Tomben la ILP per a l’Independència

Vergonya cavallers, vergonya.

Així clamava Jaume I davant l’injustícia i es revelava per a derrotar-la.

Vergonya és el que vaig sentir quan vaig saber que ciu, erc i icv a més dels partits espanyolistes, havien rebutjar acceptar a tràmit la ILP – Iniciativa legislativa popular per a votar un referèndum per a l’Independència del Principat de Catalunya, el passat dia 16/06/2009 i que contava amb 10.200 impulsors.

Vergonya vaig sentir i fàstic. Fàstic de tenir per governants uns polítics tan cobards, tan messells, que facin la feina bruta a espanya.

Ara ha quedat clar que cap partit polític actualment al Parlament recolza l’Independència.

Si aquests polítics no serveixen al poble, només serveixen a les seves butxaques.

Crear una eina democràtica com és la possibilitat de convocar ILP’s, és a dir, que a partir de la recollida de milers de signatures de ciutadans i ciutadanes, els ciutadans puguin demanar al Parlament que convoqui un referèndum, però reservar-se el dret de no acceptar-les a tràmit, és propi de personatges tan mesquins que només amb la seva existència es pot entendre que Catalunya estigui sotmesa en els problemes que es troba.

Els polítics i els partits que han votat contra acceptar a tràmit la ILP per a l’Independència, és a dir, permetre que es discuteixi al Parlament fer el referèndum, seran recordats com part d’aquella enorme llista de traïdors i botiflers que fan que els nostres fills segueixin essent esclaus d’una espanya que fa desgraciats a tots aquells que envaeix i espolia. Quan vegi un Català en un container cercant menjar, i cada cop en veig més, i parlo de gent educada no de dropos, m’en recordaré de vosaltres. Pensaré en què barat li surt a espanya pagar-vos els vostres misserables sous amb el suor i els diners dels Catalans.

Em feu fàstic tots.

Em feu fàstic i vergonya.

No només no sou demòcrates sinó que us creieu que sou el cim del món.

Feu pena. No espereu de mi que vagi a votar xitxarel·los, poca penes, xucla-aixetes, vividors, enganyavelles, trepes, torrapebrots, voladors de coloms, fariseus, arrabassaqueixals, falsos savis salomons de pà sucat amb oli, sàtirs, sangoneres, esclatasangs, sacs de mentides.

Vosaltres, còmplices dels dictadors, obscens pervertidors de la democràcia que deshonreu la llibertat amb els vostres actes impropis, sou pitjors que els traïdors de bravehearth, aquells que quan la llibertat és a tocar abandonen als herois a canvi de xavalla, o en el vostre cas a canvi de res, o a canvi de mantenir una cadira que no us mereixeu.

Jo us assenyalo amb el dit i us desprecio.

Tants com jo no pararem fins que salteu de la cadira i deixeu lloc a Catalans de veritat. Persones honrades i nobles que ens facin sentir orgullosos de la seva actuació.

Vosaltres: cúpula d’erc, de ciu, i icv. Avui heu demostrat que no us mereixeu les C.

No mereixeu dur Catalunya entre les vostres sigles.

A partir d’ara la vostra C serà de cobards i de caradures.

Possibles noms que em semblen a mi, més realistes:

Esguerra republicana dels cobards caradures.

Cobardgència demopràctica de caradures.

Iniciativa prohibitiva verds cobards caradures.

Prometido sociolisto (obrero español) cobard caradura.

Partido impopular cobard caradura.

Què heu fet per Catalunya a part d’entregar-la als nostres cel·ladors?.

Quan 10.200 persones demanen per escrit, i per Internet, fer un referèndum, votar, no us estan demanant permís per a res.

Volen exercir la democràcia.

El poble vol votar. Vosaltres no podeu no acceptar la petició de la societat de debatre aquest referèndum. La sobirania no neix de vosaltres com a les dictadures bananeres, neix del poble.

Sou els pitjors. Em feu pensar en els francesos que col·laboraren amb els nazis a la frança ocupada.

Viviu, aneu a dinar a sopar de franc a costa nostra, aneu amb els vostres cotxes oficials amb els vostres xofers aparcant al carril bici.

Aneu passant els anys, i aneu veient com la gent es canvia d’acera amb cara de fàstic al vostre pas.

I quan sigueu al vostre llit, amb el vostre temps consumit, i hagueu de fer front al moment implacable en que s’us demanarà explicacions de què heu fet en la vostra vida, recordeu la vida de milions de Catalans que no han pogut viure amb normalitat, en Llibertat.

No. Vosaltres no teniu dret a privar a tanta gent del seu Dret a viure en Llibertat. Del seu dret a decidir de quina manera volen viure. No teniu dret a condemnar als Catalans i Catalanes que volem viure en una Catalunya Lliure a callar i viure sotmesos a espanya i a no poder tenir fills i criar-los Lliures i Feliços, sense por a que l’Estat que els ha de protegir els torturi, els apallisi i els negui el Dret a expressar-se en la seva llengua.

Em feu fàstic. No perquè penseu diferent que jo, sinó per no ser demòcrates.

Podríem tenir l’Independència fa anys, i vivim amb les engrunes del nostre treball per gent com vosaltres.

No, no us estranyeu quan la gent pel carrer us giri la cara.

No us estranyeu quan no us votin.

No us estranyeu quan no posem tv3 ni Catalunya ràdio.

El mal que feu sou incapaços de sentir-lo.

Em feu fàstic. Miserables.

Rel·lacionats: