El perquè de la Independència

reflect.php (1)Ahir vaig parlar amb un bon amic, en Joaquim, que està exiliat a Anglaterra.

Des de la llunyania que dóna ser a un altre país, em va comentar que troba que ningú està comentant els avantatges de l’Independència.

També em va comentar que ningú els ho explicava als espanyols o altres immigrants que viuen a Catalunya.

Així que avui, amic Joaquim, et dedico a aquest article, i ho faig en públic per a que tothom el pugui llegir.

El primer que ens hem de preguntar, és:

quins avantatges representa per Catalunya, ser sota espanya?.

No hi ha cap avantatge, per a Catalunya, ni per a les persones que hi viuen, en que Catalunya estigui sotmesa o depengui d’espanya.

Podeu preguntar-ho al més espanyolista que conegueu. Ni tan sols el Piqué quan era al pp va ser capaç de donar un sol avantatge en una entrevista per tv.

Us donaré algunes línies de perquè és necessària l’Independència.

Hi ha gent que en la seva ignorància brama “Catalunya vive de españa”, amb la mateixa agressivitat i suprema supèrvia maliciosa amb que proclamen “los toros no sufren” (en las corridas).

Deixant de banda comentaris de bar, i cenyint-nos a dades objectives i serioses, que són les que publiquen universitats imparcials, estudiosos de seriositat contrastada, que no es juguen el prestigi mundial per a afavorir al cacique de torn, o empreses que depenen de la seva absoluta transparència i credibilitat per a existir (empreses americanes, no espanyoles que viuen de subvencions). Aquestes són les dades que publicaré, perquè la transparència, no té por de dir les fonts i que qualsevol ho pugui verificar.

1) Catalunya manté espanya

Ho deia la fundación de cajas de ahorros de españa “funcas”, fins que el govern espanyol li va “demanar” que no ho publiqués més.

Ho diuen també les balances fiscals publicades a contracor pel govern espanyol, que reconeixen que només aporten, és a dir el que donen és més del que reben, a espanya, per ordre de milions:

1) madrid

2) Principat de Catalunya

3) Illes Balears

4) País Valencià

És a dir, que el mateix govern espanyol reconeix que espanya es manté pels diners que donen madrid, i els Països Catalans. Ras i curt.

Tot i això, la manera en que fan els càlculs, considera que les inversions a madrid no són inversions a madrid sinó “para todos los españoles”, així que consideren que la nova terminal de l’aeroport de barajas no és una inversió a madrid sinó que s’ha de repercutir “entre las comunidades”, el mateix amb el museu del prado, edificis oficials, no es té en conta que els sous dels funcionaris es queden a madrid (i per tant hi fan les despeses), etc…

La manera com el govern espanyol ha fet els càlculs del que paga madrid, és la contrària a la que fan servir economies serioses com Estats Units, Canadà o Alemanya.

Jo personalment, penso que madrid rep, igual que la resta d’espanya i si aporta, aporta poc. Els diners d’espanya surten d’espoliar fiscalment Catalunya.

Al Principat hi ha un dèficit fiscal de més del 10% del PIB (producte interior brut). Això no hi ha economia que ho aguanti. Alemanya considera il·legal i inconstitucional prendre als landers més del 4,3 % del PIB perquè això provoca l’escanyament fiscal.

I parlant de la terminal de barajas, aquesta ampliació costà més de 6.30o milions d’euros.

N’informa el diari espanyolista el mundo: http://www.elmundo.es/elmundo/2006/02/01/madrid/1138813596.html

Aquí una còpia en PDF de l’article.

La nova terminal del Prat a Barcelona, que tant promocionen els espanyolistes com si haguessin construït la capital d’europa ha costat 1.258 milions d’euros, és a dir 5 vegades menys que la de madrid.

I el principal problema és que l’aeroport del Prat té dos pistes, i n’hauria de tenir més. El de madrid en té 4.

Per a tancar aquest capítol, Catalunya es quedà el 2008 sense 20.000 Milions d’euros, que es quedaren a espanya a fons perdut.

espanya li costa a fons perdut, no a canvi de serveis rebuts, a cada Català 3.000 € l’any de mitja. Una família de quatre membres perd 12.000 € cada any que van a espanya i no tornen.

Poso aquí uns articles del Catedràdic de la Universitat de Colúmbia (USA), economista i màxima autoritat mundial sobre creixement econòmic Xavier Sala i Martin.

Són de lectura molt amena, i gens difícil d’entendre:

Entrevista d’Omníum Cultural sobre el dèficil fiscal al 1999.

