Sobre samaranch

Estic indignant amb el que he escoltat per tv3 i especialment amb el que no he escoltat, amb els actes de reconeixement per part dels socialistes i altres desvergonyits, amb que li retin homenatge dins d’edificis de la Generalitat.

No estic avergonyit de que els mitjans espanyols menteixin i amaguin la veritat, de que no parlin del que està dient la premsa internacional com ja feien al franquisme, perquè és el que sempre fan, però espanya no és el meu país i Catalunya sí.

Per això l’analfabet espanyolista i mentider de montilla i els seus companys de partit botxins estan fent un mal terrible al meu país.

Que la família de montilla hagués de venir a Catalunya a treballar per no morir-se de gana i que aquest personatge ingrat es dediqui a mentir, manipular, elogiar feixistes i donar creus de Sant Jordi a espanyolistes (desacreditant a tots els que l’han rebuda abans i n’eren dignes), pervertir temples de Catalanitat i convertir Catalunya en un lloc horrible per viure és tristíssim.

Us deixo amb les clares i valentes paraules d’algunes persones (i especialment amb el magnífic recull de Vilaweb del que diu la premsa internacional), que han estat capaces d’expressar molt bé el que hi havia al voltant del personatge falangista que ara afalaguen els socialistes, els del pp, iniciativa i tots els dropos espanyolistes que somien amb no treballar a costa dels esclaus de la colònia de Catalunya.

Desperteu Catalans i Catalanes. Adoneu-vos de com us enganya la premsa i la televisió en la que confieu, tot per a que uns dropos puguin mantenir-se al poder i puguin seguir vivint amb tot de luxe, aprofitant-se del suor del nostre front i del suor i patiment dels nostres fills i filles.

Desperteu i adoneu-vos, de que els que ens enganyen no valen res.

El bloc de Quico Ventalló: Juan Antonio Samaranch, el triomf final de la corrupció moral (còpia local en PDF)

Vicent Partal: samaranch és la prova

Vilaweb ens ofereix aquest resum de la premsa internacional on s’explica allò que els servils mitjans catalans i espanyols callen i amaguen:

La premsa internacional destaca el passat falangista i la corrupció

The Times: Si vol entendre la corrupció institucionalitzada, un bon lloc per a començar és el palau de Lausana des d’on Samaranch dirigia el CIO

L’Express: Samaranch va canviar la divisa de Coubertain. Amb ell la cosa important era participar en els beneficis.

BBC: Samaranch va deixar créixer un càncer de corrupció i de luxe al CIO

Le Monde: No va amagar mai la seva admiració pel dictador Francisco Franco

The New York Times: Samaranch, un antic dirigent esportiu franquista, va tolerar un cert nivell de corrupció al Comitè Olímpic.

La Stampa: S’ha emportat a la tomba el seu fosc passat amb la camisa blava de la Falange

Sidney Morning Herald: Amb Samaranch el Comitè Olímpic va esdevenir sinònim de nepotisme, clientelisme, escàndols, secrets i elitisme.

Kurier: L’espanyol estava al servei dels feixistes

New Zealand Herald: Samaranch era autocràtic i intolerant

Wall Street Journal: Samaranch insistia a ser tractat d’excel·lentíssim i a envoltar-se de luxe

Bloc Catalans reaccionem: Estadi Samaranch ??? comorrrrrrrrrr???

La memòria és curta, selectiva i, sobretot, políticament proselitista. Aquesta certesa gairebé atàvica queda de nou demostrada després de l’indecent proposta formulada pel PP i C’s. Els dos partits unionistes espanyols demanen que l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona passi a portar el nom de Joan Antoni Samaranch, finat aquest dimecres.

Vicent Partal recupera un article de Josep Maria Huertas Clavería: L’article sobre Samaranch que van censurar a Josep Maria Huertas

Amb els seus amics Juan Vilà Reyes i Federico Gallo tenia tres coses en comú: parlaven sempre en castellà, volien fer carrera dins el règim franquista i eren de l’Espanyol.
Samaranch tenia a més fama de faldiller. El 1955 va ser anomenat regidor de l’ajuntament de Barcelona, però en prendre possessió el governador civil del moment, Felipe Acedo, li va dir: “Joven, a mí los concejales me gustan casados” i, sempre obedient amb el poder, es va casar l’1 de desembre d’aquell any amb María Teresa Salisachs a la catedral de Barcelona.
[…]
Esport i política sempre han estat una bona combinació en la vida de Samaranch.
[…]
El 1973 Samaranch va esdevenir president de la Diputació de Barcelona, càrrec que va ocupar quatre anys, en el qual el va sorprendre la mort de Franco (“soy franquista ciento por ciento“, va dir en aquell moment). Llest com la fam, va veure que un futur polític no era possible, i va anar a la URSS a llaurar-se un futur paraesportiu aconseguint els imprescindibles vots dels països aleshores comunistes per ser anomenat president del COI.
[…]
Quatre mesos abans, l’Ajuntament de Lausana, la ciutat del COI, es va oposar a una petició per que fos declarat ciutadà d’honor pel seu passat franquista. L’Ajuntament de Barcelona li havia donar, en canvi, la medalla d’or de la ciutat uns anys abans.
El Punt: El primer secretari del PSC a les Corts titlla de «nazi» Samaranch al seu bloc i al Facebook
[…]
«En preguntar-li per què la duia, el Samaranch li va dir que allò (el nazisme) era el futur i que sempre s’havia d’estar amb els guanyadors…», detalla el càrrec local del PSC.
Entrada al bloc d’Enric Llorens (podeu llegir els insults que li dediquen als comentaris)

Vilaweb: Xiulada al Camp Nou en el minut de silenci a Samaranch
Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Tags: ,

1.876 visualitzacions - versió en PDF

També us podria resultar interessant:

Comments are closed.