Economia: perquè pleguen moltes empreses?

50euros_cremantL’altre dia vaig parlar amb una amiga que estudià un mòdul superior de comptabilitat.

L’equivalent a l’antiga ftp, extesa.

Em va sorprendre que no sabia com funcionava la dinàmica de les factures i de la liquidació trimestral de l’IVA.

Així que li vaig explicar perquè moltes empreses que facturen grans quantitats, han de tancar.

Us trasllado aquesta coneixença.

Suposem que tenim una empresa que fa instal·lacions de xarxa. La competència està complicada així que s’estila el pagament a 30, 60 i fins i tot 90 dies.

Suposem que l’empresa fa una instal·lació, i emet la factura de 10.000 € + IVA.

La factura li pagaran a 7 dies a la vista (per rebut bancari).

El material li ha costat 3.000 € + IVA, que ha hagut de desemborsar.

Si el client no li paga, aquesta empresa es trobarà que haurà fet les següents despeses:

Concepte Import IVA Total
Compra de material per a l’instal·lació 3.000 480 3.480
Sous dues persones (prorateig 10 dies) 1.600 1.600
IVA  de 10.000 € = 1.600 €, però s’han de restar els 480 € d’IVA pagats 1.600 1.120
25% de beneficis a final d’any respecte a 10.000 €-3000€=7.000€ 1.750 1.750
Devolució del rebut bancari 3% de 11.600 € 348 348
Total 8.298

Us explico els conceptes:

Hem dit que el material li ha costat 3.000 € + IVA, és a dir, ha pagat 3.480 € en líquid, en cash, en efectiu, en caleronets frescos.

He calculat que 10 dies de  feina li costen a l’empresari 800 €, quantitat força realista si tenim en conta que la seguretat social percep el 40% del salari net.

Així una persona que cobri 1.000 € nets al mes amb 14 pagues, li costa a l’empresari 1.000 € + 40% * 1.000 € = 1.000 € + 400 € = 1.400 € per 14 pagues. És a dir, a l’any 1.400 € * 14 = 19.600 €, i repercutit en 12 mesos 1.633 € al mes.

El càlcul és aproximat puig les pagues extres tributen menys, però aquesta regla s’aproxima moltíssim a la xifra real final.

Llavors, els 1.600 € de l’IVA de la factura de 10.000 + IVA. A la hisenda espanyola li és igual si s’ha cobrat o no la factura. A la liquidació trimestral de l’iva cobren l’impost, s’hagi cobrat la factura o no. El que sí que es desconta són els els 480 € d’IVA que ha pagat del material (això s’anomena IVA soportat i IVA repercutit). És a dir, “només” haurà de pagar d’IVA 1.120 €.

El 25% dels beneficis. Les empreses a Catalunya gran, Galícia i espanya paguen un 25% dels beneficis. Evidentment si no s’ha cobrat una factura aquests diners no es tindran i per tant no s’hauran pogut gastar, així que la hisenda espanyola s’endurà un 25% de 10.000 € que no s’han cobrat. Com hi ha hagut unes despesses de 3.000 € en material, s’aplicarà el 25% de 7.000 i no sobre 10.000 €, és a dir 1.750 € per a hisenda sense moure ni un dit.

Abans es pagava un 35% a tota la Nació Catalana, a espanya, Galícia i Euskal Herria tributava el 32,5%.

Finalment la devolució d’un rebut bancari pot variar molt d’una entitat a una altra, depenent del director/a de l’oficina, i del volum de negoci. Un 3% i fins i tot més pot ser aplicat depenent de les condicions de cada entitat i de com valori l’oficina i l’entitat al client.

Ja sabem que els bancs són els únics que et donen un paraigua quan fa sol, i te’l prenen quan plou.

Si tornem a donar un cop d’ull a la taula veurem que l’empresari d’instal·lacions de xarxa, en quedar impagada la factura, ha perdut 8.298 €. Això sí, espanya ha cobrat.

Ara veiem un exemple més ideal, que no real, on no tingui costos de material. Seria el cas d’una empresa de programació, que no ven material sinó serveis i li paguen per transferència, així que obviarem el 3% de devolució:

Concepte Import IVA Total
Compra de material per a l’instal·lació 0 0 0
Sous dues persones (prorateig 10 dies) 2.500 2.500
IVA de 10.000 € 1.600 1.600
25% de beneficis a final d’any respecte a 10.000 € 2.500 2.500
Total 6.600

És a dir, que d’una factura que ha deixat d’ingressar 10.000 €, encara ha de pagar 6.600 €.