Déficit y exageraciones fiscales del 1999. Explica molt bé el que és el dèficit i com ens afecta.

espanya s’endú sense contrapartides 20.000 milions d’euros cada any.

Les olimpíades de Barcelona 1992 van costar 9.376 milions de US dollars entre 1.364 milions en costos d’organització i 8.012 milions en inversió d’infraestructures tal i com detalla l’article The economic impact of the Barcelona Olympic Games, 1986-2004, pàgina 6.

Google també l’ofereix traduït automàticament al Català:

L’impacte econòmic dels Jocs Olímpics de Barcelona, 1986-2004

Però va generar 16.266 milions de US dollars d’ingressos, és a dir que generà 6.308 milions de US dollars de beneficis, així doncs espanya encara hi va guanyar 6.308 milions i a més s’aprofità per a promocionar madrid que va passar de la posició 17 a europa a 1990, a la 8 al 2001. Barcelona passà de la 11 a la 6.

Adjunto gràfica de l’informe, corresponent de la plana 22.

codic_cat-informe-olympicstudies-p22

Molta gent no sap què és el PER que espanya dóna a Andalusia i Extremadura.

Res millor que aquest article escrit per un sevillà: sevilla opina. Còpia local en PDF.

Si el voleu veure traduït al Català per google translate.

L’informació que tinc és que durant el 2008, 220.000 persones a Andalusia van cobrar 920 € bruts cada mes pel PER.

Segons els diari abcdesevilla, al 2003 hi havia 580.000 persones a espanya cobrant el PER. (ja us dic que cap pagès Català cobra el PER). Adjunto còpia local en PDF.

El preu de viatjar amb el TGV (“ave” en castellà) és molt més car al territori Català que a espanya i els trens de rodalies són els més vells i carraques de tot l’estat.

2) Què implica l’espoli fiscal?

L’espoli fiscal implica que Catalunya, Ses Illes i País Valencià està molt pitjor del que hauria d’estar.

Concretament a Catalunya després de que espanya agafi els nostres diners, passem de ser “rics” a estar per sota de les regions de l’estat espanyoles “pobres”. Una salvatjada.

Aquest espoli fiscal, que s’acompanya d’una manca terrible d’inversions en noves infraestructures i manteniment de les que existeixen, causa que els trens siguin juràssics, les vies siguin del tamany antic, que els trens s’espatllin, que el metro s’espatlli, que les carreteres súper transitades tinguin un carril o dos, esborancs al terra, rajoles trencades, averies i apagades de la llum perquè no s’ha mantingut com caldria, barracons per als nens enlloc d’escoles, el número més baix de funcionaris de tot l’estat per cada 1.000 habitants; això vol dir: menys policia, menys metges, menys professors/es, menys beques…

Veieu aquest vídeo de l’estat d’alguns carrers que generen molta riquesa. No parlo d’un ghetto, sinó d’indrets turístics.

A nivell de qualitat de vida ens trobem que mentre a Andalussia, teòricament pobre, hi ha tota mena d’ajuda com canvis de sexe gratuïts, ulleres i dentista gratuïtes per als nens, ajuts per a la vivenda, o el PER que va donar un sou de 920 € bruts al mes a 220.000 persones l’any passat (és un subsidi que es dóna sense treballar)… o a Extremadura hi ha un ordinador per a cada nen… a Catalunya hem de pagar per tot, i els nens són en barracons enlloc d’escoles i compartint un ordinador entre varis.

És a dir, amb els nostres diners, els “pobres” viuen millor que els “rics”.

A nivell econòmic, regions d’espanya donen ajudes enormes a empreses per a que s’hi ubiquin i Catalunya va perdent competitivitat, i llocs de treball.

L’escanyament econòmic és sistemàtic com quan Sevilla va tenir un TGV (ave) que costa milions d’euros l’any, abans que Barcelona-Perpinyà (connexió amb Europa) que donaria beneficis.

Això vol dir que qui viu a Catalunya, i els seus fills, ja Catalans, tindran molts problemes per a trobar feina. Perquè l’escanyament és fortíssim.

Patiran les conseqüències de que tants diners s’els emporta espanya.

Manca de beques per a estudiar (article al bloc del catedràtic de bioquímica i biologia molecular a la UB el Doctor Enric Canela), pensions baixes (un pensionista d’una Catalunya independent cobraria un 25% més: directe.cat i avui.cat), manca d’ajuts a tots els nivells: persones pobres, joves, mares solteres, lentitud de judicis, menys policies, menys metges i menys hospitals ocassionant saturació, massificació a les aules…

I ara amb la crisi, tot això es nota molt més, perquè és molta gent que anirà al carrer a conseqüència d’aquest espoli fiscal, i molta gent a qui no es podrà ajudar.

