació, un poble, un país, i que nosaltres tenim la sobirania sobre el nostre futur.

Ja els agradaria a la delegació espanyola del psoe a Catalunya i als comunistes espanyolistes d’icv que la nostra màxima aspiració fos que a les espanyes ens acceptessin de tenir un estatutet amb tantes mancances i que perpetua l’espoli fiscal, sense igual al món, que patim els Catalans.

Vaig arribar a Barcelona als volts de les 12.

Em vaig calçar la barretina i vaig començar la meva recerca.

Volia comprar una Estelada perquè les meves s’han perdut en el darrer viatge a Ginebra, però no va haver manera de trobar-ne. Els quiosquers de les Rambles, que sempre en venen em van dir que s’havien exhaurit ahir!. Bon senyal.

Text en anglès, castellà, italià i francès però no en Català d'una botiga

Vaig caminar fins la plaça Sant Jaume preguntant a indis, pakistanesos i a qualsevol local que vengués banderes sense èxit.

Per sortir del pas provisionalment vaig comprar una Senyera de bona qualitat de les que es poden penjar com a bandera i me la vaig posar a l’esquena com una capa.

Equipat així, amb barretina i senyera vaig informar els turistes que em preguntaven sobre que som Catalans i no pas espanyols, em vaig deixar fotografiar: Un grup de Rumania, a qui va sorprendre molt positivament que fos capaç de dir-los dos paraules en la seva llengua, un grup d’Irlandesos a qui va ser fàcil d’entendre que no anem amb la selecció espanyola quan els vaig preguntar si ells animarien a la selecció anglesa, i que em van abraçar quan els vaig desitjar que ben aviat s’unifiqués Irlanda del tot, i diversos grups de diferents nacionalitats.

Afortunadament a la tarda, trobaria una paradeta, als volts de dos quarts de cinc on compraria una Estelada, la d’en Macià.

Al matí em vaig trobar amb una cosa curiosa. Caminava amb un amic i una senyora ens va fer sons amb el clàxon del cotxe, com ja ens havia passat per part de Catalans, però no va ser el cas ja que la senyora ens cridava en castellà “capullos” i d’altres insults i ens va aixecar el dit del mig.

Tant d’odi espanyolista no pot ser bo.

El meu amic em va dur a un restaurant xinés que li agrada on un cuiner ens volia convèncer de que no som Catalans sinó espanyols i que havíem d’animar la selecció imperial de futbol. Es va acabar ràpid el tema, li vam dir amb rotunditat que no, i va notar que si ens molestava aquella actitud tindria conseqüències.

Amb gran delir, els cambrers es van endur l’agradable sorpresa que després de demanar-los en Català els digués gràcies en la seva llengua.

Vaig contar una trentena de banderes espanyoles a balcons en el meu recorregut des de l’entrada de Barcelona.

A les cinc ja tot era ple a besar.

La guàrdia urbana no estava fent la seva feina, doncs era ple de gent però encara hi havia circulació de vehicles, que havien d’anar esquivant la gentada que cada cop més abandonava els saturats laterals i espai central i anava ocupant parts de la via dels automòbils.

Al final, avançant el que seria la manifestació, la gent va fer el que havien de fer les autoritats i va prendre definitivament Passeig de Gràcia.

Vaig anar trobant amics d’arreu:

amics que havia conegut a Brussel·les, amics de Catalunya Nord, i també vaig coincidir amb grups de Mallorca, Menorca i País Valencià.

Vaig veure-hi gent amb crosses i en cadira de rodes.

De tots els punts del país s’havien aplegat a defensar junts el dret a viure en Llibertat dels Catalans.

També vaig veure banderes de Galícia i de País Basc.

Un exemple de manual d’esquizofrènia el vaig trobar en ciu i en erc.

Mentre els primer regalaven globus de “Som una Nació” i “Catalonia is not spain”, una gent que només ha treballat pel peix al cove i per a que seguim essent una autonomia i que porta a la manifestació a un miserable, a una mòmia impresentable com en duran i lleida que té els collons de proclamar que el tribunal constitucional espanyol està per sobre de la voluntat dels Catalans.

Per cert, duran i lleida és de la Franja de Ponent. Per si algun cop us diuen que és Català.

Ja que ell no creu en els Països Catalans hauria de dir que és d’Aragó per ser coherent amb al seu pensament.