Si no tenim en conta els salaris, que són una mica més alts doncs el sector tecnològic rep sous més alts, veiem que l’empresari ha hagut de pagar 4.100 € a la hisenda d’espanya, sense haver cobrat res del seu client morós.

Lògicament ha deixat de dedicar els seus operaris a altres feines que sí li hagueren pagat, i haurà de pagar la part proporcional del sou d’una feina que mai cobrarà.

És a dir, depen del número d’impagats i de la seva tresoreria… directe a la ruïna. De cap al tancament.

Ara imagineu el cas de les empreses que treballen per a l’administració espanyola o la Generalitat, que actuen com empreses moroses puig hi ha molts casos en que després d’un any encara no han pagat les factures!.

Abans de la crisi, sembla que parli d’un escenari postapocalíptic estil madmax (i certament ho és), hi havia uns productes financers pels quals els banc avançaven l’import de la factura a les empreses, si el destinatari de la factura era un client solvent, i extenia un certificat de pagament, a canvi d’un 2% o 3% de l’import de la factura.

Les petites empreses ho acceptaven com un mal menor per a poder treballar sense escanyar-se i hipotecar la seva liquiditat.

Bé, he trobat que diverses empreses i empresaris que m’han comentat que els bancs no els descompten (avancen els diners) de les factures a l’estat!. (de fet no n’he trobat cap a qui li facin)

És a dir, que els propis bancs no confien en la capacitat de pagament de l’estat espanyol o de la Generalitat Catalana en un temps prudencial i en la supervivència de l’empresa, menyspreen uns guanys del 2% i el 3%, i per tant les empreses han de fer front a uns pagaments d’impostos a l’estat, pel concepte d’uns diners que encara no han cobrat del propi estat!. Així doncs, la pròpia Generalitat morosa, o l’estat espanyol morós força el tancament d’empreses que són incapaces de finançar la barra, la cara dura, la iniquitat, d’un govern nacional Català o de l’estat espanyol que encarrega i no paga.

Amb els autònoms funciona lleugerament diferent. No tributen l’impost de societats (25%), sinó que se’ls reté una quantitat de cada factura, és a dir, deixen de cobrar un % de cada factura, que l’empresa que rep la factura ingressa als comptes de l’hisenda espanyola. En funció de la declaració de renda, a l’autònom li retornaran una part, o haurà de pagar més a la declaració de renda. No tots els autònoms retenen i hi ha una modalitat anomenada mòduls en que paguen una quantitat fixa els vagi bé o malament.

Aquesta és una explicació a l’engrós sobre perquè moltes empreses es veuen obligades a tancar en no tenir líquid perquè empreses moroses no els paguen, o bé es demoren, i han d’abonar uns impostos a l’estat, en concepte d’un diner que no han cobrat. Cito les dades de la cambra de comerç de Girona.

>> Pimes (societats amb una facturació inferior a 8 milions d’euros): Tributen en un 25% sobre els primers 120.202,41 euros de benefici i un 30% sobre l’excés.

>> Grans empreses (societats amb una facturació superior a 8 milions d’euros): Tributen en un 30% sobre el benefici obtingut.

Cal indicar que si els socis reben un sou de la societat o dividends, hauran d’integrar aquests rendiments a la seva declaració de l’IRPF i tributar pels mateixos.

Realment ruïnós.

La clau del problema és que s’ha de pagar a hisenda un IVA 16% d’una factura que no s’ha cobrat i uns beneficis a final d’any, d’uns diners que no poden ser benefici perquè no s’han cobrat.

I les eines per a reclamar als morosos són bastant precàries. El que més es fa és trucar sense parar a veure si opten per pagar de l’avorriment. (tècnica no efectiva amb caradures professionals, cares de ciment, polítics i governs)

Així que finalment les empreses no tenen líquid (diners al banc o en mà) per a pagar els impostos, amb el que hisenda aplica recàrrecs i multes. Tampoc tenen diners per a pagar als proveïdors, així que finalment es queden sense gènere i han de tancar puig no poden vendre res.