3) Manca de poder de decissió

Si els Catalans volem que l’aeroport sigui un hub internacional, és a dir, un nus mundial on avions de tot el món puguin fer-hi escala, és una cosa que ho hauríem de decidir nosaltres i només nosaltres.

Però a espanya diuen que això ho decideixen ells. (fins i tot madrid gestiona els ports!. madrid que no té mar!)

Així que l’aeroport de Barcelona s’ha de conformar amb dos pistes d’aterratge, i fer escala a madrid a tots els vols intercontinentals que espanya decideix firmar en exclussiva amb madrid.

Això es diu robar, però és que a més, està ocassionant que molta gent que podria tenir feina estigui a l’atur. I la situació no és com per a que ens vagin fent perdre diners i oportunitats.

Catalunya fa més de 25 anys que reclama un tren d’alta velocitat amb Perpinyà.

Catalunya porta d’Europa. Us adoneu de quants diners estem perdent?.

Tant per a transport de mercaderies com per a transport de persones.

El maltractament d’espanya cap a Catalunya ens fa ser pobres. A nosaltres i a les nostres famílies.

No poder decidir quan fem les coses i com, és una vergonya i ens arruïna.

4) La Cultura

És vist que des d’espanya no poden acceptar que Catalunya tingui una llengua i una cultura que no són la castellana.

Els atacs salvatges, i basats en invencions mal intencionades, tracten de generar una situació en que el Català sigui una llengua folklòrica.

El Català és part de la nostra cultura.

espanya no vol que el Català sigui oficial a la unió europea. L’única manera per a la pervivència del Català és independitzar-nos.

L’odi contra els Catalans, si en tinguessin a espanya, ja no ens afectaria el més mínim perquè ens legislaríem nosaltres.

5) Catalunya quedaria fora de la unió europea?

Aquest és un mite que espanya escampa per mirar d’espantar-nos.

Europa va manifestar, en rel·lació amb l’intenció d’Escòcia d’independitzar-se, que si un estat es divideix en dos, les dos antigues parts, que ja estaven a la unió europea, tenen el mateix dret a quedar-se.

Si Catalunya s’independitza d’espanya, Catalunya ja estava dins d’europa, per tant no ha de sol·licitar de nou l’ingrès.

Catalunya seria el quart estat en PIB d’europa, mentre que espanya ocupa la posició 12. A Europa li interessa molt més tenir a Catalunya dins d’europa que a espanya.

Però en el cas inimaginable que espanya aconseguís bloquejar l’accès a la unió europea a Catalunya, no tindríem massa problema.

Des de fora de la unió europea podríem posar un IVA molt més baix que el mínim de la unió europea, amb el que totes les multinacionals de Software i d’altres sectors vindrien a Catalunya (això ja va passar a Irlanda i van tenir un creixement espectacular). A més a més estem en una posició perfecta per a comerciar amb Àfrica, amb Europa (sí, Europa compra productes fora d’europa), amb Àsia i amb Amèrica.

No em faria res que Catalunya estigués fora d’Europa. Més aviat a ells els preocuparia que fèssim una aliança Estats Units-Catalunya-Israel que pogués comerciar amb moltíssima potència amb Amèrica i Canadà, amd Àfrica, amb Àsia (Xina, països àrabs…).

A mi personalment m’agradaria, perquè no m’agrada les ínfules que tenen de fer una falsa nació europea, i perquè ens han ignorat moltíssim i ens han aplicat lleis contra la nostra voluntat.

Perquè tragar amb regulacions que no sentim nostres?.

6) espanya treuria els tancs?

Alfons Lòpez Tena informa que:

Els partidaris de la intervenció de l’exèrcit per impedir les independències d’Euskadi i Catalunya no arriben ni al 40%, segons enquesta d’El Mundo

Si ho fes seria la seva fi. Li passaria com a sèrbia.

Primer l’expulsarien de la unió europea i seria molt pobre. I la bombardejarien com van fer amb sèrbia o amb iraq quan va envaïr Kuwait.

Avui en dia no pots atacar un país que s’independitza democràticament.

Sobretot no si Catalunya ha fet els deures.

I Catalunya ha fet els deures. A tot el món saben qui som, i l’esperit de llibertat que dessitgem és ben rebut.

7) Com seria la vida en una Catalunya independent?.

reflect.php (2)L’hauríem de construïr entre tots, però en principi seria un indret ric, on la mediocritat no hi tindria cabuda. Treballaríem com a societat del coneixement i la formació i la Excel·lència serien claus. Recuperaríem els pilars Catalans de la societat que l’espanyolisme ha destruït.