Mentre preníem una cervesa a un bar va venir un home i ens va començar a dir que tots havíem de votar a ciu, vam aguantar molt, però al final vam esclatar. Una amiga que és de les terres de l’ebre li va dir una per una totes les promeses incomplertes, les mentides, i les males actuacions i jo li vaig dir que com més parlava més odiava a ciu que ja és dir. Em va reconèixer que era militant d’aquell partit abans de marxar.

esquerra una altra que tal.

Regalaven mans de cartró que deien “Adéu espanya” (les minúscules a erc, ciu, espanya i a duran lleida les hi poso expressament perquè no es mereixen dur majúscula) però ells governen amb el psoe-c i amb els comunistes espanyolistes d’iniciativa.

Per cert, el lema “Adéu espanya” li han manllevat al PRC – Partit Republicà Català.

Mai havia estat en una manifestació en que estiguéssim tan enganxats. No ens podíem ni moure.

A ningú li feia gràcia anar darrera montilla, així que m’he alegrat que molta gent es posés davant el lema oficial amb pancartes d’Independència i cridessin “Nosaltres som el Poble” i “nosaltres decidim Independència”.

Tot i que vam haver d’estar moltes hores de peu i no vam arribar a la Plaça Tetuan fins les 22:00 va regnar el bon humor en tot moment.

No podia sentir res del que arribava de megafonia però la veu semblava la d’en montilla i la gent li xiulava.

Entre els lemes que es van corejar va haver-hi “In Inde Independència” però també d’altre com “Holanda! Holanda!” amb el somriure còmplice de molta gent.

Hi havia tanta gent que part de la manifestació es va desviar cap a la Rambla de Catalunya i va transcórrer per allí.

La indignació era molt forta per la sentència del tribunal franquista. El sentiment general era de que ens trobem a una dictadura i que no ho consentirem.

Vaig corejar “a l’escola, en Català” i “Estat Català” acompanyant de les persones del voltant i vaig proclamar la Independència davant el somrís amic de molta gent i aplaudiments.

“Interpretant els anhels del poble, proclamo la Independència de Catalunya”.

Una cosa que em va fer emprenyar molt va ser tot de rètols que té posats l’ajuntament a les faroles de Gran Via entre Plaça Catalunya i Plaça Tetuan en castellà i només en castellà.

No us en puc oferir fotografies perquè havia exhaurit la bateria però el crim hi és.

L’irlandès Sir George Bernard Shaw va escriure aquesta breu frase, plena de saviesa.  Shaw és l’única persona que ha guanyat (1925) un Premi Nobel de literatura i també un Òscar al millor guió per My Fair Lady, basada en la seva obra Pigmalió.

Els polítics i els bolquers s’han de canviar sovint… i pels mateixos motius.”

En aquesta foto podem veure gent descansant abans de la manifestació.

Em va cridar l’atenció el tatuatge d’Shrek, la pel·lícula de la qual acaben d’estrenar una altra part en 3D però no en Català.

Una cosa que em va cridar l’atenció va ser diversos nadons que dormien plàcidament mentre tothom cridava Independència, i un pare i una mare que duien un infant de 6 mesets, i a la seva gorreta hi duia una senyera i un missatge que anunciava “vull créixer lliure”. Colpidor.

Les samarretes també eren molt interessants:

Recordo que quan la calor era insuportable vaig fer broma i vaig exclamar:

– Fa molta calor!- pausa – algú ho havia de dir- i la gent va exclamar en somriures.

És una paròdia del personatge d’en Tardà de Polònia.

Com havia passat una hora i no havíem avançat una sola passa vaig cridar:

– Què, proclameu la Indpendència ja? que tinc gana!- de nou riures i xerinola.

– montilla que hem d’anar endavant no enrera. Decideix-te a avançar!

La manifestació fou un clam diverses vegades “aquests polítics no ens deixen avançar!”.

Un bon home d’uns 60 anys em va dir:

– I la Independència qui la proclamarà? Qui s’atrevirà?- esmaperdut

– Jo mateix si fa falta. Aniré al Parlament, proclamaré la Independència i tornaré a treballar- li vaig contestar i en aquest precís moment m’adoní de dues coses:

1) Que ho deia de debó

2) Que la Independència ja la tenim guanyada.

I aquest és l’esperit. No importa qui la proclami. Proclamem-la, i després escollim qui governarà, però alliberem-nos d’un cop d’aquesta llosa que ens arrossega a una vida de patiment, discriminació, misèria i violació dels nostres Drets Humans.

Com va dir el savi Toni Strubell, cap ciutadà d’Europa aguantaria ni cinc minuts el que nosaltres suportem cada dia.

