Sobre Democràcia Catalana i Joan Laporta i SI

Fa dies que volia escriure sobre el trencament de relacions entre Joan Laporta i SI.

Molts m’havíeu demanat opinió, i us vaig comentar que amb aquestes coses el primer que cal és tranquil·litzar-se i esperar un parell de dies, que tot s’aclareixi.

Ara que ja ha reposat, que alguns han posat el crit al cel, altres han fet reflexions madures, i uns i altres n’han dit la seva us comentaré el que en penso.

Penso que en Laporta és un líder. No dic que sigui perfecte, que no l’és, és un ésser humà, però té les qualitats necessàries: té un projecte, és intel·ligent, té bona formació, sap el que vol, és Catalanista i té collons. A més atreu masses i ens ha fet orgullosos del millor Barça de la història. No només pels èxits esportius, si no per la seva defensa de la catalanitat i per UNICEF, pel valor d’acabar amb els grups violents.

Feta aquesta presentació, penso que el que cal és deixar treballar a aquest home.

Si us fixeu, tots els moviments assemblearis peten pel mateix: tants caps tants barrets, opinions dispars, baralles, enveges, desig de poder…

Reagrupament ja va tenir la seva crisi quan des de dins es van oposar al que volia el líder.

Llavors, utilitzant un exemple del Xavier Sala i Martin, si comparem els partits polítics al futbol, veiem que en el futbol es guanyen partits perquè s’és molt efectiu.

I ha un sol entrenador molt bo que pren les decisions i l’equip treballa a una.

Si els jugadors haguessin de decidir de manera assembleària si avui s’entrena o no, o quina tàctica han de seguir, el més probable és que no entrenessin gaire, no es posessin d’acord en les tàctiques i que acabessin barallats.

Jo dono recolzament a Joan Laporta, en primer lloc perquè el conec i me’n refio. Hi he parlat algunes vegades en esdeveniments benèfics, i crec que és una persona honrada. És amic del Xavier Sala i Martin, per a mi un senyal molt bo també. I finalment perquè té una competència fora de dubte.

No entraré a valorar si aquests han fet allò o allò altre.

Considero que és una llàstima que gent tant potent com el Toni Strubell, la Isabel Clara Simó, l’Hèctor López Bofill… no vagin en el mateix vaixell que Joan Laporta.

De qui és culpa?. No és l’objectiu. Jo tinc la meva idea, però no en parlaré.

No em disgusta excessivament que hi hagi diversos partits independentistes i que es presentin en coalició quan ho considerin. L’objectiu de tots és el mateix i així que tots anirem junts a proclamar la Independència de Catalunya. Així que més tard o més d’hora hi haurà unitat, encara que sigui a una votació.

I crec que tothom s’ha de posar al seu lloc. I com si fos una lliga, qui sigui més efectiu aconseguirà millors resultats i es veurà.

En aquest context aposto per Democràcia Catalana (a fb) perquè vull un partit que sigui liderat per un sol general, de qui me’n refio. El líder que he triat és Laporta. He vist que té el caràcter i la capacitat per aconseguir el que es proposa. Per exemple quan va aconseguir que el mundial pagui els equips per endur-se els jugadors dels clubs (sovint tornaven lesionats) i dignitat per a defensar-nos, com quan decidir que el club no viatjaria més amb la feixista anticatalana air berlin.

No vull un partit assembleari. Vull un partit que actuï a una, que no tingui infiltrats que sabotegen des de dins sota el pretext de democràcia interna.

No vull que ningú es baralli. Hi tinc molts amics i amigues a Solidaritat Catalana, hi tinc amics a Reagrupament, hi tinc amics a Suma Independència (per cert Solidaritat els va manllevar les sigles SI. Això em va semblar molt lleig), a Catalunya Acció

Els nostres enemics van a una. Es posen d’acord a atacar-nos de cop i ataquen sense pietat. Els mou l’interès de trepitjar-nos i de desposseir-nos de tot: cultura, i diners.

Llavors treballem a una. M’és igual si des de 20 partits polítics o des de un.

La meva aposta per Laporta és perquè hi confio i perquè crec que necessitem un general que coordini els moviments de la gent mobilitzada per aconseguir la llibertat.

No vull acabar l’article sense puntualitzar que odio esquerra. Odio esquerra, que ha renunciat a dir-se ERC, odio a la seva direcció egòlatra que ha renunciat als seus principis, i que ha donat l’esquena al territori i ha llepat les botes a l’espanyolisme, a canvi de seure a la cadira, no odio a les bases on hi ha gent que ha treballat molt per la Independència.

El que he vist a la nostra nació és que hi ha molts ploramiques i gent que es baralla. Deixeu de fer el mourinho! (plourinho).

Si la vostra gran il·lusió és entrar a ajudar a un partit per després des de dins començar a barallar-vos per tal de sentir-vos poderosos, o engreixar el vostre ego, sigueu honrats i dediqueu-vos a fer pizzes!. Feu el que sigui però mantingueu-vos lluny de qualsevol lloc on pugueu fer mal.

O millor, entreu en partits obertament imperialistes com el pp, psc-psoe, o ciudadanos i des de dins parleu-los de democràcia interna i feu el corcó com ho heu fet a partits Catalans. Així ens ajudareu i no ens perjudicareu.

El que no estigui disposat a ajudar a la Independència, que s’aparti i que no ens posi obstacles.

Necessitem gent que construeixi no que destrueixi.

Penseu que cada dia que passa mor gent a les llistes d’espera dels hospitals per l’espoli fiscal. Cada dia que passa a gent se li acaba l’atur i no té feina amb que pagar el pis. Cada dia embarguen pisos i cada dia tanquen empreses.

Com més tardem a independitzar-nos més mal gratuït rebrem.

Treballeu per la Independència des d’on volgueu però no us baralleu entre vosaltres. Si ens han d’insultar que siguin els nostres enemics. Nosaltres a treballar.

Quan arribi el moment ja anirem junts els projectes més reeixits a votar el que hem de votar: la proclamació d’Independència.

Si no podeu sumar, aparteu-vos. No feu nosa.

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1Nd

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Tags: , , , , ,

2.601 visualitzacions - versió en PDF

Comments are closed.