Els 20.000 milions d’euros anuals que ja no s’anirien a espanya i es podrien destinar a millorar el país, la qualitat de vida, fomentar l’innovació… caldria sumar-li els nous turistes que vindrien a visitar un nou Estat, les empreses que voldrien establir-se per les facilitats que aportaria una Catalunya que aquest cop sí, podria decidir.

Catalunya, els Països Catalans, són una potència cultural enorme, se sorprenen sovint a la unió europea d’ho molt que llegim i de la quantitat de llibres, idees, patents i investigacions que es generen des de la Nació Catalana. Sant Jordi, que ja és patrimoni de la humanitat, i les Sardanes, així com tota la Cultura Catalana es podria potenciar moltíssim.

A més Catalunya té una natura increible que podem explotar en el sentit no destructiu de la paraula, es podrien prohivir els transgènics com va fer suïssa (el Parlament no ha acceptat una ILP amb més de 100.000 signatures) o si més no fer un referèndum, podríem retirar i evitar en un futur abusos com la mat (molt alta tensió) que destrossa el territori i pot provocar incendis i Déu sap quants mals més, i si Ses Illes s’unissin a Catalunya podríem evitar les destruccions que hi fa fomento i acabar amb el ghettos de zones d’alemany-parlants i angles-parlants que no et contesten o et diuen que no parlen més que alemany o anglès si els parles en Català, a País Valencià, si també s’unís, es podria evitar la destrucció de l’Horta i moltes altres coses… Catalunya podria ser un paradís d’energies renovables.

Podríem implantar un sistema de democràcia directa i transparent com als Anglaterra i USA, i fer una constitució Catalana realment avançada.

Podríem legislar també per a acabar amb la criminalitat i que els lladres reincidents no siguin detinguts i deixats anar en unes hores, podríem fer referèndum molt més sovint, podríem ser una societat tecnològica….

La clau és que PODRÍEM, ara no podem res.

És d’esperar que els pisos pujarien de preu, perquè el país guanyaria atractiu, però pujarien molt més els salaris, ja que les empreses no haurien de tancar, hi hauria molts diners que fins ara espanya s’emportava i hi hauria molta feina.

Per als immigrants que viuen a Catalunya i que ho volguessin, representaria asolir una nova nacionalitat, amb uns Drets que els protegirien i amb uns Deures que complir.

Apèndix: Els boicots des d’espanya

espanya és l’únic país que conec que boicoteja el que ells anomenen una “regió” seva.

Si espanya ens compra no és perquè li resultem simpàtics, sinó perquè els surt més barat comprar-nos a nosaltres que a Alemanya, per exemple.

No compren els nostrs productes perquè ens estimin. En canvi sí que organitzen boicots contra els productes fabricats a Catalunya.

Segons l’article del notari i president del Cercle d’Estudis Sobiranistes Alfons Lòpez Tena, del 12 d’octubre de 2008, Catalunya exporta a espanya menys del 40% de la seva producció. Tota la resta és venut a la unió europea o fora.

Catalunya importa d’espanya menys del 35% de les importacions.

Així doncs, un cop independitzats, espanya hauria de decidir si prefereix comprar un producte a Catalunya amb un bon preu, o comprar-lo més car a un país més llunyà d’europa.

Respecte als productes que espanya ven a Catalunya, haurien de decidir si volen perdre un bon client, o s’estan de romanços.

Jo personalment seguiria oferint servei a les empreses d’espanya a qui els dono servei actualment, si ho volen, perquè tracto amb bones persones, i no m’importaria comprar un producte si l’etiqueten en Català.

Si es mostressin hostils tenim tot el món i europa a un pam per a comerciar.

apèndix: Què passa amb els espanyols a Catalunya?
Res. Absolutament res. Si volen que es quedin, si volen que marxin. Si volen la nacionalitat Catalana, doncs bé, si volen quedar-se amb la nacionalitat espanyola també.
La vida serà exactament la mateixa, com l’endemà de la victòria del Barça. Tothom a treballar, però més feliços.
I poc a poc tindrem bones alegries, arreglarem els trens, l’aeroport creixerà, hi haurà més carrils, i la gent anirà veient que hi ha més ocupació i que pugen els sous, i que al País es viu molt molt molt millor que abans.
Catalunya seguirà a la unió europea i passar la frontera per anar a veure als familiars a espanya serà com passar la frontera per anar a frança o a Andorra.
Bé, amb la diferència que els policies Catalans no t’insultaran si no parles la seva llengua.
apèndix: Què passarà amb el Català?.
Què passarà no ho sé, però sé el que m’agradaria que passés.
Voldria que el Català sigui la única llengua oficial, i que tothom tingui els Dret i el Deure de coneixer-la.
No es prohibirà cap llengua, ni es perseguirà el castellà, com mai s’ha fet. Però la llengua del país i de l’administració serà el Català.
A les escoles se seguirà ensenyant castellà, igual que anglès, o francès. L’anglès s’hauria s’ensenyar amb un nivell altíssim.
Es seguirà rebent les televisions en castellà (si no és que espanya limita la recepció a espanya) i que tothom vegi el que vulgui.