Prou!.

Aquesta foto és d’una amiga:

Un vídeo de les 17:30 aproximadament a Passeig de Gràcia amb el carrer València.

Entre els Catalans alguns duien banderes europees amb les Estelades:

La gent expressava la seva indignació amb els polítics anti-demòcrates que impedeixen la Independència de Catalunya (i això inclou ciu i esquerra)

Estàvem mooooolt apretats, però amb mooooooolt civisme i educació:

Hi havia WiFi gratuït a tota la manifestació gràcies a l’esforç de Guifi-Net:

Deixo alguns enllaços a diaris internacionals:

Xile: La tercera

USA: FoxNews

Anglaterra: BBC

Itàlia: Giornaletissimo

frança: france24

frança: le figaro

Alemanya: Deutsche Welle

euronews

Al Jazeera

Bèlgica: Le Soir

Quebec: La Presse

Quebec: Le Journal de Montréal

Quebec: Radio Canada

Argentina: El Clarín

A la televisió pública alemanya, l’ARD, la manifestació ha ocupat uns minuts de l’informatiu del vespre

Relacionats:

http://news.scotsman.com/news/Catalonia-39is-not-a-nation39.6412380.jp

http://www.google.com/hostednews/canadianpress/article/ALeqM5ibbZAbH0hMFJRuIByxeeo7XA-zYA

El Quebec té clara que espanya haurà de reconèixer les nacions

Un diputat gal·lès del parlament britànic presenta una moció de suport a Catalunya

La manifestació del 10J va ser la notícia més llegida al web de la BBC

Nou diputats del Parlament britànic presenten una moció de suport a la independència de Catalunya

Kosovo independence not illegal, says UN court

Enllaç curt a aquest article:

http://wp.me/pzeab-1qV

Cataluña espanya

diumenge, juliol 4th, 2010

Avui amb el diari “el periódico” per 1,95€ es pot adquirir el dvd “Cataluña-espanya”.

Aquest magnífic reportatge ofereix informacions molt interessants i acaba amb dubtes i falsos mites.

Acompanyant aquestes línies una captura de l’instant 08:54 en que es mostra un establiment retolat en Català i en àrab que s’exhibeix en aclarir que cap llengua està prohibida, sinó que la llei estableix que com a mínim s’ha de retolar en Català.

A espanya tenen lleis que garanteixen que els comerços i els productes es retolin en castellà, però mai s’ho plantegen això. El que practiquen els espanyols ens està prohibit als Catalans.

La competència

dilluns, febrer 15th, 2010

Fa dies que volia comentar-vos, en relació als projectes i empreses d’Internet, que ja ningú pot estar tranquil. No hi ha un monopoli que tingui la supremacia.

Il·lustraré alguns exemples:

Intel

El fabricant de processadors ha tingut un èxit innegable.

Porta anys i panys produint els processadors 80×86, que són els que s’empren en la majoria d’ordinadors portàtils.

Després d’alguns moments de lluita més o menys acarnissada amb Amd, la competència, i amb Via en l’àmbit dels mini-pc, semblava que Intel havia guanyat la batalla.

Però ai las! Vet-ho aquí que Qualcomm presenta les seves CPU Snapdragon, que funcionen fins a 1 Ghz en telèfons mòbils, i fins a 1,5 Ghz en mini-portàtils.

La diferència en aquest cas, és que no són compatibles amb Intel, i per tant no executaran windows, però sí que executaran Linux.

Ves per on.

També els processador basats en ARM: Nvdia Tegra, són compatibles amb Ubuntu Linux, però no amb els processadors Intel ni amb windows.

A la Xina, han decidit fa uns anys, que fabricaran els seus propis processadors (anomenats Loongson, Godson i Dragon chip).

I això què vol dir?.

Que 1.600 milions de persones podran comprar més barat un portàtil fet al seu país, i que la Xina començarà a vendre aquests portàtils més barats a la resta del món.

Intel pot començar a tremolar.

Aquests portàtils xinesos no seran compatibles amb Intel, ni amb windows, però sí amb Linux. (Nota: tenen millores de rendiment per a executar emulació via QEMU)

De fet seran els primers portàtils 100% programari lliure, ja que es preveu que també la BIOS (una memòria d’un xip dels ordinadors Pc) sigui programari lliure.

De sobte Xina exportarà tecnologia i podrà vendre al primer món, potser ordinadors més potents i econòmics.

Això ens porta al següent punt.

