Jo també dedicaré la Independència de Catalunya als que ja no hi són

Sóc el primer independentista de la meva família.

Sempre hem estat orgullosos de ser Catalans, encara que no s’en parlava explícitament.

A la meva família sempre hem estimat la feina dura i la hem vist com el que és normal. Feina dura, però amb intel·ligència, treballar dur, i mirar de millorar.

Els meus Iàius desprenien Catalanitat. No és que fessin bandera, és que vivien la seva Catalanitat amb naturalitat.

Honestedat, treball dur, amor per la seva cultura i per la seva llengua, de manera natural.

I aquesta Catalanitat natural no estava renyit amb l’estimació per aprendre coses noves i formar-se en disciplines a través de l’emprenedoria o de la lectura, i el plaer de viatjar i de descobrir altres països i cultures com no ho està en els ciutadans de qualsevol país del món. Al contrari del que ens volen fer creure els espanyols fanàtics monolingües que tracten d’associar Catalanitat amb tancament, quan de fet, nosaltres mediterranis, mai hem estat tancats, en canvi ells pobrets, només parlen una llengua i creuen que Déu ha fet girar l’univers al voltant d’espanya.

Els meus Iàius van viatjar molt i van donar diverses vegades la volta al món.

Jo sóc el primer independentista de la família. Ho tenia clar des de petit. I els meus se sorprenien dels meus pensaments. Però per a mi, viure en llibertat sempre havia estat l’escenari normal i natural que havíem de fer real.

La meva Iàia va viure els anys foscos del franquisme. Aquells anys en que estava prohibit el Català i perseguit.

El meu Iàiu va ser al bàndol de la República.

La meva Iàia sempre tenia por que no em fessin mal. La policia espanyola, skinheads analfabets amb auto-odi, etc…

Els darrers anys, en una conversa sobre política ella em va confessar que veia el país preparat per a ser Independent, que no ens faltava res i que ens podíem valdre per nosaltres mateixos completament.

La meva amiga Isabel, Isa, al Cel sigui, o il·luminada amb Buda, doncs ella era budista (de budisme tibetà), m’explicava com quan tenia quinze anys, cantaven l’estaca a l’escola, i els grisos, la policia franquista, picava a la porta per reprimir-les, i quan l’escola obria tothom callava, i tan bon punt marxaven, a tocar de la porta, tornaven a cantar ben fort, per provocar aquelles males bèsties.

També m’explicà com en innombrables ocasions, ja a la universitat, havien hagut de córrer per escapar de les porres famolenques de sang dels grisos.

El meu amic Domingo, ja molt gran, m’explicava com en una manifestació la secreta i els grisos anaven en tramvia a reprimir, i ell va abocar ciment ràpid a la palanca de canvi, en aquella època els tramvies escollien la via per la que anar mitjançant una palanca a terra, i d’aquesta manera el tramvia marxava en la direcció contrària a on eren els manifestants.

I recordo altres casos de nens i nenes bufetejats brutalment, fent-los caure a terra, pel simple fet de parlar Català.

La història dels meus amics i família estan plenes de patir repressió i de resistència.

També vull recordar les dones violades als camps de concentració fets pels francesos, com el camp d’Argelers, la gent que es llevava la vida ofegant-se al mar, els milers de republicans assassinats fent treballs forçats per exemple al diabòlic “valle de los caídos”, i la pressió espanyola per a que no es donés un premi Nobel a un Català. El meu reconeixement pel Doctor Trueta, que inventà un mètode de cirurgia que salvà milers i milers de persones, i d’extremitats, i que segueix fent-se servir.

Els espanyols intoxicats per les mentides que els ven la premsa hereva del franquisme no s’ho poden ni imaginar i no es fan a la idea de fins a quin punt la seva identitat, el que donen per certeses, està construït sobre violència, repressió -que no es queda curta al costat de gadafi, iran o la xina- i sobre genocidi cultural.

Fa força temps que rumio una idea que és el que vull expressar en aquest article.

He tingut l’honor de conèixer gent magnífica que ja no hi és, gent que no ha pogut veure la Independència.

Gent a qui m’agradaria poder ensenyar-lis com ho aconseguim i quin magnífic país tenim.

I el que vull dir, és que el dia que tinguem la Independència els dedicaré aquest dia a tots els que m’estimo, que ja no hi són, i no ho han pogut veure.

I desitjo de tot cor que la meva lluita diària faci que aquest sigui un país magnífic per a viure, amb gent honrada i treballadora, orgullosa del seu esforç i progrés. Gent sense por que mira el futur amb alegria i optimisme.

Gent que vaig amb el cap ben alt, orgullós dels seus èxits i dels èxits col·lectius del país, i que no tingui por a que cap analfabet l’insulti i el menysprei pel simple fet de ser Català. Gent que serà acollida amb les portes obertes a qualsevol país, on seran contents de comptar amb Catalans, que treballen tan bé, doncs la nostra fama ens precedirà.

Jo dedicaré la Independència a la gent que m’estimo i que ja no hi són.

I com jo, sé que som milions de persones.

I pensant sobre això m’adono, que ningú podrà vèncer un poble amb aquesta determinació.

La nostra Independència és inevitable, és indeturable, ens la mereixem i viurem tan bé quan la tinguem!. Però això serà només la base, una bona base, per a poder seguir creixent i desenvolupar el nostre autèntic potencial.

La independència ha de reparar una injustícia històrica, el patiment ofegat de milions de persones, el mal marcant el pas d’un poble. La independència és justa, ens la mereixem, la voldrem i la tindrem.

Sense que ningú m’ho hagi dit ni demanat la Independència és una manera d’honrar la gent que m’estimo, Catalaníssims, que ja no hi són.

Gent que em va ensenyar paraules i expressions com si sou servits (al dinar o al sopar), com poca solta, i que deien expressions que m’agraden tant i que ja no escolto com camina pinzell, té un fetge com una rajada, vés que vinc. Gent amb molta educació, paciència i afectuosos.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Tags: ,

1.277 visualitzacions - versió en PDF

També us podria resultar interessant:

Comments are closed.