apèndix: Què passa amb els espanyols a Catalunya?

Res. Absolutament res. Si volen que es quedin, si volen que marxin. Si volen la nacionalitat Catalana, doncs bé, si volen quedar-se amb la nacionalitat espanyola també.

La vida serà exactament la mateixa, com l’endemà de la victòria del Barça. Tothom a treballar, però més feliços.

I poc a poc tindrem bones alegries, arreglarem els trens, l’aeroport creixerà, hi haurà més carrils, i la gent anirà veient que hi ha més ocupació i que pugen els sous, i que al País es viu molt molt molt millor que abans.

Catalunya seguirà a la unió europea i passar la frontera per anar a veure als familiars a espanya serà com passar la frontera per anar a frança o a Andorra.

Bé, amb la diferència que els policies Catalans no t’insultaran si no parles la seva llengua.

Apèndix: Què passarà amb el Català?.

Què passarà no ho sé, però sé el que m’agradaria que passés.

Voldria que el Català sigui la única llengua oficial, i que tothom tingui els Dret i el Deure de coneixer-la.

No es prohibirà cap llengua, ni es perseguirà el castellà, com mai s’ha fet. Però la llengua del país i de l’administració serà el Català.

A les escoles se seguirà ensenyant castellà, igual que anglès, o francès. L’anglès s’hauria d’ensenyar amb un nivell altíssim, de negocis.

Es seguirà rebent les televisions en castellà (si no és que espanya limita la recepció a espanya) i que tothom vegi el que vulgui.

Apèndix: Què passaria amb el Barça?

Si espanya decidís que no vol saber res de Catalunya i que no vol que els equips Catalans, Mallorquins i Valencians si s’independitzen amb nosaltres, juguin a la seva lliga, cap problema.

Probablement podríem jugar a la lliga italiana com apunta l’escriptora Patrícia Gabancho. O a la francesa.

O podríem inventar una lliga europea molt més interessants, i on equips quasi de segona no omplin de coces a jugadors com messi. Que no es tracta de tencar cames sinó de jugar a futbol. (Catalunya va participar en la creació de la lliga de rugby, de la que l’infame dictador franco va obligar a sortir Catalunya, i a la que espanya no ens ha deixat accedir de nou)

espanya hi perdria més que nosaltres, perquè els madrids haurien de jugar amb equips petits que com he comentat tocar bola no gaire, ara, atonyinar… i la seva lliga no tindria cap interés.

Nosaltres sortiríem reforçats perquè estem acostumats a que ens facin la punyeta i sortir sempre victoriosos.

També podríem organitzar un mundial al renovat camp del Barça i així donar-nos a conèixer i mostrar el nostre nou aeroport amb 10 pistes (aventuro) i vols intercontinentals directes.

I a més la selecció nacional Catalana competiria a nivell internacional, generant més coneixement de Catalunya i més riquesa al País en forma de turisme, drets d’imatge, samarretes…

Imagineu-vos el Barça guanyant la lliga mundial! o la selecció Catalana guanyant el mundial de futbol. L’esplendor, la projecció de la cultura Catalana i els ingressos econòmics serien increibles.

Les possibilitats són tantes. “Tot està per fer i tot és possible”.

Amb treball dur, honradesa i ingeni cap porta s’ens tancaria.

Només ens manca la Llibertat.

Articles rel·lacionats:

28/06/2009 avui.cat Salvador Sostres: Una abstenció molt criticada

avui.cat Escanyar els pensionistes per Alfons Lòpez Tena.

avui.cat Catalunya, quart estat de la ue

Ferran Brunet – Economic impact of the Barcelona Olympic Gamescòpia local en PDF

Alfons López Tena- De peus a terra

Catalunya és la tercera regió d’europa en inversió estrangeracòpia local en PDF.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Tags: , , , ,

7.653 visualitzacions - versió en PDF

També us podria resultar interessant:

Comments are closed.