Windows

Si tot d’ordinadors incompatibles amb els Pc (Intel) apareixen al mercat, ordinadors que no podran instal·lar windows, és clar que la multinacional que té l’hegemonia dels sistemes operatius se’n ressentirà.

Haurà de fer-ho molt bé per a poder superar aquest atzucac, i si no ho fa serà una altra companyia més que plega o que passa de tità a empresa gran o amb més pena que glòria.

De fet microsoft ja ha vist com li passaven la mà per la cara amb el món dels telèfons mòbils, però d’això en parlaré després.

En el cas de microsoft val a dir que no s’ha fet especialment popular per el seu escàs suport al Català; apple no ha donat pràcticament cap mena de suport al Català tot i els usuaris fidels que té a Catalunya. Ubuntu Linux és gratuït i està traduït 100% al Català.

Adobe

Adobe ha tingut els seus moments de glòria a Internet amb Flash.

Semblava líder indiscutible, han comés moltes errades, però també han innovat.

Ara bé, microsoft ha tret un producte per a competir amb flash: Silverlight.

Certament, flash és el que més carrega el meu ordinador quan navego.

Fins a tal punt és així que em vaig instal·lar un meravellós complement (plugin) per a Chrome (FlashBlock) que desactiva tot el flash (i silverlight) de les planes per les que navego, a no ser que jo indiqui el contrari.

No contents amb l’aparició de Silverlight, el nou estàndard HTML 5 permet visualitzar vídeos sense haver d’instal·lar Flash.

I no oblidem que apple no instal·la Flash als seus telèfons iPhone.

Telèfons mòbils

Va haver un temps en que Nokia era la reina dels telèfons mòbils.

A mi em resultava emprenyador que no suportessin el Català i que els telèfons es desbloquegessin sols (per exemple a la butxaca).

Nokia va seguir amb el seu sistema operatiu tancat, i vet-ho aquí que altres marques com Blackberry, palm, eren molt més àgils per a treballar amb el correu electrònic i Internet.

Windows mobile va guanyar quota per un temps, però la seva lentitud i manca de funcionalitats (al principi la possibilitat d’incorporar molts programes prometia) va fer que hagi quedat relegat a un sistema perdedor.

iPhone va donar un cop dur als telèfons nokia i als telèfons windows mobile.

Els amants de BlackBerry no canvien, però Palm sí que s’està quedant enrere.

iPhone va ser un killer-phone (assassí de telèfons de la competència) i es va imposar per una experiència d’usuari agradable, facilitat d’ús i la possibilitat d’instal·lar una infinitat de programes, tot i que físicament era molt més trasto (és molt gran). Tot i que la càmera era molt dolenta van incorporar un programa que tria la millor de les fotos de manera que l’usuari rep un resultat força positiu.

iPhone té algunes coses emprenyadores, bàsicament de caràcter monopolístic i manca de funcionalitats com ara poder accedir a tots els arxius del telèfon simplement per USB (s’ha d’instal·lar iTunes i només es poden veure arxius concrets com les fotos) i un actitud barroera en no permetre moltes aplicacions a la seva botiga online.

Nogensmenys, quan semblava que iPhone s’ho menjava tot, apareix Google amb el Nexus One.

I aquí Google ha tornat a donar fort, perquè a més de contar amb una interfície gràfica molt agradable, similar a l’iPhone, resulta que és un Linux, és programari lliure, podem fer el que vulguem amb el telèfon sense restriccions monopolístiques i modificar-lo per dins, i també disposen de botiga en línia amb un gran número d’aplicacions.

Operadores timofòniques

Les operadores de telefonia eren un dels monopolis més odiats, i ho segueixen essent.

Però amb l’aparició de programes com Skype van haver de començar a donar tarifes planes de trucades, davant la por que els marxessin els clients.

Nogensmenys han seguit extorquint amb els seus preus.

L’aparició de Google Voice, un programa per trucar a través d’Internet de manera gratuita a qualsevol número d’Estats Units i Canadà, pensat per a fer servir amb el mòbil a través de la connexió de dades, torna a posar contra les cordes a les operadores més afamades i mandroses.

Intenten vetar amb totes les seves forces el progrés, perquè els obliga a treballar, i si no ho fan bé se’ls acaba el monopoli.

Música a 18 €

Les companyies discogràfiques segueixen venent Cd’s de música a 18 €.

Cd’s que si en compres 2, en els quals el single que escoltaves per la ràdio era bo, però la resta del disc és una porqueria et vénen ganes d’engegar el disc i la companyia a dida.