Vull apuntar una reflexió: les empreses habitualment obtenen entre un 5% i un 15%, en alguns casos un 25% de benefici de les vendes. En el cas de l’informàtica, moltes empreses estan treballant amb un 3% de marge en alguns productes. En d’altres sectors, com en els monopolis franquistes, els guanys són espectaculars. Considerant una empresa rendible, que obtingui un 15% de benefici de cada venda, hauria de facturar 70.000 € per a cobrir un impagat de 10.000 € i quedar-se a 0.

A Estats Units les coses són molt millor i els deutors paguen o van a presó (o fins i tot van a presó tot i pagar).

Com fer condemnar a un empresari per no pagar una factura quan el principal morós és el govern nacional i l’estat?.

Segons un interessant article del diari d’Andorra, l’impost de societat a aquest país, serà aviat del 10% i s’estaria debatent d’establir un IVA entre el 4% (empresaris) i el 5,5% (partit socialista). En el mateix article es parla d’altres països amb baixos impostos, i és destacable l’enorme creixement que tingué Irlanda, amb un impost de societats no gaire superior al d’Andorra (12,5%). Còpia local en PDF.

De vegades, si l’empresa no és deutora, pot sol·licitar aplaçaments dels pagaments dels impostos.

Aquests impostos: socialisme salvatge, són malbaratats després pel govern espanyol amb coses com el pla E(stúpid). (ironia tristament real per a denominar aixecar un carrer i eixamplar-lo mig pam amb l’únic objectiu de tenir operaris ocupats i fer baixar unes dècimes l’indicador de l’atur al cost d’hipotecar la liquiditat futura i per força haver d’apujar els impostos mentre la riquesa i el PIB s’esmunyen a tota velocitat).

Gràcies al tripartit, espanya té aire per a mantenir les seves subvencions (per exemple el PER) i un nivell de despesa que no es podria permetre, ni remotament, sense tenir la Nació Catalana esclavitzada i sotmesa a un espoli insoportable i injust i a una economia colonial. Gràcies al suor de les Catalanes i els Catalans (que segueixen morint esperant operacions i fent cua a cal metge), a les jornades inacabables de treball, a estalviar-se actualitzar trens, carreteres (estalviem el cost, que vagin a 80 km/h!), línies elèctriques, tenir als nens en barracons i salvar el necessari cost de construir escoles, col·locar el mínim número de funcionaris per cada 1.000 habitsants de tot l’estat i no fer les infraestructures que les nostres empreses tant necessiten… a espanya poden tenir canvis de sexe gratuïts (Andalussia), ulleres i dentista gratuïts per als nens, pisos de protecció oficial a dojo, 100.000 ordinadors gratuïts a extremadura mentre el Principat de Catalunya en té 10.000 i en copagament amb els pares, sense oblidar el PER, una mena d’atur que se suposa un subsidi agrari per a zones sense treball però a on han de contractar milers d’immigrants cada any per a fer la feina (al 2003 hi havia 580.000 persones que cobraren el PER a andalussia i extremadura, el salari mitjà del PER fou de 920 € bruts mensuals al 2008. El PER és un subsidi que cobren a aquelles zones sense haver de treballar, simplement aportant firma d’un terratinent d’allà conforme han treballat unes mínimes hores. Està demostrat que hi ha moltíssimes trampes i que es compren les signatures enlloc de treballar. En referència a aquest subsidi sovint es diu que es compren els vots a andalussia, per això psoe mai ho eliminarà, per a no perdre les eleccions)… I quan ens tornin a enganyar, i tots sabem que ho faran, puig és insostenible el nivell de despesa dels governs espanyols, i zero la credibilitat dels seus polítics, a qui donaran la culpa els socialistes?. A Ciu? Al pp?. A no ser optimistes?.

Només l’independència podrà fer que els nostres fills no siguin pobres.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Tags: , ,

4.352 visualitzacions - versió en PDF

També us podria resultar interessant:

2 Responses to “Economia: perquè pleguen moltes empreses?”

  1. Carles escrigué:

    En Jordi C. ens passa aquesta informació:

    Carles, els saldos de clients no cobrats bàsicament es deterioren com a despesa fiscalment deduïble en algun dels casos següents:
    – si el client que no paga ha entrat en situació concursal
    – si han passat 6 mesos des de la data de venciment de la factura emesa no cobrada i reclamada

  2. Carles escrigué:

    Anna F. ens suggereix de cobrar sempre una bestreta, una part per endavant, i en el cas dels professionals col·legiats en col·legis professionals, no col·locar el visat fins a haver cobrat la factura.