Cd’s que ens havien dit que eren tota la vida i quan hem descobert que es ratllen amb molta facilitat, també hem descobert que no ens els canvien.

I cd’s que algunes companyies com Sony, van carregar sense avisar amb un programa que s’instal·la a l’ordinador sense dir res i que l’alenteix. Era un sistema de seguretat anti-còpia, que s’acabava comportant com un virus.

Apareixen empreses com iTunes que venen cançons a 1 € legalment i guanyen molts diners.

Però els monopolis musicals tracten d’imposar el seu vell model, i culpen a Internet de la baixada de les seves vendes, i donen suport a entitats amb comportaments mafiosos com la sgae o la riaa a Amèrica.

I quan apareixen empreses que pretenen cobrar a les perruqueries o als casals d’avis per posar la ràdio (les ràdios ja paguen l’odiat cànon), o que cobren dels concerts i programes benèfics, el que passa és que la gent els agafa animadversió.

Existeix un tipus de música que es diu Copyleft, en la que els autors la regalen a la humanitat i diuen: feu-ne el que vulgueu.

Trobo més probable que un autor de música Copyleft es faci famós i guanyi més diners (pe: actuacions en directe) si poso la seva música en una pel·lícula meva gratuita a Internet i aquesta té èxit que si ha de passar pel cicle clàssic de les companyies discogràfiques tradicionals.

Estic segur que aviat la música copyleft començarà a desplaçar, legítimament, a les cançons suportades pels monopolis musicals i noves empreses òptimes a nivell de productivitat, inventaran maneres innovadores de guanyar diners donant als consumidors el que volen i sense que aquests se sentin abusats.

Conclusions

Tota aquesta lliure competència genera millores per al consumidor final.

Ara bé, també vol dir que cap companyia es pot adormir i no tractar de millorar contínuament.

I que si una ho fa, pot passar de ser un gran gegant, a ser una anotació als llibres d’història.

Aquest canvi de paradigma és prou interessant i suposa algunes incerteses, com si paga la pena invertir en determinades empreses, o en R+D si no podrem afrontar la competència ferotge.

Com a emprenedor sovint he tingut una idea, la he implementat, l’han vist, me l’han copiat, i m’han passat la mà per la cara per manca de recursos.

Del que no hi ha dubte és que aquesta competitivitat millora la relació qualitat preu per al consumidor final (podem comprar un millor producte més barat).

Com és lògic, i com estableix el liberalisme, aquesta lliure competència ha de ser protegida, i per això als països avançats existeixen les lleis anti-monopoli mentre que a les dictadures socialistes es fan prevaldre els monopolis on els preus sempre són més cars, el servei pitjor, i en tot cas, no es pot escollir ni tampoc canviar de proveïdor.

Crec que aquest article planteja noves preguntes davant la incertesa de no poder-nos afermar a companyies/certeses absolutes.

A mode d’epíleg

Sobre els processadors de la Xina, podríem desconfiar, en el sentit que és raonable pensar que instal·lessin alguna mena de porta del darrera (backdoor) per a poder espiar o hackejar quan els interessi.

Tot i això windows també té fama de tenir moltes portes del darrera, però no és això sobre el que volia parlar.

D’alguna manera sembla que el lliure mercat castiga “el costat fosc”, la mala praxi, i premia a qui fa les coses de manera correcta.

Hom mai perdonarà si Facebook comercia amb les dades personals, o si ho fa google, i si apareix un servei millor que ofereixi més per menys, avançarà als actuals líders indiscutibles.

Potser aquesta és la conclusió, no hi ha líders indiscutibles, els líders ho són mentre són capaços de ser els millors en el seu camp, quan deixen de ser-ho passen a ser ex-líders. I crec que ha de ser així.

350 anys del mur de Berlin Català

diumenge, novembre 8th, 2009

codic-cat-Castellet-PerpinyàFa 350 anys el rei de castella signà amb el rei de frança el tractat dels Pirineus.

Aquest tractat fou contrari a la llei, Catalunya era indivisible i el rei de castella no tenia cap dret a escapçar-la.

El Parlament Català no fou informat d’aquesta intenció, i un cop signat l’acord pels monarques castellà i francès, nombroses revoltes i aixecaments populars Catalans foren duts a terme pels ciutadans tant del nord com del sud tractant de reunificar-se.

Varen ser reprimides amb brutalitat pels monarques absolutistes.

Aquí un vídeo de resum.

Catalunya Nord ha mantingut hegemònicament el sentiment Català, i la llengua, fins a meitat del segle XX, quan la pobresa forçà l’emigració de molts Catalans cap a parís per a poder menjar. Ara un 33% dels ciutadans de Catalunya Nord el parlen encara que quasi tothom l’entén.

Jo sempre parlo a tothom en Català i els Catalans del Nord se n’alegren molt.

(Val a dir que algunes persones d’origen francès arribades a Catalunya Nord es pensen que els parles en castellà i no tenen ni idea de que existim els Catalans ni del nord ni del sud, ni que tenim una llengua pròpia)

auca07-717648En aquests 350 anys la llengua mai fou reconeguda, fins l’any passat per un estret marge. Durant tot aquest temps fou perseguida brutalment, reprimida a l’escola… es castigava tots els infants que parlaven Català i la llengua de l’administració només era una: el francès.

A aquest genocidi lingüístic i cultural hi col·laborà entusiastament espanya, sempre delerosa d’acabar amb nostra Cultura i d’assimilar-nos.

Fins i tot quan anem cap a Perpinyà des de Girona, descobrim la vergonya que tots els rètols diuen “Perpignan” i no pas Perpinyà, com s’esperaria que promogués la Generalitat de Catalunya sota l’estat espanyol.

Com anècdota us explicaré que quan hitler va envair frança li va oferir a franco, com a regal, retornar-li Catalunya Nord, doncs sabia que havia pertanyut a Catalunya, al que va respondre rebutjant l’oferta i menystenint els Catalans que ja en tenia prou de Catalans.

Ahir 7 Novembre de 2009, 5.000 persones d’arreu de la Nació Catalana fórem a Perpinyà per exigir la caiguda del mur que separa el sud i el nord de Catalunya i per a fer costat als nostres germans dels Nord, que mantenen viva la cultura, les tradicions, les danses, la seva parla Catalana transmesa de pares i fills i a qui l’estat francès obliga a viure en francès, i com a francesos i tracta, mirant que desaparegui qualsevol rastre de Catalanitat, d’una manera que hauria d’avergonyir a qualsevol persona que estimi la Llibertat i les Cultures.

És el mur de Berlin Català, expressió que vaig sentir a Jordi Bilbeny, i que descriu a la perfecció el patiment al que han conduït al nostre poble.

frança ha conduit cap a l’extermini el Català, el Bretó, l’Occità i el Basc als indrets que ocupa.

Vaig veure prohoms com Enric Canela, Agustí Esparducer, Xavier Mir, i amics dels 10.000 a Brussel·les, amics de País Valencià…

Publicitat dels partits “titànic” c-i-u i esguerra.

codic-cat-tv3-IMGP3567_700x525TV3 va ser-hi, com a mínim va entrevistar algú abans de l’inici de la manifestació.

Em pregunto si van arribar a retransmetre la notícia.

Premeu sobre la foto per a ampliar-la.

Hi havia paradetes on poder comprar productes com vi Muscat (és un tipus de raïm), personalment m’agrada molt el de tipus dolç, la xecna també hi tenia els seus productes: desperta ferro, whisky Jaume I – el nostre rei, moscatell Moraguel, cola Catalana cola lliure…, hi era la Bressola l’escola laica Catalana, la plataforma per la llengua, dni.cat, productes de la terra, intersindical csc, som lo que sembrem, catganers, ràdio arrels, edicions trabucaire, 350 anys

codic-cat-Estats-Units-CATALUNYA-IMGP3564

No hi van faltar Castellers, bastoners, tamboriners, gralles, Estelades gegantines… fins i tot onejaven algunes banderes occitanes.

Comento la manifestació amb algunes fotos.

Europa mai podrà ser una cosa bona per a la humanitat, un indret que transmeti valors de pau, tolerància, germanor entre pobles del món, progrés i felicitat, mentre hi hagi estats feixistes, que no volen deixar de ser-ho, i que mantenen Nacions presoneres per la força de les armes, mentre anorreen les seves cultures.

Potser la lluita entre el bé i el mal és més viva que mai.

També en parla:

Vilaweb – Més de 5.000 persones es manifesten a Perpinyà amb el lema “Esborrem el tractat dels pirineus”

Llibertat.cat – Una manifestació multitudinària a Perpinyà exigeix la reunificació del país

Directe.cat – 5.000 persones es manifesten a Perpinyà per uns Països Catalans sense fronteres

Directe.cat – 350 anys intentant recuperar el Nord

Vilaweb.tv corprenedor vídeo.

Veure nota d’Agasalla – Joves de Catalunya Nord.